Les 20 millors gorgues de Catalunya per refrescar-se a l'estiu

Són les gorgues més conegudes de les comarques gironines i, per tant, una de les més concorregudes. Però passar el dia a Canet i no visitar-les és com anar a dinar al König i no demanar unes braves. Les gorgues de Font de la Torre són d’origen volcànic, produïdes per l’impacte contra les parets dels materials del llit del riu que arrossega l’aigua. I són, amb diferència, un dels millors espais de la província de Girona per refrescar-se enmig de l’estiu i no morir d’una insolació gràcies a l’ombra dels arbres. Fa uns quants anys van remodelar la zona i es va construir una passera, una sínia i un circuit per a passejar-hi a banda i banda de la riera de Canet. Això, sí, alerta: Està prohibit banyar-se i només és un espai de passeig i contemplació. Les gorgues són una zona d'interès natural protegida i entre tots hem de procurar que aquests espais no es massifiquin i malmetin.

Les Planes d’Hostoles compta amb algunes de les gorgues més al·lucinants de les comarques gironines. Força grosses, profundes i envoltades d’una o més parets de basalt. Un bon exemple és el Gorg de Can Poeti, situat relativament a prop del nucli urbà però força solitari la majoria de mesos de l’any. Envoltat de naturalesa per tots costat i aigües ben fredes. Es pot demanar més? Podeu accedir-hi a través del carril bici, passat el pont sobre el riu Brugent.

Sens dubte, és el salt d'aigua més emblemàtic de la Vall d'Aran. Dues cascades (d'uns 20 metres i 5 metres respectivament) formen l'espectacular cascada d'aigua, que prové en la seva majoria de l'estany de Long de Liat, una mica més al nord. De primavera a tardor és el millor moment per acostar-vos a veure aquesta delícia. A l'hivern, és molt possible que la carretera estigui plena de neu i sigui de més difícil acostar-s'hi.

La petita riera de Xuncla ens regala racons amagats com aquest. Als peus d’un molí amb moltes centúries a l’esquena –sigueu cívics en les vostres excursions: hi viu gent i segurament agrairan que no hi munteu una rave- aquest petit salt d’aigua a pocs quilòmetres del barri gironí de Taialà i de Sarrià de Dalt, des d’on s’hi pot anar a peu per la carretera de Cartellà, té una franja de sorra prou ampla com per fer-hi un pícnic i una bona migdiada. Amb el cotxe, un cop deixat enrere el barri gironí i creuat el pont sobre l’autopista, hem d’anar fins al final de la carretera asfaltada, el carrer de Sant Medir. Un cop allà, ens queden uns 20 minuts a peu per camins de bosc. No desespereu: acabarem trobant indicadors que ens marquen la ruta per arribar-hi. És un lloc fresc i obac perfecte per a un assolellat dia de primavera. A l’estiu, la riera acostuma a assecar-se i ens podríem quedar amb un pam de nas.

El Gorg dels Banyuts i la llegenda del Comte Arnau van estretament lligats de la mà. Joan Amades explica que el comte va ser llançat al gorg després de cometre un assassinat, i que ara surt cada nit amb el seu cavall de foc. Diuen que els habitants de Gombrèn temen el acostar-s'hi. Sereu capaços d'anar-hi?

El Gorg del Molí dels Murris era un dels secrets més ben guardats de la Garrotxa. Un gorg d’aigua cristal·lina que, si us ensenyen una foto, direu que sembla tret d’algun país tropical. Està envoltada d’arbres i plantes d’un color verd magnètic i és una zona de bany al·lucinant. Tant que oblidareu la platja durant unes hores. Per arribar-hi, heu d’agafar el camí que uneix les Planes d’Hostoles amb Cogolls, direcció Olot. És molt fàcil arribar-hi i, per això, cada cop hi va més gent. Si seguiu el torrent riu amunt trobareu llocs molt menys freqüentats i força espectaculars.

Ara jugarem una mica amb el diccionari: a Santa Cristina d’Aro no hi trobem gorgues però sí gorges, i les tenim a l’abast d’una necessitat urgent en cas de col·lapse de Costa Brava. Si tenim sort i la meteorologia acompanya, s’hi forma una petita gorga on potser no hi podrem nedar però sí refrescar-nos: el Pou de les Goges. No, no us estem prenent el pèl: les goges no són accidents geològics sinó unes nimfes d’aigua a qui la llegenda atribueix una bellesa ultranatural i eterna. Segurament per evitar més malentesos aquest lloc també es coneix com el Pas de la Mosca, doncs les cingleres són tan juntes que fins i tot aquest àgil animaló hi tindria dificultats! La ruta s’entoma per Santa Cristina d’Aro, on podrem arribar a la Font Picant amb cotxe o pel carril bici. Un cop allà, ens endinsarem pels boscos de Romanyà i la falda de les Gavarres, i veurem les antigues instal·lacions d’embotellament d’aigua ferruginosa. La ruta és fresca i practicable amb nens.

Si esteu de vistita al Parc Nacional d'Aigüestortes i l'Estany de Sant Maurici, no podeu deixar de veure el salt de Ratera. Cobert per roques gelades, aquest salt es deixa veure després d'un llarg camí des de l'estany de Sant Maurici, això sí, en un entorn de difícil comparació. Apte per als qui busquin emocions fortes.

El torrents de la Caula i de Fontanilles conformen unes gorgues d'aigües caldes on, fins fa poc, els vilatans s'hi podien banyar pràcticament tot l'any. Unes gorgues, per cert, força espectaculars. Malauradament, a dia d'avui i per culpa d'un despreniment de roca, el bany encara està prohibit. Tot i així, paga la pena passejar per la zona i continuar la ruta per a l'ermita, els salts d'aigua o les cingles. O, fins i tot, (re)descobrir Les Escaules o sopar al restaurant a prop de les gorgues.

