Les exposicions més esperades del 2019

Exposició que proposa una immersió en l’univers de Pablo Picasso a través de la fotografia, un mode d’expressió polisèmic per natura, ja que produeix imatges tan diverses que porten en elles totes les facetes d’un creador que és alhora autor, model, testimoni i espectador de la seva obra i de la seva vida. Aquest passeig fotogràfic de taller en taller intenta mostrar la riquesa pluridisciplinària de l’obra picassiana, on l’experimentació és la prioritat, amb independència de la tècnica i el suport utilitzats. Des de quan juga a ser reporter durant un estiu fins a la utilització de la seva imatge com a icona, passant per l’autoretrat inspirat i juganer, Picasso manté sempre una relació complexa i intensa amb la fotografia i els fotògrafs que va deixar entrar en la seva intimitat creativa.

Recorregut de quatre dècades per l'obra d'Oriol Maspons, renovador del llenguatge fotogràfic a través del reportatge, el retrat, la moda i la publicitat. El 61 crearia un dels estudis més trencadors del país, de la ma de Julio Ubiña i va treballar per diferents publicacions ('La Gaceta Ilustrada', 'Paris Match', 'Elle'), i va publicar gran quantitat de llibres. Reconegut inconformista i provocador, Maspons va ser un dels artífexs de la 'gauche divine'.

La mostra ofereix una aproximació a la tècnica del pastel des de mitjans del segle XX, destacant-ne els millors moments i artífexs i es posa en relleu el paper de les dones artistes en la reivindicació i innovació de la tècnica. Destaquen noms Mary Cassatt o Berthe Morisot, al costat d'altres referències consagrades com Eugène Boudin, Edgar Degas, Édouard Manet, Odilon Redon o Joan Miró.

Bill Viola (Nueva York, 1951) és un dels referents del videoart, i un dels artistes més destacats a nivell internacional. A la tardor la Pedrera acull una retrospectiva de l'americà i els seus 40 anys d’ofici, des de obres com 'Reflecting pool' (1977-79) fins a l'actualitat, temps en què ha convertit la imatge en moviment en un canal d’expressió de les pulsions humanes universals.  

Emmarcada en la revisió de l'art postguerra i segona avantguarda, el MNAC planteja una exposició sobre escultura a partir dels anys 40. L'experimentació i l'objet trouvé, l’escultura primitiva i l’escultura abstracta seran protagonistes d'aquest moment de fractura amb les formes tradicionals. Membres de Dau al Set i Club49 practiquen una escultura experimental amb materials de rebuig, quotidians; el grup Altamira treballa amb formes totèmiques, connectant herències romàniques i primitives; també demana pas l'abstracció, en clau expressiva, geomètrica i orgànica.