Clara Segura: actriu, directora, productora

Estrena la comèdia 'Cobertura' al Romea amb Bruno Oro de 'partenaire'

Clara Segura
Foto: Maria DiasClara Segura

L’actriu de Sant Just Desvern ens ha meravellat com a Antonietta, Electra, Serafina delle Rose, Nawal, Xen Te... Papers als quals ha donat vida amb aquesta manera d’actuar tan propera. Ella, però, fa anys que busca donar sortida a la seva vis còmica. I s’hi ha posat amb el seu amic de l’ànima, Bruno Oro, tot estrenant la seva cadira de directora. L’obra es diu 'Cobertura', que han escrit el mateix Oro i Alejo Levis. Seran al Romea set setmanes i ja està gairebé tot el paper venut.

Debutes com a directora...
Era el més natural. El més orgànic. En Bruno i jo hem fet dos espectacles junts i aquest és el tercer, més la sèrie 'Vinagre' pel mig. Tots eren espectacles una mica més senzills que aquests... La idea era que jo m’encarregava de l’acting i ell d’escriure.

L'Alejo Levis us ha ajudat, oi?
Necessitàvem algú altre, perquè el nostre criteri no fos tan endogàmic, perquè ens mirés de fora quan jo soc en escena... De cop veig els vídeos del que fem i dic: ho faig fatal, estic suspesa! He d'estar pendent de tantes coses...

T’has complicat la vida, a més, perquè ets a dins i a fora.
Per sort, tinc persones meravelloses que m’ajuden i que es posen la meva jaqueta perquè vegi com quedo des de fora. A més, passa que, sent directora, no em puc enfadar. Perquè ho entenc tot: entenc que els actors estan desbordats, que jo estic desbordada. Jo, com a actriu, no li puc dir a la directora: “De què vas? Si anem de cul!”. He tingut tanta pressió que fins i tot he patit un vessament a l’ull. Alhora és molt diver, perquè veus coses que no funcionen i les pots canviar.

I debutes com a directora en un gènere, la comèdia, que no has tocat gaire en escena.
No gaire, no. Per això necessitava tornar-me a ajuntar amb el Bruno. Si ve gent, perfecte. Si no, que nos quiten lo 'bailao'. Tot el que hem rigut assajant!

Has treballat molt amb Oriol Broggi, però aquí no t’haurà pogut ajudar gaire...
Hem treballat amb els seus materials, hem assajat al seu espai, hem fet servir el seu equip... M’envia missatges tranquil·litzadors.

TItol

No has fet mai comèdia, amb ell.
A l’estiu! També tinc molta complicitat amb la Sílvia Munt, que m’ha recomanat que em protegeixi amb el muntatge. Ella sap moltes coses. Jo tinc zero protocol.

Li faràs la competència, a Broggi.
El seu espectacle és per descarregar emocions. I el nostre, per descarregar per l’altra banda. Els espectadors poden anar d’un lloc a un altre. Així fan una catarsi general.

Què hi ha a 'Cobertura' de 'Vinagre'?
Que fem molts personatges. És cert que volíem ser conseqüents amb nosaltres mateixos i no volíem regalar gags de 'Vinagre' als seus fans. També hi són, però volíem explicar una història. No volíem agafar 'Vinagre' i traslladar-lo al teatre. El que ha passat és que la sèrie ens ha complicat tècnicament: a 'Vinagre' hi ha una caracterització de tele i a 'Cobertura' no podíem anar enrere. Tot ha de pujar de to.

És pitjor que 'Incendis'?
Per dintre, sí. O que '28 i mig'... A 'Cobertura' fem un homenatge al cine, cosa que ens permet fer servir el vídeo. Això ens agrada molt: venem una imatge del nostre cinema amb un glamur que realment no tenim. De cop, et falla la cobertura i tens un problema gran. Costa molt que una gala flueixi. La nostra és un despropòsit. Hi ha aquesta cosa cutre que ets a la catifa vermella i alhora caus a les escales quan puges a recollir un premi. Això ens agrada. Són coses reals que ens passen als actors: estàs fent un bolo i t’has de posar un vestit on no entres.

A Catalunya, no hem assolit mai el glamur madrileny?
Potser no li donem tanta importància. Ja hi deu haver alguna cosa de caràcter. Jo mateixa. Als Gaudí, hem intentat donar una mica de credibilitat a tot això. I tot passa pels diners. Tenim una indústria molt petita.

Què hi ha de tu a la Roxana, el teu personatge principal de 'Cobertura'?
L’estrès aquest d’anar fent projectes i projectes. No viatjo tant com ella i, per sort, no estic tan enganxada al mòbil i a les xarxes socials. Pel que fa al caràcter, és una tia positiva, emprenedora, amb criteri. Hi ha una part de mi, sobretot quan m’entusiasmo. I certa innocència... M’agrada molt fer d’actriu que guanya molta pasta.

TItol

No ets gaire diva?
Per això m’agrada fer de divorra al teatre... La gent, quan em para, em diu coses maques. Un dia vaig dir que em sabia greu perdre’m les nits, els contes que hauria d’explicar als meus fills. Una senyora em va parar, dies després, per dir-me: és que els contes ens els expliques a nosaltres! Estic súper contenta amb la resposta de la gent. Vaig tenir uns pares que em van fer tocar de peus a terra, que em van ensenyar a ser persona, a respectar els altres.

T'has quedat amb ganes de fer més cinema.
Sí. Però fins que l'arruga ho permeti... I com que canviaran les tornes i les dones normals, amb arrugues, treballarem molt... La Roxana, amb aquest feminisme de pamflet, té molta raó.

Com a actriu, tens la capacitat de posar en marxa les obres que vols fer?
Sssí... Ens trobem amb companyes i diem: tornem a treballar juntes. I només cal trobar un productor que digui: “Vinga”. Aquí, a 'Cobertura', tant el Bruno com jo també som productors. Quan saps que mous molta gent, és normal que agafis les regnes del teu rendiment. Amb en Bruno ho vam pensar, quan dèiem de fer una cosa una mica més gran. Ens vam preguntar: “Busquem un productor?”. I vam dir: “No, siguem valents, fem-ho nosaltres”.

Els actors d'aquí ho hauríeu de fer més?
Tothom fa temps que em diu que hauria de produir jo mateixa les 'meves' obres de teatre. M'ho ha dit Paco León i Javier Gutiérrez. Així ets l'amo. I pots gestionar el teu temps. També és més estressant i ets més al punt de mira. Si no agrada, com a actriu, serà una pena, perquè sempre vols que vagi bé. Com a productor, necessites que vingui gent.

Què serà el pròxim?
Com a productora, no ho sé. Com a actriu, serà com a assalariada!

NO T'HO PERDIS:Les millors obres de la cartellera