Notícies de Time Out Barcelona

Imagineu-vos una cúpula blanca de 19 metres de diàmetre. Ara imagineu que us estireu a terra i que a dalt, comenceu a veure imatges que van d'un lloc a l'altre de la cúpula, que us passen d'un costat a l'altre i que sembla que surtin de la pantalla per tocar-vos. I mentrestant, la música electrònica ho embolica tot. Això és el que proposa Sónar amb una cúpula dedicada a l'audiovisual immersiu, que podreu veure tots aquests dies a la franja diürna del festival. Enguany, al Sonar360º by Mediapro podreu veure els treballs visuals de María S. Leiva, Vincent Houzé, Daito Maneabe, Robot Koch i Mickael Le Goff. A més, podreu gaudir del xou en directe d'Alba G. Corral, que ja ens va meravellar amb les seves projeccions a la inauguració del Festival Grec, on va acompanyar els músics del Kronos Quartet.Aquesta explosió de tecnologia no es limita al Sonar360º sinó que es reforça amb el Sónar+D, que arriba a la seva setena edició amb un munt d'activitats que volen mirar cap al futur i predir tendències en el món de la tecnologia i la creativitat. El que ve, avisen des de l'organització, és una revolució total en els continguts, que passaran a ser totalment immersius. La cúpula n'és un exemple, però també trobareu ulleres 3D, viatges virtuals a la lluna i llums que canvien en funció de quin espectador tenen davant. Al Sónar, a més de ballar, també us podeu preparar per al futur. NO T'HO PERDIS: la guia completa del Sónar 2019   Perception María S. Leiva y Miguel Arrieta Sónar 2019

Pocs dies abans de l'estrena de la temporada 3 de La Casa de Papel a Netflix, ens arriba aquesta bomba que no és capaç d'obrir caixes registradores però sí d'alegrar-nos, una mica més, l'espera dels nous capítols. L'escape room de La Casa de Papel existeix i en res s'instal·la a Barcelona, al Centre Comercial La Maquinista. Un any després d'estrenar-se a Madrid amb un èxit aclaparador de 80.000 assistents, el joc d'escapisme oficial dels lladres amb granota vermella ja té data per a la ciutat comtal. Apunteu i subratlleu en els vostres calendaris que sentir-te Tokio o Río per uns minuts només ho podreu fer del 18 d'octubre al 17 de novembre. No hi ha temps per perdre perquè això va amb compte enrere i el primer que cal fer és comprar l'entrada.   Escape room La Casa de Papel ©Madrid Secreto   L'escape room més gran d'Europa Atresmedia i la web Fever Originals s'han encarregat de produir aquesta fantasia per a qualsevol fan de la sèrie. Preveient la seva bona acollida, ara mateix ja és una la sèrie espanyola més vista a Netflix, els seus responsables han dissenyat un joc que permet l'entrada de 100 persona alhora, cosa que el fa d'ell l'escape room més gran d'Europa. Els jugadors que s'atreveixin a travessar la porta d'entrada s'hi trobaran amb decorats originals de la reeixida ficció i elements com les màscares de Dalí o el famós telèfon vermell del Professor. Ni els nervis d'un veritable robatori, ni les icòniques granotes vermelles, faltaran en l'aventura d'esca

Hi haurà Sónar. Els núvols que planaven sobre l'edició s'escampen, i quan falta un dia perquè s'obrin les portes de l'edició número 26 els organitzadors afirmen contundents que es podrà celebrar sense problemes: "Estem vius i hi ha festival", ha afirmat avui Ricard Robles, un dels directors del festival, en la roda de premsa d'avui en què els màxims responsables de Sónar han manifestat sentir-se "sols" davant el "silenci institucional" d'aquests darrers dies.  Al festival l'avala ara la decisió del jutge, que ha dictaminat com a legal la contractació d'una empresa alternativa per realitzar les tasques de muntatge després que els treballadors de Fira Montjuïc es posaren en vaga el passat dijous, fent perillar les activitats en les instal·lacions diürnes del Sónar. Els treballadors en vaga de l'empresa UTE Rigging havien sol·licitat com a mesura cautelar la prohibició de la contractació de terceres empreses per a les tasques de muntatge. El Jutjat Social 27 ha desestimat la demanda al considerar que això ocasionaria "perjudicis irreparables". El jutge Santiago Vidal considera en el seu escrit que "exercir legítimament el dret de vaga d'uns quants no pot mai posar en perill la viabilitat del lloc de treball de molts altres treballadors, que també mereixen la tutela dels tribunals de justícia", en referència als milers de llocs de treball directes i indirectes que estaven en perill si s'anul·laven les activitats a Fira Montjuïc.   Els responsables de Sónar a la roda de prem

