21 escapades per fer en tren des de Barcelona

Què hi trobarem? A principis del segle XX, la Garriga es va convertir en una de les destinacions d'estiueig preferides de la burgesia catalana gràcies a la proximitat amb Barcelona, el clima agradable i les aigües termals. El resultat és un llegat modernista espectacular, amb més d'un centenar d'obres de Manuel J. Raspall i edificis tan emblemàtics com la Casa Furriols, de Josep Puig i Cadafalch.

Però el municipi vallesà amaga molt més que façanes modernistes. També hi trobareu la vil·la romana de Can Terrers, un antic camp d'aviació de la Guerra Civil, castells medievals, esglésies i ermites que expliquen la història del municipi des de l'antiguitat fins avui.

Per descobrir tot aquest patrimoni, La Garriga Patrimoni i Turisme ofereix audioguies, una app i visites guiades, a més d'un ampli ventall de rutes temàtiques (la Garriga Modernista, la Garriga Medieval, la Garriga Rural o la Garriga Secreta, etc.). 

Abans de començar la ruta, feu parada al Punt d'Informació Turística de la Garriga i del Parc Natural del Montseny (carretera Nova, 46). Hi trobareu tota la informació sobre itineraris, visites i serveis per aprofitar al màxim l'escapada.

I si després de voltar amunt i avall us ve de gust baixar el ritme, no hi ha res millor que acabar el dia remullant-vos en aigües termals. Tant el Balneari Blancafort Spa Termal com Termes la Garriga ofereixen entrades d'un dia i diferents paquets per regalar-vos una bona dosi de relax.

Com arribar-hi? Amb la línia R3 de Rodalies. Tingueu en compte que les actuals obres de millora de la infraestructura poden comportar talls en alguns trams i serveis alternatius d'autobús. Consulteu la web de RENFE abans de sortir.

Què hi trobarem? La muntanya de Montserrat sempre és espectacular, es miri des d’on es miri. Però hi ha alguns indrets que tenen un plus. Amb el funicular de la Santa Cova podreu gaudir dels 118 metres de desnivell que hi ha entre l'esplanada i la zona de la cova on, segons la llegenda, uns pastors van trobar la imatge de La Moreneta. A més, podràs trobar un conjunt escultòric amb obres de Gaudí a l'aire lliure.

D'altra banda, si pugeu fins a Sant Joan, a una altura de mil metres sobre el nivell del mar, podreu admirar les vistes d'un mirador de la muntanya, del monestir i també dels entorns. I sabeu què és el millor de tot plegat? Que per accedir-hi no cal estar gaire preparat físicament ni fer una gran caminada: n’hi ha prou de pujar al funicular de Sant Joan.

Una vegada arribeu a Sant Joan, què podeu fer, a més a més de contemplar el paisatge? Doncs per exemple visitar l’Aula de Natura, un espai situat a l’estació superior on, a través d’una exposició, s’hi explica la història de la muntanya, la seva peculiar geologia, les característiques morfològiques, el tresor amagat de les seves coves, el clima i la variada fauna i flora d’aquestes contrades. O bé prendre el camí que va fins al cim de Sant Jeroni, encara més alt, a 1.236 metres d’altitud i des d’on, com us podeu imaginar, la vista també és una meravella; hi ha qui diu que, en dies amb unes condicions meteorològiques adequades, des d’aquí es poden albirar les serralades de l’illa de Mallorca. Tornar a l’esplanada del monestir a peu no és difícil, ho podeu fer passant per les escales dels Pobres, dites així perquè hi havia una casa que acollia indigents i rodamons.

Com arribar-hi? Amb la línia R5 de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC): baixeu a Monistrol de Montserrat i allà agafeu el cremallera.

Què hi trobarem? La denominació d'origen Pla de Bages és una de les onze DO de vi catalanes. El microclima mediterrani de mitja muntanya, les poques pluges i una oscil·lació tèrmica força acusada ajuden que la vinya doni un fruit ideal per fer bons vins. I això ja ho van entendre els romans que van arribar a aquestes terres fa un parell de mil·lennis. Hi ha qui diu que el nom de Bages prové de Bacus, el déu del vi. Sigui o no això cert, el que és evident és que a la comarca s’hi elaboren uns vins excel·lents i que guanyen adeptes cada dia que passa.

