Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Eclèctic: alta cuina creativa a preus raonables

Eclèctic: alta cuina creativa a preus raonables

L’Eclèctic opta pel camí dur: és un restaurant com els d’abans, amb cuina complexa i molta degustació. I a preus raonables!

Per Ricard Martín
Advertising

Ara, la conjuntura hi obliga, tothom munta bars que volen que siguin bons, bonics i barats. Alguns ho aconsegueixen. Fer un bon rocanrol és molt complicat, però no ho és menys que construir murs sonors de bon gust a la Phil Spector. Francesc Chicón i Sergio Musso, cuiner i pastisser amb coses molt interessants al sarró, han optat pel camí costerut: han obert l'Eclèctic, un restaurant-restaurant, dels d'abans, amb capes i capes de sabors.

Amb preparacions complexes i receptes que reclamen al comensal que vagi més enllà de la satisfacció primària de queixalar una botifarra. "Volem que el client entengui que aquí no es menja en una hora", avisa Musso. El menú degustació són deu passos, amb aperitius, plats, formatges, prepostres i postres. Un senyor servei amb la intenció "que la gent tingui una experiència de Michelin però accessible a tothom". Perquè la desfilada-festival de la casa costa 39 euros. 
¿L'antigastronomia?
Fa pocs mesos que van obrir i estan desbordats de clients. Entre altres coses, perquè el menú de migdia, a 13,50 €, és superb. "Potser notaràs que el servei va un xic lent perquè volem que mengis tan bé com es pugui", s'excusa Musso. No calen disculpes, sobretot quan t'arriba al plat peix salvatge a la planxa amb saltat de bolets i suc de gamba (2). O una fusió exemplar: el matambre de xai fet al forn, que podem posar a xerrar amb una humita i dues menes d'albergínia. Fot-li: tall argentí i toc de cuina prehispànica per a un guisat i l'escalivat del tot ibèric peninsular. I tot encaixa. El km 0, per Musso, "és l'antigastronomia". "Perquè què seria de Catalunya sense el tomàquet? Sense agafar coses d'arreu del món la gastronomia seria molt limitada".
Sense prejudicis
Rebutgen de ple l'etiqueta de fusió: "La millor definició del que fem és la d'una cuina que toca de peus a terra i té una finestra oberta al món. Sense dogmes". Bona. Perquè a la carta, a banda de plats que tenen l'esperit complicat de la nouvelle cuisine, hi trobem petites barbaritats com uns ous d'ànec a la paella, que quan hem ganivetejat neden joiosos entre patates llumí i crema de ceps (qui hi troba a faltar la tòfona? Visca el cep!).

Nascut per sucar-hi pa. O un plat amb olor de futur clàssic, el wonton de botifarra de perol (3). Les presentacions són sorprenents. "Oferim el millor que podem dins les nostres possibilitats". I no intenten estirar més el braç que la màniga esferificant o deconstruint. Aquí només es construeix: cuina que potser no revolucionarà el món però que és innegablement bona, veritable i creativa.

Més informació

Eclèctic Restaurant

Restaurants Cuina creativa Sant Gervasi - Galvany

En corazón de Sant Gervasi el recién fundado Eclèctic une lo clásico con lo moderno, la nouvelle cuisine con la vanguardia, lo cercano con lo de otros lugares dando lugar a una oferta gastónomica excepcional al mejor precio. Con un ambiente moderno, elegante y cómodo que invita a la tranquilidad y a la relajación es la mejor opción para tu comida o cena tanto privada como de negocios. Dispone también de un económico y cuidado menú de mediodía. Conviene reservar! Sus fundadores el chef Francesc Chicón y el pastelero Sergio Musso por años han sido formadores gastronómicos y se han dedicado a degustar y explorar la cocina de 4 continentes. Ahora en Eclèctic toman nuestra cocina tradicional como punto de partida, la adaptan, la reinventan y le añaden pinceladas de las experiencias gastronómicas que más se han grabado sus memorias. En Eclèctic los productos son los principales protagonistas, las técnicas culinarias, las tradiciones y los aportes de diferentes culturas se entrelazan para dar lugar a una propuesta gastronómica que adapta diferentes cocinas sin limitaciones ni complejos. En Eclèctic puedes encontrar platos tan clásicos como un dado de solomillo al café de París o en un homenaje a Paul Bocusse: los riñones de cordero a la mostaza con salteado pak-choy , junto a propuestas más atrevidas como unos won-ton de butifarra de perol con brunoise de verduritas y dashi de jamón ibérico. El local está ambientado en un estilo nórdico, elegante, moderno con toques surrealistas, rú

També t'agradarà

La millor cuina creativa

Restaurants

Els 20 restaurants on s'elaboren els plats més originals de Barcelona Dos Palillos Albert Raurich –bullinià de pro– demostra que existeix germanor entre les tapes asiàtiques i espanyoles, i un nivell d'excel·lència de producte i creativitat que els ha valgut la seva primera estrella Michelin. Dos Palillos és una perfecta fusió entre bar Manolo i barra asiàtica d’alta cuina, un lloc que no té ni taules i on, si no tenen temps, no et van abocant el vi. Reflexió: part de l’estrella Michelin sempre premia el servei, i que ells la tinguin encara posa en més valor les seves fenomenals tapes asiàtiques. Àbac Amb dues estrelles Michelin, l'Àbac de Jordi Cruz és un dels restaurants imprescindibles d'alta gastronomia a Barcelona. Ha conquerit aquest statuts mitjançant una cuina plena de mestria i sofisticació, per tocar el cel. Tickets Els germans Adrià han tornat a triomfar, ara a Barcelona, amb aquest ambiciós resum de la seva filosofia de les tapes. Amb quatre barres diferents –marisc, planxa, dolç, entreteniments, invents diversos– el client por gaudir de la versió bulliniana de les tapes de tota la geografia espanyola. Sepionets en la seva tinta amb pasta d'ametlla o síndria a la graella en són només exemples. I connectat amb Tickets, la cocteleria 41º ofereix cada nit un menú degustació que és el més proper que ha quedat d'ElBulli. Gresca Local petit, equip mínim, cuina màxima. Obligat. Rafa Peña s'ha convertit en un líder 'bistronòmic' indiscutible. Són creatius, però els plats

