Presentació de "Citissimum altissimum fortissimum"
Jordi Play | Presentació de "Citissimum altissimum fortissimum" al Santa Mònica. 28.04.2025, Barcelona foto: Jordi Play/Santa Mònica
Jordi Play

Exposicions gratis a Barcelona

Les mostres d'art gratuïtes que pots veure a les galeries, museus i centres culturals de Barcelona

Rita Roig
Publicitat

El preu de les entrades no pot ser l'excusa per no visitar exposicions. Sí, és veritat, a Barcelona hi ha museus amb entrades massa cares, però la immensa majoria de galeries d'art són d'entrada gratuïta; el primer diumenge de mes hi ha molts museus que obren portes gratis; més els centres d'art municipals on no s'ha de pagar entrada. Aquí teniu una llista amb les millors exposicions gratuïtes de Barcelona que podeu veure avui, perquè l'art sempre serà art, independentment del valor econòmic que tingui per a alguns.

NO T'HO PERDIS: Altres exposicions imprescindibles de la ciutat.

  • Art
  • El Raval
Del 6 de març al 17 de maig, el CCCB acull l’exposició Tenim disset anys. Un retrat col·lectiu al CCCB, un espai on es recullen les obres de més de tres-cents adolescents que expliquen què vol dir aquest número per a ells a través de la fotografia, el cinema i la paraula. La inspiració: Johan van der Keuken El gàtill que obre pas a la mostra és el fotollibre We Are 17 (1955) del cineasta Johan van der Keuken, una publicació que reuneix una sèrie de fotografies d’ell i dels seus amics en el context de la postguerra als Països Baixos, fetes just abans de complir la majoria d’edat. Aquest llibre, juntament amb Paris Mortel, el va portar a la fama nacional i internacional a mitjan segle XX gràcies a la meticulositat de l’enquadrament, la precisió i la capacitat d’encapsular un sentiment en un instant. Van der Keuken va ser també un dels primers fotògrafs a qüestionar el mitjà fotogràfic i a explorar-ne els límits treballant també amb el cinema. Dues generacions A l’exposició es poden veure fotografies, filmacions i textos en primera persona: mirades genuïnes que fugen dels prejudicis dels adults i dels codis habituals de representació de l’adolescència avui. Els autors són estudiants d’instituts de Catalunya, Lituània i Romania que han participat en tallers de creació fotogràfica i artística per explorar altres maneres de retratar-se i mostrar-se. Però el projecte no només reuneix aquests materials, sinó que també els posa a dialogar amb la sèrie fotogràfica de Van der Keuken....
  • Art
  • Digital i interactiu
El OFFF Barcelona, el festival internacional de creativitat, art, intel·ligència artificial i disseny digital més influent del món, torna a Barcelona amb la seva 26a edició, que se celebra del 16 al 18 d’abril de 2026 al Disseny Hub Barcelona.  OFFF Barcelona 2026 reuneix més de quaranta ponents ja confirmats, amb molts noms encara per anunciar, procedents de disciplines com el disseny, l’art visual, la fotografia, el motion design, les experiències immersives i la cultura digital. Entre els perfils destacats d’aquesta edició hi ha figures de primer nivell internacional com Seth Epstein, guanyador d’un Emmy i fundador de LOS YORK; Björn Kusoffsky, fundador de Stockholm Design Lab; Maggie West, Reuben Wu, Valtteri o Noah Dillon, així com estudis i col·lectius de referència com Moment Factory, teamLab, Silent Partners Studio o Volvox Labs. Capital arquitectònica Coincidint amb el nomenament de Barcelona com a Capital Mundial de l’Arquitectura 2026 per la UNESCO, el festival posa un focus especial en aquesta disciplina amb la participació d’estudis de prestigi com Foster+Partners i CODA. Les seves ponències aporten una mirada contemporània sobre el futur de l’arquitectura, el disseny urbà i la cultura visual, i connecten el pensament arquitectònic amb els reptes creatius i socials actuals. Programació i formats OFFF Barcelona desplega una programació curosament curada que combina veus consolidades amb noves generacions creatives. El projecte NXT torna a tenir un paper central...

