Les meravelles del sud de la Costa Brava

Voleu passar hores i hores en una terrassa fent una copa? Aneu a Lloret de Mar. Voleu omplir l'Instagram de fotos plenes de likes? Aneu a Lloret de Mar. Voleu triomfar en la propera cita? Aneu a Lloret de Mar. Aneu a Cala Banys, el bar més bonic de tota la Costa Brava i un lloc ideal per executar-hi el tram final d’una seducció premeditada. Durant el dia podem gaudir de les vistes sobre un mar blavíssim i les roques de la Cala Banys sota els nostres peus. A la nit, l'indret esdevé íntim i romàntic i, malgrat estar a cinc minuts del centre de Lloret, només hi escoltarem el rumor de l'aigua i de les veus de les parelles enamorades. Les copes són d'altíssima qualitat. Un indret inoblidable i obligatori per descobrir l'altre Lloret. 

Lloret de Mar sap explotar com ningú els seus atractius turístics. Aquest paratge és un indret perfecte per passejar fent-hi un recorregut boscà i admirar-hi una de les construccions més excèntriques de Puig i Cadafalch: Sant Pere del Bosc, que des de fa més de 1.000 anys ha estat monestir, asil, finca noble d'un indiano que es feia anomenar comte de Jaruco. Però alhora és el símbol del Lloret més chic que busca deixar enrere l'estigma de destinació de turisme barat. L'edifici allotja avui en dia un luxós hotel i un reputat restaurant de cuina d'avantguarda. Durant les nits d'estiu, també hi ha xiringuito al jardí. Malgrat els llums i el luxe, de nit no pot evitar un marcat caràcter misteriós. Un indret màgic.

Aquesta cala, miraculosament preservada, ha tingut moltes vides. Ha estat port segur a redós de la tramuntana i el llevant, i també el somni –o el malson, pels qui hi estaven en contra- d’especuladors que volien convertir-la en port esportiu. En pocs indrets de la costa és tan visible la petja de la història com en aquesta petita platja de còdols d’uns 80 metres de llargada, encaixada als peus d’una de les torres de guaita del recinte medieval de la Vila Vella de Tossa de Mar, a la falda d’un penya-segat que es desploma uns 50 metres. A l’estiu val la pena anar-hi d’hora i marxar-ne al migdia, quan el sol enfilat al punt més alt del sud hi pega de valent. Com que per arribar-hi cal travessar el recinte emmurallat i davallar un bon reguitzell d’escales, les famílies sovint ni s’hi plantegen anar-hi i els matins d’agost esdevé un dels llocs favorits de la cadellada adolescent local i visitant. Les barquetes de pescadors, que hi acaben de donar el toc ideal, no són atrezzo encara que ho semblin, sinó propietat d’alguns vells llops de mar que encara surten de matinada a tirar l’art.

Tossa de Mar acull un dels castells de Girona més emblemàtics. La construcció es remunta a l’any 1887 amb la jurisdicció per Alfons el Cast que qualsevol persona que pesqués prop del Castell hauria de pagar tribut al monestir de Ripoll. Actualment és l’únic exemple de població medieval fortificada que encara existeix al litoral català. Construït a inicis del s. XIII amb murs emmerletats, conserva gairebé la totalitat de l’àrea perimetral original. El pany de mur distribueix quatre torrasses i tres torres cilíndriques rematades per matacanes. Les torres més conegudes són la torre d’en Joanàs, que presideix la badia; la torre de les Hores, situada a l’entrada del pati d’armes, que deu el nom al fet que era l’únic lloc on hi va haver un rellotge públic, i la torre d’es Codolar, també coneguda com a torre de l’Homenatge, que presideix la platja d’es Codolar. La importància que va representar el Castell de Tossa de Mar va ser el seu paper com a Torre de defensa davant els pirates nòrdics, donada a la seva privilegiada vista.

Qui hi ha estat, repeteix. Casa Granados Boutique Hotel és un petit hotel ubicat a l'antiga propietat familiar del compositor Enrique Granados amb més de 200 anys d'història i reformat per Sophia Maria Hanssen, actual propietària. Disposa de set habitacions, uns jardins, dissenyats per Adam Martí, més romàntics que un llibre de Jane Austen, piscina i, fins i tot, una sala d'spa amb sauna i centre de massatges. Íntim, tranquil, elegant i luxós al bell mig de la Vila Vella de Tossa de Mar. 

