Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
Ivan i els gossos
©Ros Ribas

El millor del 2013: Teatre

Repassem les obres més interessants i el relleu generacional que s'ha consolidat als escenaris. I també el punt fosc de la temporada

Escrit per
Time Out Barcelona Editors
Publicitat

No s'ho creuran, però aquest any ha estat fantàstic. No de públic, ni de taquilla, ni potser de resultats artístics, però s'ha consolidat un relleu generacional que feia vint anys que el món del teatre esperava, a banda de veure el naixement d'iniciatives que són el futur d'aquest país. Però l'IVA al 21% ha passat factura i ha deixat molts cadàvers a la cuneta. No seran els últims, perquè la guerra no ha acabat.

ELS D'AQUÍ MOLEN
Anys i panys menyspreant el teatre escrit en català i ara resulta que les dues obres de text amb més èxit de la cartellera són de Jordi Galceran ('El crèdit') i de Pere Riera ('Barcelona'), sense oblidar-nos de Guillem Clua ('Smiley') o Marc Crehuet ('El rei borni'). Comèdia i drama. A fora, a més, els dramaturgs catalans van com un tro: 'Els jugadors', de Pau Miró, acaba de guanyar el premi al millor text estranger a Itàlia. Se'ns rifen, vaja.

LA PERLA 29
La tropa d'Oriol Broggi està marcant terreny i amb '28 i mig' s'ha consolidat com la companyia del moment. I l''Adiós a la infancia' que és ara mateix al Lliure prova que són la companyia més barcelonina, la que ha entès millor què és la ciutat, la seva gent i el seu públic. La seva Biblioteca de Catalunya és un temple que no pot fer altra cosa que créixer. Ens agradaria poder veure-hi almenys vuit o nou obres per temporada.

POL, LAURA I MARCEL
Mai no són temps dolents per als joves. I sovint ens veiem obligats a treure'ns el barret davant d'una interpretació que ens sacseja, com la de Pol López a 'Ivan i els gossos'. Sol en escena amb un text desolador entre les mans, et fa miques amb la mirada. Laura Aubert també va aixecar el vol a 'Els feréstecs', amb una vis còmica insòlita per a una actriu de 26 anys. Marcel Borràs completa el trio, d''Atraco y paliza'... a 'Jo mai'.

LA VERONAL
Però si hi ha hagut un abans i un després és des que vam veure 'Siena' al Mercat de les Flors, un xoc estètic obra de La Veronal que ens demostra que aquí també es pot aixecar la millor coreografia de l'any. El cap pensant de la tropa, Marcos Morau, comença a ser famós al nord d'Europa i a no poder assumir encàrrecs. Ambició, força de treball i talent.

Assignatura pendent per a l'any que ve: TEATRES PÚBLICS
Sense teatres públics a ple rendiment, aquí i a qualsevol país d'Europa, no hi ha teatre de qualitat possible. A Barcelona ho estan passant molt malament, encara que intentin dissimular. Tenen menys públic perquè fan menys funcions. Però també s'han tornat molt més conservadors. I aquí no ens oblidem dels espais creatius subvencionats. El teatre, per a la gent que comença, no pot ser una professió, sinó un hobby. I això podria ser un desastre.

També t'agradarà...

Les obres que no et pots perdre
  • Teatre

Els dolents (Shakespeare's Villains) El nom Adiós a la infancia, una aventi de Marsé Marry Me a Little Un aire de família El més vist 5 coses per fer avui Aprofita el teu temps i troba el que necessites: el millor del dia al teu abast Japonisme. La fascinació per l'art japonès Que consti que en Pere Calders ja ens havia avisat: som víctimes d’una invasió subtil. Jo mateix em vaig criar amb la Heidi i el Marco, escoltava música d’un Walkman Sony i m’afarto de sushi. Qui no ha tingut una Playstation o ha jugat al Super Mario Bros? O rigut amb 'Humor amarillo'? Doncs aquest fenomen ja dura segle i mig, com bé demostra l’exposició 'Japonisme. La fascinació per l’art japonès' al CaixaForum. Tot va començar el 1868, quan, després de segles d’aïllament, el Japó va reobrir els seus ports al comerç internacional. No avançaré esdeveniments, però al carrer de Ferran, per on ara passen la majoria de les manifestacions, hi havia fins a sis botigues de productes japonesos. I a Barcelona, dos museus dedicats a l’art japonès s’anunciaven a les guies turístiques. Hi havia grans col·leccionistes d’art japonès, com Josep Mansana, que va arribar a reunir més de 3.200 obres de gran qualitat.Deia que tot va començar el 1868. París va ser el gran centre comercial de productes japonesos. I Barcelona estava a 24 hores en tren de la capital francesa. Tots els artistes catalans que passaven per París n’estaven assabentats. Fortuny va ser el primer. Més endavant, Santiago Rusiñol o Darío de Regoyos

