Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
art1

El millor del 2013: l'art més subversiu

Repassem les exposicions que ens van posar la pell de gallina

Escrit per
Time Out Barcelona Editors
Publicitat

Busquem els més insolents i impúdics de l'any, els més deliciosament aberrants, els que han fet guerrilla artística, els mal educats. No parlem de rebels de pamflet, d'emissaris d'ideologia barata ni d'aspirants a Che Guevara amb pinzell. Parlem dels que aquest 2013 han arriscat el coll per la seva obra.

LITA CABELLUT
És una rockera de pura raça, de les que no tenen por de pelar-se les cames i, si cal, perdre un parell de dents pel camí. El que passa és que en comptes de derrapar mentre rasca una guitarra, Lita Cabellut es deixa la salut pintant quadres. Ara que té 52 anys assisteix a un osteòpata que l'obliga a posar-se genolleres i una cotilla amb vares metàl·liques per evitar lesions a la columna. Perquè ella es nega a domar la fera que porta a dins. I això és bo: les seves teles són d'una energia que et talla la pixera. Abans de l'estiu, a can Vol-Art, li vam veure la 'Trilogia del dubte', i ens va agradar tant que no podem fer més que desitjar que segueixi fent-se sang molts anys més.

L'ESCULTURA VA A MÉS
Una autèntica animalada, el que ha passat aquest any en matèria d'escultura. Començant pels homenets despilotats que Samuel Salcedo va portar a la galeria 3 Punts, uns pobres miserables de carn blanca com un botifarró cru, efebs sense un sol pèl. I acabant amb l'Andrea de Javier Vázquez, una mena d'Afrodita de la generació de l'electrònica que va estar asseguda durant unes quantes setmanes al terra de la Trama, amb els braços enlairats, la ronyonada al descobert i una boca gran com una bústia de correus.

LA VIDA DE PICASSO
Podem violar el cànon tant com us vingui de gust, però treure un gran com Picasso d'aquesta llista seria pecat. Sobretot, després de les dues senyores exposicions que li han dedicat al carrer Montcada. La primera era la dels autoretrats. La segona, una monogràfica al voltant de 'La vida', la peça més coneguda del període blau, que no visitava Barcelona des de feia més de 100 anys. Encara està en cartell.

DE MADOZ A LYON
Tornem a posar-nos punks, ara per parlar de fotografia. Ens quedem amb dues imatges de les que farien sagnar els ulls al més purità. Una és la d'aquell gronxador fet amb dues cadenes i un cinturó de castedat, obra de Chema Madoz, que va estar fent temporada a la Joan Prats. L'altra és d'aquell presidiari que arrossegava els peus encadenats per una carretera de Texas, un dels retrats del 'Conversations with the dead' de Danny Lyon al 'Foto Colectania'. Demencial.

EULÀLIA GRAU
Hi ha una foto de l'any 73 on se la veu dreta, amb vestit curt, la mirada baixa tapada pels cabells negres aixecats amb molta laca i un cigarret a la mà. Sortia al cartell promocional de la seva primera exposició a la Sala Vinçon. Ara té 67 anys. Quan nosaltres la vam visitar portava un coll Mao i el pèl vermellós, però no havia perdut aquells aires de lluitadora insubornable que han marcat tota la seva carrera. Això sí, estava entusiasmada com una nena, perquè el Macba li dedicava una magnífica retrospectiva.

ISMES I MÉS ISMES
No és per treure ferro a tot aquest personal, però d'artistes estripats i rebels n'han existit sempre. Fixeu-vos en Pissarro, un anarquista indolent amb molta barba, pare de l'impressionisme. Fixeu-vos en Depero, el futurista, amb la seva vida d'avantguardia i ocurrència. Tots dos han estat exposats aquesta tardor a Barcelona. Així que els hauríeu de conèixer.

També t'agradarà...

L'art que has de veure a Barcelona
  • Art
  • Galeries

Amants de la pintura, la fotografía, l'escultura i de l'art en general: aquí teniu una tria de les millors exposicions que podeu trobar actualment als museus i galeries de Barcelona. Les exposicions més populars Viatge a través del blau: La vida Sabeu quin problema tenen les grans exposicions? Doncs, precisament, que són grans. Al final, aquell aplec d’obres mestres indiscutibles esdevé, davant l’ull cansat de l’espectador, una simple desfilada de cromos. Són d’agrair les exposicions anomenades de gabinet o d’estudi, centrades en un tema acotable. Aquest és el cas de 'Viatge a través del blau: La Vida', un títol més llarg que l’exposició.'La Vida' (1903) és la gran obra mestra de Picasso abans de 'Les senyoretes d’Avinyó' (1907). Separades per quatre anys, però no pas per una sèrie d’obsessions que travessen l’obra i la vida d’aquest malagueny barceloní d’adopció. I tot plegat, amb un rerefons tràgic: quan Picasso i el seu gran amic Casagemas van arribar per primera vegada a París, el 1900, van conèixer dues germanes i s’hi van embolicar. El 1901 Casagemas se suïcidava en un restaurant a París després de disparar a la seva estimada –que va sobreviure–, desesperat perquè una sífilis l’havia deixat impotent. Ella, en lloc de consolar-lo, l’havia abandonat.Eros i Thànatos de bracet. Picasso i Casagemas anaven sovint a prostíbuls i havien patit més d’una vegada la sífilis. El desig vital condueix a la mort... Però no ens posem tràgics. L’exposició de

