Els millors macarrons de Barcelona

“És un plat prou gastronòmic perquè no quedi relegat a l’oblit o al menú infantil. Surt documentat a 'La cuynera catalana', del 1835, i és el primer plat d’influència italiana que va entrar al receptari català”, explica en Carles Gaig. Des del 2009, el seu timbal de macarrons del cardenal simbolitza el millor que es pot fer amb un 'penne'. Qui el tasta, en vol sempre més: la suavitat dels daus de secret ibèric amb crema de parmesà i uns rivets de sofregit confitat fan volar un plat de pasta a l’Olimp de la cuina atemporal.

El ¿cinquè millor restaurant del món? –la llista de 50 Best és discutible, el talent dels hereus d’elBulli no!– sempre té un plat de macarrons. L’Oriol Castro recorda que «abans d’obrir se’ns va acudir: què més reconeixible que uns macarrons a la carbonara». Això sí, uns macarrons fets amb gelatina de caldo de pernil ibèric, i una escuma de carbonara. «Que en un restaurant com el nostre un plat del primer menú es conservi és molt estrany». Han publicat l’exquisit llibre ‘Disfrutar Volumen 1 (2014-2017)’, un resum dels seus primers anys, on trobareu revelats els seus secrets, entre d'altres la recepta d'aquesta meravella. 

Al Monocrom preparen un dels millors plats de macarrons de rostit que se us hagin creuat a la vida. Quan els demanes, no t’imagines la que et caurà al cim: un platàs de rostit picat, agermanat amb la pasta per un sofregit d’hores on sucar pa. Es nota la mà d’un cuiner, en Joan Vallès, que va ser segon de cuina amb en Fermí Puig. Un consell: compartiu-los de segon i tasteu les delicadeses de la carta. El menjar és tan bo i tan precís que cal recordar que això també és un dels millors bars de vins de Barcelona. 

Així com els dijous són per a la paella, els dilluns al
Terra d’Escudella són per als macarrons. Deu ser perquè trobar-te un plat així quan t’enfrontes a la setmana va millor per l’ànsia que el vàlium. En Roger Sánchez Amat explica que “volia clavar la recepta del Portal d’Organyà, però mai me la van donar”. Ara bé, us posa a taula uns macarrons on la carn picada –porc, cap de llom i botifarra– és tan generosa que fa mandonguilles. Es nota el sofregit fet a foc lent, i l’alegria d’una picada amb romaní i farigola. I també es mastega l'alegria d'un restaurant amb esperit de fonda i popular on et tracten com si fossis a casa per un preu irrisori. Aneu-hi!

Anar a Casa Trampa és un viatge a la infantesa, una indulgència de racions enormes que ens hauríem de permetre, almenys, un cop a l’any (no pas pel preu, molt raonable, sinó pel que costa deixar les presses sota la Ronda de Dalt). Els seus macarrons ocupen un lloc privilegiat en l’imaginari infantil: són aquells servits en safata de ferro i amb salsa bolonyesa densa, on per sota el gratinat treu el cap un bocí de pasta que ha quedat socarradet, i que el nen defensa, davant la intrusiva forquilla adulta, com si li anés la vida. 

Al Cata 181 –on ara hi ha el Haddock– fa anys hi feien una recepta de macarrons amb sobrassada i xocolata que eren per llepar-se els dits. I, curiosament, només heu de travessar el carrer per retrobar-la al Cafè Charlot amb la recepta de Santi Olivelles. Aquest bar-restaurant és una referència pels veïns de la zona: elegant i casolà, tot fet amb cura. Els macarrons no en són una excepció: porten un xic de xocolata blanca que es fon amb el formatge i la sobrassada, i els aporta un toc d’umami la mar d’interessant.