Els millors restaurants libanesos de Barcelona

Lloc il·lustre i il·lustrat: la intenció del propietari, l’Imad Elhaddad, fou “portar a Barcelona la cuina libanesa tradicional, de molta feina i elaboració: aquí no hi ha res de llauna: bullim fins i tot els cigrons de l'hummus". L’Imad aposta per la 'mezzé', que vol dir literalment “assaborir molts plats mentre converses”.

La seva aposta per la cuina tradicional del Líban –més enllà del xauarma, que com diu ell, es menja al carrer i no pas als restaurants– passa per sabors mediterranis que encara que semblin molt llunyans, són a dues passes d'aquí. A més del ja conegut repertori d'hummus, babaganuix, falàfel o tabulé, hi trobareu segons com el 'warak inab', fulles de parra farcies d'arròs amb alfàbrega o la 'mqluba', un arròs amb verdures considerat la paella d'Orient Mitjà. 

És per a alguns libanesos 'expats', la millor ambaixada de la seva cuina a Barcelona. Tot és casolà i fet amb una cura que s’assaboreix. Els falàfels són cruixents i saborosos, el babaganuix té un regust fumat delicadíssim i l’hummus està preparat amb dos tipus de cigrons: els sencers són de Salamanca i els triturats, catalans. Us atendrà el propietari, en Ralph, tan simpàtic i amorós que te l’emportaries a casa.

Ni microones, ni fregidores ni hummus de remolatxa. Aquí el puré de cigrons és espès, i el babaganuix és més proper a l’escalivada que no pas a la crema indeterminada. La carta és curta: tres menes d’hummus i un apartat de 'mezzés': les tapes libaneses, vaja –amb un falàfel esplèndid, suau, saborós, cruixent i no ressec, un tabule balsàmic i kebes (croquetes)–, i entrepans excel·lents.

El Bērytī és una bufona casa de menjars libanesa de dúplex –amb una deliciosa estètica de bistrot francès–  amb el genuí esperit de proximitat gracienc, i que funciona com a bar local per a veïns. No tenen carta, sinó una pissarra, amb set o vuit plats del dia– on gaudir de receptes més enllà de l’hummus i el falàfel. 

Com per exemple els ous amb 'awarma', una carn de xai conservada en greix que també es pot presentar amb hummus. O una deliciosa adaptació de les braves al Líban, fregides amb all i i que suques en un deliciós 'labne' casolà, exquisida salsa de formatge de iogurt (tot el que us posaran a taula és fet per elles des de zero). Lloc maco, maco.  

El cartell anuncia cuina palestina, i m’informen que el propietari ho és, però el cuiner és libanès. Al Belén hi trobareu especialitats libaneses en versió casolana, racions hiperabundants i preus ajustats. Si compartiu un bon tabule i demaneu un plat combinat d’ 'arayes' –pans de pita farcits de vedella a la brasa, amb hummus, babaganuix i falàfel– sortireu amb ganes d’anar a comprar un mocador com el d’Arafat.