Els millors bars i restaurants de Nou Barris

Un (relatiu) secret gastronòmic bo i agraït, amagadet allà on estires el braç i ja toques Collserola. Aquest negoci familiar, amb gairebé mig segle d’història, ha passat de casa de menjars a restaurant d’alta cuina tradicional. Els germans Gerpe mantenen viva la cuina de la seva mare i de l’àvia Juanita, però ara des d’un local reformat que també obre, amb un ambient més íntim i sofisticat (el redisseny ha anat a càrrec de l’arquitecte Pere Cortacans, el mateix del Shunka). Producte i coccions d’alta cuina: tenen la mà trencada amb els arrossos i els guisats, i és una zona lliure d’esnobismes; el seu filet amb foie-gras no enveja res al del lloc més pretensiós. El servei és com vosaltres, bona gent, sense sommeliers fatxendes que us humilien per triar el segon vi més barat de la carta.

On: Federico García Lorca, 31 (Nou Barris)

Braves, ous estrallats, croquetes, ensaladilla, torreznos segovians adobats, potes de calamar a l’andalusa, bunyol rostit de calamar i morro, un parell d’hamburgueses d’alt voltatge, arrossos i plats principals com el costellar lacat amb parmentier de poma i crispetes, o dos mar i muntanya: el de pop i cansalada cuinada a baixa temperatura, i el melós de vedella amb salsa de cacau i suquet de gambot. Totes les postres són casolanes, com el pastís de formatge amb mascarpone i cremós d’ovella. L’oferta rotativa de les pissarres és tan animada com la clientela d’aquest bar de Roquetes, que s’ha entossudit a fer les coses molt bé i ho ha aconseguit.

On: Almansa, 89 (Nou Barris)

No s’ha de confondre amb l’espectacle 'one-man band' de Vidal Gravalosa a l’Eixample (tot i que hi ha similituds). La Forquilla de Nou Barris és un restaurant familiar amb molta mili a l’esquena –van obrir l’any 2000– i que ha evolucionat del menú i les tapes de batalla a una cuina original i de qualitat, aplicada al fet diari. Fan un menú de migdia boníssim, on campen, amb alegria, la tradició catalana amb la mexicana –us hi trobareu, per exemple, una cua de bou compartint cartell amb uns tacos de 'birria'– i tocs asiàtics (que bons els seitons arrebossats amb kimchi!). De nit, el potenciòmetre gastro s’apuja amb plats creatius a preu assequible: vegeu el carpaccio de peus de porc amb maionesa de piparres. 

On: Font d'en Canyelles, 88 (Nou Barris)

Ai, el Plaza! Un d’aquells llocs on el tracte és tan proper que sovint no cal ni demanar, perquè darrere la barra ja saben què prendran els parroquians. En tres paraules: orgull de barri. L’hospitalitat va a càrrec d’en Jordi i la Pepi, els amos. Barra d’acer inoxidable i rajoles pretèrites, terra de granit, taulell generós, màquines escurabutxaques i terrassa. No li falta ni li sobra res. A la carta: gildes, braves, bomba, ensaladilla russa, truites, croquetes, torreznos, lacón, orella, calamars fregits, secret ibèric, etc. Els 'hits' de la casa són les patates a la planxa amb allet i julivert, la cassola de pinxos i la piruleta de xistorra. També hi ha una bona oferta d’entrepans i torrades. Els preus, de barri, com han de ser.

On: Pou, 38 (Nou Barris)

El nom d’aquest bar cantoner i la seva breu carta es troben. A Bolívia, una 'chola' és una dona mestissa, i l’oferta d’aquí també va de mescles. Fan cuina mediterrània de fusió amb girs forans; albergínia rostida amb shiro-miso i virutes de formatge de cabra Monte Enebro, calamarcets a l’andalusa amb ratlladura de llima, petxines variades amb llet de coco, brioix amb broqueta de botifarra i morcilla a la brasa, allioli fumat i ceba cruixent. De postres, pastís de formatge (cremós, fet amb manxec amb romaní). Carta de vins curiosa; deixeu-vos aconsellar pel personal, molt atent. El local és minúscul i té poques taules a la terrassa, reservar és imprescindible els caps de setmana. Amb un Solete Repsol. 

