Tots els teatres

L'antic Artèria Paral·lel, el teatre que va obrir portes el 2010 sota la titularitat de la Societat General d'Autors i Editors, aixecada allà on antigament hi havia hagut Studio 54 i el Gran Teatro Español –sala inaugurada el 1909 coneguda pel vodevil francès i les sarsueles–, és, des de 2013, el BARTS (Barcelona Arts On Stage). L'espai, gestionat per la promotora The Project, té dues sales: la principal té un aforament de 900 localitats amb seient o 1.500 combinant localitats de peu i assegudes, i a la sala club hi caben fins a 130 espectadors.

Concebut com a palau poliesportiu multiusos de titularitat municipal, l'antic Palau dels Esports és a l'actualitat el Barcelona Teatre Musical, un recinte amb 3.500 localitats que acull diferents tipus d'esdeveniments, des d'esportius fins a grans musicals arribats del West End.

Com bona part dels teatre antics de la ciutat, el Borràs també va ser cinema abans de ser teatre. Va obrir les portes el 1931 i, després de canviar de nom i de gerents, es convertí definitivament en espai per a les arts escèniques el 1995. Pertany al Grup Balañá.

Que el seu aire antic i l'espai reduït no us faci pensar que les obres que s'hi representen són petites. Per aquí han passat artistes amb molt de contingut, els trobareu a les fotografies que decoren el vestíbul. En comptes de pati de butaques, el públic s'asseu en petites taules de bar per veure, mentre pren una copa, els monòlegs, concerts i obres de teatre que s'hi representen. Al cor del Raval i a tocar de La Rambla.

L'antiga plaça de toros de Las Arenas, de la qual es conserva la façana original, s'ha reconvertit en centre comercial. I un dels espais més especials de l'edifici, la cúpula amb vistes a Montjuïc, està concebuda per acollir esdeveniments firals i espectacles musicals i teatrals.

Cincómonos és un espai de l'Eixample on la galeria d'art conviu amb les propostes teatrals de petit format. Un espai d'exhibició multidisciplinar que funciona des de 1998 com la finestra al món de petits creadors; a més de conferències, presentacions de llibres i esdeveniments putuals, també s'imparteixen cursets d'iniciació al teatre.

Fundat el 1926 com a cine, el 1989 va ser reformat i convertit en teatre. Un dels actors que més va trepitjar aquesta sala va ser Pepe Rubianes i, a causa de la seva mort sobtada, la sala gran del Capitol porta el seu nom.

Un gran rètol de bombetes blanques anuncia l'espectacle que hi ha en cartell al Coliseum, un edifici inaugurat el 1923 per ser una sala de cinema i que des del 2006 programa, sobretot, obres de teatre de tot tipus. L'edifici és propietat del Grup Balañà i va ser un projecte de Francesc de Paula Nebot, que es va inspirar en l'Òpera de París. Recentment també s'ha reciclat en sala de concerts, amb una capacitat per a gairebé 1.700 persones.

Situat al Paral·lel, el Teatre Condal està especialitzat en comèdia per al gran públic. El van fundar els germans Onofri el 1903, en l'època daurada de l'avinguda dels teatres, i va ser reconvertit en teatre al llarg dels anys 60 i 70. El 1983 es va transformar de forma definitiva en espai d'exhibició teatral i des de 1992 el Grup Focus es fa càrrec de la seva gestió.

Després de la reforma del 2010, aquest famós teatre ha renascut de les seves cendres. El Molino està recuperant l'esplendor dels seus millors temps, quan era el teatre més reconegut del Paral·lel, transgressor i inventant un llenguatge propi per burlar a la censura de l'època, i segueix programant espectacles de revista, cabaret, burlesque, music hall i també teatre i flamenc.

Ni els incendis ni les crisis econòmiques han pogut acabar amb l’esperit i l’esplendor del Liceu, una de les sales més prestigioses del món (va ser el teatre d’òpera més gran d’Europa durant els seus primers 100 anys). Des de la seva inauguració i durant gairebé un segle, el Liceu va ser el punt de referència, de confluència i d'expansió de la vida artística, social i política de Barcelona i el termòmetre de les seves etapes d'esplendor, de desenvolupament i de decadència. Després de l’incendi de 1994, la sala de l’auditori es va reedificar reproduint fidelment l’aspecte que tenia la sala el 1909, però amb algunes millores. Té 2.292 seients i té forma de ferradura que es va tancant a mesura que s'apropa al prosceni.

Un petit gran teatre de mides reduïdes on la innovació i la recerca de noves experiències estètiques són protagonistes. A més de deleitar amb la literatura del teatre, el TGB també ofereix una extensa programació per gaudir en família.

