Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
Moha Amazian
Foto: Scott Chasserot

Els 10 grans noms que marcaran la temporada teatral 2022-23

Gent jove i experimentada, grans artistes i teatrers que volen que aneu a veure’ls, perquè són bons i us faran viure experiències úniques

Escrit per
Andreu Gomila
Publicitat

Preparats per encetar la temporada teatral? El mes d'octubre és quan de veritat agafa embranzida i durant els pròxims mesos s'estrenen un munt d'espectacles que us recomanem amb totes les nostres forces. Per ajudar-vos a endinsar-vos en la frondositat de la cartellera us en presentem els veritables protagonistes. En sentireu a parlar!

NO T'HO PERDIS: Les millors estrenes de teatre i dansa del mes

Gemma Polo, 'Concurso de malos talentos'
Foto: Scott Chasserot

1. Gemma Polo, 'Concurso de malos talentos'

Forma part de José y sus Hermanas i toca amb Roba Estesa. Estrena al Lliure 'Concurso de malos talentos' (del 10 de novembre al 4 de desembre), la peça que els confirmarà no només com a talents emergents, sinó com a realitat.

Amb aquesta obra, José y sus Hermanas fan un canvi. En primer lloc, diu Polo, “treballem des del jo, però no des de l’autoficció”. “Fem un pas cap a la teatralització, deixem de banda el vídeo en directe d’'Explore el jardín de los Cárpatos' per ser inalàmbrics i analògics, i explorem el so”, afegeix. I el passat ja no és el centre del que volen explicar. “Potser s’allunya de la memòria històrica, que ha estat el nostre tema fins ara, i parlem dels futurs”, afirma Polo. “Perquè estem enfadades i rebutgem la idea que el futur és apocalíptic i que la culpa de tot la té la gent pobra: hi ha altres maneres d’imaginar el futur”, remata. És la quarta obra de la companyia i potser senten una pressió especial, tot i que no obliden que el seu objectiu és que “hi hagi més gent jove que vagi al teatre i que tota la gent que no ens coneix ens descobreixi”. Com s'ho faran? “Intentem obrir escletxes al hieratisme social, amb poques pretensions, fent que la gent s’ho passi bé; no volem que la gent pateixi ni exposar misèries emocionals, tot i que les nostres peces siguin crítiques”.

Moha Amazian, 'Bonobo'
Foto: Scott Chasserot

2. Moha Amazian, 'Bonobo'

El de Vic és el protagonista gairebé únic de l'obra de Josep Julien que es va alçar amb el premi Quim Masó, 'Bonobo', i que passarà pel TNC (finals de novembre) sense deixar ningú indiferent. A Moha Amazian li agradaria fer d'Otel·lo algun dia. Queda dit.

Si li preguntem per què hem d'anar a veure Bonobo, ho té clar: "Primer, perquè té un format que xoca, ja que és pràcticament un monòleg. I cap dels dos actors que la fem som, diguem-ne, normatius". I el tema... "Comença amb un record comú, els atemptats de Barcelona de 2017, i parlem sobre què és ser víctima i què, culpable". Amazian és en Younes. Poca broma. De fet, a l'actor li va arribar el projecte quan feia 'Carrer Robadors' al Grec de l'any passat, una obra de la qual se'n va parlar molt, sobretot perquè el protagonista no va ser un actor d'origen magribí. "Ningú no em va preguntar què en pensava", diu. "Tothom parlava de com s'havia d'abordar el tema dels actors racialitzats, però ningú no em va posar un micro al davant: som paternalistes, superbs", afegeix. Què li fa falta al teatre català? "Una escena més transformadora, revolucionària". "M'agradaria veure la realitat del país a l'escenari, que fóssim més atrevits. Si no, no deixaré de ser quota. I no vull ser-ho. Però crec que ho aconseguirem aviat", afirma.