Els cellers obren les portes als visitants, i n’hi ha de grans nissagues de viticultors i de cooperatives centenàries, si bé la majoria són petits projectes familiars. En l’actualitat són 14 els adscrits a la DO Pla de Bages, tots amb vinya pròpia. Si voleu anar a conèixer alguns d’aquests cellers, una molt bona opció és que compreu el bitllet combinat (Enotren) que té en funcionament Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC).

Com arribar-hi? Amb les línies R5 o R50 d’FGC i baixant a l’estació de Manresa Alta.

Què hi trobarem? Tot i que el conegut camí de ronda de l’Empordà sol acaparar tota l’atenció, el seu homòleg tarragoní —que uneix Altafulla amb Tarragona— ofereix una alternativa igualment atractiva i molt menys concorreguda. Al llarg de 15 km de costa mediterrània pel Baix Gaià, aquest recorregut desplega una successió de platges de sorra fina, cales rocoses i vistes de postal, en un entorn natural de gran bellesa. El passeig culmina a la capital del Tarragonès, on la recompensa final bé pot ser un bon arròs al barri mariner del Serrallo.

Durant el trajecte es travessen indrets emblemàtics com el castell de Tamarit —una antiga torre de guaita del segle XI reconvertida en fortalesa per defensar-se dels pirates—, la torre de la Mora —erigida al segle XVI— o el preventori de la Savinosa, un edifici avui abandonat que va funcionar com a hospital infantil per tractar la tuberculosi a principis del segle XX. També hi trobareu l’estàtua de Sant Magí, patró de Tarragona, la frondosa pineda de la Marquesa i una cadena de platges i cales: Altafulla, Tamarit, Jovera, la Mora, Roca Plana, Fonda, Llarga, dels Capellans, Savinosa, Arrabassada, dels Cossis i Miracle.

Tot i ser una ruta senzilla, es recomana portar calçat còmode. Si es fa a l’estiu, no poden faltar el banyador i la crema solar.

Us quedeu diversos dies a la província de Tarragona? Doncs aquí us suggerim vint llocs que val la pena visitar.

Com arribar-hi? Per arribar al punt d’inici, podeu agafar les línies R14, R15, R16 o R2S des de les estacions de Barcelona-Sants, Passeig de Gràcia o Estació de França, amb destinació Altafulla-Tamarit. El trajecte dura aproximadament una hora. Per tornar, aquestes mateixes línies us portaran des de la ciutat de Tarragona fins a Barcelona, en un recorregut una mica més llarg, d’aproximadament una hora i mitja.

Què hi trobarem? Fundada al segle I aC, l’antiga Baetulo és fins i tot anterior a Barcino. Citada per Pomponi Mela, Plini el Vell i Ptolomeu, va existir durant cinc segles i va deixar al subsol de Badalona algunes de les restes romanes més importants de la Hispania Tarraconensis. Al Museu de Badalona és possible visitar algunes de les restes, com les Termes i el Decumanus Maximus, a més de peces com la Venus de Badalona, del segle I dC. Molt a prop, també es poden visitar la Casa dels Dofins i el Jardí de Quint Licini.

Com arribar-hi? La Baetulo romana està a escassos 30 minuts de Barcelona, agafant l’R1a plaça Catalunya i baixant a l’estació de Badalona, des d’on només s’ha de caminar uns dotze minuts.

Què hi trobarem? Trajecte inoblidable a través de paisatges esplèndids, nostàlgia de temps passats. Són moltes les sensacions que s’experimenten quan es fa el viatge que comunica Lleida i la Pobla de Segur amb el Tren dels Llacs. 

Per començar, que tot i que el trajecte amb finalitat turística és relativament nou, les locomotores daten de l’any 1968 (dièsel models 10817 i 10820) i empenyen quatre cotxes d’època de la sèrie 6000, un cotxe-cafeteria amb seients i taules, i un furgó postal. Els paisatges que travessa són preciosos; el recorregut comença pla per la dreta del riu Segre, però més endavant s’arriba a les muntanyes de Sant Llorenç de Montgai i Camarasa, i el tren s’enfila entre embassaments i serralades. 

Si disposeu de diversos dies per recórrer la província, aquests són els nostres pobles preferits.

Com arribar-hi? El Tren dels Llacs surt de l’estació Lleida-Pirineus, i són moltes les maneres d’arribar a la capital de la Terra Ferma amb transport públic, sigui tren o autobús.