No hi ha res més trist que allò que passa a Barcelona a tort i a dret: trobar-te façanes d'establiments emblemàtics intactes –perquè són elements patrimonials protegits– i a dins de la botiga, per posar un exemple, Una Casassa de la Carcassa o un Kebab Döner Patí-Patú-Primo (per citar dues franquícies inexistents però possibles. Per cert, trobareu el magnífic bocí de muralla romana de l'Allium, ja tancat, tapat per la nevera de fantes d'un fast-food). La desamortització a bocins del nostre passat encara és més dramàtica quan et tanquen la tercera pàtria (després de la infància i la llengua materna)... el bar!  Per a què això passi cada cop menys, l'Ajuntament de Barcelona ha identificat una llista inicial de 31 bars i bodegues molt arrelats en els barris –referents del teixit veïnal i punt de trobada– per estudiar la seva incorporació al Catàleg de Protecció Arquitectònic, Històric i Paisatgístic dels Establiments Emblemàtics de la Ciutat de Barcelona. Aquest document, aprovat el febrer de 2016, té 211 establiments protegits, i estableix mesures de protecció dels elements patrimonials i paisatgístics identificats en els comerços per garantir que no es modifiquen o es desfiguren.   Una altra de les Bodegues Montferry! FOTO: Irene Fernández   Quan l'Ajuntament hagi avaluat quins d'aquests 31 locals entren en el catàleg, el modificaran per incloure-hi les bodegues que determinin, amb les condicions de conservació i manteniment de cadascuna especificades (és a dir, què

Les últimes notícies sobre el projecte del futur Museu Hermitage de Barcelona eren d'abril d'enguany. Ho explicàvem amb el prudent entusiasme de quan els projectes encara estan en fases administratives i pendents de permisos. En la nova legislatura descobrirem si finalment aquest projecte de grans magnituds, que té en peu de guerra alguns col·lectius de la zona de la Barceloneta, tira o no endavant. De moment, com si es tractés d'una pel·lícula o sèrie, anem rebent estímuls que fan créixer l'interès cap a un projecte que, de moment, només en sabem que portarà la firma del Premi Pritzker 2013, Toyo Ito.   Museu Hermitage de Barcelona © D.R.   El japonès, reconeixible per l'ús de formes orgàniques en les seves obres, no és un desconegut a la ciutat. El recinte de Fira de Barcelona o l'Hotel Porta Fira de l'Hospitalet de Barcelona porten el seu nom. El futur Museu Hermitage, amb la previsió que s'inauguri al 2022 dins dels paràmetres del Port de Barcelona, seria el seu tercer edifici a la ciutat i en els últims dies han sortit a la llum plànols amb més detall de l'edifici.   Museu Hermitage de Barcelona © D.R.   Velers blancs que miren al mar Sobre una superfície de 16.000 m2 i en tres nivells, el futur museu porta la marca de l'arquitecte japonès el mireu per on el mireu. Com si es tractés d'uns velers ancorats al port, l'Hermitage de Barcelona, si finalment s'acaba construint, serà una exhibició de formes orgàniques de 25 metres d'alt i 72 de llarg, amb un g

Ningú posa en dubte que 'El rei lleó' -l'original, la de 1994- és un clàssic i que, com tots els clàssics, mai envellirà. Avui hem assistit a la projecció de premsa del 'remake' de Jon Favreau amb certa desconfiança i hem sortit sacsejant el cap i cantant 'hakuna matata!'. Aquesta segueix sent una pel·lícula entranyable i plena d'emoció. Tot i això hem d'admetre que no tot acaba de funcionar en la seva translació digital. Jutjareu vosaltres mateixos: s'estrena el 18 de juliol. Per ara, aquí us deixem les nostres impressions, en cinc rugits. 1. El cicle sense fi Aquesta és la pel·lícula que ja coneixíem. Tot i que la veurem amb ulls renovats, és gairebé un exercici de correspondències pla a pla, que conserva el poder de meravellar sense tractar de ser original. Així és la seqüència de l''opening', en què Elton John cantava 'The circle of life' mentre el simi xamànic Rafiki aixecava a Simba davant els animals de la sabana africana. Les zebres disparaven coces com boges, els elefants trompetejaven i nosaltres admiràvem des de la butaca el nadó que tenia com a destí regnar sobre totes les terres banyades per la llum del sol. Jon Favreau no té cap intenció de sorprendre'ns, ni de jugar amb les nostres expectatives. Això sí, sentireu els mateixos calfreds que la primera vegada.   2. Animals inexpressius L'equip que va dissenyar els personatges a la cinta dels 90 va estar diversos mesos a Kenya, de safari, estudiant la conducta de cada espècie animal, els seus gestos i el s

La setmana passada va tancar el Tarannà Cafè, segons ens explica el seu propietari, en Josetxu Navarro. Una notícia trista; obert ara fa set anys, el Tarannà, juntament amb el Federal i el Calders, són locals d’ampli arrelament veïnal que van marcar el caràcter d’un barri que ha entrat, segons es lamenta Navarro, en una barrina de gentrificació salvatge. «Marxem d’aquí simplement perquè no es agrada en què s’ha convertit el carrer Parlament», explica Navarro. Segons el propietari del local, «això fa set anys era el carrer normal d’un barri normal. En els darrers tres han passat coses increïbles: ja no es concedeixen noves llicències de bars però veus locals que modifiquen la que tenen, i cada dos mesos n’obre un de nou. I la majoria són establiments propietats de cadenes de franquícies i grans inversors». El Tarannà, valora, «és una altra cosa, forma part d’una escena de bars «com el Federal, el Calders o el Cometa que van donar una nova identitat popular al barri».     El Tarannà marxa de Parlament i busca local a les afores del centre FOTO: Maria Dias   Per l’hostaler, és el moment de marxar d’un barri on «han pujat tots els lloguers de manera insostenible i això ha creat molt mal rollo amb els veïns. I no volem formar part d’això». Però vol matisar que tot i el Tarannà «s’ha afartat del carrer Palament, no s’ha afartat de Sant Antoni». La solució és ben clara: estan buscant un nou emplaçament per al Tarannà, que obrirà segurament a finals de setembre «en una a

