13 llocs de Barcelona que ningú coneix pel seu nom real

Nom real: Plaça de George Orwell.

Per què es diu així?: George Orwell tampoc no era el nom real del famós escriptor, així que segur que no l'importaria el  malnom psicotròpic que ha adoptat la seva plaça. Barcelona li va dedicar aquest espai per la seva participació en la Guerra Civil al costat del POUM. L'Ajuntament va decidir donar-li una mica d'alegria a la plaça –sense cap espai verd i a una zona conflictiva del barri– instal·lant-hi l'escultura surrealista de Leandre Cristòfol. L'obra vol ser una al·legoria de la dona i el sexe, però el missatge no es va entendre. Després, va arribar el sobrenom de la plaça del Tripi, pels 'trapis' de droga que hi havia i per la suposada ingesta d'estupefaents de l'artista per haver fet una peça així. 

Nom real: Casa Milà.

Per què se li diu així?: No tothom sap que el nom oficial és Casa Milà, o en tot cas, no és el primer que et ve al cap. Òbviament, el sobrenom de Pedrera li ve perquè tota la façana d'aquest imponent edifici modernista de Gaudí està feta amb més de 6.000 blocs de pedra que van ser modelats a mà per picapedrers, sota la supervisió del mateix arquitecte. Hi ha tres tipus de pedra: del Garraf, de Vilafranca del Penedès i d'Ulldecona.

Nom real: Jardins del Príncep de Girona.

Per què se li diu així?: Si aneu pel Baix Guinardó buscant els Jardins del Príncep de Girona, potser us envien a l'altra punta de la ciutat. El parc amb un estany –a l'estiu els gossos s'hi remullen i durant tot l'any és habitual veure gent fent navegar vaixells de modelisme– i el bar sempre amb les tauletes plenes, passa de cases reials i és conegut per tothom com a Parc del llac, ja que la bassa d'aigua és el tret més distintiu d'aquest espai que ocupa un antic quarter militar.

Nom real: Hotel W Barcelona.

Per què se li diu així?: La seva forma de vela d'embarcació, visible des de tota la costa barcelonina, va fer que des del primer moment, quan només la polèmica envoltava aquest edifici dissenyat per Ricard Bofill, ja se'l conegués amb el malnom d'Hotel Vela. És molt més fàcil que dir 'Hotel ve doble', esclar.

Nom real: MUHBA Turó de la Rovira (Mirador de les bateries). 

Per què se li diu així?: Més que búnquers, el que hi ha en aquest mirador excepcional de Barcelona són restes d’una bateria antiaèria que va defensar Barcelona dels atacs de l’aviació durant la Guerra Civil i restes del nucli barraquista del barri dels Canons. Sigui quin sigui el seu nom real, és una de les atraccions que aplega més públic, local i turista.

Nom real: Plaça dels Àngels. 

Per què se li diu així?: Mira que té un nom bonic! Però aquí torna a fer acte de presència la practicitat: què hi ha a la plaça?, doncs el Macba i un munt de gent practicant amb l''skate'. Què no hi trobareu? Cap angelet. 

Nom real: Torre Mapfre i Hotel Arts.

Per què se li diu així?: Al Port Olímpic, només n'hi ha una, de Torre Mapfre: l'edifici que hi ha al seu costat és l'Hotel Arts. La tendència a pluralitzar potser ve per intentar emular altres famoses parelles d'edificis: les desaparegudes Torres Bessones, les Petronas, les Kio... 

Nom real: Torre Andreu. 

Per què se li diu així?: L'any 1900, l'empresari farmacèutic Salvador Andreu –sí, el de les famoses pastilles– va comprar aquest terreny on volia fer una 'torreta', el seu domicili particular. Finalment, va acabar construint un hotel per a la burgesia, La Rotonda, que encara es coneix així pel templet que corona el conjunt arquitectònic.

Nom real: Plaça de Salvador Seguí.

Per què se li diu així?: Un altre exemple que allò que aculls et pot robar tot el protagonisme. En aquesta plaça és on està la Filmoteca, ni més ni menys. I el bar La Monroe! Per cert, en Salvador Seguí també tenia malnom: era el Noi del Sucre, un dels líders més destacats del moviment anarcosindicalista de Catalunya de principi del segle XX.

Nom real: Museu de Ciències Naturals de Barcelona. 

Per què se li diu així?: A finals del 2017 es va deixar de fer servir el nom Museu Blau per referir-se a aquest equipament, que es va integrar dins del Museu de Ciències Naturals, amb altres quatre seus. Ja sabeu que, sovint, els canvis costen: si encara hi ha avis que diuen Calvo Sotelo per referir-se a la plaça Francesc Macià! Per a molts, sempre serà el Museu Blau, encara que sigui per simpatia a l'esquelet de balena que ens dona la benvinguda i per la proximitat amb el mar.

Nom real: Carrer d'en Xuclà. 

Per què se li diu així? No és una plaça, encara que ho sembla per les seves dimensions i pel nombre de terrasses que l'omplen. És un tram ample del carrer de Xuclà, que després s'estreny per acollir la Granja Viader fins a fer-se gairebé imperceptible. I no és que els mixos s'hagin fet els amos d'aquesta espai: el nom li ve pel mural felí que Arnal Ballester va fer a la paret mitjana que mira cap al carrer del Pintor Fortuny. 

Nom real: Casa Terradas. 

Per què se li diu així?: Si a la Casa Milà se li diu la Pedrera pel material amb el qual està feta, la Casa Terradas rep el sobrenom de Casa de les Punxes per les cúpules que culminen les tres torres que atorguen personalitat i màgia a aquesta obra modernista en què la llegenda de Sant Jordi també té molt protagonisme.

Nom real: Viaducte de Vallcarca. 

Per què se li diu així? Segurament per a molts és el mateix un pont que un viaducte, però no és així. Segons els DIEC, un viaducte és un "pont elevat per al pas d’una via de comunicació sobre una depressió del terreny". I si el que tenim a Vallcarca és un viaducte, l'hi hauríem de dir com toca... o no!