Què hi trobarem? La Vall de Núria, un lloc sempre recomanable, ple d’encant, d’història i de patrimoni. Amb el bon temps, la vall ofereix mil i una possibilitats, com ara rutes de diverses dificultats per descobrir els entorns, el Parc Lúdic –que compta amb cintes transportadores, rocòdrom, circuit de patinets, piscina sensorial–, la possibilitat de visitar una granja amb animals...

Com arribar-hi? Amb el bitllet combinat TreNatura de Rodalies, que inclou el desplaçament amb tren fins a l’estació de Ribes de Freser i el trajecte amb el Cremallera fins a la Vall de Núria.

Què hi trobarem? Son tan sols 3,5 quilòmetres i 20 minuts de recorregut. Curt però intens. El Tren del Ciment és tota una atracció a la vall de Lillet. Primer, perquè es tracta d’un tren centenari, que té al davant una locomotora dièsel que tiba quatre cotxes amb capacitat per a 25 viatgers cadascun. Segon, perquè en els primers passos va per carrers de la Pobla de Lillet i a tocar de les cases, i després s’endinsa en les muntanyes d’aquest racó pirinenc. I tercer, perquè fa aturada a dos espais que mereixen una visita. L’un, els Jardins Artigas, dissenyats per Antoni Gaudí; i l’altre, l’antiga fàbrica de ciment Asland, avui museu, ja al terme de Castellar de n’Hug, un conjunt fabril espectacular i ubicat en un entorn natural singular, anomenat el Clot del Moro.

Precisament el ferrocarril, avui d’ús turístic, es va posar en funcionament per connectar la fàbrica de ciment, impulsada per Eusebi Güell, amb la resta del món. L’empresa hi transportava sacs de ciment, però era un tren molt petit i va començar a rebre el nom de ‘Carrilet’. Anava fins a Guardiola de Berguedà, i d’allí partia la línia de ferrocarril de via estreta cap a Berga i Manresa.

Com arribar-hi? Per anar fins a la Pobla de Lillet, podem agafar el tren d’FGC fins a Manresa (R5, línia Llobregat - Anoia), i des d’allí un autobús de la companyia ALSA.

Què hi trobarem? Un indret carregat d’història i on Antoni Gaudí va deixar la seva genialitat. És la Torre Bellesguard o Casa Figueres, obra declarada bé cultural d’interès nacional i que es pot visitar de dimarts a diumenge entre les 10 i les 14.30 h. 

Gaudí va voler donar a la construcció un aspecte de castell medieval, amb els merlets i la torre. I és que per aquí s’hi passejava fa una mica més de 600 anys Martí l’Humà, el darrer rei de la dinastia catalana del Casal de Barcelona. Ja en aquells temps al palau que hi havia l’anomenaven Bellesguard, segurament en referència a la bella vista que es podia admirar des de l’edifici. El mateix Gaudí va restaurar alguns elements que es mantenien de l’antiga residència reial, i que avui formen part dels jardins de la finca.

Pel que fa a la Casa Figueres, l’exterior, com dèiem, ens trasllada a l’edat mitjana, amb els elements característics del gòtic predominant en el conjunt, però l’empremta del genial arquitecte s’hi fa evident, per exemple en la creu de quatre braços que corona el conjunt. Així i tot, sorprèn tanta línia recta en l’obra, gens habitual en la trajectòria gaudiniana. El color de la pedra és un altre dels elements força singulars de l’exterior; té un to verd-grisós, i es va extreure dels mateixos entorns.

Com arribar-hi? Amb la línia L7 d’FGC, hem de baixar a l’estació d’Avinguda Tibidabo. Des de l’estació, en poc més de 15 minuts caminant serem a Bellesguard.

Què hi trobarem? El parc de Collserola té mil i un racons per descobrir. Són més de 8.000 hectàrees d’espai natural amb una gran varietat de formacions vegetals i diversitat biològica. La seva proximitat amb ciutats densament poblades –la serra es troba al bell mig de l’àrea metropolitana de Barcelona– fa que puguem definir el massís com a pròxim i familiar, ideal per passar de la gran ciutat a la natura en ben pocs minuts. I les connexions amb transport públic també són ràpides i còmodes. Des de Baixador de Vallvidrera comencen diverses rutes de diferent durada, però totes ideals per fer amb la família.