Qui diu que un xiringuito no pot tenir glamour? A Cala Bona, a uns 2 quilòmetres de Tossa de Mar, s’hi amaga un dels racons amb més encant de la Costa Brava. En un entrant de gairebé 100 metres dins del mar, amb unes aigües cristal·lines i un entorn natural amb aires caribenys, s’hi troba el Xiringuito Cala Bona. L’establiment està camuflat a la naturalesa tal i com si formés part del paisatge. Amb la mirada posada cap al mar, es serveixen tapes, amanides i paelles fetes amb llenya. Prohibit marxar sense tastar la sangria, els mojitos o els magnífics gintònics que serveixen. Ideal per venir-hi amb amics o muntar-se una escapada romàntica en un entorn que molts qualifiquen de màgic. Si us hem convençut no us despisteu perquè és un local que només obre durant la temporada d’estiu. 

Hi ha platges que s’han de veure. Platges on amb prou feines podem prendre el sol però que cal trepitjar. Una d’elles és la cala dels Frares. Un conjunt de roques de formes al·lucinants que, any rere any, atrau una pila d’amants de la fotografia. No té cap servei i és completament natural però és totalment addictiva: un cop et banyes en aquest idíl·lic entorn és difícil acceptar remullar-se en altres platges. D’acord, potser exagerem però la cala dels Frares s’ha de viure.  Com accedir-hi? S’hi pot arribar des del camí de Ronda que comença a la platja de Lloret i travessa Sa Caleta. 

Carl Faust va ser un industrial alemany que va dedicar la primera part de la seva vida a fer-se prou ric com per poder construir el seu jardí somiat a Blanes. Un segle més tard, aquest recinte, de cinc hectàrees i força desnivell salvat per multitud d'escales i corriols, és una de les grans atraccions de la ciutat i no només una atracció turística, sinó un important centre de recerca en botànica i biologia. L'entrada, que s'allotja a l'antiga casa de Faust, d'un lleuger estil tirolès, ja ens avisa que l'indret que visitarem no segueix cap regla predecible. En un maremàgnum de verds i colors que malgrat tot conté un rigorós ordre intern, per la vessant de la muntanya de Sant Francesc i fins els penya-segats de Sa Forcanera hi trobem plantes representatives de tots els climes del món, palmeres monumentals, flors inversemblants, insectes feliços immersos en una pol·linització de primera qualitat i passejants bocabadats contemplant l'obra d'un visionari. Si voleu gaudir de l'espai amb més calma, podeu assistir als sopars i els concerts que es fan durant les nits d'estiu o fins i tot llogar l'espai per a celebrar-hi un casament. 

El rastre de la factoria Adrià s’escampa cada vegada més per tota la geografia a través dels locals que obren els seus deixebles criats a les cuines de l’Albert i en Ferran Adrià. És el cas del Sa Lola de Blanes i el seu concepte 'bar gastronòmic' com a paraigües d’una carta centrada en el món de la tapa creativa. És aquesta la influència que tant en Rafa Salinas (xef) com l’Albert Mir (cap de sala) han mamat del seu pas pel Tickets de Barcelona i que ara apliquen cada dia amb un ull posat a la sofisticació i l’altre a la diversió. De la tapa sobretot n’agafen el concepte de compartir perquè la resta és una bogeria: filipinos de foie, calamars penjats, musclos a la brasa, escamarlans al fum, llagostins corn-flakes o les olives esferificades d’anxova. Aquesta última, una clara picada d’ullet a l’univers Adrià.

