Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right 15 llocs de Barcelona que no semblen Barcelona

15 llocs de Barcelona que no semblen Barcelona

Espais insòlits per visitar a la ciutat, racons que us faran viatjar sense agafar avions

Per Eulàlia Iglesias |
Advertising
Jardins Costa i Llobera
©Iván Moreno

A la nostra ciutat s'hi poden fer milers de coses i també té racons que no només et fan quedar bocabadat, sinó que ens traslladen a altres llocs com si haguéssim entrat en una pel·li de ciència-ficció! 15 indrets increïbles que et faran creure que la teletrasportació existeix i que a la teva ciutat hi cap el millor i més bonic del món

Plaça Masadas
© Iván Moreno

Sevilla?

Sant Andreu

Amagada al cor de la Sagrera, la plaça de Masadas és una de les tres úniques places porxades de la ciutat. No és ni tan coneguda com la Reial ni tan transitada com la del Mercadal de Sant Andreu. També va ser la seu del mercat del barri fins que es va enderrocar l’edifici a principis dels 90. Alliberat d’aquesta funció, l’espai va adoptar el seu aspecte actual. Ara és una plaça recollida però àmplia, vorejada per pruners, amb una senzilla font al bell mig i una cantonada mutilada a causa de l’especulació. Sota els elegants pòrtics d’aquesta plaça major de barri obrer es poden menjar unes de les millors hamburgueses de la ciutat.

Aqüeductes de Nou Barris
© Jordi Ferré
Llocs d'interès

No són romans

Horta - Guinardó

Els aqüeductes de Nou Barris daten de fa poc més d’un segle, però tot i així s’alcen com un element arquitectònic inesperat davant dels ulls dels visitants de fora del districte. Es van aixecar per proveir d’aigua una metròpoli en constant creixement, però en poques dècades van quedar en desús. En resten trams al parc Central de Nou Barris, Torre Baró i Ciutat Meridiana. Els veïns reclamen una restauració convenient d’aquests monuments, fins ara menystinguts, que atorguen als barris un perfil sense igual amb la resta de la ciutat.

Advertising
Llocs d'interès

Placeta Marinera

La plaça de Prim i els seus voltants recorden més alguns dels pocs pobles de la costa que han mantingut la seva idiosincràsia marinera que el Poblenou de vocació futurista. Aquí resisteixen les últimes cases de pescadors del barri del Taulat en una plaça que desprèn un encant pintoresc innegable. Els edificis amb parets de calç blanca rodegen un espai arrecerat per tres immensos bellaombres. Els gurmets i els romàntics coneixen bé l’únic restaurant de la plaça, que ofereix cuina de primera en un indret més propi de la Costa Brava.

Alberg de la Mare de déu de Montserrat
© Iván Moreno
Llocs d'interès

Marràqueix?

Eixample

La família Marsans, que havia fet diners amb la banca i les agències de viatges, va construir-se a principis del segle XX una segona residència digna de Les mil i una nits. L’entrada per fora sembla un castell medieval de parc d’atraccions. L’edifici interior rodejat de jardí barreja certs tocs modernistes amb un regust arabitzant que estava de moda a l’època. La casa va ser expropiada durant la Guerra Civil i va funcionar com a hospital, caserna, hospici per a nens polonesos refugiats durant la Segona Guerra Mundial i residència per a nenes òrfenes, abans de convertir-se en l’Alberg Mare de Déu de Montserrat, el primer alberg de joventut de Catalunya.

Advertising
Llocs d'interès, Parcs i jardins

Un barri sense pisos

El Turó de la Peira

Des del cel, Can Peguera deu oferir una vista inconfusible. Sota el Turó de la Peira s’escampa aquest barri de cases unifamiliars totes blanques amb els sostres de teula que s’arrenglen en un rectangle quasi perfecte. Popularment se les coneix com les cases barates, i representen l’últim vestigi d’aquests nuclis de construcció propis de principis del segle passat que queda a la ciutat. Els veïns van lluitar perquè es reconegués la singularitat urbanística d’aquest racó de Barcelona que no s’assembla ja a cap altre.

Què fer

Barcelona 'canyons'

El Carmel

D’acord que no som a Los Angeles amb els seus congostos farcits de residències de famosos. Però des de Barcelona no hem apreciat la vista poc usual que s’obre des d’alguns dels turons, més enllà de l’ara popularitzat mirador de la Rovira. Entre el Carmel, el Park Güell i el Coll s’enfilen alguns carrers de voltants verdosos que ofereixen panoràmiques diferents sobre la ciutat que s’estén més enllà de l’Eixample. I al cim d’aquests turons, molt poc freqüentats, us semblarà que feu muntanyisme sense escapar-vos dels límits urbans.

Advertising
Esglèsia Santa Maria Reina
© Iván Moreno
Llocs d'interès, Llocs i edificis històrics

Florència?

La cúpula imita la del famós baptisteri de Sant Joan de Florència. La nau es va dissenyar seguint l’estructura ideada per Brunelleschi per a la capella dels Pazzi, en aquesta mateixa ciutat. El campanar recorda el de Sant Marc de Venècia... No trobareu cap altre lloc a Barcelona que us transporti tant a la Itàlia del Renaixement com l’església de Santa Maria Reina. Va ser un projecte de Nicolau Maria Rubió i Tudurí, conegut pels seus jardins, que va enllestir després de la guerra civil Raimon Duran i Reynals. Funciona com a parròquia de Pedralbes i és un dels llocs preferits dels organitzadors de noces.

