Les 8 places amb més encant de Barcelona

Amagada al cor de la Sagrera, la plaça de Masadas és una de les tres úniques places porticades de la ciutat. No és tan coneguda com la Reial ni tan transitada com la del Mercadal de Sant Andreu, però va sobrada d'encant. També va ser la seu del mercat del barri fins que l’edifici es va enderrocar a principis dels anys 90. Alliberat d’aquesta funció, l’espai va adoptar la seva configuració actual. Ara és una plaça recollida però ampla, envoltada de pruneres, amb una font senzilla al mig i una cantonada mutilada per l’especulació.

Menjar i beure: A la mateixa plaça hi ha diversos bars amb una oferta més o menys similar. Tot i això, els nostres dos preferits són a pocs metres. Per als cervesers, Cyclic Beer Farm, on a més serveixen les hamburgueses smash d’Antonia’s Burger. Per als amants del vi, el Vidorra.

La plaça més emblemàtica del Poblenou és també la que conserva les cases més antigues. Blanques i humils, les construccions del segle XIX que l’envolten eren les habitatges dels pescadors quan aquest era un barri mariner. La plaça Prim, petita i bonica, no necessita gaire cosa per seduir. Tres fantàstics ombús, una font gens espectacular, uns quants bancs i molta tranquil·litat.

Menjar i beure: A la plaça només hi ha un restaurant… i quin restaurant! Els Pescadors gaudeix del privilegi d’ocupar en exclusiva la terrassa i, tot i que aquesta exclusivitat es reflecteix en el compte, val la pena seure a l’aire lliure i deixar-se portar pels seus excel·lents plats d’inspiració marinera. Una experiència d’aquelles que reconcilien amb la vida. Si preferiu una alternativa més assequible, Més de Vi és una aposta segura. I si el que toca és esmorzar, T. 44 és el vostre lloc.

Ah, el Poble-sec! El que durant anys va ser un barri discret i poc valorat s’ha consolidat en les últimes dècades com un dels indrets preferits dels barcelonins que busquen escapar de les zones més turístiques i massificades. Més enllà del bulliciós pas de bars del carrer Blai —benvinguts siguin—, la plaça del Sortidor, inaugurada el 1869, continua sent un refugi per a veïns i visitants que volen fer una cervesa o picar alguna cosa amb calma. Poques places resulten tan agradables i amb tant d’encant al Poble-sec; ni tan sols la sortida del pàrquing, situada al bell mig, aconsegueix restar-li atractiu. La seva font, a més, és idèntica a la de Canaletes.

Menjar i beure: Si us ve de gust un cafè d’especialitat sense moure-us de la plaça, La Galena és una excel·lent opció. A pocs metres hi trobareu Margarit, un restaurant molt recomanable que, partint de les arrels gregues, explora amb personalitat la riquesa culinària del Mediterrani a través de propostes creatives i una tècnica impecable. El mateix passa a la Taberna Noroeste, tot i que en aquest cas la carta gira la mirada cap al nord (Galícia) i cap a l’est (Castella i Lleó).

Res no fa ombra al campanar de l’església de Santa Maria del Remei. Els seus 40 metres d’alçada no tenen competència a la plaça, delimitada per bonics edificis del segle XIX i del primer terç del XX. Ens trobem al cor de l’Eixample de Les Corts, i res no fa pensar que les grans avingudes i els gratacels són a només un pas. La plaça de la Concòrdia és un dels indrets amb més encant del barri, la prova que, molt abans que existissin el centre comercial L’Illa o el FC Barcelona, Les Corts ja existia.

Menjar i beure: Al Centre Cívic Can Deu, que ocupa un magnífic palauet modernista de 1897, hi ha una cafeteria amb un pati increïblement bonic. Per picar alguna cosa en alguna de les terrasses de la plaça, El Maravillas. Si hi aneu amb gana, Fragments Cafè (també amb un petit pati posterior); i si aneu amb la cartera més aviat buida, Chennai Masala Dosa, un restaurant especialitzat en la cuina del sud de la Índia.

