Coses per fer gratis a Barcelona el cap de setmana

La Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona celebra enguany la seva 33a edició. Amb l’objectiu de configurar espais des d’on compartir les experiències i els coneixements del cinema de dones i defensar formats fora de les lògiques patriarcals, el MIFDB proposa una programació festiva que es desplega entre els mesos de maig i juliol de 2025. Té lloc a diversos espais de la ciutat —com la Filmoteca de Catalunya, places de Gràcia i Ciutat Vella, centres culturals i cinemes independents— i també en línia a través de Filmin. Amb el lema En companyia d’estranyes: revisions col·lectives de passats, presents i futurs, la mostra proposa un cinema que desafia els relats dominants i convida a imaginar altres formes de mirar, narrar i estar juntes. El Volum I desplega projeccions, debats, sessions familiars, cinema a la fresca, activitats especials i una extensa retrospectiva dedicada a Sarah Maldoror. A més, del 27 de juny al 18 de juliol, es pot accedir a una selecció de pel·lícules lèsbiques dels anys 80, 90 i 2000 a Filmin. Paral·lelament, la MIFDB manté el seu compromís amb l’educació audiovisual mitjançant els programes Visions perifèriques, Imaginaris revoltats i Reorganitzar la cinefília, actius durant tot l’any a escoles, instituts i universitats de Catalunya. Retrospectiva Sarah Maldoror Del 25 de maig al 25 de juny, es presenta una selecció filmogràfica dedicada a la cineasta anticolonial i feminista Sarah Maldoror, pionera en retratar la lluita de la negritud i...

Citissimum, altissimum, fortissimum és una exposició col·lectiva al centre Santa Mònica que reflexiona sobre l’esport de competició com a metàfora del món contemporani, disponible fins al 14 de setembre. Més enllà de l'àmbit esportiu, la mostra aborda com la societat actual s’ha convertit en un gran escenari de rendiment, mesura i competitivitat, on persones, cossos i accions són sotmesos a una lògica d’autosuperació constant. A través d’obres de diversos artistes i col·lectius, i amb ironia i desconstrucció, s’exploren temes com el control del cos, la pressió per millorar i la mercantilització de l’esforç. L’esport s’hi mostra com un símbol clar d’aquesta cultura de la comparació incessant, on la tecnologia, les dades i els valors de productivitat i eficiència dominen el relat. L’exposició convida a qüestionar com aquesta obsessió col·lectiva per superar-nos, aparentment natural, s’ha convertit en espectacle i en dogma interioritzat. Un recorregut per càpsules artístiques La mostra presenta diferents sales on cada artista, parella d'artistes o col·lectius hi desen la seva píldora artística i tracten una temàtica molt concreta de manera ben original. Podreu veure obres com Anatomies del límit, de Joan Fontcuberta i Arnau Rovira, que exploren la figura de l’atleta d’elit com a ésser quasi sobrehumà, portat als límits de la seva capacitat física. Fontcuberta planteja si aquesta condició de rendiment extrem implica una forma de monstruositat, fruit d’intervencions...