Exposicions gratis a Barcelona

El treball de l'artista i activista Daniela Ortiz (Cusco, 1985) s'enarbora a partir d'un feminisme decolonial, contra el racisme i el classisme. Entre el 2012 i 2017 realitza diverses accions entorn del 12 d'octubre, qüestionant les commemoracions del Dia de la Hispanitat. El 2016, embarassada del seu fill, rep una transfusió de sang d'un ciutadà espanyol en la performance 'Jus Sanguinis' per denunciar els criteris jurídics per a la concessió de la nacionalitat. 'Esta tierra jamás será fértil por haber parido colonos' és la primera revisió antològica sobre la seva trajectòria i reuneix 31 projectes concebuts al llarg de la darrera dècada. En les seves propostes, transita per les múltiples violències institucionalitzades envers la població migrant. Investiga la situació de les treballadores domèstiques, explora els abusos perpetrats per part de l’Agència Europea de Control de Costes i Fronteres i pels responsables de retirar la custòdia de menors. Amb 'Pintures de castes' recupera un gènere pictòric conreat durant el segle XVIII que catalogava les castes i barreges racials als territoris colonitzats, com en el cas del virregnat del Perú governat pel tirà Manuel d'Amat i de Junyent, qui va manar, per cert, la construcció del palau de La Virreina. L'artista manlleva els elements iconogràfics per recriminar l'actual normalització del racisme a tots nivells i ho exposa justament a la sala presidida pel retrat del virrei. Ortiz es pren, així, anys després, la seva particular 'vend

Exposició de Mario Santamaría, primer artista resident del 2020, que va ser seleccionat en la passada convocatòria de projectes de la fundació. Escollit entre 600 propostes rebudes per a projectes expositius i projectes performance, Santamaría presenta una gran instal·lació de terra tècnic que transforma la Sala Project i per on es distribueixen alguns elements i obres.

Segona exposició d'escultures de llum de l'artista italià Massimiliano Moro, escultor que compon les seves obres modelant la llum i donant-li color a l'ombra. Unes escultures delicades amb formes mínimes que procedeixen de mecanismes amb peces geomètriques i que es mouen creant jocs de reflexos i ombres. L'exposició presenta una selecció de noves peces de petit i mitjà format produïdes en 2019 i una instal·lació site specific de gran format a la fi de l'recorregut.

Exposició centrada en la producció de l'artista Jacques Lipchitz durant la seva vida artística primerenca, anys crucials d'innovació. Una vintena d'obres d'art fonamentals entre les quals es presenten escultures, dibuixos i baix relleus creats entre 1914 i 1931. Nascut a Lituània en 1891, Lipchitz va arribar a París en 1909 a treballar com a escultor i ràpidament es va familiaritzar amb els membres clau de l'avantguarda en la, llavors, capital artística del món. Lipchitz va construir un món propi i singular mitjançant la interacció d'idees, estils i formes iconogràfiques diferents. Malgrat el caràcter rupturista de les seves obres, Lipchitz segueix els passos de la tradició escultòrica del segle XIX en quant al procés de creació i materials, la seva obra és forjada principalment en bronze i pedra.

Projecte 'site-specific' de l’artista català Ignasi Aballí per a la galeria Blueproject Foundation, on exposa per primera vegada. Segueix la seva línia d'obres de base textual, però aquí es desplaça cap a una dimensió espacial i, unint els dos conceptes, provoca un col·lapse entre paraula i imatge, entre allò definit i allò inexpressable. 'sense imatge' és una intervenció arquitectònica que modifica la percepció de l'espai; d'altra banda hi ha les paraules inscrites a les parets que substitueixen les obres, suposadament absents però altament presents. La instal·lació és una advertència i explicació, com un text de sala expandit.

'En tres actes' és el tríptic expositiu amb què reobre la Fundació Suñol a Les Corts; el projecte compta amb la col·laboració de Valentín Roma i  en tres episodis mostra les línies argumentals de la col·lecció i els horitzons artístics i històrics amb què va ser creada. Al primer acte es recuperen les obres mestres conegudes, i la proposta respon a la qüestió: què fa immortal un artista i la seva obra, contemplant-la una vegada i una altra sense cansar-nos-en.  