Fundat el 1914, el Teatre Goya ha estat un dels espais més representatius de la ciutat. ndado en el 1914, el Teatro Goya ha sido uno de los espacios más representativos de la ciudad. El 2004 va tancar i fins i tot va estar a punt de desaparèixer. Sota la direcció artística  de Josep Maria Pou, la seva programació es basa en un repertori obert i equilibrat, fent un èmfasi especial en la producció pròpia.

L'Institut del Teatre ofereix una àmplia oferta acadèmica en disciplines com el teatre, la dansa i els diferents aspectes tècnics relacionats amb les arts escèniques.

El 1998 va obrir aquest espai que durant anys ha funcionat com un dels únics teatres amb programació infantil i juvenil estable a Barcelona. El projecte el capitaneja la companyia La Trepa.

El Teatre Kaddish és el centre teatral indiscutible d'El Prat de Llobregat i una de les companyies catalanes de petit format amb trajectòria i tradició.

El 1995 faltaven espais per a la creació artística i les companyies de dansa i en aquest context va néixer La Caldera. Un equip format per professionals com Montse Colomé, Inés Boa, Alexius Eupierre, Lipi Hernández, Carles Mallol, Toni Mira, Maria Rovira, Sol Picó i Carles Salas, entre d'altres, es van associar per transformar l'antiga fàbrica de cinturons del barri en una plataforma de creació independent.

A l'espai escènic de La Puntual els protagonistes són els putxinel·lis, les marionetes, les ombres xineses i qualsevol objecte que es deixi manipular. Antigament s'hi havia establert el taller de La Fanfarra, la companyia ànima del Teatre Malic que va agitar l'escena teatral fins el 2002. La sala, que pren el nom de la botiga on té lloc 'L'Auca del Senyor Esteve' de Santiago Rusiñol, la dirigeix un el manipulador Eugeni Navarro i és tot un referent com a espai escènic on descobreixen el teatre els petits espectadors.

La Seca, ubicada al barri del Born, és una fàbrica de creació contemporània dedicada a la creació, la producció i l'exhibició de teatre, dansa, màgica, circ i altres arts escèniques, tant visuals com musicals. La iniciativa del Brossa Espai Escènic també proposa activitats que fomenten l'estudi i l'experimentació de nous llenguatges creatius i programes de formació i reflexió.

La Villarroel s'ha distingit per la seva vitalitat i el seu compromís social i s'ha convertit en finestra per a la dramatúrgia contemporània, el teatre d'autor i sobretot, l'autoria catalana. Des de la seva creació ha estrenat més de 250 espectacles, la majoria en català i una vintena d'obres estrangeres.

El Mercat de les Flors neix com a teatre municipal el 1983, quan la llavors regidora de cultura, Maria Aurèlia Capmany, i l'alcalde de la ciutat, Pasqual Maragall, van impulsar la creació d'un espai escènic al Palau de l'Arquitectura, que en aquells moments estava abandonat. Amb l'estrena de 'La tragèdia de Carmen', de Peter Brook, el Mercat va iniciar l'exhibició d'espectacles de dansa de creadors internacionals i de la casa. Es va inaugurar oficialment com a teatre municipal el 1985 amb 'Mahabarata', també de Brook. La gran cúpula de 12 metres de diàmetre que governa el vestíbul del Mercat és obra de Miquel Barceló.

El teatre és obra de l'arquitecte Ricardo Bofill, segueix un estil neoclàssic i té un lobby amb tres espais per posar en escena tot tipus d'espectacles. Des de la seva inauguració oficial, l'11 de setembre de 1997 amb 'L’auca del senyor Esteve', el TNC ha programat espectacles de teatre, però sense oblidar altres disciplines com la dansa, l'òpera, el circ o les titelles.

La Nau Ivanow s'emmarca dins del projecte de Fàbriques de Creació de l'Institut de Cultura de l'Ajuntament des del 2010 i és un espai especialitzat en arts escèniques que dóna suport als projectes artístics de joves creadors. La seva seu és l'antiga fàbrica de pintures Ivanow, al barri de la Sagrera.

Porta4 és un espai de formació, creació, investigació i producció teatral amb base a Barcelona.

Els baixos de l’edifici que Josep Domènech i Estapà va dissenyar com a seu de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona han funcionat de forma alterna com a cinema i com a teatre, però des dels anys 70 es dediquen a les arts escèniques. El Poliorama és un dels coliseus més populars de la ciutat.

