7 restaurants creatius prop de Barcelona

Homofonia simpàtica: el Bar Verat és un restaurant de barri enganxat a l’estrella Michelin de Santa Coloma, el Lluerna. “No volem que la gent es pensi que això és el Lluerna econòmic, perquè no ho és”, diu en Victor Quintilià. I no ho és: tenen cuines separades. I exerceixen l’eslògan del súper, “‘la qualitat no és cara’”, al Verat. Té aspecte de bar 'curriqui' polit –finestral de vidre, estovalles-carta de paper, taules juntes– i una relació qualitat-preu brutal. Quintilià s’esplaia amb plats de casa de menjars (capipota impecable, 6 euros; canelons de rostit, 5,50 euros) i reinvenció de la taverna fent orella de porc amb kimchi i albergínia amb praliné i iogurt (un 'trompel’oeil' de braves on mastegareu el seu geni). Tenen tres fórmules de tapeig per tastar de tot. I afegint-hi el metro, surt més a compte que un restaurant de la capital en dissabte.

El Marimorena té potencial i talent per fer feliç tothom. Ara ho és el seu xef i propietari, l’Albert Mendiola, que va guanyar el premi de cuiner de l’any del Fòrum Gastronòmic de Girona del 2017. Mendiola –deixeble de Berasategui, va elevar a primera divisió la cuina del Bar Mut– és santboià i va obrir “al poble per aprofitar els recursos del Parc Agrari i treballar per a la gent del meu poble”. Mendiola, boig del producte de proximitat, ha bastit una carta de cuina catalana on hi ha plats sucosos –calamarsets amb xiitake i buti de perol de Jafre, la Xanadú del Perol– i molt plat vegetarià, com una pontent escudella vegetal i una truita de carxofes inenarrable. Apreus amables, porducte excel·lent i un menú de migdia esplèndid. Aneu-hi: vint minuts de FGC us separen d’un festival de degustació a 35 euros.

L’Andrés Huarcaya és un cas atípic. Peruà, va arribar a mitjans dels 90 i es va forjar una carrera treballant deu anys al càtering d’elBulli. El Pràctic és nòmada i és ell i la seva dona, l’Ángela: de l’Hospitalet a Sants, van tancar per pencar a Dubai i ara reapareix a Cornellà. L’enclavament és humil, i excel·lent en la seva franja: per 10,20 euros no es pot oferir un menú de migdia millor que un potatge casolà i pebrots del piquillo farcits de peix fresc. “No faig res de l’altre món, però estem tan acostumats als mals menús que fer-ho bé sembla estrany”, diu. El Pràctic original era un teatret d’alta cuina de barri, ara l’han llimat fins al moll de l’os i només són ell i la dona portant una casa de menjars: caminen fins al mercat i compren per a una clientela íntima. En caps de setmana i horari també nocturn hi trobareu el seu extraordinari repertori de tapes de creació pròpia: la seva orella de porc cruixent és una llegenda urbana que s’ha de conèixer. I depèm de com, t'hi pots trobar un menú degustació de tapes per tot just vint euros, que comença amb croquetes de pollastre de lloc d'alta cuina i acaba amb un ceviche peruà de veritat.

Axarquía no és res punk: és una comarca de Màlaga, d’on és la mare del Tomás Rodríguez. Com els Decibelios, és un pratenc orgullós i militant (“el pota blava és sagrat, i treballem totes les verdures i hortalisses del Parc Agrari”). El 2012 van obrir amb la seva dona, Esther Ruiz, l’Axarquía al rovell de l’ou del Prat. Té la fam de la joventut i l’experiència: 36 anys i vint de cuiner, amb una trajectòria marcada per Santi Santamaria: “Faig la seva cuina. Proximitat, mimar el producte sense floritures i coccions lentes”. Hi trobareu platassos com el pollastre pota blava amb gamba, coco i blat de moro; i un menú de migdia impecable i generós, amb una sopa d’all com déu mana; però també invents com l’arròs amb frankfurt i xampinyons.

Mitja Galta, amb un peu a l'Hospitalet i l'altra a Barcelona, es dedica a la nova cuina de barri. És a dir, a dignificar els menús de migdia a base de tractar bé el producte i altes dosis de creativitat. Alguns exemples podrien ser l'arròs bomba amb tripes i zamburiña, o una galta de vedella, desossada, amb una salsa en el seu punt de xocolata. Cal tastar el seu menú de migdia, proposa una oferta setmanal de dimarts a divendres tan inspirada que vénen ganes de fitxar-hi cada dia. Parteixen de la filosofia que hi ha molt camp per córrer dins la tradició. I ho demostra cada dia amb plats sorprenents com el taco de xai amb guacamole. Sempre, sempre, hi trobareu un entrecot filetejat amb un toc d’autor, i els seus arrossos de dijous són de traca.

Creativitat màxima a partir de matèries primeres de qualitat. Dinar o sopar al Plats de Cornellà de Llobregat –molt a prop de l’estació de metro de Gavarra– és tota una experiència. Una tria excel·lent és demanar el menú degustació amb maridatge; però si us cou massa a la butxaca, o simplement no teniu tanta gana, amb el menú diari us podeu emportar al paladar una bona mostra del saber fer del xef Xavier Llanos.

No tots els bars de l'Hospitalet es dediquen al fregit i a la tapa tradicional. This & That Co. és una alenada d'aire fresc entre l'asfalt de la ciutat judicial i Ikea. Juan Pablo Carrizo, un xef que ha passat per ElBulli, o el Celler de Can Roca, entre d'altres, posa en joc una carta de tapes i plats sencers plena d'imaginació que demostren un talent indiscutible. Un exemple: receptes com la del tàrtar de peix mantega amb alvocat i maionesa de gingebre –umami total, s’empassa com aigua fresca– els distingeix de les desenes de tàrtars en sèrie. També tenen un menú de migdia d'allò més curós i recomanable a molt bon preu.