Com arribar-hi? Amb les línies S1 i S2 de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que paren a l’estació del Baixador de Vallvidrera.

Què hi trobarem? Antoni Gaudí va deixar també mostres de la seva genialitat fora de Barcelona. Algunes no gaire lluny, a Santa Coloma de Cervelló. Si el nostre punt de partida és el Barcelona, en poc més de vint minuts serem a l’estació que du el mateix nom que la colònia industrial que va impulsar Eusebi Güell. Una construcció per a la qual va encarregar feina a Antoni Gaudí. El que va passar, però, és que amb la mort del mecenes l’arquitecte només va poder finalitzar una petita part de tot el temple que havia projectat. Petita, però espectacular. Ens referim a la cripta, batejada en els nostres dies com a Cripta Gaudí.

Què té aquest espai, que fins i tot ha estat declarat patrimoni de la humanitat per part de la Unesco? Està fet amb estil modernista, o n’hauríem de dir gaudinià, perquè Gaudí és un món a part. Cada columna és diferent, amb inclinacions que semblen anàrquiques –res més lluny de la realitat!, l’arquitecte sabia perfectament allò que es feia–. El conjunt funciona com un rellotge de sol per la llum de l’exterior que es va filtrant a través dels vitralls amb forma de pinya. Els bancs són elegants i també porten la signatura de Gaudí. En definitiva, un espai únic i on el geni va experimentar innovacions que després serien clau per alçar altres grans obres.

Com arribar-hi? Les línies S3, S4, S8 i S9 d’FGC (línia Llobregat – Anoia) s’aturen a l’estació de la Colònia Güell. 

Què hi trobarem? A Sant Cugat del Vallès, el claustre del monestir té 144 capitells romànics, d’una riquíssima simbologia. Per això és aconsellable visitar-lo amb el seu servei d'audioguia o bé amb una de les visites guiades que s'ofereixen y que compten amb un aforament limitat de 15 persones entre altres mesures, per garantir una visita segura. 

El monestir de Sant Cugat es va construir entre els segles IX i XIV, i va ser el de major importància de tot el comtat de Barcelona. El claustre conté un dels conjunts d’escultura romànica més remarcables de tot el país i del romànic en general, i sabem que s’estava fent l’any 1190. Per als capitells es va usar pedra de Montjuïc, i per a les columnes, pedra de Girona. Una de les singularitats és que hi trobem la signatura de l’autor o un dels autors, el mestre Arnau Cadell.

Com arribar-hi? Les línies S1, S2, S5, S6 i S7 d’FGC us apropen de forma còmoda i ràpida a Sant Cugat del Vallès.

Què hi trobarem? És un dificultat habitual per a les persones que no disposen de vehicle privat acostar-se a molts dels parcs i espais naturals. És per això que sempre és bona notícia quan es posa en marxa algun tipus de transport públic que ens deixa a les portes d’un d’aquests paratges. El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac té un singular paisatge, amb cingles i monòlits de conglomerat rogenc que contrasten amb el verd de pinedes i alzinars. El monestir de Sant Llorenç del Munt, al capdamunt de la Mola, pic més alt del Parc amb 1.101,9 m, és només un dels seus atractius patrimonials. Les panoràmiques tant des de la Mola com des del Montcau són magnífiques.

Com arribar-hi? Amb la línia del Vallès d’FGC fins a Terrassa Estació del Nord (S1). Allí agafarem el Bus Parc, gestionat per l’empresa Transport Generals d’Olesa (només caps de setmana i festius).

Què hi trobarem? Fa un segle Terrassa es trobava immersa en una època d’esplendor. D’aquells anys n’ha conservat diversos edificis, avui amb funcions diferents de les originals i que es poden visitar.

En primer lloc, ens dirigim al parc de Sant Jordi, al bell mig del qual hi ha situada la Masia Freixa, una construcció singular, blanca i amb arcs parabòlics i amb una teulada sinuosa de color grisós. La casa Alegre de Sagrera –segona aturada del dia–, conserva uns magnífics jardins, mentre que a l’interior ens podem fer a la idea de com era la vida de la típica família burgesa d’aquells anys. Us recomanem deixar el Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) per al final, i entretenir-vos tant com el temps us permeti amb les exposicions. No oblideu observar l’espectacular edifici que l’acull, el Vapor Aymerich, Amat i Jover, immensa fàbrica tèxtil construïda entre el 1907 i el 1908 amb segell de Muncunill.

