Història
Bernat Dalisay, nascut a Filipines, va arribar a Barcelona fa 25 anys, gairebé els mateixos que ha passat entre fogons. Va treballar durant onze anys en una marisqueria i uns altres onze al Gelida, un dels grans restaurants populars de la ciutat. L’estiu de 2002 va obrir el Bo de Bernat, el seu propi restaurant, que manté el mateix esperit: una casa de menjars familiar amb preus populars, una carta llarguíssima de cuina catalana i tot elaborat des de zero, amb ofici i estima.
Carta
Aquí mana la cuina catalana de xup-xup, i es nota. Les galtes de porc, meloses i amb la crosta torradeta, són mítiques, però també hi ha creacions pròpies que sorprenen, com unes croquetes de fricandó memorables. La carta és extensa, cosa que normalment podria generar dubtes, però en aquest cas és sinònim de solvència: cada plat que surt de cuina demostra que no som davant d’un ‘fartapobres’, sinó d’un restaurant popular seriós, del tipus de Can Vilaró. A l’estiu brillen imprescindibles com el gaspatxo, i al matí s’hi serveixen esmorzars de forquilla com els d’abans.
Ambient
El Bo de Bernat és un restaurant que s’omple amb motiu: té ànima, tradició i un ambient que fa olor de cuina de veritat. El local és senzill però càlid, i transpira autenticitat. Aquí no hi ha pretensions, només ganes de menjar bé, de sentir-se com a casa i de compartir taula amb veïns, treballadors del barri i amants del bon guisat. És un d’aquells llocs que fan ciutat.
Preus
La fórmula és clara i honesta, sempre amb preus assequibles: per 15-18 euros pots menjar a la carta com un rei. El vi, servit a copes, també sorprèn: negre del Priorat, blanc de Gandesa… tot bo, tot amb sentit.
Segon local
Es troba al carrer Aragó, cantonada amb Urgell, al número 122. El gestionen el Joel, a la cuina, i el René, a la sala, cosins del Bernat, així que tot queda en família. L’espai és més ampli que el local original i, a més, amb millor acústica.