Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Jordi Martínez i els pallassos

Jordi Martínez i els pallassos

L'actor torna a l'escenari amb l'esplèndid text de Henry Miller 'El somriure al peu de l'escala', al Lliure

Jordi Martínez
Foto: Maria Dias Jordi Martínez
Per Andreu Gomila |
Advertising

Fa un any, quan sortia del segon assaig d’'El somriure al peu de l’escala', Jordi Martínez va patir un greu accident de moto. Feia sis anys que anava al darrere de poder-lo muntar i, quan tot començava a agafar cos, es trenca els dos braços, cosa que també el va deixar fora de 'Rhumans', tercera part de la saga 'Rhum'. L’aleshores director del Lliure, Lluís Pasqual, va decidir mantenir l’espectacle per a aquesta temporada i aquí el tenim, per fi, dins la pell d’un pallasso anomenat August, a punt d’estrenar, amb el seu nebot Joan Montanyès Monti, mort el 2013, sempre present.

NO T'HO PERDIS: La revolució dels pallassos

Rhum
© David Ruano

L'esperit de Monti

De Monti era la idea de portar a escena el text de Henry Miller –amb il·lustracions de Joan Miró– i els espectacles de Rhum & Cia. en són un homenatge. També per mediació de Monti, el director d’'El somriure al peu de l’escala', Ramon Simó, va muntar fa més d’una dècada l’esplèndid 'Petita feina per a pallasso vell', on hi eren Martínez, Monti i Claret Clown. Tres pallassos grans que busquen feina. “Sento que en Monti em continua passant el testimoni”, diu l’actor. Anar endavant per tornar enrere.

El somriure al peu de l'escala
Foto: Ros Ribas

La història

Miller parla d’un pallasso, ens explica Martínez, que “no es conforma amb què la gent rigui”. Té una obsessió: intentar fer feliç els espectadors. Durant un número, es queda en blanc, i això provoca, contra tot pronòstic, la hilaritat del públic. A partir d’aleshores intentarà repetir l’operació a consciència. Però arriba un dia en què la gent es cansa i el fan fora. “Ell busca la felicitat i veu que fent de pallasso, no ho aconsegueix”, relata l’actor. L’August surt del que en diríem ara ‘zona de confort’, però topa amb un altre circ, on hi troba feina de mosso. De manera gairebé inevitable, el pallasso titular emmalalteix i ell s’ofereix per suplantar-lo. Total, amb una bona capa de maquillatge, ningú no se n’adonarà, pensa. I torna a triomfar. És l’èxit, el que busca? “L’August acaba veient que la solució no és fora, sinó dins seu”, assenyala. “Monti deia que ell era un pallasso amb una personeta a dins, a l’inrevés de com es diu normalment, i aquí l’August veu que el camí és sent, no fent, sent pallasso, no fent-lo”, rebla el clau Martínez.

Advertising
El somriure al peu de l'escala
Foto: Ros Ribas

Teatre amb pallasso

'El somriure al peu de l’escala' és una obra de teatre amb un pallasso de protagonista, que la tropa que el munta al Lliure ha farcit de pallassades. Per exemple, podrem veure una de les entrades més cèlebres de 'Rhümia', un dels grans espectacles de l’última dècada. No han evitat, per altra banda, cap de les pujades líriques del text de Miller, que sovint s’enlaira per sobre de l’epifania. I, tot i que podria ser un monòleg, Simó ha concebut la peça per a cinc intèrprets, músics i acròbates inclosos.

Rhumans
© Pep Gol

La saga 'Rhum' continuarà

Martínez, que va ser primer actor que pallasso, reivindica el seu paper lluny de la marginalitat, com en Monti, que va lluitar tota la vida per això. “N’estem lluny encara”, es lamenta. El gran èxit de 'Rhum', 'Rhümia' i 'Rhumans' potser ajudarà a canviar les coses, encara que no hagin aconseguit sortir de les programacions de Nadal i siguin excepció. Al final, Martínez i companyia estan portant a terme el pla secret de Monti: ocupar els teatres. Per ara, només es tracta del Teatre Lliure (aquesta temporada hi haurem vist 'Travy', 'Rhumans' i 'El somriure al peu de l’escala'), però... Ja els avisem que la saga Rhum tindrà una quarta part, emulant la tetralogia wagneriana!

Advertising