Més art gratis: escultures i murals amagats per la ciutat

Una Ofèlia ofegada als jardins la Vil·la Cecília

Prepara’t per tenir un ensurt si vas a passejar pels jardins de Vil·la Cecília. Aquest singular parc d’estructura laberíntica amaga un secret. Si hi accedeixes des del carrer de Santa Amèlia, veuràs un petit canal d’aigua on sembla que hi floti un cos humà. Per sort, no cal trucar a l’equip de Carles Porta, sinó acostar-s’hi més per gaudir d’aquesta obra d’art amagada. És 'Ofèlia ofegada' de Francisco López Hernández, una escultura jacent que fa referència al tràgic final del personatge d’Ofèlia a 'Hamlet' de William Shakespeare, i que ara flota en el canal que envolta aquest parc de Sarrià-Sant Gervasi. 

Balcons plens de celebritats

Mercè Rodoreda, Cristòfor Colom i Joan Miró comparteixen pis en aquest mural del barri de la Sagrada Família. El 1992, en el marc de la campanya ‘Barcelona posa’t guapa’, l’Ajuntament va encarregar als muralistes francesos Cité de la Création que embellissin un edifici que es troba entre la plaça de Pablo Neruda i el carrer dels Enamorats. Els artistes van decidir recrear la façana d’un edifici on apareixen 26 personatges de la cultura que tenen relació amb Barcelona. De dalt a baix, són els següents: Joaquim Blume i Colom, Santiago Rusiñol, Àngel Guimerà, Margarida Xirgu, Maragall, Pompeu Fabra, Ferrer i Guàrdia, Narcís Monturiol, Ignasi Barraquer, Gaudí, Bartomeu Robert, Ildelfons Cerdà, Rius i Taulet, Francesc Macià, Lluís Companys, Josep Tarradellas, Jacint Verdaguer, Joan Miró, Carmen Amaya, Pablo Picasso, Josep Anselm Clavé, Pau Casals, Antonio Machín, Raquel Meller i Mercè Rodoreda. A veure si els reconeixes! 

Publicitat

La Gruta d'Eco i Narcís

Aquesta obra d’art està amagada perquè es troba, literalment, dins d’una cova. Sota les escales del Laberint d’Horta s’obre la 'Gruta d’Eco i Narcís': al seu interior hi ha una nimfa de terracota d’estil neoclàssic que és Eco, però a Narcís no se’l veu per enlloc… Segurament, com explica el mite, Narcís deu ser al fons de l’estany que hi ha davant la gruta. Eco, dolguda i rebutjada per ell, va decidir passar la resta de la vida dins la seva cova i Narcís, després de repudiar-la, es va obsessionar amb el seu reflex en un llac, al qual cau ofegat. La inscripció que acompanya l’escultura no deixa espai pel dubte: "D'un ardent frenesí / Eco i Narcís abraçats, / moren enamorats, / ella d'ell i ell de si".

Homenatge a la Mediterrània

Es veu que quan l’artista Xavier Corberó va rebre l’encàrrec d’una escultura per a la plaça de Sóller de Nou Barris, diverses persones van aconsellar-li que fes servir ciment o algun altre material poc valuós perquè l’obra no fos vandalitzada. A Corberó aquesta idea li va entrar per una orella i li’n va sortir per l’altra i per això aquest ‘Homenatge a la Mediterrània’ està fet amb làmines fines de marbre rosa de Portugal, marbre blanc d’Almeria i ònix iranià. L’escultura, que representa un vaixell, el sol, la lluna i els núvols, es reflecteix en l’aigua transparent de l’estany de la plaça i brilla a la llum del dia. Una delícia. 

