11 ombres per esquivar la calor a Barcelona

Què són? Qui va fer vida universitària coneix els Jardins de la Universitat com si fossin casa seva. Si mai us heu perdut entre la seva vegetació, ara és el moment.

Dins del majestuós edifici històric de la Universitat de Barcelona s’amaga un petit tresor: els Jardins Ferran Soldevila. Creats l’any 1859 per l’arquitecte Elies Rogent —sí, el mateix que va marcar estil al segle XIX—, són un autèntic oasi verd al cor de la ciutat. No són immensos, però acullen més de 150 espècies vegetals, algunes recuperades de l’antic jardí botànic, i arbres tan veterans com un ginkgo i un teix. Amb estanys amb peixos i granotes inclosos!

Per què ens agraden? Tot i que aquests jardins van néixer com a refugi universitari, des del 1995 són d’accés lliure per a tothom, així que ja esteu trigant a descobrir aquest racó tan fotogènic i ple d’història. I si voleu saber què esteu veient, cerqueu els codis QR que us expliquen cada planta. Un planàs botànico-cultural en ple Eixample. Consell: porteu repel·lent per als mosquits.

Què és? Al cor del Born, el tranquil i encantador carrer de vianants Allada Vermell ofereix molt més del que sembla a simple vista. Tot i que sovint hi trobareu bars i cantautors animant l’ambient, a l’hora de dinar s’hi respira una calma deliciosa.

Els caps de setmana, el carrer agafa encara més vida amb la fira Allada Vermell, on artistes i dissenyadors exposen les seves creacions: els dissabtes de 12 a 21 h i els diumenges de 12 a 20 h.

Per als amants de la nomenclatura urbana, es creu que el curiós nom d’aquest carrer prové de la unió de dos antics carrers: ‘allada’, en referència a la picada d’all, i ‘vermell’, pel color que utilitzaven els adobadors a l’aigua de la antiga sèquia. I per als cinèfils, un detall: Pedro Almodóvar va triar aquest escenari per a una escena de Todo sobre mi madre, on la Manuela (Cecilia Roth) i la Rosa (Penélope Cruz) passegen i conversen.

Per què ens agrada? Si busqueu un racó amb encant, atureu-vos al número 12 del carrer: allà us espera la casa no-modernista més fotogènica de Barcelona —si més no, del Born. Els seus propietaris, el Lucky i la Inés, no són ni famosos ni jardiners, però la seva façana plena de vegetació exuberant s’ha convertit en punt de pelegrinatge a Instagram i apareix a moltes guies de la ciutat. Us farà sentir com si fóssiu en un poble remot, ben lluny de l’asfalt barceloní.

Què és? Sobren les presentacions. Quan la calor apreta de debò, hi ha pocs llocs a Barcelona tan agraïts com el Parc de la Ciutadella. En ple estiu, aquest pulmó verd al cor de la ciutat es converteix en un refugi natural on respirar una mica d’aire fresc. Les capçades dels arbres, les escultures i les estructures centenàries projecten ombres canviants que van seguint el sol al llarg del dia. Un respir necessari entre tant d’asfalt recalentat.

Per què ens agrada? Si voleu anar sobre segur i trobar ombra de la bona, aquí teniu tres racons del parc on la frescor està garantida. Primer, la Glorieta de la Transsexual Sònia, una estructura de ferro forjat envoltada d’arbres frondosos. Després, l’Umbracle, aquell antic hivernacle reconvertit en espai verd semicobert que sembla dissenyat expressament per suportar onades de calor. I, finalment, els jardins que hi ha darrere del Parlament de Catalunya, una zona poc transitada, amb plàtans gegants i gespa tova on estirar-se a l’ombra sense que ningú us molesti.

I si després d’aquesta dosi de pau vegetal us entra la set, el Born us espera amb les seves terrasses i cocteleries a tocar. Amb un mojito a la mà, ja podeu brindar per haver sobreviscut un dia més de l’estiu barceloní.

Què és? Si fa temps que no trepitgeu el centre de Barcelona, aquest estiu és el moment ideal per reconquistar-lo, amb calma i frescor. Comenceu per un racó que sembla aturat en el temps: la placeta de Sant Iu, dins l’antic Palau Reial dels Comtes de Barcelona. Just en aquest punt hi trobareu un dels patis amb més encant del Gòtic: el del Museu Frederic Marès, dedicat al cèlebre escultor i col·leccionista català. Un jardí íntim amb font, tarongers i silenci, envoltat d’arcades de pedra que el protegeixen del sol i del bullici. Un autèntic oasi urbà perfecte per seure a llegir, xerrar o, simplement, respirar.

