25 terrats de Barcelona amb vistes espectaculars

Si les vistes des de l'hotel i restaurant japonès Nobu són de les més espectaculars de la ciutat, imagineu-vos les del seu bar 'rooftop'! Una panoràmica espatarrant de 360º des de la planta vint-i-cinquena, just al costat de l'estació de Sants. Cal ser hoste de l'hotel per gaudir-la? No. I per fer un capbussó a la piscina? Sí. El paisatge urbà va acompanyat d'una carta curta de sòlids i una altra més llarga de líquids. Per picar; tapes amb accent nipó (pebrots de Padró amb miso), opcions fredes (tàrtar de salmó amb mel de tamari i alga 'hijiki') i entrepans (bikini de formatge payoyo amb miso de yuzu). Per beure, còctels d'autor, vins, sakes i whiskies japonesos. La cosa no acaba aquí. Tots els dissabtes de 19.00 a 23.00 s'hi celebren les Vertigo Sessions; música en directe i la ciutat als vostres peus. Un pla sense fissures.

Casa Luz, el restaurant que en Tomàs Abellan va obrir el 2021, ha assolit un grau de maduresa envejable. El que va començar com a un spin-off del seu germà gran, el Bar Alegria, s'ha convertit en una ferma realitat de cuina d'autor amb esperit mediterrani i barceloní, que basa la seva oferta en una cuina subtil i sense efectismes però carregada de personalitat. I demostra aquesta maduresa en un menú degustació de temporada que sense voler impactar a còpia de reinventar la roda, però tampoc cau en els tòpics de les patates braves i croquetes, és tot un viatge gastronòmic.

Començant des d'uns entrants inspirats en el vermut –com uns musclos en escabetx de pastanaga, o una torrada amb anxova del cantàbric amb mantega fumada– i que s'eleva amb plats plens de força, com una rajada amb patates i suquet de peix de roca, o el seu ja icònic tàrtar de tomàquet amb fulles de caputxina, i kizami. "Soc un restaurador jove i vull donar a Casa Luz una identitat gastronòmica molt vinculada amb Barcelona, i que alhora sigui molt personal", explica Abellan, que ha deixat el format de tapa clàssica al Bar Alegria per centrar-se aquí en el seu vessant creatiu. Hi trobareu dues opcions de menú degustació: un menú curt de nou passes i un de llarg a 98. I les dues opcions a un preu sensiblement inferior al que és menjar de Michelin (però amb un nivell de satisfacció anàleg, o potser superior).

Un dels restaurants amb les vistes més boniques de Barcelona 

La cirereta la posa la localització: és dels pocs restaurants de Barcelona situats en un terrat i que no forma part d'un hotel. Podem dir que té un caràcter un xic secret: a peu de carrer, s'accedeix a Casa Luz per un ascensor que et porta al capdamunt del número 1 de Ronda Universitat. Allà, us espera un menjador amb finestrals i ple de llum que certifica que plaça Universitat vista des de l'aire és fins i tot bonica, i l'edifici de l'antiga Universitat, directament una meravella. Sens dubte, una vista que promou les intencions romàntiques, bé sigui de nit o de dia: a primera hora de la tarda, una llum daurada inunda tota l'estança. 

Can Bo fa referència a Francesc Cambó, una de les figures polítiques clau del catalanisme del segle XX. Aquest restaurant, ubicat a l’hotel Grand Central, però amb entrada independent, es troba a la Casa Cambó, un edifici noucentista que va ser la residència privada del pare de la Lliga Regionalista. Entreu al vestíbul i us sentireu com a Chicago; el polític va encarregar l’edifici a Adolf Florensa després d’una visita a la capital d’Illinois, fascinat per la nova arquitectura emergent després del gran incendi de 1871, racionalista i amb jardins als terrats.

El restaurant d’Oliver Peña és excel·lent, entre les millors tapes de Barcelona. Però no us oblideu de pujar al terrat: ho fareu amb el primer ascensor que hi va haver a Barcelona, i desemboca en una terrassa amb un jardí de Rubió i Tudurí, el gran arquitecte modernista. A la vuitena planta, permet una visió panoràmica del nucli antic de Barcelona impressionant, amanida amb l’efecte refrescant de la seva piscina infinita. I la carta —es pot demanar de 13 a 22 h sense interrupció— és una versió més internacional i directa però igual de fina que la de Can Bo.

El Grup Confiteria gestiona la terrassa Bonavista, situada al rooftop de l’Hotel Moxy (Mallorca, 1). Tot un espectacle: els seus més de 500 metres quadrats acullen una cocteleria, un restaurant d’inspiració mediterrània, una gran terrassa i una zona amb minigolf i pista de curling.

L’espai lúdic inclou diferents pistes de minigolf amb obstacles inspirats en personatges icònics barcelonins com el Cobi de les Olimpíades, l’antena de Calatrava i una rèplica 3D de l’hotel. Pel que fa al curling, s’ha instal·lat aprofitant les zones de paviment de fusta. L’interiorisme és un dels grans protagonistes, i fa que tothom qui hi entra tingui la sensació d’haver viatjat de continent i de segle. L’espai ha estat dissenyat per l’estudi Pichiglas Studio, que s’ha inspirat en l’estètica pop i alegre dels edificis de Miami dels anys setanta.

