Ocaña DF: 'gastromescaleria' molt catalana

Aquesta mescaleria i restaurant mexicà-peruà amb producte de la terra és la nova aposta del macroespai de la plaça Reial
OcañaDF
©IvanGiménez OcañaDF
Per Ricard Martín |
Advertising

A vegades tenim la sensació -un xic provinciana- que tot terreny sovint trepitjat pel guiri habitual és territori tòxic per als que van amb el carnet a la boca de bon barceloní. L'obertura del macroespai Ocaña -únic al centre, 1200 m² de fàbrica de segells de goma rehabilitada en macroespai diürn i nocturn- va demostrar que a la plaça Reial es podia compaginar teca i sarau per a nadius i turistes amb elegància, tal com passa als clubs de Berlín o Reykjavík.

Ara, dos anys després de la inauguració, han fet un pas més: acaben de convertir un dels dos bars del lloc en Ocaña DF, una mescaleria i restaurant mexicà amb rivets peruans. Ara bé, sense cercar l'ortodòxia sinó amb la idea de "fer un viatge exòtic i que no sigui massa purista per Mèxic i el Perú. Res massa rígid, perquè més endavant potser canvia", expliquen els propietaris.

Com tot el concepte d'Ocaña, aquest esperit lúdic s'ha concretat en una execució notable; un fer les coses bé però sense prendre's massa seriosament a un mateix. Començant per la mescaleria: han fitxat l'Adriàn Hernández, un bàrman d'Oaxaca, la zona de producció per excel·lència d'aquest licor que comença a no ser tan desconegut per aquí. Hernández -que com tots els bàrmans mescalers prefereix que la gent l'apreciï sol- executa amb gran solvència una carta dissenyada per Mario Greenfield.

Un home que, si em permeteu el joc, és un mite nocturn de Mitte, un paio que ha sabut combinar el vessant autoral de la cocteleria amb la conceptualització de clubs espaterrants (fora de Berlín, l'Ocaña). I sí, Greenfield va inventar el còctel més embafador del món, el Pink Martini, però ho redimeix amb barbaritats com el Conejo Muerto, fet de suc de pastanaga, xarop de curri i mescal.

Fusió amb coneixement de 'causa'
El xef resident també és alemany: Martin Schanninger, també amb background berlinès i nocturn, ha fet un divertit i saborós mash-up del Perú i Mèxic amb el producte català. Tenen barra de tiraditos i cebiche; i els tacos i les quesadillas que arriben a taula no són els ortodoxos, sinó jocs com una quesadilla que, a més d'anar farcida amb formatge, xilis de Jalapa i pebrot, s'associa amb camagrocs i trompetes de la mort i no pas amb el fong del blat de moro.

I els carnívors gaudiran amb unes costelles de porc ibèric al pastor -marinades amb salsa de tres xilis i cítrics- que es desfan com la mantega i reconforten la panxa com el mole. De l'apartat peruà, tasteu-ne la causa (patata) farcida de carxofa. Dos alemanys remenant Mèxic i el Perú amb una òptica catalana? Pot sonar incongruent, però sota la mescla de l'art d'Humberto Spindola i les pintures de Zlotykamien -pioner de l'art urbà a França- té sentit.

Més informació

Restaurants, Mediterrània

Ocaña

icon-location-pin El Gòtic

Ocaña, un macroespai que ret homentage al genial José Pérez Ocaña, vol recuperar l'esperit transgressor d'aquest artista tant poc reivindicat per l'estament oficial. I és ambiciós: al bell mig de la Plaça Reial, allotja un cafè on es pot menjar tot el dia, un restaurant mexicà i Apotheke, una cocteleria creativa. Val la pena visitar-lo, i gaudir de la monumentalitat i amplitud de l'espai. Hi brilla amb llum i nom propi Ocaña DF, un híbrid entre mescaleria i restaurant mexicà on les receptes tradicionals es reinventen amb producte català. Com per exemple, una 'quesadilla' amb camagrocs i trompetes de la mort. la cocteleria és atrevida i de sabors naturals: tasteu el Conejo Muerto, que porta suc de pastanaga, xarop de curri i mescal.

També t'agradarà

Restaurants, Mexicana

Restaurants mexicans de Barcelona

Els millors llocs de la ciutat per assaborir la bona cuina mexicana Reserva als restaurants més populars La cuina mexicana ja fa temps que va arribar a Barcelona, però ara s'ha aposentat com Déu mana. Enrere queden aquells temps en què sota aquesta denominació només podíem parlar de nauseabunds locals de menjar ràpid tex-mex. Ara trobem la gastronomia de Mèxic, barroca i exhuberant, patrimoni de la humanitat, en totes les seves variants: des de restaurants que elaboren una cuina autoral amb un toc de tradició, més ortodoxa, fins a bars i altres establiments que ofereixen un fast-food de qualitat.  El més vist Barcelona gratis! Sortir sense gastar Els diners no són l'excusa per quedar-vos al sofà de casa sense fer res… A Barcelona (encara) hi ha una bona pila de propostes culturals molt interessants que es poden fer completament gratis. Aquí teniu algunes de les nostres preferides per als propers dies. Equipaments culturals gratuïts Virreina Centre de la Imatge El Palau de la Virreina, seu de l'Institut de la Cultura de Barcelona, acull aquest centre d'exposicions especialitzat en la imatge en totes les seves expressions. Arts Santa Mònica L'Arts Santa Mònica és un centre expositiu i d'investigació  on conflueixen la creació artística contemporània amb disciplines com la ciència, el pensament i la comunicació. Amb la connexió entre disciplines com a principi, el centre, nascut el 1984 com a espai expositiu de la Generalitat, vol promoure el diàleg entre les diferents aporta