Com arribar-hi? Amb els trens de la S1 d’FGC, línia Barcelona-Vallès. Baixarem a l’estació Terrassa Rambla.

Què hi trobarem? Que no hi hagi neu no és motiu per deixar de passar un o més dies a La Molina. La Molina Bike Park és un paradís per als amants de les dues rodes que, aquest 2021, comença temporada a partir del 19 de juny. Hi trobareu circuits de descens, recorreguts de cross country i una zona 'freestyle' i 'wood park'.

Hi podeu accedir a través del Telecabina Alp 2500 o bé amb el Telecadira de Cap de Comella. Tindreu als vostres peus –o millor dir a les vostres rodes– fins a 15 circuits de descens que sumen aproximadament mig centenar de quilòmetres. I de diferents nivells de dificultat. A més, l’estació disposa d’un servei de lloguer de bicicletes de descens que fa possible que tothom pugui gaudir de l’esport, independentment del seu nivell. Els traçats que uneixen la zona de la Tosa amb l’aparcament del Telecabina creuen indrets d’una gran bellesa, com el coll de Pal, el llac de La Molina o els boscos de pi negre característics de la zona. El circuit de 'cross country' compta amb 11 km de recorregut, mentre que a prop de l’estacionament de Cap de Comella hi ha la zona 'freestyle' i 'wood park', amb mòduls artificials com peralts, passarel·les i salts a diferents altures, 'wallrides' i una destacable àrea de 'dirt jump' amb diverses línies de salt progressives segons el nivell de cada usuari.

Com arribar-hi? Amb la línia R3 de Rodalies Catalunya, parada de La Molina. Una vegada allí, dirigiu-vos al Telecabina, via d’accés al Bike Park.

Què hi trobarem? Al carrer de l’Escola Industrial de Sabadell hi trobem l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), on, a banda de dedicar-se a la recerca i conservació de la paleontologia de vertebrats i humana, es dona rellevància a la difusió, a través de les peces exposades al seu museu i de les activitats que s’hi fan.

Per posar-nos a la pell d’un paleontòle, haurem d’'excavar' un fòssil, preparar-lo per a la investigació i museïtzació i publicar-ne els resultats. A la primera planta, sens dubte la peça més emblemàtica que hi ha és la reproducció d’un esquelet de triceratop. Ah, i una sala de realitat virtual ens mostrarà fòssils en 3D i veurem com eren els paisatges pirinencs fa 66 milions d’anys, quan els dinosaures campaven per aquestes latituds.

Com arribar-hi? Amb l’S2 d’FGC de la línia Barcelona- Vallès, heu de baixar a l’estació Sabadell Plaça Major. El Museu de l’ICP es troba a uns cinc minuts a peu.

Què hi trobarem? A 60 km de Barcelona, a Capellades, hi trobem un interessant espai museístic dedicat al paper. Des del 1961, el Museu Molí Paperer ocupa un antic molí del segle XVIII situat al costat d’una bassa, una font natural de la qual brolla un cabal de dotze milions de litres diaris. S’usaven en el seu moment com a energia per al funcionament dels molins. I és que Capellades i els seus entorns varen ser, als segles XVIII i XIX, un importantíssim nucli de producció paperera, sobretot de paper de barba i de fumar.

Com arribar-hi? Les línies R6 i R60 porten fins a l’estació de Capellades d’FGC. El bitllet combinat inclou el desplaçament amb bus fins al museu.

Què hi trobarem? Promoure una agricultura local i de temporada, justa socialment i ambiental, i un consum responsable que eviti la despesa en envasos i en el combustible que comporta la importació. Aquestes són les principals finalitats del Mercat de Pagès, cada dissabte, entre les 9 i les 14 h, a la plaça de Narcís Lunes de Sant Vicenç dels Horts, al Baix Llobregat. Hi trobareu fruites i hortalisses del Parc Agrari del Baix Llobregat, i el cabàs l’omplireu de productes que excel·leixen per la qualitat i la frescor, i en molts casos de producció ecològica.

Com arribar-hi? Tots els trens de la línia Llobregat-Anoia d’FGC s’aturen a Sant Vicenç dels Horts i a Can Ros, les estacions més a prop del Mercat de Pagès.

