Exposicions gratis a Barcelona

Exposició que sota el nom de 'Cuando iba, iba con ella, y cuando volvía, me encontré con ella' mostra el treball de dos joves artistes, Aïda Andrés Rodrigálvarez (Barcelona, 1985) i Pablo del Pozo (Badajoz, 1994). Les seves obres tracten la relació que s’estableix entre l’individu i l’espai que l’envolta des d’un punt de vista quotidià. El territori i la nostàlgia, la recerca d’un refugi, el pas del temps són temes importants en llur obra, junt amb el medi ambient. Es mostren instal·lacions dels dos artistes, obres realitzades a partir d’objectes trobats i de materials exposats als elements.

Exposició de l'artista italià Francesco Arena que recull una sèrie d'obres que aprofundeixen la  recerca que l'artista realitza entorn de la percepció espacial, en aquest cas, associades a estades carceràries o de reclusió de grans personatges de la cultura contemporània com Nietzsche, Thoreau, o Holderlin. Aquesta selecció de figures i els seus respectius espais de reclusió estan directament vinculades a la formulació d'alguna de les seves obres més importants, com és el cas de Thoreau i el seu assaig Walden, de 1854, o els escrits tardans de Friedrich Nietzsche a Torí.

Quarta edició del Barcelona Gallery Weekend, que del 26 al 30 de setembre donarà el tret de sortida a la temporada expositiva, amb propostes per a professionals de l'art i també per al gran públic. Entre d'altres, participaran una trentena d'espais, galeries com Ana Mas Projects, àngels barcelona, Bombon Projects, Dada Objet Trouvé, etHALL, Carles Taché, Joan Prats, Marc Domènech, Senda, Nogueras Blanchard, ProjecteSD i RocioSantaCruz. Ignasi Aballí, amb els projectes sobre la interrelació entre l'àmbit artístic i la vida quotidiana; Pedro Cabrita Reis, amb les propostes interdisciplinàries; Esther Ferrer, pionera del performance art; i Oriol Vilanova, dedicat als mecanismes polítics de construcció de la història i la mirada són alguns dels noms consolidats que participaran en aquesta nova edició. La llista d'artistes convidats la completen Yago Hortal, Yamandú Canosa, Marc Larré, Pere Llobera i la noruega Gina Thorstensen, entre d'altres.

Exposició que s’emmarca en una sèrie de projectes del Servei Educatiu de la Panera, que des de l’any 2011 va iniciar la producció de diferents exposicions concebudes per al públic infantil i familiar ('R + R + R. A partir de l’obra Calaixera de Curro Claret', 2011; 'Dibuixa!', 2013, i 'Plou, Neva, Pinta', 2015), però amb la intenció d’arribar a un públic tan ampli com sigui possible, per la qual cosa l’exigència conceptual i discursiva d’aquestes exposicions manté l’interès per al conjunt de visitants. En aquesta ocasió es treballa la dicotomia natural i artificial, indagant com diferents artistes han tractat aquesta dicotomia en una sèrie de treballs que aborden temes com els materials, el paisatge, el menjar i els animals. Un recorregut expositiu que està entrellaçat, a tall de baix continu, per una sèrie d’intervencions del dissenyador Martín Azúa, que d’alguna manera ha colonitzat l’espai expositiu amb un fong que ens connecta amb allò natural. Al mateix temps, Martín Azúa, a l’espai final de l’exposició, proposa una sèrie de tallers que activen l’espai d’acord amb els temes tractats en els diferents àmbits. Aquestes activitats són fruit del projecte 'Caixes d’artista', que ha rebut el suport de la Fundación Banco Santander i en el qual han participat artistes com Anne-Marie Cornu, Miquel Mont i Guillermo Mora.

