[title]
Arribar al capdamunt de Barcelona per menjar en aquest restaurant més que centenari és un plaer que es pot gaudir a peu: cada dia de la setmana, desenes d'excursionistes, jubilats i domingueros de Barcelona, Esplugues de Llobregat i Sant Cugat, s'arriben a peu a Casa Trampa per gaudir d'un immillorable menú de migdia o d'una carta de xup-xup de primera categoria.
Deia que s'hi arriben? S'hi arribaven. La Sílvia Balldellou, propietària de Casa Trampa, una casa de menjars fundada a finals del segle XIX, m'explica que "el tancament total dels camins de Collserola per la pesta porcina ha fet que perdem un 50 % de la clientela, que sobretot eren caminants i ciclistes de muntanya que pujaven per la Carretera de les Aigües".
Balldellou explica que aquesta sagnia de clientela és especialment dramàtica entre setmana, en la franja del menú de migdia. "Fèiem una mitjana de 75 menús al dia, 90 en moments de bogeria, i ara n'estem fent entre 30 i 40. I no puc mantenir sis empleats amb un menú d'una qualitat d'un de 30 euros i que venem per 15,50", es lamenta.
D'ençà les mesures sanitàries per la pesta porcina africana que afecta senglars, està prohibit l'accés al medi natural del Parc Natural de la Serra de Collserola. Això no inclou els centres educatius, ni negocis, sempre que s'hi pugui accedir per transport públic o carretera pavimentada. "Però m'he adonat que tenia més clientela de caminants de la que em pensava. Molts eren jubilats que feien rutes per Sant Cugat i Vallvidrera, paraven a esmorzar, i tot això s'ha perdut pel tancament de camins", prossegueix.
Les restriccions van començar a final del novembre a Collserola, i la seva finalització és incerta. "Estem sense treballar amb normalitat des del passat desembre, i no sabem quan s'acabarà, això. Ja portem més de mig any així". Altres entrebancs dissuasoris son controls policials als conductors –"si et vens a menjar un entrepà de cinc euros i t'amenacen amb una multa de 500, no et ve massa de gust"– o les manades de senglars. "La fornera que ens ve a fer el pa, perquè ens fem el nostre pa, s'havia d'amagar rere les furgonetes perquè li feia por baixar a les sis del matí".
Balldellou ha fet explícita aquesta situació en un post a les xarxes del restaurant. "No m'agrada vendre pena, perquè porto 40 anys al capdavant de Casa Trampa, i la meva família 90, però vull recordar a la gent que pot venir aquí encara que els camins estiguin tancats. Poden venir per transport públic o per carretera, en cotxe, moto o bicicleta". I argumenta que li costa d'entendre que altres restaurants de la zona no pateixin aquest impacte: "Però jo miro per mi. Al final som sis famílies que depenem d'això, que aviat és dit".
Qui escriu també fa una crida al lector urbanita a arribar a Casa Trampa en transport públic. El trajecte és una meravella; agafes el ferrocarril al centre de la ciutat, i després d'un transport de mitja horeta, emergeixes en ple pulmó verd de Barcelona, per fer via al restaurant en cinc minuts de passeig pel poble.
I paga la pena pujar, sobretot entre setmana, pel seu fantàstic menú de migdia –a 15,50 euros, dilluns, dimarts, dimecres i divendres, dijous tanca. Però també és tot un luxe assequible fitxar-hi el cap de setmana de carta: contra la gentrificació de plats com el fricandó i els macarrons, –que més menjar popular de Barcelona ja semblen l'euríbor– aquí hi mana l'abundància ben guisada i els preus ajustats per damunt de la sofisticació.