Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Oscars 2019: 4 sorpreses i 1 decepció en les nominacions

Oscars 2019: 4 sorpreses i 1 decepció en les nominacions

Advertising

Ja s'han donat a conèixer les nominacions als Oscars i encara falta més d'un mes per a la cerimònia nosaltres no podem resistir la temptació de començar a pensar. Haurem d'esperar fins a la matinada del 24 de febrer per descobrir com es reparteix el peix, però aquí ja estem escalfant motors.

1. El calat dels #OscarsSoWhite. Fa tres anys, Chris Rock presentava una de les gales dels Oscars més bel·ligerants que es recorden, marcada per la polèmica dels #OscarsSoWhite, suscitada per l'absència d'actors negres a les nominacions. Sembla que Hollywood no vol tornar a passar per una xafogor similar. A l'any següent, 'Moonlight' va guanyar com a Millor pel·lícula. I enguany encara van més forts: estan nominades al premi més cobejat 'Green book' (on Mahersala Ali interpreta el pianista negre Don Shirley), 'Infiltrado en el KKKlan' (una caricatura molt punyent de l'arrelament del racisme als Estats Units, dirigida per Spike Lee) i 'Black Panther' (amb un càsting eminentment negre, on destaca Lupita Nyong'o, que ja va guanyar un Oscar per '12 anys d'esclavitud').

 

2. 'Roma', un cas sense precedents. La pel·lícula d'Alfonso Cuarón opta a deu estatuetes, incloent les categories de Millor pel·lícula i de Millor pel·lícula de parla no anglesa. Només quatre vegades abans s'havia donat una situació similar, i en cap cas la pel·lícula s'havia portat el doblet. Les travesses apunten que 'Roma' podria fer història. Tinguem en compte dos factors. El primer, que és una pel·lícula mexicana: tal com estan les coses en l'Amèrica de Trump podem prendre'ns-ho com una declaració d'intencions per part de l'Acadèmia. El segon, que és una pel·lícula realitzada per Netflix. Si guanyés, hauríem d'assumir que estem davant la total consolidació d'un canvi de paradigma en la nostra manera de consumir cinema ... si és que a algú li quedava algun dubte.

3. El del Millor actor és molt previsible. El secret per guanyar l'Oscar a Millor actor segueix sent pura fórmula. L'any passat va guanyar Gary Oldman per la seva interpretació de Winston Churchill a 'El instante más oscuro'. A veure si enteneu per on anem. També Meryl Streep es va emportar una estatueta quan va fer de Margaret Thatcher, igual que Eddie Redmayne quan es va posar en els ossos escleròtics de Stephen Hawking. En el fons, cada un d'aquests papers era pura gimnàstica imitativa. I això en els Oscars sempre triomfa. La idea és que si aconsegueixes una semblança raonable amb algú que ja existeix tens premi assegurat. Per això, enguany estan nominats Christian Bale, amb les seves pròtesis, encarnant a Dick Cheney a 'El vicio del poder', i Rami Malik, el clon de Freddie Mercury a 'Bohemian Rhapsody'.

4. Baralla per ser la favorita. Divendres passat es va estrenar 'La favorita', l'última pel·lícula del grec Yorgos Lanthimos, director de títols tan incòmodes com 'Canino', 'Langosta' i 'El sacrificio del ciervo sagrado'. La història passa en una cort anglesa del segle XVIII, i aquí tenim a Rachel Weisz i Emma Stone barallant-se a ganivet per ser la donzella preferida d'una reina fastigosa, que sua, baveja i vomita alhora que es menja un tros de pastís blau , envoltada de caca de conill. És exquisidament grotesca. Tant Weisz com Stone estan nominades a l'Oscar a Millor actriu. Esperem que en la cerimònia hi hagi un duel similar, físic i sagnant. Les exigim el mateix que en la pel·lícula: un cos a cos despietat. I que guanyi la millor.

5. Ens alegrem per Sorogoyen. La veritat és que ens faria molt feliços que la nit del 2 de febrer 'El reino' de Rodrigo Sorogoyen es portés el Goya a la Millor pel·lícula. Per als que no l'hagueu vist, és un thriller amfetós que ofereix un retrat delirant i just de l'escòria política que durant molt de temps ha governat aquest país. De moment, estem celebrant que el seu curt 'Madre' estigui nominat en la categoria de Millor curtmetratge de ficció. És una peça tensa, angoixant, que aconsegueix tenir-te amb les ungles clavades a la butaca durant els seus 20 minuts de durada. Ara, Sorogoyen està treballant per convertir-lo en un llargmetratge. Temps al temps. Ara només podem esperar que rebi tot el reconeixement que mereix.



NO T'HO PERDIS: les pel·lis millors valorades de la cartellera

Share the story
Últimes notícies
    Advertising