Les millors xurreries de Barcelona

Què? La Laietana és, des dels anys 60, tot un clàssic de la ciutat. José Ruiz Martínez va créixer entre farina i oli a la xurreria del seu pare i va aprendre des de ben jove que un xurro perfecte requereix dedicació i tècnica. Després de jubilar-se el 2025, ell i la seva esposa van deixar el local en mans de nous propietaris que n’han mantingut intacte l’encant original. A l’hivern s’hi formen cues de fins a 25 minuts mentre s’hi elaboren uns 100 kg diaris de xurros, unes 5.500 peces que volen. El local, senzill, atrau turistes, veïns i oficinistes, amb preus de barri i un tracte proper.

On? Via Laietana, 46 (Ciutat Vella)

Què? Des del 1968, la San Román s’ha consolidat com un clàssic de Barcelona gràcies als seus xurros cruixents, lleugers i sempre acabats de fer. Manuel San Román, amb més de cinquanta anys d’experiència i una tradició familiar que ve de la seva àvia, treballa colze a colze amb el seu fill Luis per mantenir viva la tècnica. Considerat un dels mestres del gremi de xurrers, Manuel ajusta la massa segons la temperatura i la humitat, i controla amb precisió l’oli —una barreja de cacauet, gira-sol i oliva— per aconseguir la fregida perfecta. El local del Gòtic atrau turistes, mentre que el de l’Eixample rep més veïns i s’hi formen menys cues.

On? Gòtic (Banys Nous, 8) i Eixample Esquerre (Consell de Cent, 211)

Què? Si parlem de xurros en directe, Juan Alpuente és gairebé un mite davant de l’Auditori. Aquesta parada ambulant té història: el seu pare la va obrir el 1963 i ell li ha sabut donar un gir personal sense perdre’n l’essència. No és només un xurrer, és el xurrer d’Instagram, carismàtic i amb seguidors que esperen les seves novetats tant com els seus clàssics. Aquí hi trobareu tot el que us pugueu imaginar: xurros, porres, xuixos, bunyols, patates fregides i xocolata a la tassa. I compte, que de tant en tant s’atreveix amb invents nous. La seva última creació? Xuixos salats de pernil i formatge, per exemple.

On? Padilla, 161 (Fort Pienc)

Què? La Xurreria Apolo és tot un clàssic del barri de Sants des del 1970. Avui la gestió és en mans de la Jessy, que porta sota el braç el diploma de mestra artesana de xurrers de Catalunya: un relleu que garanteix tradició i qualitat. La carta és tot un festival: xurros clàssics i versions boges (maduixa, dolç de llet, Kinder…), porres, cookies, bunyols de vent, pastissets de Tortosa, pestinyos d’anís, rosquilles de Santa Clara… i no hi falten les propostes salades: fruits secs, patates xips, morro de porc, bunyols de bacallà, croquetes i un llarg etcètera. I si no us ve de gust anar fins a Sants, tranquils: també tenen un segon local a l’Eixample Dret (Aragó, 370).

On? Creu Coberta, 95 (Sants)

Què? Poques xurreries poden competir amb aquesta joia de barri. Oberta el 1958 just a l’inici del pont de Marina, les primeres visites eren dels obrers de les fàbriques del Poblenou. Avui la clientela ha canviat, però l’essència es manté: els noctàmbuls del barri fan cua a trenc d’alba per tancar la nit amb alguna cosa calenta a la mà. L’oferta no decep: els clàssics xurros, les porres i els mítics salchichuchos —xuixos farcits de frankfurt. Com a anècdota, aquest lloc apareix en un videoclip de Rosalía i Rauw Alejandro.

On? Marina, 107 (Fort Pienc)

Què? Xurros fins, gruixuts, clàssics i farcits, i fins i tot algunes versions d’allò més originals com els de dolç de llet o amb frankfurt: això és només el començament del que us espera a la Trébol. A tot plegat s’hi suma un assortiment de croquetes, bunyols, patates, cotnes i altres delícies que converteixen qualsevol parada en un festí improvisat. És aquell lloc on les cames us porten gairebé sense voler quan sortiu de festa per Gràcia, en aquells moments de la nit (o de la matinada) en què el cos demana una injecció dolça per posar punt final a la vetllada.

On? Còrsega, 341 (Gràcia)

Què? Mig segle d’història i un autèntic punt de trobada del barri: així és aquesta xurreria de Sant Andreu, on veïns i visitants d’arreu s’entusiasmen amb la seva xocolata calenta, els xurros i les porres casolanes (sí, les cues són inevitables). L’entranyable María Luisa Fernández es va jubilar, però els nous propietaris han arribat amb experiència de sobres en el món del xurro i mantenen l’esperit original: xurros fets a mà, xocolata que no falla i, a més, una selecció d’entrepans freds i calents, orxata i granissats de fruita natural.

On? Gran de Sant Andreu, 241 (Sant Andreu)

Què? Si sou celíacs i pensàveu que els xurros eren cosa del passat, la Churrería Can Vernet és el vostre lloc. Aquí els preparen amb i sense gluten, i no és casualitat: l’Albert Vernet, amb més de vint anys d’experiència i ell mateix al·lèrgic a fruits secs i a l’oli d’oliva, ha organitzat tot perquè no hi hagi risc de contaminació creuada. Els xurros sense gluten es reconeixen a l’instant per la seva forma de llaç. També hi trobareu xocolata a la tassa amb llet d’avena (perfecta per a qui no tolera la lactosa), xurros de xocolata, fregits i altres delícies.

On? Comte Borrell, 294 (Eixample Esquerre)

Què? Acabem aquest bloc amb un local hospitalenc perquè, segons els que més saben del tema, la Churrería Fernández és tota una institució. A un pas del metro Collblanc, els caps de setmana és habitual veure els veïns fent cua amb paciència per emportar-se els seus xurros acabats de fer. De tant en tant, fins i tot algun turista coreà s’atreveix a tastar-los —la fascinació de Corea pels xurros és gairebé un fenomen sociològic. El local és ampli, amb un taulell llarg i moltes taules de marbre que transporten directament als anys 80. El servei funciona com un rellotge: ràpid i eficient. A la carta hi ha els clàssics —xurros, porres i suïssos— i també una selecció d’entrepans freds i calents. Avis important: només accepten pagaments en efectiu.

On? Collblanc, 51 (L'Hospitalet de Llobregat)