Notícies de Time Out Barcelona

De 'Tras el cristal' a 'Boi' L’ex teatre Capsa, reconvertit en cinema a partir del 1977 i tancat definitivament l’any 1998, va acollir l’estrena de 'Tras el cristal' (1986), la pertorbadora òpera prima d’Agustí Villaronga, una pel·lícula malaltissa i incòmoda, morbosa i claustrofòbica, que protagonitzaven l’alemany Günter Meisner, Marisa Paredes, Imma Colomer i, en la seva presentació com a actor, un noi de mirada intranquil·litzadora anomenat David Sust. La carrera posterior de Sust no va ser la que s’esperava: va repetir amb el cineasta mallorquí a 'El niño de la luna'; va passar per una altra òpera prima ('Massa vell per morir jove', d’Isabel Coixet); va intervenir en algun film més ('Material urbà', de Jordi Bayona) i en produccions televisives ('13 x 13', 'L’avi Bernat', 'El despertar de la primavera'); i després va desaparèixer del mapa audiovisual. Un amic, aquell típic amic brètol que es mou entre els alts i els baixos fons, em va dir que treballava de fuster al barri de Gràcia. Com quan Daniel Day-Lewis es va retirar per fer de sabater a Itàlia. Potser, en aquest repàs de la seva trajectòria, m’he oblidat d’alguna pel·li, però sempre li podré donar la culpa a la base de dades IMDB, que encara no ha inclòs el retorn de David Sust a la pantalla: en un petit paper, surt a 'Boi', llargmetratge de Jorge M. Fontana que s’estrena el 29 de març. A la cinta, després de diversos embolics, malentesos i mogudes variades, Sust coincideix en una escena amb el veritable protagonis

Un recull de les últimes sèries preferides de Serielizados, els experts en sèries que cada setmana ens diuen què hem de veure.  1. 'After Life'. Si ricky Gervais ha sublimat algun art, aquest és el de l’insult. La llengua més corrosiva que desnuca Hollywood cada vegada que presenta els Globus d’Or torna a les sèries amb 'After life'. La vida d’un periodista de merda, que treballa a un diari de merda, a un poble de merda i amb un dia a dia de merda arran de la mort de la seva dona. El fill depressiu de The office i l’hereu natural de Derek. Riureu amb la ‘o’, però també plorareu desconsoladament. Disponible a Netflix. A favor: Estem davant d’una interpretació i uns guions terapèutics que desborden honestedat. Gervais és un rondinaire nivell expert però cada vegada és més tendre. Un fill de puta entranyable. En contra: Els haters criticaran la sèrie perquè no arriba al nivell de The office o perquè els recorda un Gervais ja vist. És el que hi ha. Ja ho va fer amb Life’s too short i Extras, sèries curtes i senzilles, però brillants. Com diria Gervais a 'After Life': "Fuck off!".   2. 'Mira lo que has hecho' (temporada 2). Una dramèdia d’autor en la línia de 'Better things', 'Catastrophe' i 'Master of none'. En aquesta segona temporada hi ha menys riures, més drama i més metaficció. Després de protagonitzar la pel·li de Carlo Padial ('Algo muy gordo'), Berto Romero juga mostrant les costures de la sèrie, darrere les càmeres i amb el constant joc autoreferencial

Collserola és la serra imponent que limita la ciutat pel nord, la muntanya que ubiques amb l'ajuda de la Torre de Telecomunicacions de Norman Foster o el Tibidabo, és un pulmó verd en majúscules, també és un barri - el de Collserola - i el lloc on es cultiva el primer i únic vi que es fa a Barcelona. No som terra de vins però som terra de somnis fets realitats i l'Ajuntament i la cooperativa d'integració social L'Olivera, ho tenen molt clar. Per què no recuperar les antigues vinyes de Collserola ubicades dins del terme municipal de Barcelona per fer 'Vi de Barcelona'? 18 anys després de fer-se amb 3 hectàrees i la masia de Can Calopa, l'elaboració d'aquest vi municipal permet donar feina a 12 persones en risc d'exclusió social i/o discapacitat intel·lectual i fer realitat un projecte social referent que ara s'atreveix amb la primera vinoteca de Collserola.   Interior masia Can Calopa     Can Calopa: espai de degustació únic El dissabte 23 de març és el dia elegit per obrir per primer cop les portes de la vinoteca i masia Can Calopa, un punt de trobada pels amants del vi, la natura i la degustació. Els vins negres que s'elaboren en la mateixa serra i els que es fan sota la marca L'Olivera, procedents de l'altre celler que gestionen a Vallbona de les Monges (Urgell), seran els protagonistes d'un projecte d'agricultura social que arriba a la majoria d'edat de la millor manera.   Vinoteca Can Calopa     A partir del 23 de març, la Vinoteca estarà oberta de div

