6 noms de l'escena que has de descobrir

Són Inma Asensio, Laia Duran, Roberto Gómez, Anna Hierro, Èlia López i Lorena Nogal. O el que és el mateix: alguns dels millors ballarins de La Veronal, la companyia de dansa que capitaneja Marcos Morau. Han decidit aixecar un projecte paral·lel per seguir treballant quan Morau té en marxa projectes internacionals, que són molts. A més, per estrenar-se, han demanat peces a ni més ni menys que a Marie Gyselbrecht, fidel col·laboradora de la companyía belga Peeping Tom, i a Quim Bigas, un dels coreògrafs més interessants de casa nostra.

Pablo Gisbert i Tanya Beyeler fa anys que volten per aquest món, però estan esclatant a Europa i potser no us heu adonat. Al Grec veurem 'La plaza', un peça indescriptible sobre la convivècia. Jo la vaig veure a Brussel·les, al Kunstenfestivaldesarts, en una platea on hi havia 500 persones. Era la quarta vegada que estrenaven a la capital belga i aquesta última peça els ha portat ja o els portarà a Frankfurt, Lisboa, Berlín, París, Milà, Oslo, Marsella... Són el més fresc i potent de l'escena jove continental i treballen aquí, a casa nostra.

Artista resident del KVS de Brussel·les, aquesta actriu i dramaturga belga d'origen iranià és una de les sensacions del moment a Europa. El 2013 va crear 'A reason to talk', que és el que veurem al Grec, en la qual parla de la seva mare i la seva àvia i crea un muntatge multimèdia sobre una dona que ha viscut entre dues cultures. Va guanyar un munt de premis: Fringe First 2015, Circuit X, Roel Verniers, Shortlist Amnesty International... La peça forma part d'una trilogia. La segona part, 'My paradise', es va estrenar el 2016. Ha treballat al cine en l'última pel·lícula de Brian de Palma, 'Domino' (2018).

La de Banyoles és l'autora de 'Tortugues: la desacceleració de les partícules' (2014), que va guanyar el Premi Butaca al millor text, i 'L’home sense veu' (2016), dues comèdies que s'han passejat per les sales alternatives de Barcelona. Però amb 'Una gossa en un descampat', que passarà pel Grec a la Beckett, ha fet un salt endavant sense xarxa del qual se'n parlarà. Vida íntima en escena, sense concessions.

Potser us sona. Potser no. Però aquest autor irlandès mort el 2015 és l'autor d''Afterplay' (vista el 2013), 'Translations' (2014) i 'Dansa d'agost' (2016). Poca broma, doncs. Friel és el creador del mite de Bellybeg, un poblet del comtat de Donegal, a Irlanda, que és equivalent al comtat de Yoknapatawpha de William Faulkner, la Mequinensa de Jesús Moncada o el Macondo de Gabriel García Márquez. A Bellybeg, precisament, passa 'La resposta', l'obra de Friel que dirigeix Sílvia Munt al Grec. Teatre d'alt voltatge emocional.

Són els autors de la comèdia 'indie' de la temporada, 'Ovelles', en cartell a la Flyhard. Fins ara, Alonso i Marfà havien estrenat peces de microteatre, però aquí demostren molt de talent per a la comèdia, influïts pels grans autors nord-americans del segle XX, d'Arthur Miller a Edward Albee. No ele¡¡s hauríeu de perdre la pista.