Els seus inicis es remunten al segle XVI, com a teatre de l'Hospital de la Santa Creu. Conegut com a corral de comèdies, al segle XIX es va fer popular per les seves representacions d'òpera i no va ser fins el 1840 quan adoptà el nom de Teatre Principal. La decadència va arribar a principis del segle XX, amb el canvi de titularitat, i després d'acollir cinema, varietats, 'gènere íntim' i sarsueles, entre d'altres, va tancar portes com a teatre el 2006.

El Teatre Romea va néixer com a teatre privat el 1863, orientat a la petita burgesia i les classes populars. El 1981 es convertí en el Centre Dramàtic de la Generalitat, representant el paper de teatre nacional fins a la creació del TNC. El 1999 comença una nova etapa sota la gestió del Grup Focus i diferents directors, com Calixto Bieito i a l'actualitat Julio Manrique, que l'han convertit en un espai d'actualitat artística amb companyia pròpia.

El Teatre del Raval està situat a les instal·lacions de la Parròquia de Nostra Senyora del Carme. Durant la nova etapa es va restaurat i es va recuperar el patrimoni arquitectònic del teatre original. A més de programació habitual també coordina la Mostra de Teatre de Barcelona.

La jove dramatúrgia catalana passa i estrena a la Flyhard, la sala capitanejada per Jordi Casanovas i la seva companyia i un dels factòtums de la renovació del teate català contemporani. I atenció: cal reservar amb antelació! Sempre està ple. Té les 40 butaues més cobejades del teatre català.

La Sala Atrium és el pilar del projecte Atrium. A més de l'estudi dedicat a la reflexió i el perfeccionament dels actors i la rpoductora, la petita sala comparteix amb el públic una línia de treball coherent amb tots els aspectes que fan possibles les arts escèniques.

La Sala Beckett és un petit teatre fundat l’any 1989 com a seu de la companyia El Teatro Fronterizo, de José Sanchis Sinisterra, i com a espai de trobada per a creadors de diverses disciplines. Des dels seus inicis s’ha centrat en la promoció de la dramatúrgia contemporània, amb produccions i programacions d’espectacles d’autors contemporanis i un interès visible per l’experimentació i per les noves formes d’escriptura dramàtica. A través del seu Obrador Internacional, la Beckett duu a terme també una intensa activitat de formació.

El 1990 va arrencar el projecte del SAT!, el teatre municipal de Sant Andreu. El 2003 s'instal·lava a la seu del carrer Neopàtria amb tres línies d'acció, amb propostes de teatre per a adults, infants i dansa; el 2012 optava per l'especialització, per aprofundir en la programació familiar i la dansa, amb la idea que la cultura és necessària, imprescindible per comprendre el present i afrontar el futur.

Dansa, música i espectacles infantils omplen la cartellera del teatre municipal de Santa Coloma. Al Teatre Segarra hi ha lloc per a tot.

El Tantarantana va engegar el 1992, amb un teatre amb capacitat per a 75 persones i una programació dedicada a adults i nens. La segona etapa, al carrer de les Flors, ha permès la consolidació artística d'aquest espai, una proposta basada en el text d'autors contemporanis de prestigi i poc representats a casa nostra.

El Tívoli és un dels teatres centenaris de la ciutat. Va obrir portes el 1849 als anomenats Jardins del Tívoli, però la seva ubicació al carrer Casp data de 1918. D'estil neorococó, està decorat amb motllures i motius vegetals amb policromia daurada que contrasta amb el color dels seients i les cortines. Des del 1991 s'ha recuperat com a teatre per l'escenari del qual han passat companyies com El Tricicle, La Cubana i també peces del repertori de ballet clàssic, entre d'altres.

Monòlegs, improvisació, màgia, espectacles familiars. Si us sedueix qualsevol d'aquestes propostes no deixeu de consultar la programació del Teatreneu, són especialistes en la matèria.

És un dels teatres de l'època daurada del Paral·lel que encara funciona. Va obrir les portes el 1916 amb 'La primera relliscada', el vodevil de Josep Sampere. El 1992 es va reformar i des de llavors s'ha convertit en un dels teatres de referència de la ciutat.

Sorgit a partir d'una companyia teatral amb voluntat de recerca entorn el teatre musical alternatiu, el teatre de creació i les dramatúrgies emergents, el 1995 neix el Versus Teatre. La revisió crítica dels clàssics i la reformació de les noves dramatúrgies formen part dels seus objectius.

L'edifici ideat per Jaume Botey i Garriga l'any 1868 s'ha rehabilitat com a petit teatre, però potent, que ofereix una programació cuidada per a tots els públics. També acull el prestigiós festival de música Blues & Ritmes.