Escenaris de la Barcelona corrupta

Assasins en sèrie, esquarteraments, violacions, vampireses, llegendes... Descobrim la part més fosca de la ciutat a través dels seus crims Un drapaire troba el cadàver –més aviat, cinc trossos sense cap, peus ni ventre– en una bossa de viatge abandonada a la platja de Sant Sebastià. No són ni les 7 del matí del 6 de juny del 2004, hora en què l'últim noctàmbul en retirada es creua amb el primer banyista. I a deu passes de l'aigua, la bossa. La troballa fa anar de bòlit els policies de la ciutat, astorats davant la perícia d'un assassí que, amb mà de carnisser, ha escorxat el cos, l'ha buidat per treure-li les vísceres i els ha deixat unes restes que són un pur enigma. Quatre dècades abans, una escena gairebé simètrica: el 22 de setembre de 1962, les xarxes d'un pescador van atrapar a la platja de Can Tunis una altra macabra captura. Un cistell amb un cos esquarterat i, embolicades amb paper de diari, les mans, els peus, les orelles, el nas i la llengua, marcada amb el típic tall amb què els contrabandistes segellaven les venjances. Remogudes per unes fortes pluges, les clavegueres de la ciutat van escopir la resta de pedaços de la víctima, Federico Cortés, un perruquer que es treia un sobresou amb el contraban. El cas es va tancar amb la detenció d'un estraperlista, però la sospita que hi havia més implicats no va arribar a desaparèixer mai. Crims com el de la Barceloneta o Can Tunis han deixat un funest rastre a la geografia negra de Barcelona, una

Fins a 20 coses que no coneixes de la ciutat i que et faran una persona més lliure, dolça i tel·lúrica Una ciutat és com el cos humà, que mai no l'acabes de conèixer del tot, sovint et sorprèn i de vegades et decep, perquè et penses que era una cosa i resulta que n'és una de ben diferent. Aquí i ara, sense anar més lluny, t'oferim fins a 20 coses que potser no coneixes de Barcelona triades i remenades pel cantant dels Surfing Sirles, poeta i explorador xandallista La muntanya pelada Barcelona té set turons: el d'en Modolell, el de Monterols, el del Putxet, el de la Creueta del Coll, el de la Rovira, el de la Peira i el del Carmel o muntanya Pelada, que és el més alt i impressionant de tots. Dalt de la muntanya Pelada, un cop t'has enfilat pel llom sense urbanitzar, verd,  arribes a una talaia amb una panoràmica ininterrompuda de 360º sobre la ciutat: un punt de vista únic que deixa absolutament bocabadat. La meva magdalena de Proust Benvinguda sigui la fal·lera dels nous forns de pa de debò! Benvingut, Forn Baluard de la Barceloneta! I mal llamp se t'emporti, Barcelona-Reykjavik, que vens barres de pa a preu d'or! Dels de sempre, el Mistral de la ronda de Sant Antoni és un clàssic que no decau, i per mi el pa de motlle blanc del Forn Roura de Sant Gervasi és insuperable: grans llesques gruixudes i irreductibles, una molla densa i saborosa, tan bona torrada com fresca. Res a veure amb els pans de motlle de supermercat: el de can Roura és una delícia que cada cop que la tasto e

Seguim el rastre que els principals autors del gènere han deixat pels racons de la ciutat Als anys setanta del segle passat, l'aparició del detectiu d'origen gallec Pepe Carvalho als carrerons del Barri Xino va posar Barcelona en el mapa de la novel·la negra en una època en la qual el gènere negre no passava pel seu millor moment en aquest país. A la censura imposada per la dictadura, que durant gairebé quaranta anys havia fet impossible l'aparició de novel·les amb un fort component de crítica social, a l'estil del 'hard boiled' nord-americà, s'hi sumava el menyspreu de les elits literàries envers un gènere titllat de menor, com recordava Manuel Vázquez Montalbán a propòsit de la publicació de 'Tatuaje' l'any 1975. Des del punt de vista de la producció literària pròpia, fins que Carvalho no va trepitjar el Raval no hi va haver cap detectiu local que pogués competir amb figures com les de Philip Marlowe i Sam Spade. El protagonisme que la Barcelona marginal i popular del districte cinquè adquirirà a les novel·les de la sèrie Carvalho no té precedents. Sí la té, en canvi, la vocació d'escriptors cronològicament anteriors de fer novel·les policíaques d'ambientació urbana com les que en aquells moments s'escrivien a d'altres països. Les tres novel·les enigma que Rafael Tasis va escriure estan ambientades a la Barcelona dels anys trenta i quaranta, i tenen, com ell mateix reconeix, la clara intenció de ser una crònica de la vida barcelonina, amb els

Els escenaris més il·lustres del personatge de Vázquez Montalbán La ruta gastronòmica de Carvalho Casa Leopoldo “Era el restaurante mítico del barrio chino al que Carvalho acudía en momentos de nostalgia del país de su infancia, cuando era un miserable pequeño prícipe del país de Posguerra”, diu d’aquesta casa a Sabotaje Olímpico. Sens dubte, el preferit de Vázquez Montalbán: “Tardó en volver a pisar un restaurante, pero siempre conservó el nombre de Casa Leopoldo como el de la iniciación a un ritual apasionante”, destaca a 'Los Mares del Sur'. Va ser fundat el 1929 per Leopoldo Gil i la seva dona. Tant Germán, fill del fundador, com el marit de Rosa Gil, que n’és l’actual cap, van ser toreros. Majestuosa la cua de bou estofada i la tripa, un dels plats preferit d’en Manolo. Senyor Parellada “El primer cop que en Manolo va venir al Senyor Parellada ho va fer amb el Guti i va tastar el plat que porta el nom del polític”, un plat que combina el peix amb peus de porc, diu en Ramon Parellada, el qual destaca que “on era molt assidu també era a la Fonda Europa de Granollers”, atesa la seva amistat amb Paco Parellada, el senyor Parellada. “Si pasas por Granollers, no te olvides de comer en Can Europa”, li fa dir a Carvalho a La soledad del mánager. “Un refugio de los que aman desayunar con cuchillo y tenedor” (a El hermano pequeño). El que més valorava era l’ambient i els plats de fonda: esqueixada, canelons, escalivada o farcellets de col, i un sublim corder a