Nadal al teatre
  • Teatre
  • Circ

Les obres que no et pots perdre aquest Nadal Farts de compromisos familiars, sobredosi de torrons, nadales ràncies i carrers plens de llums epilèptiques? Us proposem passar les vacances de Nadal en companyia d’Orwell, Shakespeare, Miguel de Molina, Josep Maria Miró, i d'altres autors, aixoplugats en l’escalfor del teatre. El més vist 5 coses per fer avui Aprofita el teu temps i troba el que necessites: el millor del dia al teu abast Japonisme. La fascinació per l'art japonès Que consti que en Pere Calders ja ens havia avisat: som víctimes d’una invasió subtil. Jo mateix em vaig criar amb la Heidi i el Marco, escoltava música d’un Walkman Sony i m’afarto de sushi. Qui no ha tingut una Playstation o ha jugat al Super Mario Bros? O rigut amb 'Humor amarillo'? Doncs aquest fenomen ja dura segle i mig, com bé demostra l’exposició 'Japonisme. La fascinació per l’art japonès' al CaixaForum. Tot va començar el 1868, quan, després de segles d’aïllament, el Japó va reobrir els seus ports al comerç internacional. No avançaré esdeveniments, però al carrer de Ferran, per on ara passen la majoria de les manifestacions, hi havia fins a sis botigues de productes japonesos. I a Barcelona, dos museus dedicats a l’art japonès s’anunciaven a les guies turístiques. Hi havia grans col·leccionistes d’art japonès, com Josep Mansana, que va arribar a reunir més de 3.200 obres de gran qualitat.Deia que tot va començar el 1868. París va ser el gran centre comercial de productes japonesos. I Barcelona e

Publicitat
Cartellera de teatre infantil
  • Nens

Els espectacles per a nens que es poden veure a la ciutat Boom! Circ Raluy L’històric Circ Raluy torna un cop més a Barcelona per fer la seva temporada nadalenca amb un espectacle per a tota la família. BOOM! és la nova producció del Circ Raluy, que connecta la tradició i la modernitat: el títol evoca els mítics homes-bala, però els números més habituals es combinen amb d'altres d'innovadores. Sempre, això sí, amb la perfecció de la tècnica i l’elevada qualitat artística que caracteritzen la familia Raluy. Granotes, gripaus i altres trifulgues D’un majestuós conjunt de cistelles ben disposades van sorgint històries curioses de granotes, gripaus, serps, cabretes i altres animals. Contes que fan referència a llocs i personatges històrics o llegendaris catalans. Geronimo Stilton & Fantàstics Geronimo Stilton presenta el grup de música Fantàstics al Teatre Condal i junts cantaran les noves versions de Manu Guix del Musical del Regne de la Fantasia, així com temes de nova creació que es presenten en primícia del disc que està preparant el nou grup juvenil 'Fantàstics'. La odisea de andar por casa Què és un mite? Un llibre que juga a ser mar a la història de l'home. D'on vénen les aventures? D'un vell bagul oblidat. Dins hi ha gegants d'un sol ull, déus que dominen mars, vents i un heroi, Ulisses, que amb la seva valenta tripulació solcarà el Mediterrani sortejant les dificultats de la destinació. La història heroica per excel·lència vista a través dels ulls d'un nen que entra i s

Nous talents de l'escena
  • Teatre
  • Experimental

BarriBrossa, SÂLMON i Escena Poblenou escalfen la tardor de teatre i dansa Últimes crítiques Adiós a la infancia, una aventi de Marsé Després de la meravellosa immersió en el món de Federico Fellini amb '28 i mig', Oriol Broggi s’ha capbussat en el de l'escriptor Juan Marsé de la mà del dramaturg Pau Miró, recentment premiat a Itàlia per la seva obra 'Els jugadors',  tot creant un retrat mental i físic de la Barcelona de postguerra amb fragments de part l’obra de Marsé. Romeu i Julieta El teatre Akadèmia ha fitxat al britànic Dugald Bruce-Lockhart, actor de la famosa companyia Propeller, assídua del festival Temporada Alta, per aixecar una producció de 'Romeu i Julieta'  amb resultats francament engrescadors, tot i no comptar amb noms gaire coneguts en el repartiment. La rosa tatuada Clara Segura és una actriu tan extraordinària que brilla fins i tot en un projecte amb ombres com 'La rosa tatuada' que protagonitza al TNC, dirigida per Carlota Subirós. Irradia sinceritat, lliurament, felicitat pel que fa. Una intèrpret natural que intueix l'expressivitat del seu cos. Miniteatres: Dulce Navidad Nadal vol dir alegria, consumisme, decepció, solitud, família, melangia, atipar-se, borratxera, oportunitats i fracassos. I tot el que vostès vulguin, segons la seva història, la seva vida. A les funcions de vespre dels MiniTea3 ofereixen quatre situacions, quatre obres d'un quart d'hora, però podrien ser-ne vint, o dos-centes. Totes, pròximes, interpretades de manera correcta, però sem

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat