[title]
La ciutat continua sumant restauradors que, un cop han consolidat els seus restaurants de referència, fan el salt als mercats —o als locals que els envolten. L'exemple més evident és el de Santa Caterina, amb el Bar Super dels germans Colombo (Xemei, Bar Brutal) just davant del mercat i, a l'interior, Parada Torres dels germans Torres (Cuina Germans Torres, Eldelmar). A la Llibertat passa una cosa semblant: hi trobem La Pubilla davant i Hermós Bar de Peix a dins, tots dos d'Alexis Peñalver. Ara és el torn del Mercat de la Concepció. Just al davant ja hi teníem Casa Amàlia i ara s'hi afegeix Barra Cal Pla, (Ptge. de Pla, 6. Dl. a Ds. de 8 a 22 h. Dg. de 9 a 16 h.) el nou projecte dels mateixos propietaris, Jordi Castán i Sergi Suaña.
Castán explica que el Cal Pla original va obrir el 1965 i va passar per les mans de diferents membres d'una mateixa família fins que, fa poc, l'últim responsable, en Raúl, va decidir abaixar la persiana. "Era el típic bar de tota la vida, amb màquina de tabac i escurabutxaques, molt vinculat al mercat. Hi venien sobretot paradistes, veïns i oficinistes. Nosaltres hi fèiem el cafè cada matí". Una història que recorda força la del desaparegut O'Pazo de Sant Antoni, reconvertit amb èxit en Bar Canyí per Francesc Beltri i Nicolás de la Vega.
La transformació, assegura, va ser més senzilla del que podria semblar perquè van aprofitar tota l'estructura de Casa Amàlia, sens dubte, un dels millors restaurants de cuina catalana de Barcelona. "Hem comptat amb en Gabriel Sunyer com a director gastronòmic, l'Olga Melnikava al capdavant dels vins, els mateixos proveïdors del mercat i fins i tot la mateixa interiorista, la Chelo Alcañiz".
"De petit, el pare em deixava les claus de casa al bar. Vull que aquí passi el mateix"
El nou nom incorpora la paraula ‘barra’, i no és casualitat. És l'autèntic centre de gravetat d'un local amb terrassa, petit, estret i molt ben resolt, on la barra i la vitrina monopolitzen totes les mirades. Com ja passava amb l'antic Cal Pla, l'activitat és eminentment diürna: s'hi pot esmorzar, fer el vermut, dinar o picar alguna cosa a mitja tarda o vespre. L'absència de sortida de fums condiciona la proposta —prop del 80% de la carta és freda—, però no en limita l'interès: amb un forn en tenen prou per completar una oferta molt ben pensada.
Guisat del dia per dinar, a 9 euros
Els matins arrenquen amb opcions dolces com l'ensaïmada de Sauleda Pastissers, el ‘pain au chocolat’ de Le Pain d'Éric & Benjamin o una coqueta amb nata muntada. També hi ha entrepans de formatges i embotits seleccionats amb cura i esmorzars de forquilla. A l'hora del vermut, aperitius clàssics —xips, gildes, olives o llaunes—, una barra freda amb ostres, tàrtar de tonyina o croquetes de pollastre ecològic, i una selecció de plats calents que inclouen el lingot de patata brava, els macarrons del cardenal o la flor de carxofa confitada. Al migdia, opteu pels guisats tradicionals: cada dia n'hi ha un de diferent (9 euros), cap i pota, galta o sardines en escabetx, per exemple.
Tot just acaben d'obrir, fou el passat mes de juny, però ja hi ha plats que apunten a convertir-se en imprescindibles. El primer és l'ensaladilla russa amb gamba vermella. "Amb els caps i les closques fem un oli de dues textures espectacular. És la millor de la ciutat", defensa Castán. L'altre és la torrada de fricandó: "La preparem amb el guisat del dia i un pa especial. És brutal". També promet molt el ‘torrezno’, cuinat a baixa temperatura en lloc de fregit, i una versió mini del caneló de la iaia Pepi, un dels grans clàssics de Casa Amàlia.
"Aquí fem la millor ensaladilla russa de la ciutat, amb gamba vermella, espectacular"
Per beure, el vermut arriba de Reus, la carta de vins aposta majoritàriament per referències del país i les cerveses de tirador són Oro Bilbao i Radeberger. Les postres també mantenen el vincle amb Casa Amàlia amb el mateix pastís de formatge, però hi afegeixen un original pa amb oli i xocolata que, en realitat, és una ganache gairebé negra elaborada amb oli Verus i panko. "És com un petit volcà. S'ha de tastar", diu Castán.
Més enllà de la proposta gastronòmica, Barra Cal Pla 1965 neix amb la voluntat de reforçar el vincle amb el barri. "Volíem integrar-nos encara més en la vida d’aquesta zona, en el seu eix comercial i en aquesta economia circular que estem construint. Recordo que de petit el meu pare em deixava les claus de casa al bar de sota. M'agradaria que aquí acabés passant una cosa semblant". Si ho aconsegueixen, hauran recuperat molt més que un bar històric.
