Exposicions gratis a Barcelona

Prepara’t per tenir un ensurt si vas a passejar pels jardins de Vil·la Cecília. Aquest singular parc d’estructura laberíntica amaga un secret. Si hi accedeixes des del carrer de Santa Amèlia, veuràs un petit canal d’aigua on sembla que hi floti un cos humà. Per sort, no cal trucar a l’equip de Carles Porta, sinó acostar-s’hi més per gaudir d’aquesta obra d’art amagada. És 'Ofèlia ofegada' de Francisco López Hernández, una escultura jacent que fa referència al tràgic final del personatge d’Ofèlia a 'Hamlet' de William Shakespeare, i que ara flota en el canal que envolta aquest parc de Sarrià-Sant Gervasi. 

Mercè Rodoreda, Cristòfor Colom i Joan Miró comparteixen pis en aquest mural del barri de la Sagrada Família. El 1992, en el marc de la campanya ‘Barcelona posa’t guapa’, l’Ajuntament va encarregar als muralistes francesos Cité de la Création que embellissin un edifici que es troba entre la plaça de Pablo Neruda i el carrer dels Enamorats. Els artistes van decidir recrear la façana d’un edifici on apareixen 26 personatges de la cultura que tenen relació amb Barcelona. De dalt a baix, són els següents: Joaquim Blume i Colom, Santiago Rusiñol, Àngel Guimerà, Margarida Xirgu, Maragall, Pompeu Fabra, Ferrer i Guàrdia, Narcís Monturiol, Ignasi Barraquer, Gaudí, Bartomeu Robert, Ildelfons Cerdà, Rius i Taulet, Francesc Macià, Lluís Companys, Josep Tarradellas, Jacint Verdaguer, Joan Miró, Carmen Amaya, Pablo Picasso, Josep Anselm Clavé, Pau Casals, Antonio Machín, Raquel Meller i Mercè Rodoreda. A veure si els reconeixes! 

Aquesta obra d’art està amagada perquè es troba, literalment, dins d’una cova. Sota les escales del Laberint d’Horta s’obre la 'Gruta d’Eco i Narcís': al seu interior hi ha una nimfa de terracota d’estil neoclàssic que és Eco, però a Narcís no se’l veu per enlloc… Segurament, com explica el mite, Narcís deu ser al fons de l’estany que hi ha davant la gruta. Eco, dolguda i rebutjada per ell, va decidir passar la resta de la vida dins la seva cova i Narcís, després de repudiar-la, es va obsessionar amb el seu reflex en un llac, al qual cau ofegat. La inscripció que acompanya l’escultura no deixa espai pel dubte: "D'un ardent frenesí / Eco i Narcís abraçats, / moren enamorats, / ella d'ell i ell de si".

Es veu que quan l’artista Xavier Corberó va rebre l’encàrrec d’una escultura per a la plaça de Sóller de Nou Barris, diverses persones van aconsellar-li que fes servir ciment o algun altre material poc valuós perquè l’obra no fos vandalitzada. A Corberó aquesta idea li va entrar per una orella i li’n va sortir per l’altra i per això aquest ‘Homenatge a la Mediterrània’ està fet amb làmines fines de marbre rosa de Portugal, marbre blanc d’Almeria i ònix iranià. L’escultura, que representa un vaixell, el sol, la lluna i els núvols, es reflecteix en l’aigua transparent de l’estany de la plaça i brilla a la llum del dia. Una delícia. 

Si et diem les paraules ‘Barcelona’ i ‘submarí’, la teva ment segurament s’imaginarà el pati del Museu Marítim amb el Submari Ictineu I. El submarí que et volem descobrir, però, costa una mica més de veure perquè està amagat sota terra (i, a vegades, sota l’aigua!). És l’escultura ‘Submarí soterrat’ de Josep Maria Riera Aragó, que es troba al Parc de les Aigües del Guinardó. No es troba al fons del mar, però l’escultor va construir les aletes, la popa i la torreta d’un submarí i les va posar en un sorral que quan plou es converteix en un toll d’aigua. 

Sabies que Barcelona té una estàtua d’Anna Frank? És una escultura que la representa la nena ajaguda de panxa a terra, escrivint el seu diari. És obra de l’artista Sara Pons i està a la plaça d’Anna Frank, al barri de Gràcia. Si trobes la plaça deserta, no et preocupis: Anna Frank t’observa des de dalt del porxo del Centre Artesà Tradicionàrius. Al seu costat, una placa homenatja la jove amb les següents paraules: ‘Cuando ya ni los nombres quedan de / los verdugos. Ella sigue viviendo. / Pero que nunca vuelva aquella larga / sombra y el torrente de sangre y llanto / y barro y luto que ahogó tanta belleza / cuyo símbolo era una muchacha en flor’. 

Amagats entre la vegetació del parc de la Ciutadella hi trobaràs cinc cérvols saltant. Poc després de la mort de Walt Disney, l’artista Núria Tortas va homenatjar-lo amb aquesta imaginativa escultura que recorda a la pel·lícula ‘Bambi’ i que és capaç de transportar a qualsevol als records més preuats de la infantesa. És de les escultures menys conegudes del Parc de la Ciutadella, que n’aplega més de 40 que representen personalitats barcelonines, animals o rendeixen homenatge a moments històrics concrets. 

El grup de marbre 'El petó de la mort' representa la cruesa de la mort sota la forma d'un esquelet alat, que transfereix l'ànima d'un jove al més enllà amb el signe del bes. Projectat pel marbrista Jaume Barba el 1930, aquesta sorprenent obra és una de les més conegudes del Cementiri del Poblenou. El conjunt està glossat amb uns versos de mossèn Cinto: "Mes son cor jovenívol no pot més, en ses venes la sanch s’atura i glaça, i l’esma perduda amb fe s’abraça, sentint-se caure de la mort al bes".

Hi ha diverses obres d’art de Jaume Plensa a Barcelona que són prèvies a la famosa ‘Carmela’ del davant del Palau de la Música. Aquesta tapa de claveguera es titula ‘Dell'Arte’ i és una de les onze obres d’art que viuen al Jardí d’Escultures de la Fundació Miró. En la peça s’hi poden llegir els noms dels pecats capitals en una referència a la 'Divina Comèdia' de Dante, els mateixos que trobareu en una altra obra de Plensa a Barcelona, que duu el mateix nom i que es troba al pati del Museu Can Framis, al Poblenou. 

Potser has passejat pel famós carrer d’Allada Vermell i has segut en un banc de color vermell que té forma de ‘D’. Doncs, si mires amunt, t’adonaràs que no t’has assegut en un banc, sinó en una part d’una obra d’art de Joan Brossa. La resta de l’escultura està a dalt de tot de la façana del número 14 d’aquest carrer, i és una lletra B col·locada en horitzontal, també de color vermell. Sembla com si el la ‘B’, en un primer moment, fos plena per dintre, però en fer el forat, quedés quedat una tarima vermella  en forma de D al mig del carrer.