Què hi trobarem? Fa alguns anys ja que a Salàs de Pallars, comarca del Pallars Jussà, es va apostar per una proposta singular com és la de recrear botigues i espais d’època a partir de l’exposició i divulgació de béns de consum quotidians. En aquesta població de regust medieval hi trobareu fins a vuit establiments amb decoracions, mobiliaris, publicitat i productes d’aquells que ja no se’n troben. Hi ha farmàcia, estanc, 'ultramarinos & coloniales', merceria-perfumeria, quiosc, impremta, cafè i barberia.

Entrar en aquests llocs, batejats en el seu conjunt com les Botigues del Museu de Salàs, suposa un retorn al passat per als que ja llueixen canes, i tot un aprenentatge per als petits de la família. Per exemple, a la farmàcia es viu el pas de l’apotecari al farmacèutic, i s’hi recorden marques evocadores com Cerebrino Mandri o les pastilles del Doctor Andreu. Al cafè no hi pot faltar el futbolí, el billar i el joc del milió, com tampoc les begudes més populars de mitjans del segle passat, mentre s’explica la importància dels cafès de poble com a punt de trobada. O a la impremta hi veureu els sistemes d’impressió que s’usaven abans que les noves tecnologies ho canviessin tot.

Com arribar-hi? Amb l’RL2 de la línia Lleida-La Pobla d’FGC, baixant a Salàs de Pallars. Consulteu horaris a lleidalapobla.fgc.cat.

Què hi trobarem? El centre d'interpretació del riu s’inaugurava el 2014. Es troba en una reformada masia del segle XVIII, Can Julià, al municipi de Sant Boi de Llobregat. És un equipament on s’explica l’ecosistema del tram baix –el que va de Martorell fins al Prat– del riu que dona cognom a la població i a la comarca. 'Els equilibris del Llobregat per viure' és el títol de la mostra permanent, amb plafons, audiovisuals i elements interactius que fan que la visita sigui entretinguda, divulgativa i apta per a totes les edats. Es presenta en tres àmbits: Flueix (el riu és moviment), Transforma (el riu modifica l’entorn) i Acull (el riu crea i acull vida).

Sense moure’ns de Sant Boi, però anant fins al cim del Montbaig, on reposa l’ermita de Sant Ramon, trobem el Centre d’Interpretació del paisatge. L’exposició de l’interior de la remodelada ermita permet observar, estudiar, reflexionar i gaudir al voltant del paisatge d’aquest territori, un paisatge que, en part, i amb unes panoràmiques excepcionals, podem observar des del cim. Com a Can Julià, la mostra està dissenyada per fer-hi visites participatives i interactives. Entre els elements que criden l’atenció hi ha un mòdul de calaixeres amb efectes de llum, so, tacte i fragàncies, una maqueta de l’entorn que es contempla des de l’indret, i un videomur amb pantalles que projecten entrevistes dutes a terme a visitants de l’equipament.

El Centre d’Interpretació del paisatge va obrir el 2013, i, com el del riu, forma part de la Xarxa d’Equipaments per a la Sostenibilitat de Sant Boi. Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) disposa d’un bitllet combinat que inclou el trajecte d’anada i tornada fins al municipi amb FGC i l’entrada a un o altre centre, així com poder-hi fer un taller o activitat.

Com arribar-hi? Tots els trens de la línia Llobregat- Anoia d’FGC tenen parada a l’estació de Sant Boi de Llobregat.

Què hi trobarem? Us imagineu anar en pocs minuts del patrimoni romà de Tarragona al romànic de la Vall de Boí, o del Teatre Museu Dalí de Figueres al Parc d’Atraccions Tibidabo? A Catalunya en Miniatura, això és possible! Bé, si més no és possible fer-ho a través de les seves petites grans maquetes. Cert que no és el mateix que visitar físicament aquests llocs, però les reproduccions dels edificis i dels pobles, costes i muntanyes estan tan ben elaborades que sempre val la pena anar a Torrelles de Llobregat, comarca del Baix Llobregat, i creuar la porta d’aquest espai inaugurat l’any 1983.

Com arribar-hi? Baixem a l'estació de Sant Vicenç dels Horts de la línia Llobregat–Anoia d’FGC i agafem el bus de Soler i Sauret fins a Catalunya en miniatura. El bitllet combinat d’FGC inclou l’entrada.