El recinte medieval que conforma la part més antiga de Tossa de Mar és espectacular i ens trasllada de ple a uns temps d’històries i llegendes de batalles navals, pirates i bruixeria. Però allò que va definitivament va situar Tossa de Mar en el mapa mundial, és a dir a l’agenda de Frank Sinatra, va ser l’estada a la vila de l’actriu Ava Gardner, que a finals de la dècada dels 40 del segle passat hi va rodar Pandora y el holandés errante i alhora es va enamorar d’aquestes terres marítimes, salvatges i assolellades que continuaria visitant durant la resta de la seva vida. Una estàtua de la bella (i talentosa, què punyetes) intèrpret mirant a l’horitzó ens recorda aquest moment que significà l’inici de la Costa Brava com a terra d’acollida per a turistes d’arreu del món; i és una manera molt a mà de fer-se un selfie amb una estrella de Hollywood, encara que sigui feta de bronze. Si voleu caminar una mica més, el far està a uns cinc minuts de pujada i el petit museu que allotja val molt la pena. Les vistes des del bar també mereixen ser posades de fons en una foto d’un petó amb l’amor de la vostra vida, o d’aquell estiu. 

Es tracta d’una platja simplement intocada i des d’on no s’hi albira cap construcció humana. Tan senzill i extraordinari com això. Per arribar-hi, cal conduir per la carretera endimoniada que enllaça Sant Feliu de Guíxols amb Tossa de Mar després de 360 revolts, i estar pendents d’un rètol que indica el trencant de baixada. No hi podrem accedir en cotxe, però es pot deixar fàcilment aparcat a la vora de la carretera. A partir d’aquí, haurem de baixar una bona estona a través del bosc: oblideu-vos de l’estil 'bohemian beach' i calceu-vos unes bones sabates per caminar per la muntanya. L’esforç, però, val molt la pena. A ple agost, hi podeu trobar dos o tres persones en una platja de còdols d’uns 200 metres. És nudista i tremendament estranya pel seu silenci, la manca total de referents humans i perquè, malgrat l’absència total de serveis, es manté prou neta, segurament perquè només gent amb força consciència mediambiental es pega la matada d’arribar-hi. Si tanta soledat us sembla excessiva, continueu un tros més en cotxe i hi trobareu la Cala del Senyor Ramon, que també està apartada però és de millor accés si dueu criatures o gent gran.

Hi ha res més estimulant que una bona fragància? Pensem que no1 Si creieu en el poder de l’olfacte, busqueu-vos un forat a l’agenda per visitar el Parc de les Olors del Surolí a Palamós. Es tracta d’un espai natural carregat de màgia on la marialluïsa és l’ànima de la festa. De fet, tenen tot un camp plantat d’aquesta varietat al voltant del qual hi podeu trobar mil i una espècies d’herbes aromàtiques i medicinals per explorar el món de les olors més seductores. Es tracta d’un projecte basat en els principis de cuidar la biodiversitat, millorar el paisatge i promoure els bons hàbits entre les persones. Així que si us considereu gent bio i fet salut us obsessiona, aquest és el vostre lloc. Compte! El parc no obre fins l’estiu.

Després de l’infern en què pot convertir-se la platja gran de Platja d’Aro a ple estiu –d’acord, exagerem una mica: en dos quilòmetres de platja de més de 50 metres d’amplada, algun racó habitable hi trobareu fins i tot al pic de l’agost- la troballa de Cala Rovira, tot continuant pel Camí de Ronda un cop passada la roca del Cavall Bernat, se sent físicament com una bufetada de bellesa. Rarament la trobareu buida, però és tan bonica, tan inversemblantment blanca, verda i blava, que ni tan sols uns inoportuns apartaments que treuen el cap entre els pins i les nombroses famílies que s’hi acosten ens podran espatllar la primera impressió. Si, malgrat l’aspecte idíl·lic del paisatge, no podeu sofrir els jugadors de pales, la Rovira és també la porta d’entrada d’un seguit de caletes –Sa Cova, El Pi, Els Canyers, Belladona– rocalloses i de vocació llibertina on es pot gaudir, amb tranquil·litat reptiliana, d’una lectura assegut a pèl sobre una roca calenta.

La Tastaolletes és un oasi íntim enmig del massificat passeig de Sant Antoni de Calonge. Un petit espai gastronòmic de categoria fill de la Xantal i en Miquel, que el 2010 van decidir fer un canvi de vida i endinsar-se en el món apassionant de la restauració per sort de tots els seus fidels comensals. Ja sigui escollint els seus menús o la carta, veuràs que és un d’aquests llocs on els ulls són igual d’importants que el paladar, perquè els plats són autèntiques obres d’art. La seva cuina mescla la tradició catalana i diverses influències internacionals i compta amb plats tan divertits com canelons sense pell, baos de port ibèric, abricoc i parmesà o “Ens ha caigut el cheesecake” (tal i com ho llegiu!). No és un lloc per anar-hi cada dia perquè el preu és elevat, però està a l’alçada de l’experiència que t’ofereixen. T’ho deixaràs perdre?  