Restaurants

Oaxaca: fang mexicà

Alta cuina mexicana: Joan Bagur ajunta tradició asteca amb producte català El primer intercanvi d'opinions amb Joan Bagur és sobre el mole. El Joan dirà: "S'ha de diferenciar els moles amb xilis secs dels que porten xilis frescos". Uns són més forts; els altres, més suaus. Ve al cas la reflexió perquè aquesta salsa de salses és tan potent i complexa que arrasa qualsevol animalet amb qui competeixi. És comú guisar aus sense pedigrí, que no resisteixen l'empenta de l'engrut. De forma intel·ligent, el Joan estrena l'Oaxaca amb un mole que serveix de cobertura a un pollastre de Cal Rovira de raça vilafranquina. ¿I què aconsegueix? Que el pollastre, com que és de primera, sobrevisqui a la pasta fosca "amb uns 45 ingredients" que, per precaució, va posar a punt a Mèxic DF abans de volar a Barcelona. Un mole-mole encara que amb un resultat diferent del que podria menjar-se en origen. Amb aquesta entrada he apuntat algunes senyes de l'Oaxaca, l'aliança entre el Joan i el grup Sagardi, representat per Iñaki López de Viñaspre. Vells amics, l'Iñaki va anar a buscar-lo al DF, on va emigrar el xef menorquí després d'haver capitanejat les cuines de Jean Luc Figueras i Drolma. A El Bajío, on governa Carmen Ramírez, Titita, el Joan va trobar la seva escola. Investigador de la gastronomia del país americà, un dia va descobrir que emmagatzemava "2.000 receptes a l'ordinador". Per això, sent la responsabilitat d'aquestes 2.000 receptes i pateix per si els platets no estan prou bé. Ho estan, Joa

Advertising
Bars i pubs

Magatzem Escolà: la pàtria del bon mam

En aquesta bodega hi trobareu qualsevol beguda alcohòlica que se us passi pel cap En aquest enorme celler del Born, antic magatzem de plàtans, s’hi acumulen ara les ampolles gairebé de la mateixa manera que ho feia fa anys la fruita exòtica. Tot i així, encara que un primer cop d’ull a la botiga ens pugui deixar desorientats, el personal que hi ha darrere el taulell ens dóna bons consells i, a més, cada setmana ofereixen una sèrie de vins perquè els tasteu abans de comprar. Amb aquesta mateixa filosofia programen de manera regular activitats obertes al públic. Una de les jornades amb més èxit darrerament són els Tast Me. A l’última sessió, els participants van degustar vuit tipus de vermut amb els seus maridatges corresponents. Una de les peces més valuoses de l’equip del Magatzem Escolà és en João, el seu bàrman. Aquest professional de la cocteleria aconsella els clients quan busquen els destiŀlats més exquisits i també elabora còctels a la planta baixa quan l’ocasió ho demana. Aquest home és capaç d’absolutes filigranes de la combinatòria. Arran del bon criteri d’en João i la persistència d’en Francesc, el propietari del Magatzem Escolà, han arribat a l’apassionant univers del mescal mexicà. S’obté a partir de l’agave i s’elabora mitjançant un procediment natural a l’estat d’Oaxaca. Durant anys, els intermediaris han fet l’agost amb l’abús constant al petit productor. El resultat és que el mescal arriba al mercat a preus alts quan se n’ha pagat una misèria als productors. A

Restaurants, Tailandesa

Els millors restaurants tailandesos

Un passeig per la cuina més orgullosa, picant i delicada del sud-est asiàtic Restaurants tailandesos a Barcelona? Curiosament, si els comparem amb els seus veïns xinesos i japonesos, o fins i tot vietnamites, estan en franca minoria. I no s'acaba d'entendre. La cuina tailandesa combina preparacions lleugeres amb components aromàtics complexos, i un picant que si no vigileu pot ser sobrehumà. Té fama de refinada: un bon banquet tailandès és ideal per a un sopar  romàntic o una celebració íntima. Nou tailandesos que són una delícia Indochine Ly Leap Un deliri de tapes d'inspiració asiàtica, en què Ly Leap juga virtuosament amb les espècies, els cítrics i les herbes aromàtiques. L'espai és una bogeria: mil metres quadrats de jungla, on les taules són illots en un canal d'aigua, amb peixos i tot. Fins i tot hi ha una cabana cambodjana! Consideracions estètiques apart, val la pena fer la despesa i passar una nit en bona companyia i menjar com el caviar de lima o el xai embolicat amb fulles amb salsa de prunes. Segur que després marqueu gol. Bangkok Cafè Avui m’empeny el dilema. ¿Segur que he d’explicar que hi ha un restaurant tailandès fantàstic al barri de les Corts que molts no coneixen, i que els fans del menjar exòtic consideren una troballa de les proporcions d’Atapuerca? Doncs sí, perquè entre la mesquinesa imperant, cal ser generós i saber compartir. Ho deixo anar: heu d’acostar-vos al Bangkok Cafè, un restaurant a mig camí entre un quiosc i una cafeteria. En uns 50 metres,

Advertising