[title]
Els seus kebabs no eren els més grans de Barcelona, però sí potser els més subtils i artesans, d'aquells en què la qualitat de la recepta es notava a la primera mossegada i mai de la vida queien malament a l'estómac. El Cuiner de Damasc, clàssic i mític restaurant sirià de kebab, situat just al costat de l'Ajuntament de Barcelona, va tancar discretament el passat mes de desembre. Prèviament, ja havia tancat breument el 2021 i reobert poc després.
I no ha abaixat la persiana estrictament per jubilació, com han publicat El Periódico o Tot Barcelona. Salem Kahbbaz, propietari del restaurant, cuiner i ànima del Cuiner de Damasc durant vint anys, m'explica que ha tancat "simplement perquè la nova propietat del local m'ha fet la vida impossible i ja me n'he cansat". El tuitaire Jordi Magrinyà assegura que l'establiment ha tancat perquè la propietat prefereix tenir apartaments turístics de luxe que un kebab de preus populars als baixos.
L’especulació s’ha cobrat un altre víctima. Segur que molts hi heu menjat, El Cuiner de Damasc, al Gòtic, no tornarà a obrir. Propietat verical, estan fent obres per fer pisos de luxe, han fet inviable la continuitat del negoci després de la jubilació de l’amo.
— Jordi Magrinyà (@jordimagrinya) February 10, 2026
Merda de ciutat. pic.twitter.com/YhrfV3eD72
Aquest sirià, de somriure perenne als llavis —un d'aquells restauradors de la mateixa fusta que en Rafel Jordana, d'aquells que fan sentir bé el client amb una estoneta de xerrada afable i bon menjar assequible—, ni confirma ni desmenteix el punt dels apartaments turístics. Però sí que ha llançat la tovallola perquè "la nova propietat m'ha fastiguejat molt. I tenia dret a renovar el lloguer cada any, però he renunciat a aquest dret perquè m'han fet la vida impossible".
Khabbaz —que als seus vuitanta anys afirma sentir-se jove i tenir l'energia per continuar treballant— explica que "un nou propietari va comprar tot l'edifici, i volia un trosset del Cuiner de Damasc per completar les obres". Al principi va pensar que no hi hauria problema, però com que no va cedir el negoci, la propietat va començar a posar-li bastons a les rodes. "Per exemple, volia fer una obra de desaigües i jo havia de tancar el local un mes; em quedava sense treballar un mes perquè ell fes l'obra i no m'indemnitzava", es lamenta.
El restaurador també es lamenta del fet que "quan vaig agafar aquest local, el 2006, era poc més que una cavallerissa. Vaig haver de gastar-me 200.000 euros per adequar les parets, el terra, de tot". La seva intenció era, en jubilar-se, poder traspassar la llicència de restauració, "però per les maniobres de la propietat la llicència ja no val res, i m'ha deixat en xec mat. El fet de fer-me veure que, amb qualsevol excusa, fer un ascensor o una escala, em tancaria el local per obres, em va prendre la tranquil·litat".
Finalment, Khabbaz va renunciar a qualsevol dret sobre el local o indemnització a canvi dels dos mesos de fiança i "poder dormir tranquil i descansar. Aquests narcisistes saben jugar amb els sentiments de la gent. I si el propietari fos pobre i necessités el local ho entendria... Però és l'amo de tot l'edifici!".
El Cuiner de Damasc, a prop de la plaça de Sant Jaume, era un lloc on els xauarmes tenien un gust autèntic; la carn utilitzada era xai i gall dindi marinats amb canyella i pebres. Una combinació baixa en greix, poc habitual en els xauarmes. La clientela és d'allò més eclèctica: veïns, turistes i funcionaris de la zona disposats a fer cua per un kebab boníssim a preu de regal.
