0 M'encanta
Guarda-ho

Cuarto y Mitad: tapes gaditanes al Poble-sec

La cuina popular de Cadis s'instal·la a Barcelona

©MariaDias
Cuarto y Mitad

Contra la febre de la tapa barata que colonitza el Poble-sec com la plaga de la tortuga americana...  tapa gaditana! Sembla mentida, però pocs llocs hi ha a Barcelona on tastar l'estrella de la cuina de Cadis, el chicharrón. El restaurant Cuarto y Mitad, obert fa dos mesos justos, pal·lia aquesta mancança a dues passes de Blai, ara l'eix de la (mala) tapa. Fede Salmón, cordovès molt català, m'explica que el seu chicharrón està basat en el de Casa Manteca, paradigma de la tasca gaditana: finíssimes llenques de porc, cuites a baixa temperatura i adobades amb pebre vermell i llimona, meloses i boníssimes. Tinc recents al cervell de la llengua les originals, i caram, aquestes no desmereixen ni un pèl les de la taverna al sol. 

Peixet fregit del sud
"Estem oberts a tota mena de cuina, però sempre conservant aquesta essència catalanoandalusa, de mar i muntanya", diu Bernardo Montenegro, el segon soci present, també cordovès. Això vol dir que mai prescindiran d'una irreprotxable fritura gaditana o de gambes cuites de Huelva, però també és possible trobar-hi una cua de bou estofada. O uns calamarsets a la planxa amb cansalada viada i Parmentier trufada que tenen pinta i gust d'èxit top ten. "En realitat, el que volíem fer aquí", diu Salmón, "era posar en un restaurant tot el que ens agradava i no trobàvem, com les racions: mig plat, no pas tapa. Aquí pots menjar una ració i després un platàs". També serveixen pernil a tall i pes (11 € = 70 g, lluny dels 16 habituals dels restaurants de pisto). Només hi trobo a faltar l'ortiguilla, aquella anemone arrebossada que és com menjar mar (només es pot cuinar arran de costa, s'espatlla molt ràpid).

Al fons, una brasa de carbó
El tercer soci, el cuiner Carlos Fernández, és tot un gat vell de la cuina –va obrir La Confiteria, ha cuinat a l'Speakeasy, al Bestiari, al Colibrí...– que ara ha agafat la paella pel mànec per caure a les brases. "D'aquest local ens va convèncer la cuina. Vam veure que tenia una brasa de carbó i vam dir 'això és l'hòstia!'", explica. Perquè, de fet, Cuarto y Mitad (mida de mesura d'àvia, 375 g) és un bar-restaurant gastro amb l'as del carbó amagat, que permet que surtin de la cuina l'entrecot Cuarto y Mitad (pesa això i val 16 €) o una peça sencera de lletons a la brasa. Aquest lloc és carn i peix, per menjar a mossegadetes i a dentegades i d'allò més versàtil: els dissabtes i diumenges -quan obren al migdia- hi apareixen arrossos del dia. I Salmon, que ha estat anys muntant bars de nit, s'ocupa de la cocteleria i vol instituir el costum de la mitja copa a 4 €.

Aquest local va canviar de nom al 2015. Ara es diu Palo Cortao.

Més informació

Palo Cortao

3 de 5 estrelles

Som davant un dels pocs llocs de Barcelona on hi podem trobar tapes a l'estil gadità: hi preparen uns 'chicharrones' fenomenals, i també un peix fregit impecable. Ara bé, tenen més recursos; la seva carta va plena de mitges racions–o senceres– de plats com els calamarsets a la planxa amb cansalada viada i parmentier trufada. I l'arma secreta és una brasa de llenya d'on surten entrecots de tres quarts i talls estil argentí, o una peça sencera de lletons a la brasa. Aquest lloc és carn i peix, per menjar a mossegadetes i a dentegades i d'allò més versàtil: els dissabtes i diumenges -quan obren al migdia- hi apareixen arrossos del dia. Fede Salmón, cordovès molt català, m'explica que el seu chicharrón està basat en el de Casa Manteca de Cadis, paradigma de la tasca gaditana: finíssimes llenques de porc, cuites a baixa temperatura i adobades amb pebre vermell i llimona, meloses i boníssimes. Estem oberts a tota mena de cuina, però sempre conservant aquesta essència catalanoandalusa, de mar i muntanya", diu Bernardo Montenegro, el segon soci present, també cordovès. Això vol dir que mai prescindiran d'una irreprotxable fritura gaditana o de gambes cuites de Huelva, però també és possible trobar-hi una cua de bou estofada. O uns calamarsets a la planxa amb cansalada viada i Parmentier trufada.

Llegir-ne més
El Poble-sec

També t'agradarà

Els millors bars de tapes

Per molts són una religió i una excusa per per trobar-se amb amics. Aquí hi trobareu les millors tapes de Barcelona Quimet i Quimet Ho diuen totes les guies del món i em sap greu repetir-me però el Quimet i Quimet és, vaja, per deixar anar la llagrimeta. Tenen cervesa pròpia, serveixen el millor vermut d'aixeta del planeta i ofereixen una varietat de vins que els arriba al sostre. Tot aquest cúmul de felicitat acompanya unes tapes que farien ressuscitar els morts. La Esquinica Aquesta tasca aragonesa és un referent de la gastronomía popular de Nou Barris. No agafen reserves (cal agafar número i esperar una estona al carrer amb un lletreret que posa: “salica de espera” penjant d’un plataner). Cambrers genials. –T.M El Xampanyet El xampanyet i el vermut reguen les tapes senzilles, però efectives, d'aquest indret que aplega tant a turistes com a nadius. El Jabalí This deli bar, which is reminiscent of Parallel in its heyday, is a great place to eat wonderful tapas – try the patatas bravas, the chicken salad and the cured  sausage – while sipping on good wine. It’s also a nice place to sit on the terrace and do some serious people-watching. Pan & Oli In the heart of the Sants neighbourhood, this tapas bar gets back to roots of Catalan tradition with a playful and creative touch. And they actually do it very well. Their signature dishes include their tapas – including patatas bravas whipped up and served in a glass – and a highly recommendable set lunch menu. Las Delicias Hi fan u