Produïda per Chiquita Room, la Casa Elizalde presenta aquesta mostra col·lectiva que ha convidat una vintena d'artistes a imaginar altres cartografies possibles de Barcelona partint del mateix mapa: el de la ciutat en el moment que es va concebre el Pla Cerdà. Amb obra d'artistes com Mar Arza, Laia Estruch, Anna Dot, Rasmus Nilausen, Martín Vitaliti i Dario Zeruto, que han intervingut i reinterpretat el mapa original de 1860 redibuixat per Juli Martí Casals i publicat per Chiquita Ediciones. Per imaginar les moltes barcelones possibles, per repensar la ciutat en què vivim.

El festival d'arts sonores, visuals, digitals i performatives de les Terres de l'Ebre expandit a Barcelona torna a proposar instal·lacions artístiques de la mà de sis artistes que reflexionen al voltant del gest líquid, el procés indetermintat i la involuntarietat creativa. Hi ha peces que escolten els visitants, i d'altes que els criden; treballs sobre el canvi climàtic o bé inspirats en la natura, els mecanismes artificials, els algoritmes i la intel·ligència artificial. Amb obres de Kathy Hinde, Marc Vilanova, Navid Navab & Michael Montanaro, Óscar de la Fuente, Raquel Meyers i Sofia Crespo. Passegeu-hi i sentiu.  

Exposició de Takk, estudi format el 2010 per Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño que s'ha caracteritzat per centrar-se d'una manera molt personal en la intersecció entre arquitectura, ecologia i feminisme, sempre atent a l'evolució del pensament crític contemporani. Aquesta mostra pretén acostar-nos a la seva metodologia de treball a partir d'un dels aspectes que més la singularitza; la recerca material en l'estudi.

Mostra monogràfica de l'artista xinès Lin Mo (Harbin, Xina, 1962). El títol és una metàfora de l'mètode de treball utilitzat per l'artista per a aquesta exposició: sobre un llenç, l'acrílic i la tinta plasmen les emocions de l'autor que més tard seran separades de la tela, com aquell que es desprèn de la seva pell. Aquesta antiga pell és el que simbolitza aquest nou treball, uns materials separats de el cos però que van quedar units entre si per un suport de metacrilat, unes obres que van indicar la pell on va habitar però que al seu torn donen pas a una nova pell on habitar.

Primera exposició monogràfica a Barcelona sobre l'artista alacantina Juana Francés (1924–1990). Comissariada per Tomàs Llorens, la mostra se centra en la seva etapa informalista i presenta una selecció de 14 peces procedents de diversos museus i col·leccions privades que posen de relleu la gran intensitat i llibertat creativa de la que va ser l'única dona membre del grup fundador de El Paso.

Setena exposició de l'artista madrileny Chema Madoz a Galeria Joan Prats, on es presenten obres recents realitzades entre 2012 i 2018. Les fotografies blanc i negre de Madoz es caracteritzen per la seva netedat i finor. En elles, apareixen objectes senzills de la vida quotidiana que el fotògraf ha manipulat, sovint combinant-ne dos de diferents, buscant associacions o paradoxes. Aquestes escultures creades per l’artista neixen només per a ser fotografiades, sempre amb llum natural. El canvi d’escala i l’eliminació del color permeten establir una distància i a la vegada distorsionar la realitat, posant en dubte idees com la del veritable o el possible.

