Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Escenaris de la Barcelona corrupta

Escenaris de la Barcelona corrupta

La guia canalla de la ciutat de l'espionatge, la corrupció, el crim i el diner negre

Barcelona Vice
Per Albert Balanzà |
Advertising

Diuen que la realitat supera la ficció, i amb tant espionatge, casos de corrupció i conxorxes a l'ordre del dia no ens ha quedat altre remei que recollir-vos els locals més foscos de la ciutat. Aquestes són les localitzacions i els escenaris dels darrers casos més sonats. En la defensa d'aquests locals hem de dir que, més enllà d'algun cas puntual relacionat amb els antics propietaris, no han tingut absolutament cap mena de responsabilitat en el que es parlava o es pactava sobre les estovalles o a la barra.

La Barcelona del vici en 8 parades

Días de Norte/Antiga Fàbrica Moritz

Birres que acaben a trets

L’antiga cerveseria Moritz de Barcelona, a tocar del Paral·lel, ha viscut més d’un episodi de la crònica vice de Barcelona. Allà, tal com explica el periodista Carles Quílez al seu llibre Mala vida, “un dels sociòpates més perillosos i violents de Barcelona”, German Delgado Girona, bregat atracador i famós per l’intent de xantatge a un industrial (La Vanguardia, 9.9.1987), es va barallar el 1999 amb Jaime Ximénez i la discussió va acabar a trets. Allà mateix, com a punt de contacte entre jutges, policies i confidents de la ciutat, era habitual trobar membres de l’històric clan Jodorovich fent unes anxovetes i una cervesa amb reputats membres de l’aparell judicial... fins que la policia va fer el 2008 una batuda en un dels seus pisos francs, on van trobar des de kalàixnikovs fins a morters. Van ser absolts per un defecte de forma... Per postres, un antic propietari de la Moritz va ser detingut per intentar vendre una pistola.

Hotels

Hotel Arts Barcelona

icon-location-pin Sant Martí

Chanel, cocaïna i Dom Pérignon

Una intervenció telefònica va permetre l’any 2004 començar a estirar del fil d’un robatori de 400 quilos de cocaïna que va implicar policies corruptes i delinqüents comuns en l’anomenada Banda del Port. Els agents implicats van conèixer l’existència de la droga, amagada en un contenidor de gambes congelades, per la informació privilegiada que els va facilitar un membre de la unitat de policia judicial del port, Antonio Sáenz El Tete. En aquesta telefonada posterior al cop se sentia com agents de la Guàrdia Civil celebraven l’èxit amb una festa en una habitació de l’Hotel Arts on no faltava el xampany, la droga i les prostitutes.

Advertising
Restaurants, Cuina creativa

Via Veneto

icon-location-pin Sarrià - Sant Gervasi

El club dels 400 i alguns extres

“Hi ha unes 400 persones, no n’hi deu haver gaire més, que ens trobem a tot arreu”, deia Fèlix Millet el 2001 als periodistes Andreu Farràs i Pere Cullell. El Via Veneto, sens dubte, és un dels punts de trobada del top de la burgesia catalana, i allà Millet va tenir una de les seves intervencions estel·lars, quan José María Aznar el 14 de gener del 1999 va voler dinar amb personalitats i l’expresident del Palau va demanar que el Govern espanyol s’impliqués econòmicament en les obres de restauració de l’edifici de Domènech i Montaner. Últimament, al Via Veneto, s’hi han vist fins i tot infantes com Cristina de Borbó i el seu marit Iñaki Urdangarin, el dia que el jutge instructor del cas Nóos va iniciar el procés d’embargament al duc de Palma per cobrir una fiança de 8,1 milions d’euros. Però, tal com explica l’ara diputat de la CUP David Fernández al llibre Cròniques del 6, al restaurant de Ganduxer hi ha anat més gent: “27 de juliol de 1992. No ha passat ni un mes de l’Operació Garzón contra l’independentisme català [...]. Al restaurant Via Veneto sopen durant tres llargues hores Àngel Colom, el delegat del Govern Francesc Martí Jusmet i Rafael Vera. Ells sabran de què van parlar”.

