Els pobles més bonics de les comarques de Barcelona

Situat a 732 metres d'altitud, als Pirineus, Bagà és un petit municipi de carrers empedrats i edificis medievals, on destaquen l'església de Sant Esteve, el museu ubicat a l'antiga presó i el pont sobre el riu Bastareny. La gastronomia és un altre dels poderosos motius pels quals visitar aquest poble, sobretot en temps de bolets. Feu una passejada pels nombrosos senders que envolten Bagà i torneu amb gana: us afartareu com a lladres!

Situat a la vora del pantà de Foix, aquesta petita població de l'Alt Penedès ofereix moltes alegries als visitants. Hi trobareu, per exemple, l'església romànica de Sant Pere de Castellet, l'ermita de Santa Maria de Montanyans (ubicada a 195 metres d'altura) i el pont romà prop de Les Masuques. Tanmateix, les dues grans estrelles són, sens dubte, el majestuós castell del segle X, i el pantà, des d'on surten nombroses rutes per descobrir l'entorn natural del poble.

Olivella es troba al bell mig del Parc del Garraf. Potser el nom del municipi us sona perquè en aquest terme hi ha el Palau Novella, d’estil romanticista, on viu una comunitat budista que s’hi va assentar ja fa força temps per fer-hi meditació i vida monàstica. S’hi fan visites guiades, en què  coneixereu l’interior de l’edifici i també aspectes de la religió budista a través de les explicacions dels monjos.

A banda del Palau Novella, a Olivella heu de passejar sense presses pel seu nucli antic, conèixer la plaça Major, l’església parroquial de Sant Pere i Sant Feliu, i l’entramat de carrers antics. I anar fins al primer assentament del poble, sobre el Puig Molí, on trobarem un molí del segle XVIII aixecat sobre les restes de l’antic castell, i també les ruïnes de l’església, temple originari del segle XIII i l’única mostra de d’arquitectura romànica del Garraf.

El nucli antic de Berga és testimoni de la seva història: la plaça de Sant Pere, envoltada d'edificis antics i bars que conviden a fer un mos i alguna cosa de beure, és el cor de la ciutat, mentre que l'església de Santa Eulàlia, del segle XVII, és una de les construccions més destacades. Però, sobretot, Berga és coneguda per la seva Patum, tan cèlebre dins i fora de Catalunya que ha estat nomenada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Val la pena visitar La Garriga i deixar-se embadalir pels seus múltiples edificis de finals del segle XIX i primers del XX. Camineu pel passeig, planer, llarg, acollidor, on s'hi acumulen moltes de les grans torres alçades fa un centenar d'anys. Uns plafons us n'indicaran els noms i la ubicació: Casa Sebastià Bosch i Sala, Casa Santamaria, Casa Barraquer, Torre Iris... Un punt i a part, però, mereix l'illa de torres que hi ha tocant a la plaça del Silenci. És l'anomenada l'Illa Raspall, on hi conviuen quatre cases, envoltades de jardí, construïdes per Manuel J. Raspall entre 1910 i 1913, avui protegides com a Bé Cultural d'Interès Nacional.

Als afores, en direcció a Les Franqueses del Vallès, hi ha un espai que ens parla d'un passat dolorós: el camp d'aviació de Rosanes. Va ser construït als anys 30 del segle passat per un empresari argentí, però amb l'esclat de la guerra civil va ser ampliat i usat per l'exèrcit republicà. Hi trobem refugis antiaeris, els edificis dels comandaments i el menjador dels soldats, a més a més de la torre de control.

Passejar per la Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló, és fer un viatge al passat, quan la indústria tèxtil va irrompre amb força a Catalunya. El 1890 l’empresari Eusebi Güell va començar a aixecar aquesta colònia, amb l’objectiu de crear un nucli industrial i urbà amb teatre, església i escola inclosa, amb una vida social i econòmica tutelada per l’empresa. El més sobtant de tot plegat és que la colònia és també una obra d’art modernista tota ella, que va ser projectada pels principals arquitectes del moment, entre els quals hi havia Gaudí, que es va encarregar de l’església: la cripta Gaudí, el que seria el pas previ a la Sagrada Família.

S’hi pot anar des de la plaça d'Espanya amb ferrocarril.

Després d'una passejada pel poble -carrerons de pedra, plaça Major, bars de veritat i botigues de tota la vida- no podreu travessar un carrer sense rebre una senyal perquè aneu a un balneari a passar la tarda. Caldes Montbui és el poble del 'self-care' perquè és un poble d'aigües termals, i ho podeu comprovar posant la mà sota la font del Lleó (traieu-la ràpid, que no us cremeu) i, sobretot, passant unes quantes hores en un dels balnearis del poble. Tant de bo tot el turisme exigís més relaxació i menys caminar. Al Broquetas, per exemple, podeu fer 2 tècniques d'aigua termal per 28 €. Si teniu temps, feu un passeig pel Parc de Can Rius -ideal per la canalla-, compreu galets pel Nadal següent a la botiga Sanmartí -la família fa 300 anys que fa pasta- i no us perdeu l'exposició permanent del museu: d'una manera didàctica i molt agradable aprendreu sobre l'origen del poble i les aigües termals. No marxeu de Caldes sense tastar-ne la cervesa artesana: després de sortir com nous d'un bany relaxant, seieu a un bar i exclameu: "una Unika, si us plau!"