L'Espai Mercè Sala, la sala d'exposicions de la parada de Diagonal, acull aquesta exposició formada per un centenar de negatius sobre vidre del fons de la Fundació TMB que no s'havia mostrat fins ara. Es tracta de fotos històriques realitzades entre finals del segle XIX i mitjans del XX i molt ben conservades. El material es va trobar a les dependències de TMB i abasten diferents moments viscuts a Barcelona relacionats amb els transports públics de la ciutat com els tramvies i autobusos de Barcelona del primer quart del segle passat o de la construcció del Gran Metro, que van començar el 1921. Entre els negatius de vidre hi ha diverses imatges d’aquestes obres, com ara l’excavació dels pous al passeig de Gràcia i la plaça Catalunya, aquestes són les primeres fotos del que seria, tres anys més tard, el primer metro de Barcelona, que va inaugurar-se a finals de desembre de l’any 1924.NO T'HO PERDIS: Joies arquitectòniques de Barcelona

Mostra que combina els gravats de l’artista venecià Giovanni Battista Piranesi i les enigmàtiques fotografies de l’argentí Humberto Rivas. Una proposta que reflexiona sobre la creació d’un món de ficció a partir d’espais reals i sobre l’obra de dos artistes que van trascendir el seu temps.

Segona exposició individual de Marcelo Expósito a àngels Barcelona. Una mostra més intimista que és una adaptació d'un text menor escrit per Heinrich von Kleist en una altra frontissa entre dues èpoques: 'Sobre l'elaboració gradual del pensament a mesura que es parla' (1805 o 1806), encara que en aquest cas es tractaria d'ensenyar com es pensa el món a mesura que es mira participant dels seus canvis.

Exposició que indaga sobre les nocions de nou món a través de la feina utòpic / distòpic dels artistes Jakub Jansa i Karolina Juříková (República Txeca), Anna Moreno (Espanya / Països Baixos) i Sarah and Charles (Bèlgica). En els treballs presentats a 'Sanpaku Eyes' les barreres entre l'utopia i la distòpic desapareixen després de l'ensorrament que efectua la ficció de la narració en un exercici d'especulació sobre altres formes de vida. La mostra planteja com serem i ens comptarem després de la catàstrofe. Des de diferents obres s'explora com les estructures humanes són ja un nou estat biològic i psicològic la substància és encara massa prematura per definir, massa complexa per determinar.

Primera exposició individual de l'artista barceloní Cesc Abad a la galeria Víctor Lope. Abad presenta el seu nou projecte amb una selecció de pintures, obres sobre paper i escultures de ceràmica amb les que indaga sobre els defectes de la nostra societat a través del seu propi món distòpic en què crea paisatges impossibles i futurs escenaris plens d'incoherències i colors primaris.

Jordi Mitjà, junt amb la directora Joana Hurtado, proposa una mirada actualitzada a la seva carrera en una mostra que recupera peces emblemàtiques i les fa dialogar amb obra nova, fetes seguint els processos que són habituals de l'artista, com la recuperació i la manipulació de tècniques, objectes i imatges. Desplegada en tres sales, en aquesta "no retrospectiva" Mitjà s'ha enfrontat a la dificultat d'un espai diàfan com el de la Fabra i Coats. A la planta zero es presenten els treballs més propers a la seva pràctica; hi destaca una taula de tall de serraller i l'artista recorda que va aprendre a ser escultor "veient el que feien a casa". Mitjà s'ha estrenat en la pintura mural dibuixant la paret de les sales, a partir dels seus accidents, i ha reinflat la pedra que va crear per a l'estrena del Centre d'Art Contemporani al Canòdrom.

ADN Platform, en col·laboració amb el CDAN, Centre d’Art i Naturalesa d’Osca, presenta aquesta exposició col·lectiva comissariada per Sue Spaid i Blanca de la Torre. La mostra aborda l’actual crisi ecològica coincidint amb la COP25, la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic de 2019. Entre els artistes i projectes exposats hi han casos pioners en l’art preocupat per l’ecologia, pràctiques actuals que s’enfronten a la degradació ambiental i algunes propostes relacionades amb el futur del desenvolupament tecnològic.

Exposició que se celebra amb motiu de l’Any Brossa i la publicació del llibre 'Lluís Pessa', de Francesc Miralles i que consta de llibres d’artistes de Lluís Pessa, Fusako Yasuda i Dorota Zbikowska, amb la col·laboració de poesia literària i visual d’en Joan Brossa, de poesia literària d’en Pere Gimferrer i de comentaris musicals d’en J. M. Mestres Quadreny.