No hi podia faltar. Els set gorgs de Campdevànol, a prop de Ripoll, són dels més coneguts. I amb raó. A mesura que avança la ruta, popularment coneguda com ‘Itiniterari dels gorgs de la Cabana’ i de poca difiultat, et vas trobant gorgs amb les seves corresponents piscines naturals. Ara bé, l’any 2015 es va consensuar una nova normativa reguladora mediambiental amb l’objectiu de salvaguardar aquest espai privilegiat i de moment, encara està prohibit banyar-se. Això sí, la ruta i el paisatge paga molt la pena.

Una petita joia amagada, però que guarda molts secrets. Tot i que sigui de menors dimensions que algunes de les seves companyes, aquest ecosistema té racons de gran bellesa i un paisatge incomparable. Ideal per a famílies.

Entre Oix i Montagut, en una zona força popular entre els amants de l’escalada i el senderisme, trobem el Gorg Blau. Un salt d’aigua amb una piscina natural als peus d’aigües gelades i d’un blau tan intens que és impossible apartar la mirada. El camí per accedir-hi, per cert, també paga molt la pena. Això sí, tot i que no és un dels més populars de la zona és probable que sempre hi trobeu gent. Poca, però no estareu sols.

Castellar de n'Hug es troba tocant les comarques del Ripollès i de la Cerdanya. És un poble pintoresc, de postal. Evidentment us animem a passejar-hi força estona (entreu als forns i compreu pa cuit a la llenya, deliciós, o atreviu-vos amb els croissants gegantins), descobriu el seu patrimoni, com l'església de Santa Maria o la romànica de Sant Vicenç de Rus, i entreu al Museu del Pastor. Ara bé, també aquí és on neix el Llobregat, un part espectacular i de gran força i bellesa, ja que l'aigua surt contundent del cor de la muntanya. Per arribar al lloc no haureu pas de caminar gaire, baixar uns quants graons i... ja teniu l'espectacle al davant!

Els voltants de Girona estan plens de gorgues i saltants que, sobretot a l’estiu, són perfectes per refrescar-se enmig de la natura. Unes de les gorgues més desconegudes són les de Sarrià de Ter. S’hi pot accedir des de Sarrià de Dalt i, per als excursionistes, poden convertir-se en el destí ideal després d’una llarga i calorosa caminada. Les gorgues estan situades en una zona ombrívola i s’envolten d’arbres de ribera que les amaguen de turistes i xafarders.

Rupit és un poble pintoresc pel que val molt passar-hi almenys un dia sencer, per les seves cases, paisatges i també per les seves tradicions. Després de dinar, podeu veure com se'n va el sol des del salt de Sallent, de 80 metres d'altura, que ofereix unes vistes monumentals (no apte per a persones amb vertígen!).

Les quatre basses esgraonades que ens ofereix el riu Borró són els punts on aquest torrent, majoritàriament subterrani, aflora a la superfície. Els habitants de Sales i els municipis propers sempre hi han anat durant les calorades d’estiu de l’Alta Garrotxa i el nudisme hi està força institucionalitzat. Per arribar-hi, com a mínim a les més baixes, n’hi ha prou amb accedir a Sales i seguir les indicacions per la carretera. Per accedir a la superior i més fonda, anomenada el Gorg Blau, val la pena fer-se amb un mapa de senderisme especialitzat o preguntar als caçadors. També podeu consultar a algun vilatà, però no a tots els agrada que els forasters gaudeixin d’aquest paratge màgic i silenciós, advertits esteu. Aquestes i altres gorgues de la Garrotxa les trobarem meravellosament explicades a “Els imperdibles de la Garrotxa. 23 gorgues i recorreguts d'aigua” (Llibres de Batet), de Ramon Roura, a qui l’afició al senderisme va menar cap a la fotografia i a l’escriptura de blocs per, finalment, regalar-nos un llibre imprescindible per a gaudir del territori.

S’hi accedeix desde Sales de Llierca, Sant Aniol d’Aguja o Montagut, seguint els indicadors de rutes. En els dies assolellats, l’aigua és un mirall i l’abundància de patrimoni romànic a les rodalies fa venir moltes ganes de perllongar l’excursió durant un parell de dies i pernoctar en els hotels rurals de la zona o, de manera més modesta, en els diversos càmpings que hi trobareu. Cal tenir en compte, però, que a l’agost l’afluència d’excursionistes és similar a la de les rambles de Barcelona i que cal evitar de totes totes el paratge en cas de risc de pluja forta, doncs els tranquils rierols poden convertir-se en una trampa perillosa en qüestió de pocs minuts.

Pujant des de Queralbs (a peu o amb cremallera), podem contemplar els diferents gorgs i salts als nostres peus. Gràcies al fort desnivell es formen salts ben carregats com el que hi ha al barranc de Fontalba, el salt del Sastre o el salt de la Cua de Cavall, just abans d'arribar al santuari de Núria.

Paga la pena visitar aquest gorg per l'halo misteriós i màgic que desprèn. Ideal per fer amb la canalla (entre 2 i 3 hores per fer la ruta completa), aquest gorg està envoltat de roques que projecten imatges suggerents a l'aigua i a l'entorn. Un imperdible.

El riu Brugent alimenta aquest gorg que queda amagat en un racó ben màgic i que té microclima propi, fent al mateix temps un salt espectacular. Com a curiositat: podeu passar per darrere la cortina d'aigua i veure el salt des d'un punt de vista diferent i impressionant (tot i que no és massa recomanable fer-ho amb infants).