[title]
Si l'altre dia vam deixar anar la trista notícia de la pèrdua del bar Cosmos, avui toca una petita alegria. Mai millor dit, perquè el proper mes de març reobrirà el Bar Alegria, joia modernista i popular oberta el 1898 del xamfrà de Gran Via amb Borrell, i una de les talaies favorites dels veïns de l'Eixample i Sant Antoni, a l'hora de fer el vermut del diumenge.
Aquest bar i carismàtica terrassa –que va tancar el febrer passat– apujarà la persiana el proper març, gràcies a què la societat formada per Carles Abellan, el seu fill Tomàs i Max Colombo (Xemei, Bar Brutal, Can Pizza i Frankie Gallo...) l'han recuperat. Això era un bar de 'tapas vulgaris' de tota la vida, i Abellan descarta aplicar-hi el repertori del Tapas 24: «Això era un bar normal i serà un bar normal. I hi aplicarem el mateix concepte de bar: de deu a dotze del matí cuina ininterrompuda, i de dilluns a divendres plat del dia. Els dijous arròs, esclar».
I què s'hi menjarà? Doncs el que hi havia, que eren tapes i entrepans (encara que val a dir que tot i el carisma del lloc, el menjar justejava molt, un s'hi asseia més que res per l'esplèndida atmosfera de voluta de fusta, pota de ferro i marbre). «Producte, entrepans, alguna cosa de llaunes i sobretot tapes, ensaladilla russa i similars, cuina tranquil·la», vaticina Abellan. I més aviat bàsica, perquè «hi haurà una planxa a la barra i poca cosa més», encara que tenint en compte la cura amb què Abellan i Colombo tracten el producte, seran més que bones.
El xef precisa que les reformes seran mínimes: «Estem netejant, més que no pas reformant. No tocarem res del bar, només el netegem i acondicionarem un xic l'office. Però no modificarem res més. Xapa i pintura i ja està», insisteix. També deixa clar que el preu seguirà essent de bar: «Serà un tiquet de barri: per un bitllet de vint euros sortiràs sopat».
No és l'única novetat en el món Abellan: també anuncia el tancament del restaurant Bravo de l'Hotel W. Un buit que omplirà amb el trasllat de La Barra per Setmana Santa, flamant i peculiar estrella Michelin a la Barceloneta: «Això ens permetrà treballar més i millor, i tothom estarà més còmode i més atès», diu.
Perquè una Michelin necessita fer més taules per sobreviure: la peculiaritat de «La Barra és que ara hi ha una única taula de quatre persones, i la resta de taules s'han de fer com a puntes de taules de quatre persones». Passarà detenir 40 places asseguts en fila índia a 60 distribuïdes en taules. La propietat de l'hotel, «encantada, esclar, els porto una Michelin i a més pago jo la festa».