Roques Planes és una de les platges més peculiars de la Costa Brava. D’entrada perquè està situada en un cap rocallós i plena de roques de formes arrodonides. I, a més, tot just davant hi ha una sèrie d’illots rocallosos al·lucinants com la Roca de Ses Gavines i els Esculls de les Cigales. Tot i que molts banyistes (nudistes o vestits) opten per estendre la tovallola damunt les roques, la cala també té un petit espai de sorra fina ideal per prendre el sol. Per rematar-ho, es tracta d’una platja ideal per fer snorkel. Sens dubte, una de les platges més al·lucinants i inoblidables de la Costa Brava. 

Menjar la millor pizza de la Costa Brava i contemplar la immensitat de la badia de Sant Feliu de Guíxols. Amb aquesta equació guanyadora, la Locanda di Nonna Flo no té rival. Hi vagis per dinar o per sopar, sigui hivern o estiu, ja cal que matinis o que reservis taula perquè la seva terrassa interior, on s’hi concentren la majoria de taules, està d’allò més disputada. El producte que serveixen és 100% italià i tant les pizzes com les pastes són un pecat. No t’atreveixis a sortir del local sense menjar un cannoli per postres o tastar el limoncello (si tens sort, et convidaran al xarrup). Qui dirigeix “el show” és el carismàtic Francesco. Deixa’t assessorar i gaudeix d’un sopar en un ambient íntim i el retrat gairebé a l’oli de la platja i el port de Sant Feliu. 

Des del port de Sant Feliu fins a la platja de Sant Pol. Aquest és el tram de la Volta de l'Ametller, un paratge de gran bellesa, amb pinedes, cales al·lucinants (com Cala del Molí i Cala Cap de Mort) i penya-segats. A més, entre Cala del Molí i Ametller, trobem els esculls anomenats Secaïns i les Balelles. Tradicionalment aquest indret havia format part del paratge de Sant Pol, però al principi dels 60 s’hi van començar a construir habitatges turístics i es va connectar amb Sant Feliu

Santiago Rusiñol va sentenciar que Sant Feliu de Guíxols, una ciutat puixant per la indústria surera a finals del segle XIX però mortalment avorrida, era "una gàbia d'or plena de mussols". Deixant de banda si la dita és encertada o no, el cas és que la frase forma part del parlar quotidià de la ciutat i aquest fantàstic xiringuito d'estiu se l'ha fet seva.Des de Setmana Santa obren durant els caps de setmana per aprofitar les hores de més sol, però és durant la temporada d'estiu que s'hi pot fer des d'un bon esmorzar fins a una copa de matinada. També fan plats lleugers, amanides i tapes. És un indret bonic, amb molt bones vistes i on s'aplega la gent més guapa.

Pedralta és la pedra basculant més famosa del Baix Empordà. Endinsa’t al Massís de l’Ardenya i descobriràs aquest fantàstic fenomen de la naturalesa que durant mil·lennis va ser la pedra basculant més antiga de la Península Ibèrica. Desafortunadament, fa gairebé vint anys que una tempesta va fer caure la pedra a terra i ara es troba segurament enganxada en la seva posició original. Es tracta d’un monstre de pedra, que pesa 1.000 tones i fa més de tres metres d’alçada per tres d’amplada. Visita-la i et sentiràs meravellosament diminut en aquest fabulós espai natural que t'espantarà tots els mals. Dada important, no intentis esbrinar a quin municipi pertany perquè Sant Feliu de Guíxols i Santa Cristina d’Aro fa anys que se’n disputen la propietat sense posar-se d’acord.