Llegir-ne més

Patates braves: les millors de Barcelona

Ens atrevim a escollir les 20 millors racions de patates braves de Barcelona. Els puristes us decantareu per les receptes que passen de generació en generació als bars de tota la vida, mentre que molts altres descobrireu noves fórmules innovadores, però igual de delicioses. El nostre top 20. Des de les més creatives a les clàssiques que mai fallen Creatives Pan & Oli Les millors idees a vegades surten de la necessitat: Carlos Ortiz, cuiner d’aquest petit bar restaurant d’intencions molt serioses, un dia havia de preparar un àpat per a 400 persones. La salvació va venir amb aquesta idea: una patata brava desfeta i en got, que es menja amb cullera. La cullera arrossega, del cul del gotet fins a la boca, una saborosa patata confitada cinc hores a 60 oC, que al final conflueix en una salsa d’all, bitxo i pebre vermell, muntada amb un xic de llet com si fos una maionesa sense ou. Petita gran El 58 Aquest molt recomanable restaurant de tapes –amb un encant 'do it yourself' difícil d’explicar– pal·lia, en part, el dèficit de la tapa moderna al Poblenou. Amos Martínez ens parla de les braves bohèmiques, un homenatge al seu amic i company de classe Mandu Gimeno del Bohèmic. Hi tenen un aire, però són diferents. Me’n menjo una ració generosa recoberta per una salsa dual: maionesa feta d’all confitat, escalunya, ceba i pebre, i brava a base de tomàquet sec hidratat, pebre i clau. Un arc iris barroc i saborós, on, a més d’esperar la clatellada del picant, gaudeixo amb els ma

Llegir-ne més
Per Ricard Martin
Advertising

Gastrobars: Bars on es menja divinament!

Bars molt terrenals on cuiden els productes de temporada, fan horari extensiu i us hi donaran teca d'alta qualitat Què és un gastrobar? Ha de complir, com a mínim, tres requisits. En primer lloc, a la porta no hi té fotografies dels plats. En segon, fa un horari extensiu i posa cura en tot el que fa: bons esmorzars, bons menús o plats del dia, bons sopars i copes. La tercera exigència: para especial atenció als productes de temporada: l'única manera d'oferir bona cuina, en realitat. Aquests 6 bars compleixen els tres requisits, i us assegurem que hi menjareu igual o millor que a casa la mare! Bar Bagauda La vida és injusta. Aquesta fenomenal barra –propietat del forn Reykjavik– va obrir fa tres anys. Tenen d’encarregat un cambrer top –Yusi Alonso, un paio que il·lumina els bars on penca–, i a més ofereixen entrepans excel·lents fets amb la matèria primera ecològica del forn –un premi per a l’inventor del de sepionets amb allioli!–, bons vins a copes, plats del dia llaminers i un personalíssim assortiment de pintxos escola Donosti (a tres euros, però de mida XXL). I amb cada copa, una tapeta que pot ser una llesqueta de pa amb pernil de gla. “El nostre handicap és la clientela local, és un tema de mentalitat, els costa venir al Gòtic”, diu en Yusi. No fan preus de guiri. Bambarol És escaient que aquest bar de tapes tingui nom d’opiaci: bambarol és com es diu la rosella a Almenar, el poble de l’àvia de Ferran Maicas. Perquè l’oferta és per flipar! Amb el seu soci Albert Fe

Llegir-ne més

Palosanto: 'pornocuina' a la Plaça del Tripi

El bar restaurant Palosanto porta aires renovats al Gòtic, un barri polaritzat entre la tradició i el bar ‘krusty Quan t'asseus a parlar amb el propietari d'un restaurant, la majoria insisteix a vendre't la moto del local. Com n'és de fresc el peix, que bones són les torrijas i el formatge que compren al pastor de Biarritz que no baixa a ciutat d'ençà de l'atemptat de Carrero Blanco... Ep, sempre amb cordialitat i amb la millor intenció del món, que per això han quedat amb tu. Amb Isidre Marqués, propietari del nou Palosanto i director del Grup San Telmo, això no passa. Pot mantenir l'atenció en el tema en qüestió una estona, però més aviat que tard acabes fent tertúlia (i s'agraeix). Si de cas, aconsegueixo arrencar-li què coi és això de la pornocuina que diu que fan: "Pornocuina? Bé, al final és un ganxo, perquè no inventem res. Però ja n'estàvem farts de l'etiqueta de cuina de mercat. Es tracta de menjar bé i que el producte sigui bo. Un lloc divertit on es mengi bé", diu. Lloc divertit: més bar que restaurant, és un solc d'interiorisme que travessa el carrer Avinyó fins a la plaça del tripi. I amb una terrassa que promet arribar a clàssic, si el Palosanto qualla. En tot cas, pornocuina s'adiu d'allò més bé a la seva proposta: és una carta curta com una faldilla d'estiu, i on els plats sovint són més luxuriosos que luxosos, de textures suaus i mescles imaginatives, com les històries que s'inventen alguns per lligar. Pensat per a dosI com el sexe, està pensat per a un mínim

Llegir-ne més
Advertising

Comentaris

0 comments