© Maria del Carmen Bazán Lázaro
Llocs d'interès

Cementiri muntanyenc

Sant Genís dels Agudells

El Cementiri Sant Genís dels Agudells és l’únic cementeri parroquial en actiu que queda a Barcelona. Juntament amb l’església conformen una estampa més pròpia d’un poble pirinenc que d’un barri laietà. La parròquia, situada rere la Vall d’Hebron al peu de Collserola, és una de les deu més antigues de la ciutat. Se’n tenen notícies ja al segle X, tot i que el conjunt actual és fruit d’una reforma duta a terme al XVII. L’inquilí més il·lustre del fossar va ser Manuel Carrasco i Formiguera, enterrat aquí fins que se li concedí l’’autorització’ per ser sepultat al cementiri municipal de Montjuïc.

Advertising
Què fer

Perdre’s natura endins

Sant Gervasi - La Bonanova

Fins a on heu explorat els límits de la ciutat? Els llindars de Santa Margarida de Valldonzella ofereixen perspectives de vegades irrecognoscibles. Si voleu descobrir la Barcelona més remota, exceptuant-ne els enclavaments, busqueu amb un bon mapa a la mà les ruïnes de Santa Margarida de Valldonzella (Císter, 41). Aquest antic monestir cistercenc reconvertit en masia, i ara abandonat en mig de la malesa de Collserola, com podeu veure en aquesta foto, es troba a tocar de Sant Feliu de Llobregat. Segur que quan hi arribeu ja haureu oblidat que encara sou al terme de Barcelona.

La Clota
© Iván Moreno

A pagès?

Com el seu nom suggereix, el petit barri de La Clota (districte d’Horta-Guinardó) es troba enclotat entre la Vall d’Hebron, la Teixonera i el Carmel, en un espai propici perquè hi passin torrents i rieres, com la de Sant Genís. Això va afavorir el conreu de les terres en una zona que ha pogut conservar el seu sabor rural a causa d’un parcial aïllament. Passejant per la Clota ens topem amb horts i canyissars, conills i gallines, safareigs, sínies i basses. I tot de cases baixes com de poble vigilades per una insòlita torre que el seu propietari va construir per poder veure el mar quan, tot això, abans, eren camps.

Advertising
Llocs d'interès, Biblioteques, arxius i fundacions

Visca la Llibertat

Eixample

No cal viatjar fins a Nova York perquè una dona aguantant una torxa i un llibre ens doni la benvinguda. A la Biblioteca Arús (passeig de Sant Joan, 26), un cop pujada l’escalinata d’entrada, topem amb una rèplica reduïda de l’Estàtua de la Llibertat que saluda els visitants. La Liberty catalana, obra de Manuel Fuxà, proclama en una inscripció la llibertat de l’ànima (Anima libertas). El fons d’aquesta biblioteca, especialitzada en moviments obrers i maçoneria, s’adiu amb el lema. La icona laica  il·lumina aquest temple dedicat al coneixement com a forma de progrés col·lectiu.

Llocs d'interès

Com de ciència ficció

Pedralbes

La instantània del supercomputador MareNostrum instal·lat a l’antiga capella de la Torre Girona (Jordi Girona, 31) sembla robada d’una pel·lícula retrofuturista. L’ordinador més potent de Catalunya i Espanya ocupa 160 metres quadrats i pesa 40 tones. Està protegit rere un gran prisma de vidre al centre d’aquest antic recinte religiós ara dessacralitzat, annex a la que va ser residència del banquer i alcalde Manuel Girona. La combinació entre l’aire de recolliment espiritual de l’espai i el materialisme hipertecnològic de la màquina resulta fascinant.

Advertising
Illa de la Llum
ⒸEugènia Sendra
Què fer, Espais per a celebracions

Skyline de gratacels

Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou

Com totes les ciutats mediterrànies, Barcelona ha estat sempre al·lèrgica als gratacels. Fins ara eren comptats els edificis que s’enfilaven cap a les altures. La reurbanització, a partir de grans esdeveniments com els Jocs Olímpics o el Fòrum de les Cultures, d’alguns barris com el Camp de la Bota, ha permès invertir aquesta tendència. Si ens atansem a la zona del Fòrum des del mar, les torres altes dominen l’enquadrament: el Diagonal ZeroZero, l’Hotel Princess, l’Illa de la Llum... han canviat el perfil marítim de la ciutat. Com de ciència-ficció

Jardins Costa i Llobera
©Iván Moreno
Què fer, Rutes i passejades

Nou Mèxic?

El vessant que mira al port de la muntanya de Montjuïc apareix entapissat per cactus de totes les mides, formes i textures. Com si ens haguéssim perdut al mig d’un desert centreamericà, ens veurem rodejats per seients de sogra (rodonets i baixos, com pufs punxeguts), faraones, atzavares, cephalocereus (els cactus coberts de barbes blanques), àloes, figueres de moro... Inaugurats el 1970, els jardins de Costa i Llobera (passatge de les Bateries) atresoren una de les col·leccions més importants de plantes exòtiques d’Europa, aprofitant que en aquest cantó de la ciutat sempre hi fa una temperatura dos graus superior.

Advertising
CremosMascarpone_RaimMoscatell_Vainilla.jpg

Follar raïm al Plus Ultra

La Zona Franca es configura a partir de petits barris encara desconeguts per a la immensa majoria de barcelonins. El del Plus Ultra rep el nom del famós avió amb què Ramón Franco, el germà petit del dictador, va fer la travessia de l’Atlàntic als anys 20, just quan es va construir aquest nucli de cases baixes agrupades en a penes tres carrers que s’entrecreuen. La identitat particular del Plus Ultra es veu reforçada per una tradició cara de veure a Barcelona: celebren la festa major, al setembre, amb una trepitjada de raïm. Li diuen follar raïm, i és el que el significat original de diccionari de ‘follar’ és precisament això, trepitjar raïm.

You may also like

    Advertising