El 68: una cocteleria amb maridatge d'alta cuina

Restaurants Cuina creativa

Art, alta gastronomia informal i còctels es fonen en un bar extraordinari Fa tres anys, en la cocteleria d'un quatre estrelles sevillà, vaig demanar un Tom Collins. La bartender va mirar les files d'ampolles i va dir: "D'això, no en tenim". Vaig desistir, esclar. Aquesta anècdota és extrema, però il·lustrativa de fins a quin punt el còctel pot arribar a ser un desconegut a casa nostra. La gent tot just comença a saber què li agrada, ¿demanar que mengi amb un còctel potser no és massa? Miquel Àngel Palau, bàrman d'El 68 -va obrir el passat agost-, opina just al contrari: "El gastrocòctel està en el seu punt d'ebullició. I ens fa molta iŀlusió ser pioners en aquest sentit". El 68, reconversió a l'Olimp de l'interiorisme artístic d'un bar insígnia del Raval pop de fa deu anys, apunta alt, molt alt (presideix la sala un tríptic fotogràfic de Douglas Gordon, premi Turner, fet exclusivament per al local). Els impulsors del projecte, a part dels propietaris del bar, són els Colombo del Xemei, i el xef és Kaya Jacobs, nord-americà amb dos anys de mili al 41 º. Tot un dream team. Per a totes les butxaques Qui hagi tastat un còctel de Palau, un dels barmen més sòlids del país, sabrà que és un paio molt més preocupat per la combinació d'ingredients que no pas pels bazuques d'hidrogen. D'això va la cosa. Al principi, explica Jacobs, la idea era "tenir una cocteleria amb menjar per picar, que combinés amb les copes". Però només aconseguien que la gent sortís a menjar pizzes amb un bon gat

Advertising

Saboc: qüestió de temperatura

Restaurants

¿Sou dels que demaneu dos primers? Alegria: el Saboc proposa una carta de cuina creativa ordenada per graus de cocció Per ser modern només cal una bona idea, la filla del sentit comú més elusiva; i la idea que han tingut al novíssim Saboc ho és: trenquen la divisió entre entrants, primers i segons i divideixen la carta per temperatura de cocció. Sense plegar-nos a les convencions de l’ordre, podem seure i demanar plats a 20º (cru), 80º (baixa temperatura), 100º (fogons) i 200º (planxa). 1. Falda de vedella Les bones idees necessiten una bona execució. La d’Iker Erauzkin ho és: la falda de vedella a 70º amb cruixents de banana i moniato (7,50 euros) és una delicadesa feta amb tiralínies. Cuita al forn dotze hores, envasada al buit i enriquint-se amb suc del rostit dels ossos, és mantega pura que es pot menjar amb forquilla, com una truita. “És un producte senzill, però la nostra filosofia és potenciar-ne el gust i tractar-lo amb una cura meravellosa”, diu el xef. 2. Arròs de pollastre  “Fer una carta així no era senzill –explica Erauzkin–. Calia trobar uns plats que poguessin combinar en quasi qualsevol ordre”. Es resisteix a la idea de la tapa, més aviat parla de petites racions. La veritat és que si s’augmentessin les racions dels platets i es reordenessin seríem davant una carta de cuina creativa de classe mitjana-alta. “Rere cada plat hi ha un treball creatiu al darrere important, encara que sigui en petit format”. No m’importaria que la cassoleta d’arròs de pollastre fuma

La Xula Taperia: moment canya

Restaurants

Combinació interessant: l'efervescència de la canya i tapa madrilenya amb cuina creativa, a Gràcia Els bons degustadors de llúpol, els de cremós bigoti blanc, pontifiquen que, a Barcelona, no serveixen bé la cervesa. Es diria que a la ciutat dominen els orinals. Deu ser cert? No sóc expert en serpentins, ni comparador d'ordis bombollejants, però sí que m'he adonat que a La Xula Tamara Lefelman domina l'aixeta, prepara amb afecte la canya d'Alhambra i el resultat convenç més que un perruquí. Un parell de dits de crema, bona temperatura, líquid reposat. Tamara en dóna la recepta: "S'ha de desaprofitar una mica de cervesa. Llençar espuma, deixar-ho reposar, més espuma". He preguntat a catedràtics de la birra i han sentenciat: "Una de les millors de la ciutat". Aquesta és l'hora del 'canyeig', de donar canya. "Amb cada canya, regalem una tapa. Per avui hem preparat pastanaga especiada i truita de patata". L'oferta és un imant a la República de Gràcia i durant l'estona que ocupo un tamboret hi entren i en surten assedegats en parella o grups amb gust pel trago groc. M'agrada més la paraula 'canyeig' que l'anglesa i ulcerosa afterwork. Els 'estupends' de les tendències parlen de l'afterwork: és allò tan antic de passar pel bar. Això va per hores, de la tarda a la nit: moment 'canyeig', moment 'sopeig' i moment 'copeig'. Loris Fernández i Tamara distribueixen vasos com qui tira les cartes. Tamara –que va estudiar Sociologia i ara practica aquesta ciència social a la barra– i David G

Recomanat

    També t'agradarà

      Best selling Time Out Offers
        Advertising