Exposicions gratis a Barcelona

La mostra 'Trinus' ens convida a inscriure's en un creuament marítim en què la immensitat i la calma del mar es converteixen en un marc ideal per reflexionar i contemplar els viatges. El fet mateix de viatjar és viure. I l’origen o destinació no són tan importants com el viatge en si. L’exposició consta de dobles exposicions fotogràfiques i un vídeo capturat de diferents parts d’un vaixell de càrrega. Quan semblava que la monotonia s’apoderava del viatge, Cláudio Garrudo estava atent a captar tots els matisos d’un mar que, en realitat, potser no només era el mar, sinó un pretext per, a través de la contemplació, inspirar més lectures i projeccions introspectives.

Exposició que compta amb les peces fotogràfiques de gran format d'aquest projecte en curs que han estat presentades amb anterioritat –Marlborough Nova York (2015), Marlborough Madrid (2016) i Michael Hoppen Londres (2017)– a les quals se sumen altres de noves que es mostren per primera vegada en aquesta ocasió. Les fotografies d'aquesta sèrie, impreses a mida natural i dotades d'una abismada presència hiperreal, són un inventari de les coses acumulades al llarg dels anys en els racons d'un espai habitat per l'artista, el malagueny Manuel Franquelo.

Proposta col·lectiva de quatre artistes pertanyents a dècades diferents: Meta Isæus-Berlin (1963), Núria Rion (1976), Marria Pratts (1988) i Anna ill (1990). El recorregut de l'exposició es planteja com un viatge per la memòria partint dels espais i els objectes més íntims així com de l'entorn immediat, ja sigui la casa, la naturalesa o la ciutat.

Exposició individual de Joaquín Lalanne, on l'artista presenta un conjunt de pintures i intervencions en l'espai expositiu de la galeria Zielinsky, a les quals acompanya un text d'Alfredo Abián.

'The Swamp of Forever' és un cicle expositiu que intenta desplegar la idea del temps en quatre aspectes diferents: amor, coincidència, estàndard i origen, tots els quals comparteixen la mateixa problemàtica relació amb la linealitat. En aquest primer capítol, 'Love', es presenta la obra nova d'Alfredo Rodríguez (Madrid 1976), amb una sola peça de Juliana Cerqueira Leite (la seva mare 1981.)

Exposició individual d'Irma Álvarez-Laviada, l'obra parteix de la relació entre pintura i escultura, plantejant un qüestionament del buit a través de les maneres de fer de l'artista, l'espai que ocupen i deixen d'ocupar les obres al taller, els materials utilitzats, suports i sobrants. 'Circumstàncies Materials' presenta un diàleg llunyà gestat entre la intimitat de l'estudi i la sala d'exposició, aquesta disposició de trobades entre espais que posa en joc els llocs d'esdeveniment de l'obra.

L'espai del taller d'un mecànic es converteix en l’epicentre de la col·laboració entre els artistes Josep Maynou i Jordi Mitjà per a la seva proposta a Bombon. Recreant així una mena de taller mecànic invertit, on la feina consisteix en agafar materials desvaloritzats i recomposar-los en variacions imprevisibles, els artistes prenen el fenomen del tuning com a referència per intervenir-lo convertint l’espai en un laboratori no funcional. En una combinació improbable, Maynou i Mitjà agafen el taller de l’artista com a espai de transfiguració del rebuig: el taller es converteix en centre d’operacions i en espai performatiu d’un procés amb final obert...

Exposició del duo d'artistes Elmgreen & Dragset, format per Michael Elmgreen i Ingar Dragset, que transforma la sala Il Salotto de la Blueproject Foundation en un entorn diferent: una espècie de sala de calderes abandonada i subterrània, amb canonades que s'entrecreuen per l'espai . Amb aquesta proposta, Elmgreen & Dragset continuen la seva habitual pràctica d'alterar els cubs blancs de l'art en un lloc que contrasta amb el format discret en el que normalment es presenta l'art contemporani. Els tubs metàl·lics industrials de diverses mides dominen l'espai, redirigint els moviments dels visitants, que han de esquivar, inclinar-se o caminar al voltant dels tubs per circular per la sala.

Exposició de Rayma Suprani, il·lustradora i caricaturista veneçolana compromesa amb els valors fonamentals de la llibertat i la democràcia que manté sempre una posició crítica amb el sistema polític veneçolà actual. A la mostra veurem una sèrie d'il·lustracions fetes amb humor i emoció, vinculades al tema migratori de la població veneçolana al món.

Projecte que es construeix des de la foscor, l'opacitat i allò complex procedent d'un món que des dels ordres polític i social es pretén la transparència, la claredat i la concisió. A partir d'aquí, el col·lectiu The Perfect Lover, ens mostra un joc a tres bandes on l'autoria és un concepte contaminat. Ja no hi ha mort de l'autor sinó que aquest s'ha deixat seduir pel text d'altres.

La Galeria Marc Domènech presenta per primera vegada una exposició de l’obra de Magda Bolumar Chertó (Caldes d’Estrac, 1936) en la que es mostren més d’una cinquantena de dibuixos realitzats durant les dècades dels anys 60 i 70. L’estil de Magda Bolumar es caracteritza per la presència de formes que semblen evocar un món entre oníric i còsmic. Els seus dibuixos destaquen per l’ús de fines i rítmiques línies traçades sobre fons nebulosos de colors intensos.

