Exposicions gratis a Barcelona

Primera exposicó a la Galeria Marlborough de l'artista madrileny Pablo Genovés, que recorre diferents etapes del seu treball, presentant un conjunt d'obres realitzades entre 2011 i 2019. Entre elles podrem veure peces de les sèries 'Mutaciones', 'Antropoceno', 'Precipitados' i 'Cronología del ruido'. Genovés imagina a través de les seves fotografies un futur en el qual allò bell es converteix en dramàtic, ens presenta un manifest contra l'escalfament global a través d'imatges de lluita entre el poder de la natura i la fragilitat de les creacions de l'ésser humà.

Projecte que es construeix des de la foscor, l'opacitat i allò complex procedent d'un món que des dels ordres polític i social es pretén la transparència, la claredat i la concisió. A partir d'aquí, el col·lectiu The Perfect Lover, ens mostra un joc a tres bandes on l'autoria és un concepte contaminat. Ja no hi ha mort de l'autor sinó que aquest s'ha deixat seduir pel text d'altres.

La Galeria Marc Domènech presenta per primera vegada una exposició de l’obra de Magda Bolumar Chertó (Caldes d’Estrac, 1936) en la que es mostren més d’una cinquantena de dibuixos realitzats durant les dècades dels anys 60 i 70. L’estil de Magda Bolumar es caracteritza per la presència de formes que semblen evocar un món entre oníric i còsmic. Els seus dibuixos destaquen per l’ús de fines i rítmiques línies traçades sobre fons nebulosos de colors intensos.

Exposició de l'artista plàstic, videoescenògraf i cineasta de Tortosa Dionis Escorsa, que viu i treballa entre Barcelona i Berlín i les propostes del qual abasten les múltiples disciplines de la representació i la seva relació amb l'espai on es mostren la llum que les conforma i la mirada de l'espectador, incidint moltes vegades en el seu caràcter 'espectral'.

Exposició col·lectiva nascuda de la col·laboració entre Loop i la Fabra i Coats que va més enllà dels debats abstractes i filosòfics sobre l'univers i posa l'atenció en el moviment contrari, en els gestos més petits,  que possibilitarien –amb una mica d'imaginació– el creuar-se amb un meteorit pel carrer. Amb treballs de Cris Blanco, Regina de Miguel, Irene Grau, Abel Jaramillo, Núria Gómez Gabriel, Alexandra Laudo, Julia Llerena, Belén Rodríguez, Francisco Navarrete Sitja, Pedro Torres i Maria Molina Peiró.

Aquesta mostra de l'artista de Tenerife Manolo Menéndez són finestres a través de les quals veiem tota classe de paisatges, quotidians i onírics al mateix temps. L'acurada selecció que Menéndez ens presenta, evoca indrets silenciosos i espais buits on sorgeix una atmosfera única.

Delicartessen és una de les propostes més esperades del Nadal en clau artística i és que la galeria Esther Montoriol s'omple a vessar –amb més de 400 obres– de pintura, escultura, fotografia, dibuix i vídeo d'una vuitantena d'artistes, entre els quals destaquen Mònica Subidé, Mari Ito, Sabine Finkenauer, Març Rabal, Xevi Solà, Jordi W. Saladrigas i Miquel Wert... La singularitat d'aquesta col·lectiva "de petit format per triar i emportar" és que gràcies a la complicitat i generositat de tots els artistes, hi podreu trobar almenys una obra de cadascun a tan sols 100 €. Ja no teniu excusa per no regalar art!

El director de cinema i guionista gironí Isaki Lacuesta, autor de premiats films com 'Entre dos aguas' o 'Los pasos dobles' presenta el seu projecte 'Jo soc allò prohibit', una instal·lació que configura una cartografia de la 'prohibició' i dels seus imaginaris, aquí i ara, perquè cap forma d’entendre una societat millor que la d’atendre tot el que aquesta es nega a si mateixa. Què tenim prohibit dir, fer, pensar, transmetre, imaginar? D’acord amb quins consensos s’estableixen els límits i dics de la convivència social?

Exposició en forma de viatge multisensorial a través de les cançons del cantant i compositor Lluís Llach. Una mirada artística i personal pels territoris per on ha transitat la seva obra. Dividida en diferents àmbits, la mostra ens proposa una experiència íntima a través dels paisatges simbòlics que han conformat l'imaginari del cantant empordanès; ens convida a un joc de descoberta que dona forma física a les seves paraules i a la seva música. Això s'aconsegueix exposant objectes que formen part de les seves cançons en un entorn teatral i màgic, en que la llum, el so i l'escenografia ens conviden a somniar. Fins i tot, a través d'una innovadora experiència immersiva, podrem tornar a veure i escoltar Lluís Llach al piano.

La primera exposició d'Itziar Barrio (Bilbao) a àngels barcelona utilitza una multiplicitat de mitjans que van des del vídeo i la performance, fins a la instal·lació, per a fer de la desobediència un element imprescindible i fer-nos reflexionar sobre com una multiplicitat d'estructures narratives - des de la cultura vernacla, el cinema o la ciència-ficció, fins al mobiliari o referències més especialitzades, poden ser utilitzades per a desentranyar els mecanismes que en elles s'amaguen. Mecanismes que, subtilment, acaben afectant el nostre pensament, o desemmascarant les estructures de poder en les relacions humanes.

