[title]
'Les senyoretes d'Avinyó' (1907) de Picasso potser sí que eren senyoretes, però no pas d'Avinyó ciutat, sinó del carrer Avinyó, al cor del barri Gòtic (que aleshores era el barri de la Mercè, el goticisme 'fake' es va imposar el 1911). Durant bona part del segle XX es va creure que el quadre que va canviar l'art del segle XX feia referència a la ciutat francesa, però una investigació del poeta i artista Josep Palau i Fabre –corroborada verbalment pel mateix Picasso– va determinar que no, que el jove malagueny va conèixer i pintar les noies cubistes del carrer Avinyó 44 i no pas de la ciutat del pont.
I Avinyó 44 torna a ser un local de pública concurrència: des de finals del 2023 hi exerceix el restaurant Xeixa (Avinyó, 44. T. 938 32 55 70) propietat de tres dones, la Meritxell Pujol (cap de sala), la Sara Valls (xef) i la Carlota Paytuví. Que la segona de cuina sigui també una dona, la Judith –i que l'empresa es digui XX Grup– no implica que la reivindicació feminista sigui la raó de ser de la casa. Això sí, hi ha vessant social, matisa Pujol: "Tenim un espai d'exposició que cedim gratis a artistes, a canvi que destinin un 5 % de les vendes a People Help, ONG dedicada a lluitar pels drets de la dona a l'Afganistan".
L'immoble és una meravella (i la hiperactiva Pujol us farà una visita encantada): sou a la Casa Joan Gabriel, un palauet de finals del s. XVIII que té entrada per Avinyó i Carabassa. D'aquesta banda de façana encara es conserven uns esgrafiats originals amb motius de la verema, i una carassa de pedra (que identificava el local com a prostíbul). A dins, sota la volta catalana, hi regna una barra baixa japonesa i un forn de llenya Josper: a càrrec de la Sara Valls, una cuinera valenciana formada a la Hofmann, i que ha passat, entre d'altres, pel Michelin Koy Shunka, Nuclo i per projectes d'alta d'hostaleria i km 0 a Formentera.
Xeixa és un exemple que en l'alta cuina hi ha tipologies de restaurants molt diferents: la seva es basa en la senzillesa, en el pol oposat d'assemblatges de caixes xineses. "En el sector de l'alta cuina, ens volem posicionar en la banda que respecta el producte al màxim", diu la xef. El tòpic del respecte, matisa, només té sentit si es concreta en "extreure el màxim rendiment de sabor de l'aliment, alhora que respectes el seu origen: treballar amb km 0, seguir els cicles vegetals i del peix, mediterrani que no sigui d'arrossegament. Aquí no trobaràs res que no sigui de temporada", assegura.
Respectar el producte vol dir treure'n el màxim sabor i respectar el seu origen i cicles
De fet, a Xeixa –una varietat antiga de blat que perviu a Eivissa, la casa al s. XVII era d'uns comerciants de blat genovesos– no es qualifiquen de restaurant de cuina catalana, sinó de cuina mediterrània (la que va de l'Empordà a Alacant i mira les Balears). Per una banda, Valls agafa receptes que ara ens sonen quasi exòtiques i hi passa el ribot gastronòmic. Dos deliciosos exemples: uns calamars a la bruta –guisats amb botifarra negra i sobrassada, clàssic balear– o la seva versió de l'amanida pagesa de Formentera.
Per l'altra, la brasa toca la majoria de les receptes, bé siguin carn, peix o verdura. Es nota en entrants freds, com un babaganuix delicat i fumat, amb olives kalamata i pinyons, o una brutal gilda amb piparra i verat fumat. Per cert, tenen una càmera de maduració de peix, que buida de líquids l'animal: "Màxim cinc dies, no fem maduracions extremes, però si l'apliques a un llobarro fresc, millores el gust i la textura", explica Valls. Certifico el resultat: l'esmentat llobarro, passat per brasa, és espectacular, el devores de la cua a les escates. I aquesta cura per oferir el millor del producte es veu en plats directes, però molt reeixits, com un remenat de bolets amb rovell d'ou i papada ibèrica –amb els bolets netejats a mà i que respiren bosc– que es menja sol, un deliri de melositat.
El tiquet mitjà són uns 60 euros: aquí menjareu el millor producte de la terra i del mar amb un acabat de primera, sense floritures sovint innecessàries (però si els visiteu en franja d'esmorzar de forquilla i cullera, que en fan, el preu és força més assequible). I cal celebrar la recuperació d'un espai històric al barri Gòtic, més si tenim en compte la trista agonia de l'històric Pitarra el 2018 dues portes més avall (va morir a Barcelona i va reviure a l'infern guiri com a pub irlandès de cartó pedra).
Té cura dels vins en carta i sala l'Èric Pena, sommelier (ex-Disfrutar) que et fa descobrir meravelles com el Vi de Fang de Cal Salat, un negre natural fet per l'enòleg Bernat Marí (abans consultor informàtic) amb vinyes del viticultor Xavier Subirós, que ha guanyat criança en àmfora de fang, i que ofereix el regust mineral del vi ecològic, però amb el 'punch' final dels tanins ben present (i només en fan 600 ampolles, en botiga costa 12 euros, un gran regal). També disposen de la limitadíssima producció dels vins de Josep Grau, tots amb una personalitat pròpia que els allunya de modes o tendències.
NO T'HO PERDIS: Els millors restaurants de Barcelona