Restaurants, Francesa

Caelis

icon-location-pin Dreta de l'Eixample

El favorit de Millet

Malgrat que el seu homònim de Madrid tingui el pedigrí d’haver estat escenari de les escoltes matusseres a Teodoro Obiang (els serveis secrets espanyols es van equivocar d’habitació) o de l’incident de l’escorta del rei Khaled que va treure la pistola contra un cambrer, l’antic Ritz també ha acollit personatges de la mala vida politicosocial de Barcelona. Allà el Cos Nacional de Policia va detenir el 9 de setembre del 1988 el militant de Terra Lliure Guillem Godó, perquè hi treballava de mosso d’equipatge, després que col·loqués un artefacte a la residència d’oficials de la Diagonal. Anys després, a les estovalles del seu espectacular restaurant Caelis, hi ha repenjat els colzes, per exemple, l’exsecretari general de la Presidència del Govern català, Lluís Prenafeta, acusat de corrupció el 2009 en el marc de l’Operació Pretòria i famós al Caelis per pagar sempre amb bitllets de 500 euros. I, esclar, també Fèlix Millet. Ho explica el periodista Jordi Panyella al seu llibre Fèlix Millet, el gran impostor: “Entre les debilitats de Millet hi ha també l’antic hotel Ritz de Barcelona i una peculiar i regular assistència a aquest establiment de luxe antic, amb elevades factures de les quals quedava constància al llibre de comptabilitat”.

Advertising
Bars i pubs, Cocteleries

Ideal Cocktail Bar

icon-location-pin Eixample

De la Rosa i els entrepans de xoriço

Darrere de la seva porta de fusta, l’Ideal ha estat punt de trobada de detectius privats, jutges, advocats i policies veterans; allà hi tenia el seu pont de comandament oficiós el famós lletrat Juan Antonio Roqueta Quadras-Bordes –mort l’any passat–, defensor dels criminals que es disputaven les portades d’El Caso, com l’assassí en sèrie El Arropiero. Però l’Ideal va saltar a les pàgines de la premsa com a punt d’aterratge de Javier de la Rosa, just després de sortir de la presó, on se’l va veure mastegant un entrepà de xoriço. Va ser el primer lloc públic on va anar. Després del cas KIO i la fraudulenta descapitalització de Grand Tibidabo, a l’empresari també se’l pot veure ara fent el vermut a El Caballito Blanco (Mallorca, 196) o a Chez José Luis (Enric Granados, 91). Aquest últim local, per cert, és un dels centres de reunions de Francisco Marco, director de l’agència de detectius Método 3.

Hotels, Hotels de luxe

Restaurant Mandarín

icon-location-pin Eixample

Els tripijocs d’en Chan

Tothom recorda un programa de TV3 anomenat El joc del segle de la factoria Puyal? Doncs un dels seus presentadors més carismàtics, el xinès Chung Chan, es va veure implicat al març del 1997 en la desarticulació d’una banda que va estafar 2.000 persones duplicant targetes de crèdit. Chan, que tenia el seu propi restaurant, Miquel Chan, al carrer de Buenos Aires, treballava de cambrer al luxós Mandarín —i també n’era accionista—, que encara funciona i que es va veure afectat pel cas. El delicte consistia a copiar la banda magnètica de la targeta dels clients i a crear una nova targeta amb les dades de l’autèntica. A Chan el van enganxar quan va pagar amb una Visa Or una festa de 3.000 euros en una casa de barrets, però no per escriure un PIN no concedit sinó per escriure el NIE autèntic seu al revers del comprovant. La policia va lligar caps amb denúncies i va acusar-lo de ser el cervell de la trama. “Ha estat una feina de xinos”, va declarar un dels agents de la investigació a La Vanguardia del 8 de març...