Publicitat
David Selvas, 'Tots eren fills meus'
Foto: Scott Chasserot

3. David Selvas, 'Tots eren fills meus'

El director té en cartell 'La meravellosa família Hardwicke' a La Villarroel, l'any que ve farà 'Tots eren fills meus' al Lliure. També és el cabdill de La Brutal.

La temporada passada va acabar amb poca gent al teatre, i Selvas encara es demana què coi va passar. "Per què no el troben sexi? Per què no els agrada Txékhov? Per què no en tenen el costum? En un teatre s'hi pot fer de tot i veure de tot. El que em preocupa és que l'hàbit desaparegui i que competim amb les plataformes, amb els videojocs... Quan més jove és el públic que crides, menys gent ve a veure't", exclama. Ell, tanmateix, no para de buscar. Va trobar 'La meravellosa família Hardwicke' a Nova York i de seguida la va pensar per a les T de Teatre, fins i tot abans de fer amb elles un dels èxits de la temporada passada, 'T'estimo si he begut'. Volia una comèdia que pogués convocar el públic durant dos mesos i mig. "És una obra molt novaiorquesa, amb un material curiós", diu Selvas. El director fa molts anys que batalla entre bastidors. Ara, a més, és productor, cosa que suposa que s'ha de barallar amb els continguts perquè l'Excel surti: "El fracàs de 'Romeu i Julieta' ens fa assumir menys riscos. Hem fet apostes molt radicals i hem vist que no hi ha prou públic. S'ha de treballar molt per portar nous espectadors als teatres i no ho estem fent".

Nausicaa Bonnín, 'Hedda Gabler'
Foto: Scott Chasserot

4. Nausicaa Bonnín, 'Hedda Gabler'

L'actriu barcelonina es posarà en la pell de Hedda Gabler (Lliure, desembre 2022-gener 2023) per primer cop i debuta també a les ordres d'Àlex Rigola.

Nausicaa Bonnín és de les que pensen que els clàssics són clàssic per alguna raó, perquè "són atemporals" i "està bé revisar-nos de tant en tant per veure que seguim igual", indica. Ella està molt contenta d'estar sota les ordres de Rigola en una de les seves capses, on ha fet Pasolini i Txékhov. Ara li toca el torn a Ibsen i la seva heroïna, tot i que passat pel sedàs del director, que no deixa que els intèrprets s'aprenguin el text i els fa afegir collita pròpia als seus personatges. La Nausicaa es dirà, segurament, Nausicaa, i no Hedda. "Tinc ganes d'investigar, de despullar-me", afirma. I no sobren els papers d'aquest calibre quan estem parlant d'actrius i clàssics. Bonnín ha pogut compaginar el teatre amb l'audiovisual i ha vist com esclatava el boom de les plataformes entre la seva generació. "El teatre sempre és allà, però ara el món gira al voltant de les plataformes", apunta. Ella, no obstant, no canvia el teatre per res: "El directe és incomparable, l'estar present, ja que l'energia no es grava", dispara. Tot i que, reconeix, té molts col·legues que no estan als escenaris perquè les produccions audiovisuals els permeten viure, i no només sobreviure.

Publicitat
Clara Segura, 'La trena'
Foto: Scott Chasserot

5. Clara Segura, 'La trena'

Després d'una reeixida carrera com a actriu, Clara Segura es posa per primer cop el vestit de directora a 'La trena', en cartell al Goya.

Feia temps que Segura pensava que havia de passar a l'altra banda, però, afirma, "havia de trobar el què". "No havia de ser un encàrrec i havia d'interpel·lar-me", afegeix. I un dia va trobar-se amb Cristina Genebat i Marta Marco, amb qui va coincidir a 'Les noies de Mossbank Road', i van arribar a la conclusió que a les tres els havia agradat molt 'La trena', la novel·la de Laetitia Colombani, la qual, a més, els era difícil d'imaginar en un teatre. "Hem fet com Shakespeare, però a l'inrevés, amb tot dones", apunta. És curiós que Segura comenci la seva carrera de directora amb una adaptació i no amb un text teatral. I ho justifica dient que, "com que havíem de jugar una mica més, la novel·la ens ha donat més llibertat, menys condicionants". Segura s'ha vist bé dirigint i té clar que no serà l'última vegada. "Ha estat una cosa molt orgànica, molt ben acompanyada per l'equip, sobretot per la Montse Vellvehí i la gent de La Perla 29, que m'ha traçat el camí", diu. Què s'està perdent la gent que no va al teatre? "La tecnologia està arribant a un punt que dirigeix les nostres vides. I l'autèntica experiència immersiva és el teatre. No hi ha res més transformador que la ficció en carn i ossos".