No és la plaça amb més bars de Gràcia ni la més bonica, però sí la més agradable. Una església construïda el 1884, la font de Rut, de 1949, arbres, cases baixetes i zero trànsit. Ambient cosmopolita i distès, espectadors del Verdi i del Teatre Lliure que van i venen, molta joventut, veïns i algun turista. Què més es pot demanar?

Menjar i beure: La rivalitat entre els tres bars —La Virreina, La Cafetera i Terra Bar— és llegendària. Més enllà d’aquest trio, i a la mateixa plaça, hi teniu la gelateria vegana AMMA Gelato i, a poca distància, la imprescindible pastisseria Morreig. Hi ha més gana? La pizzeria Sartoria Panatieri, una de les millors de la ciutat i del planeta; el bar de vins i formatges Viblioteca; i la marisqueria desenfadada Lluritu 2, amb producte excel·lent, són les tres úniques adreces que necessiteu conèixer.

Situada al cor del nucli antic d’Horta, aquesta plaça sorprèn pel seu traçat irregular, molt diferent de la forma quadrada o rectangular que solen tenir les places tradicionals. També resulta poc habitual a Barcelona l’autenticitat del seu ambient popular i el seu esperit de barri, resistent i sense artificis. Aquí gairebé no hi trobareu neobodegues, cafeteries d’especialitat o bars de vins naturals… i pocs els troben a faltar. La plaça d’Eivissa és el punt al qual cal tornar per desintoxicar-se de l’excés de postureig del centre.

Menjar i beure: Quimet d'Horta, amb els seus venerats entrepans, i Ateneu Hortenc, fundat el 1864 i amb programació cultural regular i un bar obert també a no socis, són dues institucions imprescindibles de la zona. A Samba Brasil podeu demanar excel·lents caipirinyes i gaudir-les en un pati enorme. I a La Madurada, carn de primera categoria.

Què difícil triar una sola plaça del Born! Podríem haver-nos quedat amb la màgica plaça de Sant Pere de les Puel·les o amb el carrer d’Allada Vermell, pel seu desfile de terrasses i aquella façana plena de testos que sembla treta d’un poble de fa trenta anys. Però ens decantem per Sant Agustí Vell, no només perquè és una de les places més boniques del nucli antic, sinó també perquè té la rara virtut de transmetre calma enmig del bullici constant del Born.

Menjar i beure: A la mateixa plaça hi trobareu dos clàssics històrics: Mundial Bar, avui gestionat pel grup Confiteria, i Bar Joanet, actualment en mans del grup Ramonet, de la Barceloneta. Entre els mites més recents destaca Costa Pacífico, un restaurant mexicà que molts consideren un dels millors de la ciutat. Molt a prop, a la plaça de Sant Cugat, Espai Puntal és un 'tres en un': bar de tapes i platets, 'colmado'-fleca i un espai gastronòmic nocturn, Taula Puntal, sense carta i només amb menú degustació.

Es va construir a mitjan segle XIX per allotjar els treballadors de la fàbrica de la España Industrial. El 1864 s’hi va instal·lar un mercat a l’aire lliure, que va convertir la plaça en el principal centre econòmic i social de Sants fins a la inauguració, el 1913, de l’actual edifici del mercat. Com a curiositat, en aquest racó va néixer una de les filles predilectes de la zona: la cantant Núria Feliu. Avui continua sent un dels punts més animats del districte, tant de dia com de nit. Amb una mica de sort, fins i tot podeu coincidir amb alguna actuació dels Castellers de Sants.

Menjar i beure: Si us ve de gust una bona cervesa artesana, la resposta és Homo Sibaris. Si sou més de vermut, no fallareu amb Vermut i a la Gàbia. I si el que voleu és saciar la gana, a Las Tres Mentiras hi trobareu excel·lents tacos mexicans i a Kop de Mà, uns pintxos de truita espectaculars.