Sisena edició de la biennal d'art de Santa Coloma de Gramenet, sota el títol 'Zeitgeist - Esperit del temps'. L'exposició, que comença coincidint amb la festa major local, proposa una revisió de les relacions que com a espècie establim amb el present, jugant amb les definicions de Zygmunt Bauman de "present líquid"; de Jacques Derrida, de "contínua deconstrucció"; i les idees de volum, dimensió i mobilitat. Amb obres de José Antonio Flores, Zulema Galeano, Daniel de Gracia, Rafael Juan Lluís, Judith Martín, Mercedes Molero, Mihoko Ono, Miquel Àngel Para, Mariano Pérez Mir, Jairo Ríos i Glòria Tormo.

Serps, escurçons, embrions, pits, mort i foscor són els trets característics de la col·lecció de pintures a l'oli i gravats inèdits que Paula Bonet ha creat a partir de la relectura de 'Les flors del mal', de Baudelaire. Una mostra que ens acosta a la part més fosca de la bellesa.

A partir de la combinació de les seves pintures més recents amb fotomuntatges, l'exposició 'Cinemàtiques' plasma l'eix central de l'obra de l'artista Ruben Torras: la recerca de diàlegs, narratives i nous paradigmes entre diferents formats i disciplines. En paraules de l'artista: 'És un treball que relaciona la imatge fixa dins d'una societat hipermediatitzada: relacions que s'estableixen entre els diversos mitjans i eines de procedir, el simulacre enfront de la realitat, els codis interns dels nous signes sorgits d'aquesta societat de la hiperimatge.'

Exposició que suposa l’acte central de la commemoració del 30è aniversari de la galeria Mayoral, especialitzada en art modern i de postguerra amb obra dels representants de l’avantguarda espanyola. La mostra reuneix per primer cop una desena d’obres que es van exposar al pavelló espanyol de la Biennal de Venècia del 1958, una fita que va ser clau en la difusió de l’art espanyol de postguerra. Les obres són dels artistes Antoni Tàpies, Eduardo Chillida, Rafael Canogar, Manolo Millares, Antonio Saura i Manuel Rivera, totes procedents d’importants col·leccions espanyoles i internacionals.

Una obra censurada, violentada, destruïda i amenaçada amb ser cremada és l'origen de les peces que conformen la mostra que sota el títol 'Un minuto de gloria' s'exhibeixen per primera vegada. L'artista Charo Corrales va produir l'obra 'Con flores a María I' i 'Con flores a María II' per a l'exposició 'Maculadas Sin Remedio', un projecte col·laboratiu de 14 artistes que persegueix el doble objectiu de visibilitzar a dones artistes i contribuir a crear un nou imaginari per a la dona actual, partint d'una revisió dels estereotips i perjudicis del femení creats durant segles per la nostra societat patriarcal. Encara que part d'una revisió de l'herència del pintor Murillo en la formació del model impost de feminitat, mitjançant la figura de la Immaculada que representa la virginitat inabastable, les propostes fetes per les artistes van més enllà. Construeixen discursos que ens fan pensar, tot a costa de incomodar. Fugen del relat únic, que és la manera de veure la realitat que no accepta altres relats diferents del propi. Amb la peça 'Con flores a María' manifesta l'objectiu que reposin sobre ella i, per extensió, sobre totes les dones reals, les qualitats positives atribuïdes al icona femenina que representa en la nostra cultura la Mare de Déu, sense deixar de reivindicar el dret de viure la sexualitat sense embuts ni castracions, reivindicant l'autoconeixement i auto plaer per a una vida més plena.

Mostra retrospectiva dedicada al joier Joaquim Capdevila, en el 60è aniversari de la seva trajectòria com a joier i orfebre. Capdevila és una de les figures clau de la Nova joia a Catalunya, un renovador de la visió de la joia com a via d’expressió artística, a mig camí entre la pintura i l'escultura. Sobresurt a l'hora de barrejar materials tradicionals i 'nous' (plàstic, pells, teixits, fusta, coure) i també per l'ús singularíssim del color.  

L'artista Aitor Ortiz investiga la transmutació de la representació fotogràfica en les sèries Net i Noumenos on abandona la temàtica arquitectònica evident per a centrar-se en la naturalesa i autonomia de la fotografia. També presenta noves escultures realitzades amb superfícies fotogràfiques en les quals l'autor transgredeix les categories tradicionals dotant la seva recerca d'un procés dialèctic que qüestiona i modifica els seus propis termes.

ProjecteSD presenta la nova exposició de l'artista nord-americà Allen Ruppersberg. L'eix central de la mostra el forma un conjunt de collages en els que l'artista relata a modus de ficció com l'art va desaparèixer al segle XXI a partir de col·lapses esdevinguts en la contemporaneïtat. Allen Ruppersberg forma part de la primera generació d'artistes nord-americans que van canviar la manera de pensar l'art. Des de l’inici de la seva carrera a Los Ángeles a finals de la dècada dels seixanta ha treballat sobre l’ús del llenguatje, la narrativa i l’apropiació com a mitjà d’expressió, tractant d’establir un diàleg complexe entre l’alta i la baixa cultura, la idea de privat i públic, i la relació entre l’obra d’art i els objectes quotidians.

El nord-americà resident a Catalunya Ralph Bernabei es planteja com a artista tres interrogants que intenta respondre a través de la seva obra. Primer: és possible treballar totes les dimensions de l’espai a la vegada, del pla al volum, tot mantenint-ne la connexió? Segon: hi ha diàleg entre el gest, el gargot i l’estructura? Tercer: pot el color vermell esdevenir una força terapèutica i simbòlica enorme, capaç de transformar la consciència? Darrera d'aquests tres interrogants hi trobem un art que connecta (Art of Connection), les obres i els espectadors. Un humanisme artístic que ofereix un nou horitzó a l’art basat en la unió i la integració.