[title]
D'aquelles grans taules, aquestes barres. Barcelona suma una nova adreça gastronòmica amb personalitat pròpia i vocació barcelonina i catalana. La Barra de l’Avenir (Pg. de Sant Joan, 60) és el nou projecte dels responsables de l’Avenir, restaurant de cuina catalana distingit amb un Bib Gourmand Michelin. Però aquí la proposta canvia de registre: menys formalitat i una carta pensada per compartir.
Un bar de tapes recomanat per la Michelin
Situat al passeig de Sant Joan, el local trasllada la manera de fer de l’Avenir a una barra de tapes. La filosofia continua sent la mateixa: producte de qualitat, bons proveïdors i cuina amb identitat. La diferència és que tot s'expressa a través de platets i cassoletes, per menjar sense cerimònies. "En realitat el concepte de cuina és molt similar al de l'Avenir del principi: una cuina de platets, però que no sigui degustació. Que hi hagi tres o quatre platets a taula i la gent vagi picant", explica en Chesco Salrach.
Reivindiquen una manera personal d’entendre les tapes. Lluny de les fórmules més convencionals
–que colonitzen quasi tot el Passeig de Sant Joan, aquí no hi ha no braves ni croquetes– el projecte recupera elaboracions populars i les revisita amb una mirada contemporània.
Al capdavant dels fogons hi ha en Roger Viñas, cuiner format al CETT i amb una trajectòria que inclou cases com Semproniana, l’Hostal Mas dels Arcs o setze anys al Manairó de Jordi Herrera. Va ser aquí on va consolidar bona part del seu perfil com a cap de cuina, participant en l'etapa Michelin. I puc dir que hi ha l'esperit Herrera ben viu: el d'agafar quelcom que donem per suposat i afegir-hi un toc marcià, que fa volar el plat arran de terra (és a dir, levitar!) entre la sorpresa i llepar-se els dits amb allò vell conegut.
Vegem un èxit incontestable: el carpaccio de morro i orella. Es bull, es congela i es serveix laminat, finíssim, amanit amb una picada avellana, julivert i all confitat i un toc dde safrà. El resultat és un embotit de caldera llaminer i fi, que rebaixa a mínims la part cartilaginosa de l'orella tant antipàtica per a la majoria del personal. Hit de retrocuina avançada total!
Un altre èxit fronterer amb la creació i el passat: un tàrtar de calamar, on el cefalòpode queda tovet per haver estat curat en sal, amb una base amb la salseta de la tinta del calamar i les potes. El primer cop que el vaig tastar em va semblar fat –és a dir, sonso. En la segona ocasió –perquè he fet com el crític del NY Times, que va a menjar dos cops al lloc per assegurar el tret!–, alegrat per un oli de bitxo, l'he trobat un plat arriscat i de seducció viscosa.
La gràcia de les tapes de la Barra de l'Avenir –que preparen a l'Avenir de Sarrià, cuina recomanada per la Michelin, i aquí regeneren– és l'assumpció de riscos i jocs en platets que fan una tombarella imaginativa extra. Vegem una ensaladilla de col fermentada amb kimchi, amb una maionesa de cigrons, un gir refrescant i be de preu en l'oceà cremós de ventresca de la russa de luxe.
O uns canelons farcits de calamar farcit de tota la vida. La pasta del caneló és la fina del wonton xinès, amb un llit de salsa densa, una mena de pil-pil de calamar amb 12 h de cocció a baixa temperatura. Són receptes inspirades encreuades per aprofitar íntegrament cada ingredient.
Si va en cassoleta, és que la cosa va de sucar-hi pa. Ho veiem en un melós capipota amb sèpia a la bruta, és a dir, amb la incorporació de la melsa al sofregit, que esdevé una bomba de sabor mariner per a un mar i muntanya de traca.
I ulls a les postres, actualitzacions com unes torradetes amb oli, sal i ganache de xocolata o préssecs al vi. Aquí s'hi menja de carta per uns 30-35 euros, convertint la taula en una festa de platets, i per 19,95 amb una fórmula de migdia que inclou tres tapes de la carta, porronet de vi –reivindiquen el nostre tel·lúric estri també per beure cervesa i còctels– i cafè.
La Barra de l'Avenir també té el valor d'ésser un projecte de petits empresaris, enfocat al públic local i nascut al barri: els dos propietaris del negoci es van conèixer a l'escola dels seus fills, a Fort Pienc. Aquí hi ha talent, identitat barcelonina i risc. I això, en una ciutat que, com totes les grans ciutats del món, ha esdevingut un formatge cada cop més foradat pels grans inversors i les modes foranes, mereix que hi fitxem.
Més gana? Les millors tapes de Barcelona
Aquest article s'ha publicat el 19 d'octubre a les 14.45 h