Advertising
Clubs

Bailèn 22/Cabaret Berlin

icon-location-pin Dreta de l'Eixample

Cases de barrets poc elegants

L’excap de llicències de Ciutat Vella, Heliodoro Lozano, principal acusat en la trama de concessió irregular de llicències, era soci del club del carrer de Bailèn, tal com constava en el registre mercantil. El Bailèn 22, que va obrir com a cafè teatre, no ho va ser mai (el gener del 2000 els veïns van veure com uns paletes hi entraven 50 vàters i bidets), i fins al 2007, quan va tancar, sempre va estar envoltat de polèmica perquè actuava amb una llicència que no s’ajustava a les pràctiques que s’hi feien. L’antic prostíbul fins i tot va ser expulsat el 2004 d’ANELA (Asociación Nacional de Empresarios de Locales de Alterne), l’entitat controlada per l’ultradretà José Luis Roberto. Els actuals propietaris encara no saben què fer amb les habitacions que hi ha al soterrani... Un cas paral·lel va protagonitzar-lo la sala Scenic, ex-Studio 54 i ara Barts (Paral·lel, 62), que es va obrir amb l’ambició d’emular Broadway i sota la direcció artística de Coco Comín, i que va tancar reconvertida en un macroprostíbul connectat a l’edifici del costat. La Guàrdia Urbana va descobrir el pastís quan un agent de paisà es va fer passar per client i una prostituta va passejar-lo d’un local a l’altre pels passadissos secrets.

Restaurants, Mediterrània

La Camarga

icon-location-pin Eixample

Els reservats més famosos

Tots els focus mediàtics se centren des de fa setmanes en aquest restaurant d’estovalles de fil i de discrets reservats, on no falten grups de periodistes que també conspiren –com passava a l’altre gran menjador del grup, La Provença (Provença, 238)–. La Camarga ja ha entrat a la història de la Barcelona vice gràcies a la líder del PP català, Alícia Sánchez Camacho, i l’exparella de Jordi Pujol Ferrusola, Maria Victòria Álvarez, i la macrotrama d’espionatge que tanta feina ha donat a l’agència de detectius Método 3. Però també allà s’hi han fet reunions de la incipient i presumpta trama de les ITV. El 12 de juliol del 2011, segons Elconfidencial.com, els agents que seguien la investigació hi haurien detectat un dinar entre Sergi Alsina, Sergi Pastor i Oriol Pujol. Els tres han estat imputats.

També t'agradarà

Què fer, Tertúlies i lectures

Els crims més salvatges de BCN

Assasins en sèrie, esquarteraments, violacions, vampireses, llegendes... Descobrim la part més fosca de la ciutat a través dels seus crims Un drapaire troba el cadàver –més aviat, cinc trossos sense cap, peus ni ventre– en una bossa de viatge abandonada a la platja de Sant Sebastià. No són ni les 7 del matí del 6 de juny del 2004, hora en què l'últim noctàmbul en retirada es creua amb el primer banyista. I a deu passes de l'aigua, la bossa. La troballa fa anar de bòlit els policies de la ciutat, astorats davant la perícia d'un assassí que, amb mà de carnisser, ha escorxat el cos, l'ha buidat per treure-li les vísceres i els ha deixat unes restes que són un pur enigma. Quatre dècades abans, una escena gairebé simètrica: el 22 de setembre de 1962, les xarxes d'un pescador van atrapar a la platja de Can Tunis una altra macabra captura. Un cistell amb un cos esquarterat i, embolicades amb paper de diari, les mans, els peus, les orelles, el nas i la llengua, marcada amb el típic tall amb què els contrabandistes segellaven les venjances. Remogudes per unes fortes pluges, les clavegueres de la ciutat van escopir la resta de pedaços de la víctima, Federico Cortés, un perruquer que es treia un sobresou amb el contraban. El cas es va tancar amb la detenció d'un estraperlista, però la sospita que hi havia més implicats no va arribar a desaparèixer mai. Crims com el de la Barceloneta o Can Tunis han deixat un funest rastre a la geografia negra de Barcelona, una

