Aquest històric local, entre els més antics de Barcelona, es va fundar el 1898 com a torrador de cafè i fàbrica de neules. El 1916 es converteix en una botiga de productes alimentaris de qualitat, i el 1943 n'agafa les regnes la família Múrria. Conserva elements decoratius de l'època, com els rètols i anuncis tintats al foc, còpies dels cartells originals que Ramon Casas va fer per a Anís del Mono i Codorniu, i uns majestuosos aparadors vidrats.
En Joan Múrria explica que en un colmado de principis de segle XX "s'hi venia de tot: menjar, detergent, farina, arròs, espelmes, tot a granel". Quan el seu pare va agafar el negoci, el 1943, va importar a Barcelona productes que aleshores eren exòtics, com coco ratllat a granel o pinya en llauna, que venia de Hawaii. En Joan Múrria es va introduir al negoci a finals dels seixanta, i va ser pioner a importar a Barcelona producte europeu d'alta gamma, com caviar o salmó.
L'històric Colmado Múrria l'agost de 2022 va tancar per reformes i el 2023 va reobrir com a una botiga de delicadeses amb dos espais de restauració, dirigits per en Jordi Vilà, xef d'Alkimia i Alkostat. Amb la reforma, sota el meravellós cartell ara hi ha tres espais diferenciats: una xarcuteria, Colmado Múrria, especialitzada en productes gastronòmics catalans i internacionals, amb un assortiment de més de 200 formatges artesans, fumats, embotits, conserves, fruits secs, caviar, olis, cafès, i vins i caves.
L'espai de restauració que ocupa bona part de la botiga és un bar-restaurant informal de taula alta, barra i tamboret, on Vilà exerceix la tapa i la cuina catalana amb la marca de la casa: plats tradicionals, per sucar-hi pa, però amb un gir de creativitat i una marca personal inconfusible. I a la rerebotiga hi ha l'espai 1898, amb un menjador per a vuit comensals.
Com es menja al Colmado Múrria?
S'hi menja de nassos. El producte de la xarcuteria s'incorpora a la carta del restaurant. I pocs restaurants a Barcelona (per no dir-ne cap) tenen a la seva disposició 200 formatges afinats. Aquí us sorprendran plats com una croqueta trencada: un farcit de pollastre rostit, amb una base de beixamel i suc de rostit, puntualitzat pel cruixent d'un brioix sec triturat. Com menjar-se una croqueta a l'inrevés!
També hi ha molt de joc en una truita que sembla de patates, amb boina de pernil ibèric, i que no se serveix amb pa amb tomàquet: perquè el porta dins! I on no hi ha cap joc de mans possible, sinó cuina tradicional catalana feta amb tiralínies i un gust exquisit, és en plats com els macarrons de rostit marca de la casa –amb aquella interacció tan bona entre el sofregit i la beixamel–, un fricandó de manual, suau i tendríssim, o un bacallà amb samfaina de tanta qualitat i tan ben fet que es desfulla amb un cop de forquilla.