L’obra de Voula Papaioannou (Làmia, 1898 – Atenes, 1990) s’ha inscrit dins de l’anomenada 'fotografia humanitària' que va abundar a Europa durant els anys quaranta, entorn de la Segona Guerra Mundial. Tanmateix, els fons del seu arxiu ens permeten de referir-nos a un projecte documental articulat, amb criteris que superen les representacions més nostàlgiques o dramàtiques. Aquesta mostra és la primera que es fa sobre Voula Papaioannou (Làmia, 1898 - Atenes, 1990) a l’Estat espanyol. Aplega 284 imatges que ens donen unes pinzellades d’un projecte documental que supera aquelles instantànies de tipus humanitari amb què tradicionalment se l’ha identificada.

El projecte de nyamnyam i Juan Canela, guanyador de la Convocatòria d'Arts Visuals de la Casa Elizalde, neix del descobriment fortuït de l’existència d’'Air pur', una pel·lícula de René Clair de 1939 inacabada a causa de la guerra. La sèrie d’especulacions i investigacions que se'n desencadenen prenen forma de pel·lícula, un film on paisatge, territori, memòria, criança, naturalesa i futur teixeixen un recorregut vital per diferents geografies. El projecte s'acompanya de trobades, converses, activitats i propostes per seguir imaginant un espai comú entre humans i no-humans.

Exposició dedicada a l'artista hongarès Mozes Incze, el treball ens remet als Mestres del Barroc, però amb temes, figures i elements totalment quotidians i contemporanis.

El treball de l'artista barceloní Gerard Mas es caracteritza per la precisió formal i la perfecció en l'execució de peces fetes amb materials tradicionals com l'alabastre i el marbre, lleugerament policromats. Les formes realistes dels seus personatges, generalment inspirats dels grans artistes clàssics, mostren actituds discretament anacròniques, creant una tensió que sorprèn l'espectador. Les seves dones del Renaixement estan congelades en el temps i esculpides mentre bufen un xiclet, mostren la seva ortodòncia o acaricien una rata afable en la seva falda. Les seves obres en resina mostren la mateixa perfecció formal, però l'ús d'aquest material més contemporani i del color reafirma la naturalesa contemporània de les seves obres.

El projecte 'Vanishing Points' és una exposició en la qual participen tres artistes representats per la galeria Victor Lope: Francisco Suárez, (Lleó, 1965), Patrik Grijalvo (Bilbao, 1984) i Dirk Salz (Bochum, 1962). A la mostra es podran veure les seves obres més recents, que parlen sobre la llum i la seva relació amb l'espai, de la línia i la geometria.

El títol de l'exposició de l'artista Juan Uslé al·ludeix metafòricament a la pintura, tema central de tota la seva obra. 'Unsettled' significa inestable, però també variable, inquiet, cosa que inclou a contraris, o una paradoxa. En les pintures de Uslé les franges de color fluctuen, no tenen un inici i un final definit, i remeten al pas del temps, les hores, les estacions, els paisatges que canvien, com Bèrnia, serralada situada al sud-est de la Península Ibèrica , un lloc d'inspiració per Uslé, entre molts altres.

Tres artistes que han exposat recentment per primera vegada a ÀMBIT Galeria d’Art creen una sèrie d'obra inspirada a tres artistes històrics de la col·lecció personal de la galeria. José Luis Paz Fo, amb repeticions de formes geomètriques i numèriques es relaciona amb l'obra de Rafols Casamada de la serie 'dibuixos de taller', en un diàleg de paisatges monocroms i objectes quotidians. Vanesa Muñoz abasta l'obra de Riccardo Licata des del punt de vista del ritme i la composició harmònica, transformant els signes de l'artista italià en una partitura tridimensional. Oksana Mes treballa la plasticitat del material seguint la inspiració de la manipulació de la matèria i el tractament dels colors que caracteritzen l'obra de Josep Guinovart.

Exposició que consisteix fonamentalment en vint peces de la producció més recent del mexicà Gustavo Pérez. Hi ha un retorn, una recuperació, un retrobament amb la tècnica més característica de la seva obra, el tipus de peces que van obrir-li tantes portes en els mitjans internacionals de la ceràmica fa gairebé ja trenta anys.

Exposició dedicada a Aixelá, que va ser un establiment especialitzat en aparells audiovisuals que va obrir les portes el juliol de 1958 al número 13 de la rambla de Catalunya de Barcelona. L'espai, que va incorporar un programa d’exposicions fotogràfiques que s’inicia amb la mostra Terré-Miserachs-Masats el 1959 va mantenir les seves programacions fins al 1975, cosa que la va convertir en un punt de trobada i una plataforma de difusió de la fotografia, el cinema clàssic i amateur i els corrents musicals d’avantguarda. L’exposició que es presenta a La Virreina és el resultat d’un procés laboriós de localització d’autors, documents i obres, i constitueix la primera recerca metòdica duta a terme fins a l’actualitat.