Si es fes un 'remake' de la sèrie dels 90 que va marcar a una generació, com us la imagineu? A en Carlton de gira amb Tom Jones? A l'Oncle Phil jubilat i jugant a golf matí i tarda? Al Will Smith exercint de pare? A la Hillary dirigint una gran empresa? Fantasiar és tan fàcil ...Però un mega fan de la sèrie anat més enllà i ha creat una obra d'art, un tràiler d'uns tres minuts titulat 'Bel-Air' que ens explica la història que ja sabem però com si tot passés avui. El director de la peça és Morgan Cooper i Jerry Madison interpreta a Will Smith. No val la pena explicar molt més. L'heu de veure!   BEL-AIR from Morgan Cooper on Vimeo.   El tràiler s'ha fet viral, rebent elogis de gent del cinema i la televisió com Alyssa Milano, i no s'ha quedat en la superfície més còmica de la sèrie, sinó que ha volgut donar-li dramatisme i utilitzar-la com a excusa per parlar de temes i problemàtiques actuals.  

Un llenguatge que es va perdent M’arriba el següent missatge al mòbil: “Per cert, fa tres dies vaig veure ‘Wildlife’, de Paul Dano, al festival Americana. Quan surti als cines l’has de veure. Mola mil”. Me l’envia un jove i talentós director, li agraeixo i m’apunto la seva recomanació, lamento no haver passat per l’Americana tant com jo hagués volgut, i em quedo amb la penúltima frase i, concretament, amb el primer dels seus verbs: sortir. Des de quan les pel·lícules ja no s’estrenen, sinó que... surten? Què ha passat amb el verb estrenar i la seva relació íntima amb el cine, amb les novetats cinematogràfiques? Un cop més, són signes dels temps? ¿És un empobriment del llenguatge en general o són els canvis de costums en el públic, que ja no té en les estrenes de les sales l’única manera de gaudir d’una novetat? ¿Hi més paraules, verbs i expressions que, com en el cas d’estrenar, corren el perill de no ser mai més usats per les noves generacions d’espectadors?     Wildlife, Paul Dano   Adéu, acomodadors!Si comencem el repàs, els primers que van patir les retallades laborals, i eren figures molt identificatives dels cinemes, van ser els acomodadors. Deixo que algun o alguna millennial exclami un WTF ben sonor. Qui coi són els acomodadors? Ves per on, eren aquells homes o dones amb uniforme que t’acompanyaven fins a la teva butaca, després de preguntar-te el següent: “I per on vol seure vostè? Potser pel centre, que ho veurà millor”. Si la sala estava fosca, amb llante

Per fi! Gràcies a aquesta iniciativa podem confirmar que les xarxes socials serveixen per a alguna cosa més que fer competicions de coses sense sentit. #TrashTag Challenge és un repte viral que té com a objectiu respectar el medi ambient. I com funciona? Doncs busques una zona que estigui plena de residus o escombraries (per desgràcia, aquest primer pas és bastant fàcil) i tot seguit fas una foto mostrant la brutícia. El següent pas és netejar! Quan estiguis segur que no queda cap mena de brutícia artificial, fas una altra foto del 'after'. D'aquesta manera es podrà veure l'abans i el després del lloc que has netejat. Finalment, només has de penjar-lo a les xarxes socials amb el hashatg #TrashTag Challenge i llest! Aquest hashtag va començar a utilitzar-se el 2015, però han passat 4 anys fins que ha començat a fer-se viral. D'aquesta popularització sobtada són responsables alguns usuaris de Reddit (una pàgina de discussió en línia) en la qual es va començar a debatre si aquest hashtag podia fer del món un lloc millor. No us sembla una boníssima idea? A continuació, us mostrem alguns dels internautes que han participat en aquesta fantàstica iniciativa. Segur que després de veure-ho us ve molt de gust participar-hi!   Ver esta publicación en Instagram Picked up all time 🚯♻️ #2minbeachclean #plogging #plastic #plasticpollution #earthday 🌍♻️#singleuseplastic #banplastic #plasticfree #pollution #extinction 🌍 #savetheplanet 🌍#conservation 🤚✊#wildl

No us fan ràbia, els incívics al transport públic? Els que posen els peus a la butaca o porten gossos perillosos sense lligar? El Tramvia de Barcelona acaba de llançar una campanya de comunicació genial: en un vídeo d'animació a ritme de trap, el filòsof Immanuel Kant fa servir el principi de l'imperatiu categòric –concepte central de l'ètica kantiana– per demanar que la gent es comporti al transport públic. Segons explica TMB, l'animació aprofita la moda "de la tendència de contraposar elements clàssics amb estils de música urbans. Interpretar l'imperatiu categòric de Kant amb el ritme i el llenguatge audiovisual dels clips de trap ofereix una narrativa innovadora". I la veritat és que el vídeo és per descollonar-se de riure. Ho han fet molt bé: han anat a buscar el youtuber Christian Flores, que va tenir un exit sideral amb el 'Velaske, yo soi guapa?' . I han reproduït el mateix esquema en un context molt més familiar per l'usuari de xarxes –els brutolls al tramvia– que no pas l'Espanya del Barroc. El vídeo de @Tram_Barcelona està arrasant a les xarxes socials amb les etiquetes #civismetram i #TramTrap.    Al #TRAM pensa en Kant. Pensa en els altres. #civismeTRAM 🤔 pic.twitter.com/ea8PRsExCY — TRAM Barcelona (@TRAM_Barcelona) 13 de març de 2019 Les reaccions a les xarxes no s'han fet esperar i sembla que en positiu:   BRU-TAL! Quin ritme de #tramtrap !!!! Primera campanya de civisme que veig que mola, felicitats