A la vuitena planta del ME Barcelona (Casp, 1-3), amb vistes privilegiades a la plaça Catalunya, hi ha Furtivo, una terrassa pensada per desaccelerar sense sortir del centre. I compleix amb l’ambició de tot bon rooftop: tenir personalitat pròpia. Ambient elegant però assequible, música en directe els caps de setmana i una piscina amb accés diürn mitjançant pool pass. La carta combina còctels d’autor i tapes per compartir, però el detall més curiós és la inclusió de mocktails amb col·lagen.

Aquests còctels sense alcohol responen a una tendència a l’alça: reduir el consum d’alcohol i afegir-hi un plus funcional. El col·lagen, una proteïna clau per a la pell, les articulacions o el cabell, s’incorpora aquí en un format refrescant i amb vocació wellness. El resultat és una beguda lleugera, saborosa i amb un toc cosmètic, pensada tant per a qui vol cuidar-se com per a qui simplement prefereix evitar l’alcohol.

El Palace Barcelona estrena El Jardí Libanès a la seva terrassa, una nova pop-up estacional que trasllada la tradició gastronòmica del Líban al centre de la ciutat. El xef Paul Haddad, originari de Beirut, proposa un sopar basat en receptes familiars amb mezza per compartir (hummus, mutàbal, tabulé, falàfel, entre d’altres) i plats principals com el llobarro a l’estil Samke Harra o diferents carns marinades a la brasa, seguint tècniques tradicionals libaneses.

L’experiència se celebra cada nit fins a finals de setembre al Rooftop Garden de l’hotel, un espai envidrat que s’obre cap a l’exterior i permet sopar al costat de la piscina amb vistes als terrats de Barcelona. Com a complement, també s'hi fumar shisha, amb més de 40 sabors disponibles, o triar entre una àmplia carta de begudes. Sense grans artificis ni excessos, El Jardí Libanès és una proposta estiuenca que aposta pels sabors directes, els sopars llargs i la calma d’una nit càlida en bona companyia.

La 173 Rooftop Terrace de l'InterContinental Barcelona no és només una terrassa: és un mirador de luxe sobre la ciutat, coronat per una infinity pool, llits balinesos i la posta de sol més fotogènica de Montjuïc. Tres nits per setmana, la música en viu acompanya la caiguda del sol: els dimarts, rumba íntima de la mà del guitarrista Javier Ros; els dijous, jazz elegant, pop francès i àries d’òpera interpretades per Sabine van Waesberghe; i els dissabtes, soul, pop i dance amb Nika Mills, que puja el ritme a mesura que vibra la terrassa.

A partir del 21 de juny, el Montjuïc Pop-Up Summer Restaurant eleva encara més la proposta amb una carta estival que treu múscul: cebiches, marisc fresc i un txuletó imponent, entre espelmes i skyline. Un oasi efímer que marida gastronomia, brisa i sofisticació sense necessitat de sortir de Barcelona.

A l’última planta de l’hotel Almanac es troba l’Azimuth, una terrassa amb vistes privilegiades. Sí, esclar, beneit, diràs: quina terrassa d’hotel no té vistes privilegiades? La particularitat és que des de la de l’Azimuth et proporcionen uns prismàtics i informació perquè puguis apreciar la Sagrada Família, les Cases Rocamora, l’edifici modernista de la Unió i el Fènix, el Temple Expiatori del Sagrat Cor al cim del Tibidabo i la Catedral de Barcelona.

Azimuth és un terme que fa referència a les coordenades dels objectes celestes. En consonància, aquí hi trobareu cocteleria d’autor inspirada en les constel·lacions que es veuen des de Barcelona, música afrohouse en directe... i fins i tot nits amb classes d’astrologia i tirades de cartes del tarot! Però tots sabem que l’únic misteri és com t’aguantes dret després de set cerveses, dropo.

L'Hotel Kimpton Vividora, de la cadena britànica IHG, és allò que en diuen un hotel-boutique: un establiment de gran luxe discret (això és un cinc estrelles) que es troba arrecerat entre la Plaça Vila de Madrid i el carrer del Duc. I la seva façana amistosa i vintage no revela que a dins hi trobaràs un hotel amb 156 habitacions i tres espais de restauració diferents; el restaurant Fauna, el bar GOT Coffee & Cocktails i la Terrassa de Vivi. Centrem-nos en aquest últim; situada a la sèptima planta, té una perspectiva de 360º i una carta amb dues pàgines dedicades a la teca (tot per picar; croquetes, braves, bikini, hamburguesa) i vuit al mam. Aquí, cocteleria fina i d'altura.

Un pes pesat 'rooftopero': la seva terrassa no es diu 360º per res. A la planta 11, a quasi quaranta metres d'alçada, la visió panoràmica de la ciutat talla l'alè. Està oberta cada dia de 12 a 24 h, i té un servei de bar i cocteleria d'allò més solvent. Agafa un bon trago i fes una volta sencera, 'copasso' en mà. Allò ideal és celebrar que és cap de setmana en el seu esplèndid –i de preu mesurat– 'brunch', i pujar al cel a celebrar aquesta punteta de borratxera, assegut al cim de la ciutat.