Mostra sobre 30 anys de publicacions de l’Arts Santa Mònica (1988-2018). Una mostra de la supervivència de la memòria en el paper. L’efímer es fixa en el paper i crea patrimoni. L’Arts Santa Mònica ha acollit al llarg dels anys diferents línies artístiques, des de la clàssica fins a l’experimentació, totes les línies conflueixen en el desig de fer visible l’art en totes les seves dimensions. Una mirada amb perspectiva cronològica ens permet fer balanç, fer història, i resseguir el batec de l’art al llarg dels anys.

Exposició que tracta els límits i potencials del dibuix generatiu a través de les dades i mitjançant algoritmes matemàtics i operacions mecàniques; i que planteja preguntes sobre l'automatització, la reproductibilitat i el paper de tot allò arbitrari o accidental com a font d'experimentació creativa.

Els mons xoquen en l'obra de Léo Dorfner; veiem belles arts, mitologia i cultura popular combinats per crear una cacofonia de cultures. Dorfner, un parisenc natiu, es va formar a l'Escola Nacional Superior de Belles Arts de París i ha mostrat la seva obra a França, Alemanya i Corea del Sud.

L'artista Antonio Rincón planteja aquesta exposició com una galeria de retrats d'un palau, en la qual quan hi camines, alguns mouen els ulls, t'espien, estan vius. Un passadís llarg, amb retrats enfrontats, amb la decisió conscient de triar la mateixa mida per a tots, però diferents maneres d'expressar-se: obra 2D, collage, obra 3D (Tribuix). Antonio Rincón té la intenció de fer sentir aquest procés de la descoberta de la tercera dimensió en la seva obra, de fer partícep a l'espectador de la seva experiència.

Piramidón presenta durant els mesos de setembre, octubre i novembre l’exposició col·lectiva 2018_n3, on hi podrem veure obres dels següents artistes: Tono Carbajo, Ana Ciscar, Diego Pujal, Rosanna Casano, Stella Rahola, Tulio Pinto, Estefanía Urrutia, Marco Noris, Yamandú Canosa, Kati Riquelme, Iván Franco, Alberto Gil, Natalia Carminati, Eduard Resbier, Ruben Torras, Pere de Ribot, Avelino Sala i Guillermo Pfaff.

L'artista Yago Hortal (Barcelona, 1983) planteja en aquesta exposició un exercici de síntesi i de confrotació semàntica del seu llenguatge. A través de la inversió de conceptes assimilatsi de la reducció formal de mitjans expressius, despulla la seva obra en fons i forma, aprofundint i tibant els fonaments de la seva pintura i reafirmant així el seu treball.

La Sala Parés presenta l’exposició del concurs de joves artistes Art

Exposició que vol retre homenatge a professionals de la càmera de l’Estat espanyol que arrisquen la seva vida en conflictes bèl·lics, desastres naturals o règims autàrquics. La mostra presenta escenes úniques que conviden a la reflexió sobre situacions que connectaran amb la consciència col·lectiva del visitant. Ho fa a través del treball de 40 fotoperiodistes, alguns amb una llarga trajectòria, com és el cas de Gervasio Sánchez, Kim Manresa, Sergi Cámara o Clemente Bernad i d’altres més joves, com ara Javier Corso, Manu Brabo, Samuel Aranda, Bernat Armangué o  Lurdes Basolí.

Exposició monogràfica de l'artista Alberto Sánchez (Carcas, Veneçuela, 1979). A la mostra podrem trobar 11 obres, incloent noves produccions de l'artista veneçolà. El treball de Sánchez, que beu de la forta tradició geomètrica del país caribeny i de les Amèriques, ens convida a endinsar-nos en una percepció espacial que excedeix les dues dimensions de les seves teles. La intenció del seu treball, com el mateix artista manifesta, és la de confrontar les sensacions perceptives de l'espectador davant de la materialitat física del treball artístic.

Rehogar és una exposició col·lectiva i una trobada anual entorn del disseny obert i la reutilització com a eines de transformació social. Organitzada pel col·lectiu Makea Tu Vida, la desena edició de Rehogar continua la seva aposta per potenciar i construir un ecosistema de transformació i col·laboració que inciti a un canvi social en les nostres maneres d’habitar.

