En Franc Monrabà –antic segon de Can Fabes– des del Haddock defensa la minva de l’ego: “Quan entro a la cuina, m’intento treure la jaqueta de xef i posar-me la
bata de iaia”. Els macarrons de la tia Enriqueta –ració enorme de guisat de costella de porc i salsitxa a foc lent, pasta i gratinat– són una delícia que s’endinsa en el record i la meravella quotidiana. Un noi en demana tres cops per setmana. “Des que es va morir ma mare, menjar això aquí és com estar una estoneta amb ella”, explica. Al cel per 9 euros. És un plat d'aquells que val la pena compartir i gaudir entre dos: per quantitat i gaudi!
“Demanaràs macarrons? De debò?” Doncs sí! Els macarrons són un plat de resistència de la cuina catalana que cal reivindicar. Ben fets, tenen una profunditat gastronòmica de la millor cuina de cassola. A Itàlia en diran ‘penne’, però a nosaltres ens porten l’alegria! I sí, els italians ens tiren a la cara que la cocció està massa passada, i que per acabar-ho d'adobar els recremem al forn (en el fons és enveja perquè la melmelada vermella d'uns bons macarrons és molt millor que la seva salsa 'pommodoro'). Però a nosaltres això ens és igual: qui té un bon plat de macarrons a taula té Nadal cada dia! I si no sou de macarró, fot-li caneló!
NO T'HO PERDIS: La millor cuina catalana de Barcelona