La Carme Picas i en Xavier Gubau, es van conèixer en els inicis d’El Celler de Can Roca, quan encara era un annex de Can Roca. Quan van plegar, van muntar un obrador a la plaça de Cornellà del Terri, a Can Comas, propietat del avis de Gubau, on van començar fent els famosos pastissos de la Carmeta, per a bars i cafeteries. Els recordeu? Van agafar molta fama, sobretot a la desapareguda La Torrada,  del carrer Ciutadans. Poc després, a principis de la dècada dels 90, es van embarcar en una nova aventura: El Ginjoler. Una empresa de càterings personalitzats. Una curiositat: han muntat càterings enmig de camps de blat, sense llum ni aigua. Actualment, tenen un restaurant a Sant Feliu de Guíxols i, com us esteu imaginant, des de les instal·lacions de Cornellà ofereixen menjar per emportar. Això sí, s’ha de trucar amb antelació. Dos imprescindibles: el caneló de brandada de bacallà, poma àcida i oli de vainilla i la coca de parmesà, conill, ceba flamejada i olives negres. De llagrimeta. 

Ara jugarem una mica amb el diccionari: a Santa Cristina d’Aro no hi trobem gorgues però sí gorges, i les tenim a l’abast d’una necessitat urgent en cas de col·lapse de Costa Brava. Ara, ara ho expliquem: una gorga és un tram de riu on l’aigua s’embassa i permet el bany; una gorja és una obertura estreta entre cingleres per on hi circula l’aigua... i si tenim sort i la meteorologia acompanya, s’hi forma una petita gorga on potser no hi podrem nedar però sí refrescar-nos: el Pou de les Goges. No, no us estem prenent el pèl: les goges no són accidents geològics sinó unes nimfes d’aigua a qui la llegenda atribueix una bellesa ultranatural i eterna. Segurament per evitar més malentesos aquest lloc també es coneix com el Pas de la Mosca, doncs les cingleres són tan juntes que fins i tot aquest àgil animaló hi tindria dificultats! La ruta s’entoma per Santa Cristina d’Aro, on podrem arribar a la Font Picant amb cotxe o pel carril bici. Un cop allà, ens endinsarem pels boscos de Romanyà i la falda de les Gavarres, i veurem les antigues instal·lacions d’embotellament d’aigua ferruginosa, una activitat que des de fa uns anys s’ha reprès a petita escala tot dotant el municipi de Llagostera d’una nova indústria respectuosa amb el medi i molt encarada a les taules gourmet. La ruta és fresca i practicable amb nens si anem resseguint els caminets que ens evitaran haver de grimpar per una via ferrada per superar el Pas de la Mosca. Per al deliri dels més petits, no hi faltaran aventures com

Slow food, cuina moderna i de temporada que manté l'essència tradicional i un espai que enamora tant o més que el menjar. És el que ofereix Ca la Maria, un restaurant parit amb molt d'amor pel Martí i la Maria i situat en una impressionant masia del segle XVII de Llagostera. L'any 2002 i després de passar per restaurants com El Bulli, Lasarte, Mas Pau de Figueres o el Talaia, en Martí Rosàs i la Maria Hernández van decidir emprendre la seva pròpia aventura i complir el seu somni: tenir una masia i restaurant al Gironès. Cuinar les verdures del seu propi hort, el peix de la costa més propera (i sempre sostenible!) i la carn de proveïdors de confiança. De fet, és gairebé impossible anar un dijous al mercat de Llagostera i no trobar-se el Martí o la Maria comprant el que, poc després, veurem transformat en un plat per llepar-se'n els dits. Un plat cuinat i embolcallat amb les tècniques més actuals però que, com la 'ratatouille' de la pel·lícula, ens recordarà els sabors de casa, de sempre. Si hi aneu, no dubteu en demanar-vos algun dels plats estrella com el senglar, l'hamburguesa de peix blau amb melmelada (de ceba, síndria, etc...) i tàrtar d'algues o els peus de porc, per exemple. I si sou vegans o vegetarians no patiu: tenen opcions vegetarianes i si, ho demaneu, us cuinaran el que vulgueu. A més, des del 2010 tenen la certificació KM0 de Slow Food Espanya. Proximitat, respecte (pel producte i la tradició) i imaginació. Ah! I estigueu atents al web i les xarxes perquè engua

Els Estanys és un rara avis únic a tenir en compte dins del gran ventall de restaurants de la Costa Brava especialitzats en arrossos i cuina marinera en general. Només obre en cap de setmana i el més recomanable és apostar pel menú assequible que de segon sempre inclou arròs, paella o fideuà. Sobresurt l’arròs negre, que no és de tinta sinó de ceba ennegrida, i la fideuà marinera, la millor de Platja d’Aro entre el boca-orella local.  A banda de la cuina tradicional dels restaurants de costa, els Estanys pot presumir de ser l’únic restaurant de Platja d’Aro, i segurament de la Costa Brava, especialitzat en cuina alemanya. La llarga amistat de la família que regenta el negoci amb un cuiner alemany ha fet que s’incorporin a la carta una trentena de plats representatius d’aquest país, com el braó rostit a l’estil de Munic o el kassler, filet de porc en salaó i fumat, elaborat amb diversos acompanyaments autòctons. A més a més, si vas en grup, una altra bona opció és l’extensa carta de fondues.

El bon saber fer de Casa Viart de Platja d’Aro li ha valgut convertir-se en un restaurant de referència pel que fa la cuina creativa i de Vanguardia a la Costa Brava. El seu equip jove i amb idees fresques ha sabut dotar d’estil propi aquest local discretament situat a les galeries comercials de Platja d’Aro (no us deixeu enganyar pel lloc, entreu i al·lucineu!). L’ambient és acollidor, els plats abundants en la seva justa mesura i la presentació ratlla la categoria d’obra d’art. Si us voleu fer una idea global de la seva cuina, escolliu el menú degustació que és espectacular i gaudiu del plaer del bon menjar (ull perquè al mes d'agost no el serveixen!). Sinó, tenen també menús i una carta amb plats excel·lents com el tataki de presa ibèrica, l’arròs cremós de gamba o el filet de vaca a la flama que són un autèntic pecat! Doneu-li una oportunitat i no podreu no repetir.

Arròs i peix ha aterrat també a Platja d’Aro per oferir l’experiència del peix i el marisc fresquíssim al plat. Si us torna bojos tot allò que surt del mar, benvinguts en aquest magnífic espectacle que comença a l’entrada del local, on hi ha instal·lat un ampli mostrador a l’estil peixateria amb tots els productes que us poden cuinar. Copa de cava en mà, podreu decidir què voleu, en quina quantitat i de quina manera preferiu que us ho cuinin perquè sigui el plat perfecte per vosaltres. Musclos, gambes, cloïsses, navalles, tonyina... el límit és la imaginació! Com el propi nom del restaurant indica, el peix dels entrants l’haureu de complementar amb un bon arròs (o fideuada) negre, en paella, a la cassola, a l’estil mariner... o de les mil i una maneres que l’ofereixen.  Us heu de fixar bé amb el que demaneu perquè ja se sap que peix i marisc no són productes precisament barats, però si feu una bona tria i no us deixeu endur per l’emoció de les mil opcions que podeu escollir a l’entrada, gaudireu d’un àpat per la posteritat a un preu raonable.

En el camí de ronda més luxós i còmode de tota la Costa Brava, trobem un original templet mirador que recorda al del Jardí Botànic de Marimurtra, a Blanes. Està format de sis columnes i es troba al costat d'una petita plaça, la Plaça del Mirador, al costat del mar, concretament de la Punta de Pau. És un racó molt romàntic per la generació 'selfie' i una parada obligatòria per als visitants que fan el camí de ronda complet entre la Platja de Sant Pol i la de Sa Conca. 

L’Arnall és una carnisseria, xarcuteria i botiga de queviures especialitzats de s’Agaró que va decidir fer un pas endavant i oferir també serveis de restauració dins del mateix establiment. Els productes són extrets directament de la seva botiga de primeríssima qualitat, així que ja us podreu imaginar que menjar-hi és un autèntic festival. Hi podeu degustar formatges, embotis, vins i sobretot carns de tot tipus servides sense massa floritures, perquè tots sabem que quan un és amant de la carn, el que vol és assaborir el tall en boca. Si sou amants de les hamburgueses, només dir-vos que en tenen vint-i-dues de diferents i que són increïbles perquè les preparen amb les seves pròpies mans. Visiteu l’Arnall, instal·leu-vos còmodament a la terrassa (a l’estiu hi toca el solet i a l’hivern hi ha estufes com déu mana) i gaudiu dels plaers de la carn.