Jordi Casanovas retrata 'Vilafranca'

Actors, directors i dramaturgs que marcaran tendència a la cartellera de Barcelona Nous dramaturgs, actors i actrius que despunten, companyies que estan en boca de tothom... La cartellera de Barcelona ens porta moltes sorpreses i cal estar atents als canvis de noms, al sorgiment d'artistes que truquen a la porta. No són ni Prisamata, ni Anna Alarcón, ni Marcel Borràs, ni Nao Albet, ni Bernat Quintana, ni Agrupación Señor Serrano, ni Los Corderos, sinó els que vénen després. Aquests són els teatrers emergents. El més vist Barcelona gratis! Sortir sense gastar Els diners no són l'excusa per quedar-vos al sofà de casa sense fer res… A Barcelona (encara) hi ha una bona pila de propostes culturals molt interessants que es poden fer completament gratis. Aquí teniu algunes de les nostres preferides per als propers dies. Equipaments culturals gratuïts Virreina Centre de la Imatge El Palau de la Virreina, seu de l'Institut de la Cultura de Barcelona, acull aquest centre d'exposicions especialitzat en la imatge en totes les seves expressions. Arts Santa Mònica L'Arts Santa Mònica és un centre expositiu i d'investigació  on conflueixen la creació artística contemporània amb disciplines com la ciència, el pensament i la comunicació. Amb la connexió entre disciplines com a principi, el centre, nascut el 1984 com a espai expositiu de la Generalitat, vol promoure el diàleg entre les diferents aportacions locals i els moviments socials globals. Palau Robert El Palau Robert va ser construï

L'autoria catalana viu un autèntic boom a la cartellera: aquí tens les obres que marquen tendència El teatre local està de moda. I la prova d'això la trobem a la cartellera, que ens ofereix cada dia obres escrites per dramaturgs catalans i interpretades per gent d'aquí que atrauen el públic. Tenim comèdies, obres èpiques, drames, peces romàntiques, experimentals. Teniu per triar i remenar. New Order Els segrestos en to de comèdia acaben malament. Per fer riure els segrestadors han de ser maldestres, mal avinguts i molt amateurs. El llest sempre és el segrestat, capaç de donar-li la volta a la síndrome d'Estocolm. 'New Order' ho té tot per complir amb aquest retrat, fins i tot un autor (Sergi Pompermayer) especialitzat en el gènere. Doncs ens equivoquem. Aquesta peça és el text més obertament polític de la cartellera. Gairebé un pamflet d'agitació ideològica. Mar i Cel  'Mar i Cel' va significar la irrupció del teatre català en el musical de gran format i va ser el primer de diversos espectacles on Dagoll Dagom reivindicava en solitari un musical autòcton de creació. 'Mar i Cel' va ser un èxit espaterrant i el tema principal, sanament enganxós, va quedar gravat a la memòria de milers d’espectadors. 'Mar i Cel' va tornar fa deu anys i va conquerir de nou l’interès del públic. I ara ho fa per tercera vegada en una producció que incorpora amb eficàcia els avenços tecnològics de so i imatge. Tirant lo Blanc Després de l’experiència del primer any de la ITNC Jove Companyia, el Tea

La cartellera teatral i de dansa acostuma a oferir tantes actuacions interessants que és difícil decantar-se'n per alguna. Per això us hem preparat aquesta selecció amb les obres de teatre, dansa i comèdia més interessants que podreu trobar als teatres de Barcelona. Teatre El Petit Príncep Hi ha espectacles dolents, regulars, bons i especials, ja ho saben. I el més difícil de tot és entrar en l’última categoria, encara que sàpigues que no has  vist el millor muntatge de la teva vida. La versió del conte de Saint-Exupéry que han fet Àngel Llàcer i Manu Guix és d’aquests, una obreta senzilla i directa, que no fabula, ni va més enllà, que és el que és, però és tan diàfana, les cançons són tan boniques, que és realment una obra especial. El bon lladre En el món de l’hampa també hi ha classes. I el protagonista de l’obra de l’irlandès Conor McPherson, 'El bon lladre', pertany a la més baixa, encarregada d’espantar i esbatussar la gent, però no més. Murray, a qui li han robat la dona (pobre Greta!) li fa els encàrrecs. Ell actua, però mai no sap per què fa el que fa. Joc de miralls És tan difícil mostrar la intimitat, en escena. Arribar a saber qui són els personatges. Sobretot quan no hi ha èpica. I això tan complicat i encisador és el que aconsegueix Annie Baker a 'Joc de miralls', molt ben interpretada pel director Juan Carlos Martel Bayod. L'art de la comèdia Hi ha molt d'Oreste Campese al Don Arturo d''El viaje a ninguna parte' de Fernando Fernan Gómez. La mateixa resignació

L'actor fa ‘L’art de la comèdia’ de l’autor napolità al TNC amb un ‘cast’ de pel·lícula Lluís Homar, ja ho saben, té una obsessió: connectar amb el públic, portar el teatre a la intimitat de cada persona. Fa no-res el teníem al Borràs amb el one-man show de Terra baixa, i ara el podem veure al TNC com a director i protagonista de L'art de la comèdia d'Eduardo de Filippo. Una obra que va del teatre, de quina és la seva importància social, a través de la conversa entre un director d'escena a qui se li ha cremat el xiringuito i el nou prefecte del poble. Homar recorre a les paraules del dramaturg napolità per fer-se les preguntes que es planteja el seu personatge, Oreste Campese: "Aquest beneït teatre és d'interès nacional o no? Quan era petit i tenia sis anys, em preguntava: l'home que fa d'actor desenvolupa una activitat útil per al seu país?". I ell afegeix: "La cultura és un bé de primera necessitat?". Coses que es pregunta De Filippo enmig d'una comèdia hilarant marca de la casa, on el naturalisme i el surrealisme conviuen en el mateix plànol, els personatges són tan reals que te'ls emportaries a casa i les situacions són tan divertides que t'agradaria haver-les vist al teu carrer. No oblidem que quan parla de teatre, De Filippo parla de tota la humanitat. L'art de la comèdia es troba en la categoria, segons Homar, d'obres "especials". Per això recorda una frase de Valle-Inclán, dita quan va estrenar 'Luces de bohemia', en la qual l'autor gallec assumia que tot el que havia