Publicitat

Un submarí que treu el cap

Si et diem les paraules ‘Barcelona’ i ‘submarí’, la teva ment segurament s’imaginarà el pati del Museu Marítim amb el Submari Ictineu I. El submarí que et volem descobrir, però, costa una mica més de veure perquè està amagat sota terra (i, a vegades, sota l’aigua!). És l’escultura ‘Submarí soterrat’ de Josep Maria Riera Aragó, que es troba al Parc de les Aigües del Guinardó. No es troba al fons del mar, però l’escultor va construir les aletes, la popa i la torreta d’un submarí i les va posar en un sorral que quan plou es converteix en un toll d’aigua. 

Anna Frank a Barcelona

Sabies que Barcelona té una estàtua d’Anna Frank? És una escultura que la representa la nena ajaguda de panxa a terra, escrivint el seu diari. És obra de l’artista Sara Pons i està a la plaça d’Anna Frank, al barri de Gràcia. Si trobes la plaça deserta, no et preocupis: Anna Frank t’observa des de dalt del porxo del Centre Artesà Tradicionàrius. Al seu costat, una placa homenatja la jove amb les següents paraules: ‘Cuando ya ni los nombres quedan de / los verdugos. Ella sigue viviendo. / Pero que nunca vuelva aquella larga / sombra y el torrente de sangre y llanto / y barro y luto que ahogó tanta belleza / cuyo símbolo era una muchacha en flor’. 

Publicitat

Barcelona a Walt Disney

Amagats entre la vegetació del parc de la Ciutadella hi trobaràs cinc cérvols saltant. Poc després de la mort de Walt Disney, l’artista Núria Tortas va homenatjar-lo amb aquesta imaginativa escultura que recorda a la pel·lícula ‘Bambi’ i que és capaç de transportar a qualsevol als records més preuats de la infantesa. És de les escultures menys conegudes del Parc de la Ciutadella, que n’aplega més de 40 que representen personalitats barcelonines, animals o rendeixen homenatge a moments històrics concrets. 

Un petó mortal

El grup de marbre 'El petó de la mort' representa la cruesa de la mort sota la forma d'un esquelet alat, que transfereix l'ànima d'un jove al més enllà amb el signe del bes. Projectat pel marbrista Jaume Barba el 1930, aquesta sorprenent obra és una de les més conegudes del Cementiri del Poblenou. El conjunt està glossat amb uns versos de mossèn Cinto: "Mes son cor jovenívol no pot més, en ses venes la sanch s’atura i glaça, i l’esma perduda amb fe s’abraça, sentint-se caure de la mort al bes".

Publicitat

La porteta de Jaume Plensa cap a l’infern

Hi ha diverses obres d’art de Jaume Plensa a Barcelona que són prèvies a la famosa ‘Carmela’ del davant del Palau de la Música. Aquesta tapa de claveguera es titula ‘Dell'Arte’ i és una de les onze obres d’art que viuen al Jardí d’Escultures de la Fundació Miró. En la peça s’hi poden llegir els noms dels pecats capitals en una referència a la 'Divina Comèdia' de Dante, els mateixos que trobareu en una altra obra de Plensa a Barcelona, que duu el mateix nom i que es troba al pati del Museu Can Framis, al Poblenou. 

B, de Brossa

Potser has passejat pel famós carrer d’Allada Vermell i has segut en un banc de color vermell que té forma de ‘D’. Doncs, si mires amunt, t’adonaràs que no t’has assegut en un banc, sinó en una part d’una obra d’art de Joan Brossa. La resta de l’escultura està a dalt de tot de la façana del número 14 d’aquest carrer, i és una lletra B col·locada en horitzontal, també de color vermell. Sembla com si el la ‘B’, en un primer moment, fos plena per dintre, però en fer el forat, quedés quedat una tarima vermella  en forma de D al mig del carrer. 

Recomanat
    Últimes notícies
      Publicitat