On: Felip II, 244 (Nou Barris)

Cuina casolana senzilla per satisfer amb una relació qualitat i preu insuperable. És un dels restaurants de referència de Nou Barris per la seva oferta variada de carta i per un menú de migdia que atrau molts treballadors. I calen restaurants així. Sense pretensions, bo i barat. Els exemples són infinits perquè el menú va canviant regularment en funció dels productes de temporada: amanida de xató, saltat de bolets amb botifarra, fideus rossejats, confit d’ànec, calamarsons a l’andalusa amb salsa de gambes, lluç amb all cremat i arròs de bolets, filet de llobarro a la planxa amb cremós de pistatxos... Menjar de casa amb un tracte immillorable. Què més es pot demanar?

On:  Borges Blanques, 20 (Nou Barris)

'Tapicas' amb bona fama en aquesta taverna aragonesa, un referent de Nou Barris. Com a bons 'maños', aquí tot és '-ico'! Destaquen els 'chipironicos', els 'choquicos', el 'morrico fritico' i tota la resta de fregits que ho peten fort. També els tigres (musclos arrebossats) i els pebrots de Padrón. Les patates braves mereixen una menció a part: tot i no ser de les més sonades de Barcelona, podrien entrar a més d’un top 10. Són molt apreciades i, sobretot, recordades pel seu allioli contundent. Els caps de setmana, el local va ple com un ou i és difícil aconseguir-hi taula. Tingueu en compte que no reserven però sí que donen tanda a la 'salica' d’espera.

On: Passeig de Fabra i Puig, 296 (Nou Barris)

És bo saber ubicar una bona taverna basca a cada barri. A Nou Barris hi ha el Txapeldun, que s’ha convertit en un clàssic amb més de vint anys en actiu. Si voleu un mos ràpid, tireu de pintxos, que són una meravella. Si sou de compartir i anar fent, aposteu per la carta de tapes basques, com les llonganisses confitades de Pamplona, els pebrots de Gernika, la xistorra d’Arbizu i les croquetes d’idiazàbal d’Azpeitia. Les tapes de llotja (navalles, calamarsons, sèpia, etc.) van a part, com a destacat, com també els ous estrellats, les amanides, les croquetes i les cassoletes. Si voleu posar la directa, aquí serveixen una mitjana de 700 grams a la brasa amb una maduració de 30 dies. Amb tirador de cervesa donostiarra Keler.

On: Pg. de Fabra i Puig, 159 (Nou Barris)

La gent de Nou Barris ja fa temps que va a Casa Angelita per gaudir de tapes de mar, arrossos i mariscades antològiques. Tot fet amb producte fresquíssim perquè en Jordi, l’amo, és net de peixatera i li corre salnitre per les venes. Els arrossos amb més tirada entre els feligresos són el caldós amb llamàntol i el negre amb calamarsets. De tapes triomfen els canyuts, els cargols de punta i les tortillitas gaditanes de gambetes. La carta és més aviat curta, però les esperes són llargues (especialment els caps de setmana). Els preus són més propis de la Barceloneta
que no pas de Nou Barris. Ja se sap, la qualitat es paga. Sense sortir del districte, el restaurant El Camarote (Nou Pins, 36) també és seu.

On: Lorena, 20 (Nou Barris) 

Era un bar de barri capitanejat per dues germanes trempadíssimes que van aconseguir convertir-lo en el punt de trobada vermuter de molts veïns durant gairebé una dècada. El relleu va arribar amb accent argentí. La Noelia i la Lorena Riorda, també germanes, continuen despatxant bons cafès, esmorzars, entrepans i vermutades. Les canyes, les copes de vi i els vermuts ara es poden acompanyar de pintxos, torrades i algun platet per compartir. Atenció a tots els planxats i, en especial, al de gilda: anxoves, olives i bitxo ben picadet, amb formatge Havarti i mostassa en gra. El pa és de Pans Creatius, de Daniel Jordà, que són veïns. Les postres són casolanes i d’arrel argentina (alfajores, chocotorta, etc.).

On: Plaça de Garrigó, 7 (Nou Barris)