Per què ens agrada? Perquè aquí es poden baixar diversos graus de temperatura corporal. Entreu al museu i dirigiu-vos a la planta baixa, on les escultures religioses descansen entre murs gruixuts que mantenen l’ambient fresc tot l’any. La penombra i el silenci de l’espai conviden a un descans gairebé espiritual. I si pugem a la primera planta, hi trobareu la galeria de col·leccions curioses: vitrines plenes de ventalls, pipes, rellotges i objectes antics que us captivaran una bona estona. Una sala tranquil·la, misteriosa i perfecta per perdre’s mentre la calor prem a fora.

Què és? Encara que no sapigueu distingir una caravel·la d’un catamarà, el Museu Marítim de Barcelona bé mereix una visita. I no només pel contingut, sinó també pel continent: les antigues Drassanes Reials, un dels millors exemples d’arquitectura gòtica civil que es conserven a Espanya, declarades Monument Històric-Artístic l’any 1976. La seva nau central, amb sostres altíssims, murs gruixuts i una atmosfera solemne, manté una temperatura agradable fins i tot en ple estiu. Passejar per aquest espai és com endinsar-se en la història naval sense suar ni una gota, envoltat de rèpliques de galeres i embarcacions que semblen sortides d’una novel·la d’aventures.

Per què ens agrada? Perquè encara hi ha més. El jardí del Baluard, just al costat de les muralles medievals, és un racó amb encant i una ombra generosa, gràcies als arbres i a l’arquitectura que l’embolcalla. Un lloc perfecte per fer una pausa, llegir o simplement deixar-se portar pel silenci, només trencat per alguna gavina tafanera que sobrevola la zona.

I si encara us queda energia per continuar explorant, apropeu-vos a l’exposició permanent de navegació. Mapes antics, maquetes de vaixells i instruments nàutics s’exhibeixen entre penombres, aire condicionat i vitrines plenes d’història. Ah! I la cafeteria del museu, amb una terrassa parcialment coberta, és el lloc ideal per prendre alguna cosa ben fresqueta abans de tornar a enfrontar-vos amb la calor de les Rambles.

Què és? És clar que tots somiem amb passar el dia sota l’ombra d’un arbre, i si no és possible fer-ho al camp, sempre podem refugiar-nos sota els frondosos ombús de la plaça Prim, en ple Poblenou.

Aquesta plaça, fundada l’any 1850 com a Els Pescadors, va ser aviat rebatejada pels veïns com a plaça del General Prim, en honor a Joan Prim, un destacat militar i polític català del segle XIX, conegut per la seva participació en diverses guerres i pel seu paper clau en la Revolució de 1868, que va portar al derrocament de la monarquia borbònica. Avui dia, ambdues denominacions conviuen i ens parlen de la seva història i tradició.

Per què ens agrada? Per les seves cases baixes i blanques, característiques dels barris mariners, els bancs sota l’ombra dels arbres majestuosos i la seva font fan que la plaça sigui un autèntic viatge al segle XIX. Per arrodonir la visita, res millor que aturar-se al restaurant Els Pescadors, un dels temples del peix a Barcelona.

Amagueu-vos del sol fugint cap a la muntanya, cap a Horta. Nosaltres buscarem l'ombra entre el verd del camí de Sant Genís i al carrer Aiguafreda, on amb imaginació encara podríem sentir la remor de l'aigua de les rentadores...

L'Hotel Petit Palace Opera Garden (Boqueria, 10) és un d'aquells llocs amagat, on entres sota prescripció. Després de creuar el 'hall' de l'hotel topareu amb un jardí romàntic, obert de 10 a 19 h, un petit edèn on la tarda vola.

Al barri de Sarrià podeu trobar la Casa Orlandai, actualment una associació cultural on es poden fer moltes activitats i tallers diferents i gaudir d'una bona ombra en el seu pati. Allà podreu passar unes tardes fugint de la calor i fent algun dels tallers que us proposen.

Just al costat dels jardins del Grec, els jardins romàntics de Laribal ofereixen nombrosos racons on abaixar la temperatura de la manera més natural possible: a l'ombra. El disseny de Forestier és exuberant, amb basses, bancs, pèrgoles i diferents tipus de vegetació perquè oblideu que pocs metres més a baix està la tòrrida ciutat.

Només posar un peu al carreró que condueix a l'interior d'illa, al recinte de l'antiga Fàbrica Lehmann (Consell de Cent, 159), sentireu una lleugera brisa, com si la temperatura disminuís. Aprofiteu aquesta llarga ombra. Si avanceu trobareu la llum i descobrireu una petita joia industrial amb pinzellades de vegetació.