Què fer, Rutes i passejades

La Barcelona secreta

Fins a 20 coses que no coneixes de la ciutat i que et faran una persona més lliure, dolça i tel·lúrica Una ciutat és com el cos humà, que mai no l'acabes de conèixer del tot, sovint et sorprèn i de vegades et decep, perquè et penses que era una cosa i resulta que n'és una de ben diferent. Aquí i ara, sense anar més lluny, t'oferim fins a 20 coses que potser no coneixes de Barcelona triades i remenades pel cantant dels Surfing Sirles, poeta i explorador xandallista La muntanya pelada Barcelona té set turons: el d'en Modolell, el de Monterols, el del Putxet, el de la Creueta del Coll, el de la Rovira, el de la Peira i el del Carmel o muntanya Pelada, que és el més alt i impressionant de tots. Dalt de la muntanya Pelada, un cop t'has enfilat pel llom sense urbanitzar, verd,  arribes a una talaia amb una panoràmica ininterrompuda de 360º sobre la ciutat: un punt de vista únic que deixa absolutament bocabadat. La meva magdalena de Proust Benvinguda sigui la fal·lera dels nous forns de pa de debò! Benvingut, Forn Baluard de la Barceloneta! I mal llamp se t'emporti, Barcelona-Reykjavik, que vens barres de pa a preu d'or! Dels de sempre, el Mistral de la ronda de Sant Antoni és un clàssic que no decau, i per mi el pa de motlle blanc del Forn Roura de Sant Gervasi és insuperable: grans llesques gruixudes i irreductibles, una molla densa i saborosa, tan bona torrada com fresca. Res a veure amb els pans de motlle de supermercat: el de can Roura és una delícia que cada cop que la tasto e

Advertising
Què fer, Activitats literàries

Barcelona a la novel·la negra

Seguim el rastre que els principals autors del gènere han deixat pels racons de la ciutat Als anys setanta del segle passat, l'aparició del detectiu d'origen gallec Pepe Carvalho als carrerons del Barri Xino va posar Barcelona en el mapa de la novel·la negra en una època en la qual el gènere negre no passava pel seu millor moment en aquest país. A la censura imposada per la dictadura, que durant gairebé quaranta anys havia fet impossible l'aparició de novel·les amb un fort component de crítica social, a l'estil del 'hard boiled' nord-americà, s'hi sumava el menyspreu de les elits literàries envers un gènere titllat de menor, com recordava Manuel Vázquez Montalbán a propòsit de la publicació de 'Tatuaje' l'any 1975. Des del punt de vista de la producció literària pròpia, fins que Carvalho no va trepitjar el Raval no hi va haver cap detectiu local que pogués competir amb figures com les de Philip Marlowe i Sam Spade. El protagonisme que la Barcelona marginal i popular del districte cinquè adquirirà a les novel·les de la sèrie Carvalho no té precedents. Sí la té, en canvi, la vocació d'escriptors cronològicament anteriors de fer novel·les policíaques d'ambientació urbana com les que en aquells moments s'escrivien a d'altres països. Les tres novel·les enigma que Rafael Tasis va escriure estan ambientades a la Barcelona dels anys trenta i quaranta, i tenen, com ell mateix reconeix, la clara intenció de ser una crònica de la vida barcelonina, amb els

Què fer, Activitats literàries

La Barcelona de Carvalho

Els escenaris més il·lustres del personatge de Vázquez Montalbán La ruta gastronòmica de Carvalho Casa Leopoldo “Era el restaurante mítico del barrio chino al que Carvalho acudía en momentos de nostalgia del país de su infancia, cuando era un miserable pequeño prícipe del país de Posguerra”, diu d’aquesta casa a Sabotaje Olímpico. Sens dubte, el preferit de Vázquez Montalbán: “Tardó en volver a pisar un restaurante, pero siempre conservó el nombre de Casa Leopoldo como el de la iniciación a un ritual apasionante”, destaca a 'Los Mares del Sur'. Va ser fundat el 1929 per Leopoldo Gil i la seva dona. Tant Germán, fill del fundador, com el marit de Rosa Gil, que n’és l’actual cap, van ser toreros. Majestuosa la cua de bou estofada i la tripa, un dels plats preferit d’en Manolo. Senyor Parellada “El primer cop que en Manolo va venir al Senyor Parellada ho va fer amb el Guti i va tastar el plat que porta el nom del polític”, un plat que combina el peix amb peus de porc, diu en Ramon Parellada, el qual destaca que “on era molt assidu també era a la Fonda Europa de Granollers”, atesa la seva amistat amb Paco Parellada, el senyor Parellada. “Si pasas por Granollers, no te olvides de comer en Can Europa”, li fa dir a Carvalho a La soledad del mánager. “Un refugio de los que aman desayunar con cuchillo y tenedor” (a El hermano pequeño). El que més valorava era l’ambient i els plats de fonda: esqueixada, canelons, escalivada o farcellets de col, i un sublim corder a

Advertising