6. Lucia del Greco, 'El desig del cor' i 'Els encantats'

La jove directora d’origen italià ens va deixar clavats a la cadira la temporada passada amb la posada en escena d’'El desig del cor', de Caryl Churchill, que ara repesca a la Sala Beckett. A més, tindrà l’oportunitat de tirar endavant una de les grans produccions de la sala de Poblenou d’aquesta temporada, 'Els encantats', de David Plana, una peça que compta amb Jordi Boixaderas com a cap de cartell. Del Greco és, diuen, la millor alumna de Jordi Prat i Coll.

Sala Beckett. Novembre de 2022 i març de 2023.

Publicitat

7. Andreu Benito, 'Orgull'

Veure Andreu Benito en un escenari és, últimament, un privilegi escàs. Estem parlant d’un grandíssim actor que, a la Biblioteca de Catalunya, donarà vida al protagonista de 'Manyaga', relat de Dostoievski que porta a escena Oriol Broggi amb el títol d’'Orgull'. Un monòleg que comença amb un home que està davant del cadàver de la seva esposa. Un home que podria ser la transposició femenina de l’Aliona Ivànovna de 'Crim i càstig', un escanyapobres sense mica de decència.

Biblioteca de Catalunya. A partir del 13 d’octubre de 2022.

8. Juan Diego Botto, 'Una noche sin luna'

El madrileny d’origen argentí Juan Diego Botto porta al TNC la seva transformació en Lorca que li va valer el premi Max 2022 al millor actor i que ha provocat calfreds en públic i crítica. Un repàs a la vida del poeta que ens farà recórrer el seu pas per la Residencia de Estudiantes, les crítiques que va rebre 'Yerma' (que serà al Lliure, per cert), la seva experiència a La Barraca, la relació amb la premsa, els amors i la tensió dels últims anys. Un monòleg dirigit per Sergio Peris-Mencheta.

TNC. Del 9 al 23 de desembre de 2022.

Publicitat

9. Emmanuel Carrère, 'L’adversari'

La novel·la d’Emmanuel Carrère 'L’adversari' és del millor que s’ha publicat a Europa en el segle XXI. Obrirà Temporada Alta i serà al Romea a la primavera gràcies a què Julio Manrique ha decidit que Pere Arquillué i Carles Martínez donin vida al mateix escriptor i a Jean-Claude Romand, un farsant que el 1993 va matar tota la seva família per amagar una gran mentida. Pitjor que el cas Enric Marco. Romand, a més, va sortir de la presó el 2019. L’obra de Carrère és gairebé tan bona com el clàssic 'A sang freda' de Truman Capote.

Teatre Romea. De l’1 al 19 de març de 2023.

10. Alice Ripoll, 'Lavagem'

L’última peça de la coreògrafa de Rio de Janeiro no arribarà al Mercat de les Flors fins a la primavera, però és tan extraordinària que val la pena reservar ja l’entrada. Una obra que fa olor de net, que ens engrandirà per dins i que ens permetrà veure en acció sis intèrprets extraordinaris que han pogut dedicar-se a ballar gràcies a la feina de formigueta de l’artista brasilera per les faveles de Rio. Alice Ripoll és la deixeble de Lia Rodrigues (que també veurem al Mercat). 

Mercat de les Flors. Del 5 al 7 de maig de 2023.

Recomanat
    També t'agradarà
      Publicitat