Cal Pep

Des de principis dels anys 90 que a Barcelona ens pot agafar la rauxa i dir, amb els ulls encesos i la butxaca foradada: anem a Cal Pep? L’alegria és instantània. Quan el vaivé de locals que obren i tanquen és el pa de cada dia, és un gust poder tornar a aquells restaurants que ens han fet feliços, com aquest, que ja fa més de trenta anys que ens ofereix la seva barra allargada, la seva cuina franca i exquisida, els seus clàssics que mai no fallen. Que no hi heu anat, que no el coneixeu?

Poseu-hi remei! No podeu anar a l’altre barri –ni fotre-us un altre bao, curri, cebiche o pizza– sense haver tastat abans, per exemple, la seva truita trempera, al punt i feta al moment, amb aquell gustet fumat del pebre vermell de la Vera que li dona el xoriço Tia Felipa i per acabar de fer-la inoblidable, l’allioli per damunt. O les escarxofes arrebossades, que te’n fotries un quilo pim-pam. O les cloïsses amb pernil, amb un suquet que demanaràs tot el pa que faci falta per no deixar-ne gota. Els segons piquen però la qualitat és indiscutible: el corball a la donostiarra és sensacional, el filet també. Ara, que sereu igual de feliços, si en comptes d’això, demaneu peixet fregit, sèpia amb cigrons o unes mandonguilles. Que per molts anys puguem seguir tornant a aquesta barra fabulosa!