El 'Genderless' va començar sent una tendència en el món de la moda, fer roba sense gènere, peces que poguessin vestir tant homes com dones sense obligació d'identificar-se. I ara l'eliminació de les etiquetes de gènere ha anat un pas més enllà amb l'aparició de Q, la primera veu 'genderless' per a eines com Siri o Alexa.Segons publica 'Daily mail', és un so neutre, ni masculí ni femení, que vol acabar amb el biaix en aquest tipus d'assistents i que ha estat creat pels investigadors de Copenhaguen Pride a partir d'enregistraments de veus de persones que s'identifiquen com a no binàries. Després, la veu va ser testejada amb gairebé 5.000 persones que van haver de puntuar de l'1 al 5, sent 1 una veu recognosciblement masculina i 5 una veu femenina. El procés següent va ser modular-la fins que la majoria la identifiqués com a neutra.Tant Apple com Amazon donen l'opció d'escollir entre veus masculines i femenines per als seus assistents –la femenina segueix sent la més utilitzada–, i ara amb el llançament de Q, els investigadors proposen una alternativa molt més inclusiva. Segons els experts, assignant-li una veu de dona a aquest tipus d'assistents se segueix fomentant la idea que les dones estan per cuidar i atendre.   Ara la pilota està a la teulada de les grans companyies, que han de decidir si la inclouen a les seves eines. Nosaltres només podem escoltar-la i seguir amb el debat.     

El teatre, aquest art tan antic que van inventar els grecs, no passa per un bon moment a Barcelona. No a nivell artístic, ja que hi ha companyies, actors i directors de primera fila, sinó a nivell de públic. Les xifres de la temporada passada mostràvem que érem a nivells de fa una dècada, amb 2,3 milions d'espectadors, quan havíem arribat a tocar els 3 milions. Tothom coincideix a afirmar que no hi ha gent jove, als nostres teatres, i potser aquesta és la clau. Tant si ets jove, com si no, i creus que el teatre no fa per tu, intentarem que canviïs d'opinió. Sobretot ara que s'acosta el Dia Mundial del Teatre. 1. És massa car. Això és un mite. Hi ha moltes funcions que valen menys de 12 euros i moltes maneres que una entrada no et costi un ull de la cara. Tot depèn de les prioritats de cadascú, però anar al teatre val tant com passar una nit a l'Apolo o una mica més que una entrada de cinema, com tres o quatre mitjanes (depèn de la zona)... 2. No hi ha obres per a mi. A Barcelona, hi ha més de 50 sales. Així que segur que hi ha obra per a tu. Des del teatre més experimental, que podem trobar a la Hiroshima o l'Antic Teatre, a sales dedicades al teatre contemporani com La Villarroel o la Sala Beckett, als clàssics revisats com el TNC o el Lliure, a la dansa com el Mercat de les Flors, al feminisme com la Sala Atrium, etc. Tens des de musicals a obres especialment pensades per a joves. Hi ha de tot, encara que sí que és veritat que el que mana és el 'mainstream' tevetresí. Per

Rètols de liquidació i tancament al Gòtic, que diu adéu a dues botigues molt de tota la vida situades a 49 metres de distància l'una de l'altra: la colorista Coses de Casa, especialitzada en tèxtil de la llar, i la cistelleria Germanes Garcia.   © Maria Dias   La primera posa fi al negoci després d'haver rescindit el contracte amb motiu de venda de la finca situada a la plaça Sant Josep Oriol, en una cantonada llaminera. El tancament de la segona coincideix amb la jubilació de l'encarregada, que agraeix la confiança de la clientela durant 50 anys. La cruïlla ha canviat d'aspecte des de 2014, quan la fi de les rendes antigues va provocar la desaparició de comerços etiquetats d'emblemàtics. Ja no hi són la botiga de joguines Foyé i Casa Miranda, també dedicada a la cistelleria, i resisteixen establiments com la Llibreria Rodés, que fa més de dues dècades que és al barri i, a les puntes del carrer, les sabates Obach i els antiquaris. Des de l'anunci de tancament a Germanes Garcia –pròximament també tancarà la cistelleria Siscart de Sants– han incrementat els encàrrecs de les cadires de jonc i estris que tornen com les pales de picar matalassos, tot elaborat artesanalment. Tenen llista d'espera i preveuen treballar instensament fins a finals de mes, quan deixaran el local. Tot i que queda relativament poc estoc als dos establiments, val la pena apropar-s'hi per la ganga o per intercanviar opinions amb els botiguers.   © Maria Dias Aquí insinuen que la nova botiga