Dos personatges fora dels cànons habituals La majoria de nosaltres passem per la vida, la nostra i la dels altres, d’una manera discreta, normal, amb escassos incidents, unes quantes alegries i també un grapat de penes. Fem el que podem per guanyar-nos un sou, estimar i ser estimats, i ajudar i ser ajudats. Formem part d’una grossa pila, som una peça més de l’Univers, el relleu dels nostres avantpassats, i serem rellevats pels nostres descendents. Però hi ha personatges que passen per la vida per canviar-la, per deixar-hi la seva emprenta i personalitat, i per ser estimats molt moltíssim i odiats molt moltíssim. Es converteixen en famosos més o menys aviat, i un dia reben floretes i un altre són insultats. Amb les seves particularitat i discurs, influeixen en milers o milions de ciutadans (i no estic parlant de l’Arrimadas). Cadascuna de les seves paraules és examinada en lupa, cadascuna de les seves frases és susceptible de ser treta de context i manipulada. Un cop, Diego Armando Maradona va dir: “Veo bien que también se me insulte. Si no, todo sería muy fácil”. El mític jugador de futbol és l’estrella d’un documental que s’estrena aquesta setmana a les sales. I, a principis del juliol, la plataforma Filmin va presentar, dins de l’Atltàntida Film Fest, un altre documental sobre un personatge fora del comú: el perruquer Pascual Iranzo. Parlem, llavors, una mica de ‘Diego Maradona’, d’Asif Kapadia, i de ‘Qué tal Pascual’, de Bárbara Brailovsky. Dieguito, la seva mare, la m

Els fans de la sèrie segur que han tingut més d'un calfred amb les dues primeres temporades i ja hauran tingut algun més amb la tercera, com demostra l'últim tràiler publicat. Ara, per a un altre tipus d'experiències que refresquen d'una altra manera, Jordi Roca, el reboster dels Germans Roca, ha creat al costat del seu col·laboradora Alejandra Rivas un seguit de gelats inspirats en 'Stranger Things' que es repartiran de forma gratuïta a les gelateries de Rocambolesc, entre elles la de la Rambla.No badeu. Es tracta d'una edició limitada de 3000 gelats, 500 de cada modalitat, que es repartiran en els establiments que hi ha a Barcelona, ​​Madrid, Girona i Alacant a partir del dia 11 de juliol. Un regal per aficionats que segurament s'esgotarà en un tres i no res, ja que de moment no es plantegen ampliar la fabricació.La creació estiuenca dels responsables de la rebosteria del Celler de Can Roca reprodueixen diferents figures icòniques de la sèrie com el monstre Minigorgon, fet amb gust de gerds, espècies, iogurt i gominoles de mora. Altres creacions són el Gofression, Icesidedown, Dustin i Eleven's Power, amb la seva goteta de sang relliscant.   Un equip de 12 persones i mes i mig de treball han estat necessaris per elaborar les creacions d'aquesta gelateria d'avantguarda que no és la primera vegada que ens sorprèn creant representatius gelats basats en fites de la cultura de masses. Fa 15 anys ens brindar el 'Helado oscuro' basat en 'Star Wars' i també 'Joc de

Leticia Dolera, Marina Garcés, Javier Pérez Andújar, Andreu Buenafuente i Núria Gispert van ser els últims cinc pregoners i pregoneres de les festes de la Mercè. Ara ja sabem qui serà l'encarregada de donar el tret de sortida a les festes de la ciutat, el 20 de setembre des del Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, i la sorpresa ha estat majúscula! Manuela Carmena, exalcaldessa de Madrid i jutgessa emèrita serà la pregonera de la Mercè 2019. Carmena es va llicenciar en dret l’any 1965. Fugint de la repressió política, es va traslladar a Barcelona un any després. Durant els anys que va viure a Catalunya va participar en la creació de l’associació clandestina Dones Democràtiques, junt a Montserrat Roig i Mercè Olivares. A més, ja sabem també que Beirut serà la ciutat convidada de la Mercè d'enguany i el cartell de les festes és obra de Maria Corte, que presenta una Mercè negra amb un gran cabell d'on surten elements representatius de la festa –com instruments musicals–, de la ciutat –com la Dona i ocell de Miró– i on també hi ha espai per a la reivindicació, ja que hi apareix el vaixell d'Open Arms.       Cartell de les festes de la Mercè 2019 Maria Corte