A uns 15 minuts amb cotxe de la capital de comarca, Igualada, a Copons hi ha una mica de tot: edificis religiosos i civils, places, carrerons, fàbriques, fonts i fins i tot gorgs. També els horts, basses i molins que es troben als afores del nucli però ben a prop de les primeres cases. Hi ha també un punt d’informació turística situat al restaurant cafeteria La Culletera i és un bon lloc on començar, ja que allí mateix hi ha coses per veue com la rectoria, que data del 1760, i l’església de Santa Maria de Copons, amb elements neoclàssics i barrocs. Ens agrada especialment la plaça Ramon Godó, amb arcs de diverses tipologies, i precisament un Godó, Hermenegild, va ser qui va fundar la gran fàbrica tèxtil que encara es manté dempeus i que connecta amb un pas elevat amb Cal Mero. Si teniu temps, arribeu-vos també als gorgs del Nafre i Salat, així com a l’església romànica de Sant Pere.

La capital del Moianès té molt per ensenyar, com la plaça de Sant Sebastià, patró de la població, i la plaça Major, amb voltes del segle XIII, l’església de Santa Maria, dels segles XVII-XVIII, els esgrafiats de la vicaria, o, ja al carrer de Rafael Casanova, la casa natal del símbol de la resistència catalana l’any 1714. Visiteu també el carrer de Richard Wagner i les seves façanes amb  noms d’òperes del compositor. La referència a Wagner és pel fet que a Moià hi va néixer el 1863 un dels tenors que millor ha interpretat mai les partitures de l’alemany, Francesc Viñas i Dordal.

Als afores de Moià hi trobareu les molt recomanables les coves del Toll. Feu-hi cap!

Es diu molt alegrement, això de poble amb encant. Però en el cas de Montclar no ho direm perquè sí: l'Agència Catalana de Turisme de la Generalitat de Catalunya li va atorgar aquest segell, una distinció que només posseeixen vuit municipis del Principat! I és que Montclar, a poc més de 15 km de Berga, gaudeix d'una ubicació privilegiada, és un petit nucli encisador –pràcticament una vintena d'habitatges a l'entorn d'una gran i bonica plaça–, té fenomenals excursions a fer pels voltants, i conserva un patrimoni que cal conèixer, com les esglésies de la Santa Creu, de Sant Quintí i de Sant Martí. Era coronat per un castell, del que, malauradament, no en queden restes.

Castellar de n'Hug, situat al Berguedà, conserva la seva essència de poble medieval i de muntanya amb carrers empedrats i ermites romàniques. El poble també ofereix itineraris per fer excursions com el que porta a les Fonts del Llobregat, uns espectaculars brolladors d'aigua que formen el naixement del riu Llobregat, i perfectament accessibles a peu des del mateix Castellar.

Ja no hi tenim l’estrellat restaurant de Carme Ruscalleda, però motius per visitar Sant Pol de Mar mai en manquen. Hi podeu arribar còmodament amb tren, i només baixar del vagó us encisarà la presència del mar i l’esglaonament i la blancor de les cases. Deixeu-vos portar pels seus carrers, cerqueu les façanes modernistes, aneu xino-xano fins al capdamunt, on us espera l’ermita de Sant Pau amb unes fantàstiques panoràmiques del Mediterrani. Ah!, i esbrineu d’on ve l’expressió “Sant Pol, quina hora és?”, que, diuen, encara fa enfadar a alguns autòctons.

Tan prop de Barcelona i, alhora, també en certa mesura desconeguda. La turística vila costanera de Sitges és popular pel seu cèlebre festival de cinema fantàstic i de terror, però hi ha molts altres racons típics que cal descobrir si hi aneu. Reserveu un moment del vostre temps per descobrir restes arqueològiques insòlites, per tastar licors autòctons, per visitar  el campanar de l’església de Sant Bartomeu o per observar la nova palmera sitgetana. I encara us esperen molts més secrets...

Impensable que a una hora de Barcelona s'hi amagui aquest poble acollidor i pintoresc on el temps sembla aturar-se. El parc natural de Sant Llorenç del Munt i L'Obac és el responsable de l'interessant paisatge i de l'aïllament de Mura. Des del centre d'interpretació hi parteixen interessants rutes a peu. Un plaer bucòlic apte per barcelonins amb poc temps.

Rupit i Pruit està situat a la subcomarca del Collsacabra amb menys de 300 habitants. Està format pel nucli de Rupit i un conjunt disseminat de masies, conegut amb el nom de Pruit, on encara la terra i el bestiar tenen una importància predominant. Dos llogarets per fer excursions i gaudir de la pau i la natura d'Osona tan bonics que s'han guanyat la distinció de millor poble del món per fer turisme segons la OIT!