L’obra d’Albert Gonzalo (Tarragona, 1954-Barcelona, 2014) ha de ser considerada com una de les aportacions artístiques més personals i fascinants de les desenvolupades, a l’Estat espanyol, a partir de la dècada dels anys vuitanta del segle XX. Entregat, de forma especial, a la pràctica pictòrica, dins del seu catàleg hi localitzem, però, el conreu d’altres disciplines artístiques tals com el dibuix o la fotografia. En aquesta exposició hi podrem veure no només una mostra d’alguna de les seves obres de gran format sinó també alguns dels seus quaderns pictòrics, quaderns de viatge, en els que hi podem trobar les essències i perfums d’allò que va acabar materialitzant-se en formats majors, així com la relació d’aquesta obra artística amb les esmentades tradicions espirituals.

Mostra d'Israel Ariño que reuneix més de trenta obres de l'artista barceloní, algunes d'elles inèdites. Per primera vegada, combinarà l'espai amb una instal·lació de l'artista Clara Gassull amb la que estableix un diàleg sobre la gravetat i l'atracció dels cossos. 'La gravetat del lloc' és un projecte realitzat en el marc d’una residència de creació en el Domaine de Kerguéhennec, a la Bretanya francesa, un centre d’art contemporani amb més de 30 escultures instal·lades al bell mig del paisatge. La sèrie explora el concepte de lloc com a eix de vinculació emocional a través de la foscor, del límit del representable i de la percepció de la realitat. La nit apareix com a objecte de descobriment, misteri i plaer, com un espai jeroglífic que ens porta a imaginar alguna cosa més del que realment veiem.

Mostra que presenta el sorgiment d’una generació de fotògrafs que van reivindicar el reconeixement de la fotografia 'creativa' o d’autor com un art autònom dins del sistema institucional i artístic dels anys setanta i principis dels vuitanta. Abraça des de l’obertura de Spectrum, la primera galeria especialitzada en fotografia de l’Estat espanyol, que es va inaugurar a Barcelona el 1973, fins a la celebració de la Primavera Fotogràfica el 1982.

Exposició dedicada a Kikol Grau (Barcelona, 1971), que des dels seus inicis a TV Clot i BTV, a mitjans de la dècada dels noranta, fins a les seves últimes produccions, com la pentalogia sobre el punk a Espanya ha desenvolupat un imaginari pertorbador i irreverent que compon una certa radiografia de la història televisiva, política i musical des dels anys vuitanta fins avui, amb un èmfasi particular en el panorama audiovisual alternatiu i independent de Barcelona.

Projecte de l'artista Mar Arza (Castelló de la Plana, 1976) que qüestiona dues certeses que han emmarcat les interpretacions de l’art, el coneixement i les imatges: nitidesa contra opacitat, transparència en oposició a hermetisme, llum versus apagada. La gelosia ofereix aquí tota la seva potència disruptiva: es tracta d’un espai disposat per mirar, però a la vegada és una cruïlla des d’on ens veiem obligats a traduir, o a desxifrar, o a assumir la nostra posició mentre l’adquirim.

Com a part de 'galeria en residència', secció del programa de la galeria àngels barcelona desenvolupat anualment desde 2016, la galeria presenta aquesta exposició de Sofia Hultén (1972, Estocolm), de la galeria NORDENHAKE (Berlin-Stockholm). En línia amb el treball de Hultén, que qüestiona la temporalitat dels objectes quotidians i les múltiples possibilitats que aquests ofereixen en deixar enrere la seva funcionalitat original, 'Casual Causal' busca ressaltar la rellevància de la causalitat en la nostra vida quotidiana amb un seguit d'obres que presenten una pluralitat de realitats així com una multiplicitat de seqüències com a possibles alternatives a l'ordre establert de les coses.