Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Qui és Clàudia Cedó?

Alerta! Ens esforcem per informar acuradament, però aquests són temps inusuals, així que comprova sempre abans de sortir.

Clàudia Cedó
© Maria Dias Clàudia Cedó

Qui és Clàudia Cedó?

La Sala Beckett recupera 'Una gossa en un descampat' i aquí ens explica com endinsar-nos en la seva obra

Per Andreu Gomila
Advertising

El dia que Clàudia Cedó va posar el punt final a 'Una gossa en un descampat', l’11 de febrer de 2018, una gata va parir darrere de casa seva, a Banyoles. També era el dia en què havia de néixer el seu fill, mort quan portava cinc mesos de gestació, el setembre del 2017. Un mes que, segons ens confessa ella mateixa, li va canviar la vida. I també la manera d’enfrontar-se al teatre. “Porto dotze anys dient que el teatre és terapèutic i és ara que ho he entès”, assegura Cedó. Fins ara, havia escrit dues comèdies ('Tortugues' i 'L’home sense veu'), a banda de dirigir la companyia Escenaris Especials, on treballa amb persones discapacitades i en risc d’exclusió.

NO T'HO PERDIS: Els millors plans de la setmana a Barcelona

Les claus d''Una gossa en un descampat'

Una gossa en un descampat
© Kiku Piñol

1. Una experiència personal

Aquí li tocava  parlar a ella, treure’s de sobre tot el que havia patit. Primer, ens explica, “va vomitar” en una llibreta, emplenada de dalt a baix, tot el que li passava pel cap, mentre escoltava el 'Heroes' de Bowie i veia en bucle 'Tron de sang' d’Akira Kurosawa. Després, va escriure la peça. Una obra on la protagonista, la Júlia, passarà el mateix calvari que ella en saber que el bebè no té líquid amniòtic i ha d’avortar. Per això Cedó no dirigeix 'Una gossa en un descampat'. Ho fa Sergi Belbel. “És la primera vegada que no dirigeixo una obra meva: escriure-la ha estat molt terapèutic, però dirigir-la seria massa, ja que no em veig donant indicacions a les actrius que fan de mi”, reconeix la dramaturga.

Una gossa en un descampat
© Kiku Piñol

2. Ibsen

El que explica aquesta obra –protagonitzada per Pep Ambròs, Anna Barrachina, Queralt Casasayas, Vicky Luengo, Xavier Ricart i Maria Rodríguez– és dur, molt dur. Cedó podria haver construït un melodrama de sobretaula, però ha escrit un Ibsen, amb molt de simbolisme i amb el personatge de la Júlia desdoblat, entre la Júlia de carn i os i una Júlia que és només pensament.

Advertising
Una gossa en un descampat
© Kiku Piñol

3. Els tabús de la materinitat

“No volia fer pornografia dels sentiments, sinó teatre”, deixa clar Cedó. “Quan escrivia sobre qualsevol tema, volia fer diàlegs àgils... ara no havia de rumiar res, m’he deixat guiar per l’instint”, afegeix. Cedó no s’amaga en afirmar que qui més ha après aquí ha estat ella. Per això fa referència a la maternitat, un tema molt poc tractat en el teatre, tot i 'Medea'. I molt menys el de la mort perinatal, un autèntic tabú social. Ella, abans i després del tràngol, va començar a descobrir històries molt properes a la seva que havien estat amagades sota la pedra de la vergonya. “Sembla que només hi ha una manera de ser mare”, dispara.

Una gossa en un descampat
© Kiku Piñol

4. El símbol

'Una gossa en un descampat' passa a l’hospital, al teatre on treballa el seu home i en un tercer espai simbòlic, l’erm del títol, que “és el lloc on ella anirà a parar si no assumeix els seus fantasmes”, diu Cedó. No debades, cita el 'Litoral' de Wajdi Mouawad com a referent. I nosaltres hi afegiríem 'El petit Eiolf' d’Ibsen.

Recomanat

    També t'agradarà

      Advertising