El rànquing dels musicals de Barcelona

De la veneració evangelitzadora d'Evita a Nou Barris a l'espectacular botifarra a la cultura domesticada i dirigida de Rusiñol. Un llarg viatge de l'Espai Brossa a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya. El viatge musical de Jordi Prat i Coll. El director de 'Liceistes i cruzados' ha transformat 'Els Jocs Florals de Canprosa', la polèmica comèdia en un acte de Santiago Rusiñol de 1902, en una irònica mascarada sobre la catalanitat. Espectacular broma -amb més de trenta artistes en escena- plena d'idees, detalls, troballes escèniques i espectaculars interpretacions: que grans la Boladeras, la Moliner i el Genís!

Si Onyric, el projecte de Daniel Anglès al Condal, manté en el futur la qualitat de 'Fun Home', cal desitjar-li la millor de les sorts. Té el seu mèrit començar amb un títol de l'Off-Broadway, basat en unes memòries gràfiques de la dibuixant de còmics Alison Bechdel, amb una protagonista que viu i comparteix amb naturalitat la seva identitat 'queer', amb una excel·lent partitura de Jeanine Tesori sense atrapa-temes per taral·lejar i un llibret sense concessions i adult de Lisa Kron, encara que la infància tingui el seu pes dramàtic. Un musical amb 'spoiler', sense edulcorant i sense melodrama.

Vienna és Maria Casellas i Johnny Guillem Rodríguez. L'acurada veu de Casellas no busca imitar Joan Crawford i Rodríguez de vegades es recolza en el lànguid encís de Chris Isaak i la seva Fender Stratocaster. Espectacle íntim ple de frases i diàlegs memorables, cançons evocadores, humor alimentat pel record i homenatges a la pròpia infància i al mite, que de vegades sembla volar per sobre d'uns intèrprets que haurien de transmetre més carisma. I et conviden a sarsaparrella, foraster.