Els museus més curiosos
  • Què fer

Si ja has visitat el Picasso, la Fundació Miró o el MACBA... Quins altres museus t'ofereix Barcelona? Fora dels circuits turístics podreu trobar estranys i meravellosos museus, poc coneguts... 8 museus que mereixen una oportunitat Teatre Museu El Rei de la Màgia Barcelona i l’il·lusionisme van de la mà i una de les millors mostres és el Teatre Museu El Rei de la màgia, on es repassa la relación de la ciutat amb l’art de les il·lusions. Fundat el 1881, és un dels establiments més antics del món dedicats a la l'ensenyança i a la fabricació i venda d'articles de màgia. Museu del Perfum El catàleg del museu ho formen cinc mil peces entre flascons antics i moderns, miniatures, catàlegs, etiquetes i material publicitari antic. La col·lecció es divideix en dues parts. La primera secció mostra tota classe d'ampolles d'ungüents i flascons d'essències en ordre cronològic. Veureu coses com un tub de maquillatge per als ulls egipci o polvoritzadors eduardians i una borsa de flascons que va pertànyer a Maria Antonieta. La segona secció no està ordenada cronològicament si no per marques, amb flascons de Dior o Guerlain, així com edicions especials que van dissenyar artistes com Dalí. Museu de l'Eròtica Cal creuar la llarga perfumeria Regia per arribar a una wunderkammer que relata la his­tòria del perfum, des de l’antic Egipte fins a la perfumeria industrial. Reconeixem l’aigua de colònia 4711, contemplem les produccions de Guerlain –dels pocs mestres perfumistes que continuen en actiu–, C

Publicitat
Museus que obren gratis els diumenges
  • Art

El MNAC, CosmoCaixa o el Museu Picasso són alguns dels museus de Barcelona que tenen entrada gratis el primer diumenge de cada mes. D'altres són d'accés lliure els diumenges a partir de les tres de la tarda. Una bona manera –i econòmica– d'acabar la setmana. Obren gratis... Museu Nacional d'Art de Catalunya El Palau Nacional, edifici emblemàtic de l'Exposició Internacional de 1929, és la seu del Museu Nacional d'Art de Catalunya, que conté peces de totes les arts (escultura, pintura, arts de l'objecte, dibuixos, gravats, cartells, fotografia i numismàtica) i que té la missió d'explicar la magnitud de l'art català, des del romànic fins a mitjan segle XX. L'entrada és gratuita tots els dissabtes a partir de les 15 h i el primer diumenge de cada mes. El museu també fa jornada de portes obertes els següents dies: 11 i 24 de setembre i el 18 de maig, coincidint amb el Dia Internacional dels Museus. MUHBA Museu d'Història de Barcelona De la plaça del Rei a la catedral hi ha uns 4.000 m2 d'excavacions romanes subterrànies: carrers, viles i magatzems d'oli i vi, que van ser descoberts per casualitat a finals dels anys 20, quan es va aixecar part del Barri Gòtic per construir la Via Laietana. Hi podeu accedir per la Casa Padellàs, un palau de mercaders de l'any 1498, que es va traslladar pedra per pedra fins a la plaça del Rei.L'entrada al museu és gratuita cada diumenge a partir de les 15 h i el primer diumenge de cada mes podreu entrar sense pagar durant tot el dia. A més a més, hi

Art a l'aire lliure a Barcelona
  • Art

Algunes de les millors obres d'art de la ciutat es troben en plena ciutat El més vist 5 coses per fer avui Aprofita el teu temps i troba el que necessites: el millor del dia al teu abast Japonisme. La fascinació per l'art japonès Que consti que en Pere Calders ja ens havia avisat: som víctimes d’una invasió subtil. Jo mateix em vaig criar amb la Heidi i el Marco, escoltava música d’un Walkman Sony i m’afarto de sushi. Qui no ha tingut una Playstation o ha jugat al Super Mario Bros? O rigut amb 'Humor amarillo'? Doncs aquest fenomen ja dura segle i mig, com bé demostra l’exposició 'Japonisme. La fascinació per l’art japonès' al CaixaForum. Tot va començar el 1868, quan, després de segles d’aïllament, el Japó va reobrir els seus ports al comerç internacional. No avançaré esdeveniments, però al carrer de Ferran, per on ara passen la majoria de les manifestacions, hi havia fins a sis botigues de productes japonesos. I a Barcelona, dos museus dedicats a l’art japonès s’anunciaven a les guies turístiques. Hi havia grans col·leccionistes d’art japonès, com Josep Mansana, que va arribar a reunir més de 3.200 obres de gran qualitat.Deia que tot va començar el 1868. París va ser el gran centre comercial de productes japonesos. I Barcelona estava a 24 hores en tren de la capital francesa. Tots els artistes catalans que passaven per París n’estaven assabentats. Fortuny va ser el primer. Més endavant, Santiago Rusiñol o Darío de Regoyos coŀleccionaran art japonès i s’inspiraran en aquest

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat