Els millors restaurants de la Costa Brava

Modernitzar el pica-pica i convertir-lo en tota una experiència gastronòmica. Aquest és el propòsit del Compartir. Amb els amics o amb la família, l’important és gaudir dels platets de la cuina més moderna i de la més tradicional en bona companyia, en un ambient distès i al privilegiat entorn Cadaqués. Des d’una amanida de tomàquets confitats amb crema de parmesà i gelatina de llimona al caneló de tonyina amb gustos mediterranis, un dels plats més característics del restaurant. De postres, els bombons líquids de xocolata amb sorbet de grosella negra o el pastís de formatge amb sorbet de cireres. Compartim?

Can Rafa és el fill de dos clàssics de Cadaqués, el restaurant Casa Anita i el bar Meliton. No us costarà gaire trobar-lo ja que és l’únic restaurant de peix situat al passeig marítim del poble. A tocar de la platja, practiquen el mateix km0 mariner a la cuina, a base del que es pesca a la zona del Cap de Creus. Sense menú disponible i només tirant de la carta, si no teniu clar què escollir, us llepareu els dits amb els arrossos (sobretot el de cabra i el de gamba), el plat de tallarines del Golf de Roses, o les anxoves salades per ells mateixos durant vuit mesos i amb oli de collita pròpia. No es pot deixar passar per alt que els mateixos propietaris són també els artífexs del celler Martín Faixó, així que no us sorprengueu si a la carta de vins hi trobeu gairebé totes les seves referències vinícoles.

Un clàssic que ha sabut mantenir-se amb el pas del temps a l’Escala. El Myriam ha estat un dels tòtems de les mariscades en l’època en què estaven més de moda. Ha sabut adaptar-se a la vida moderna gràcies a una carta de cuina catalana amb presència predominant del peix de qualitat i les receptes que hi tenen a veure. Continuen fent mariscada, una de les seves especialitats, freda i calenta d’espècies marines que tindreu feina a acabar-vos. El suquet és un plat molt escalenc que també ofereixen. Sepietes, xipirons, gambes i escamarlans de primer nivell, turbot, rap, lluç… i les famoses anxoves de l’Escala amb pa amb tomata. El menú del dia incorpora moltes d’aquestes receptes que broden a la perfecció a un preu contingut. La cirereta les posen les postres fetes a casa, que vénen en carro.

La cuina del Coordenades desprèn el surrealisme més característic de Dalí. Evoca els famosos ous i també els rellotges tous, recreats amb mel, taronja, espècies, xocolata, sèsam i col llombarda. El Coordenades és dels pocs restaurants de Figueres que practiquen la gastronomia molecular que abandera Ferran Adrià. El xef Xavier Quera ha passat pels fogons del Bulli, on va aprendre a aplicar escumes, aires, esferificacions i gelatines a les seves creacions. En surten plats tan avantguardistes com la terrina de fetge d’ànec amb caviar de garnatxa de l’Empordà i coca de vidre torrada, o una reinvenció del mar i muntanya com el carpaccio de gamba vermella farcit de crema de botifarra amb sopa de pescador i aire de mar (obtingut a partir d’aigua de mar i fonoll). Entre les carns, destaca el garrí cuit a baixa temperatura amb chutney de fruites i, a les postres, l’esponja de cheese cake amb fruites vermelles i panses.

Queixaleu la cuina creativa del Bo.TiC i veureu com us evoca l’Empordà dels guisats i els platillos més tradicionals. Aquest és l’esperit d’aquest restaurant d’una estrella Michelin, situat a quatre passes de la capital baixempordanesa, La Bisbal. Al Bo.TiC fan la seva particular proposta d’autor de la cuina més típica d’aquelles contrades. Ingredients tan autòctons com el bacallà, l’ànec, l’arròs i el pollastre prenen formes originals i sorprenents al paladar. Com en el bacallà confitat, patata, essència de tòfona i San Simón, el magret d’ànec i peres al vi o el risotto, rostit d'ànec, carbassa i tòfona. Tenen diversos menús que van dels plats més tradicionals als més creatius i juganers i una carta de vins molt àmplia, amb més de 400 referències.

Urissos, eriçons, garotes o garoines. Digueu-ne com vulgueu però la qüestió és que són un bé de déu! Al restaurant Cau del Pescador ho saben de sobres. Fa anys que es dediquen al negoci de la cuina del peix i saben molt bé on anar a trobar les millors peces de la comarca. De vegades, adquirit directament a les barques de tresmall de Sant Feliu. Els urissos, com en diuen a la població, són un dels seus plats estrella quan n’és temporada però, de fet, toquen molt bé qualsevol peix o marisc. Anxoves, calamars de potera amb rossinyols, gambetes saltades amb tomata… Per continuar l’àpat, no dubteu a tastar l’arròs a la cassola com el feien els pescadors o bé el negre amb sepiones i escamarlanets. Del tot recomanable el suquet amb peix senzill, patates i allioli negat, ben bé com els d’abans. El producte de temporada regeix la seva carta. Per això focalitzen la cuina segons les èpoques de l’any: bacallà i peixopalo per Quaresma i setmana santa; peix blau, el maig i juny; i en èpoques minces de peix, el bolet.

És dels pocs restaurants de Palamós que continua, des del 1936, ininterrompudament viu com a clàssica taverna de pescadors del centre de la vila des que la Maria, difunta besàvia de la generació actual, va engegar el negoci. La cuina és també de la seva herència: 100% marinera i senzilla. Tot el peix surt de la llotja local i el millor és que us deixeu aconsellar en funció del producte fresc del dia que tinguin a mà. Evidentment, el plat estrella és la gamba de Palamós a la planxa, però també val la pena el suquet de peix, l’arròs a la cassola o la canana amb ceba.  A part de la carta, de racions i plats, una bona excusa és anar-hi quan hi ha disponible algun dels menús gastronòmics que promociona l’associació de restaurants de la Badia de Palamós, El Plat Blau

Amb la fi d’el Bulli a la cala Montjoi, els Brancs assegura la presència d’almenys una estrella Michelin a Roses. El restaurant va tenir un punt d’inflexió el 2012 quan, per sorpresa i emoció dels mateixos directors i equip de cuina, va aconseguir la primera gran condecoració dins del món de la gastronomia. Als fogons hi trobem el xef granadí Javier Cabrera, format amb grans cuiners com ara Ferran Adrià i Joan Roca, i també al restaurant Arzumendi. La seva és una cuina catalana d’autor, creativa, que es basa en els productes més propers de la zona i reconverteix els plats més coneguts buscant l’excel·lència en cada detall aplicant les tècniques més actuals. Podreu escollir entre un menú 'Experiències' complet o un menú degustació més econòmic que va variant contínuament. Plats com l’arròs melós amb gambes de Roses, el garrí confitat, els raviolis d'alfàbrega i verdures o la botifarra de llamàntol amb mongetes del ganxet, poden emocionar els paladars més capritxosos. Si no fa fred, la millor decisió és intentar agafar taula a la terrassa. El restaurant agafa el nom dels esculls ancorats just al seu davant, sota un petit penya-segat que mor a la platja del Bonifaci. Un entorn idíl·lic dins la Badia de Roses.

laBalma és la història d’un coratjós apassionat de la restauració, en Toni Marín. De professió fisioterapeuta, compaginava la feina amb una inversió a un restaurant de Matadepera fins que, fruit de la marxa del cuiner, va decidir deixar-ho tot, posar-se als fogons ell mateix i obrir el restaurant de la seva vida a Blanes. Darrere del passeig i amagat de la primera línia de mar i dels guiris a l’estiu, sobretot juga amb un menú entre setmana, i un altre de cap de setmana, a partir d’una cuina de temporada i de mercat on els plats no duren més de quinze dies a la pissarra. Un ritme accelerat per un petit restaurant de només 25 places però que ha sabut seduir un públic majoritàriament local i educat en el paladar, que repeteix perquè sempre hi descobreix coses noves. A en Toni li agrada buscar un punt diferencial al receptari tradicional. Per exemple, un plat de llenties estofades es pot transformar en una crema de llenties amb cloïsses i espuma de xoriço. Una petita sorpresa cada dia.

El rastre de la factoria Adrià s’escampa cada vegada més per tota la geografia a través dels locals que obren els seus deixebles criats a les cuines de l’Albert i en Ferran Adrià. És el cas del Sa Lola de Blanes i el seu concepte 'bar gastronòmic' com a paraigües d’una carta centrada en el món de la tapa creativa. És aquesta la influència que tant en Rafa Salinas (xef) com l’Albert Mir (cap de sala) han mamat del seu pas pel Tickets de Barcelona i que ara apliquen cada dia amb un ull posat a la sofisticació i l’altre a la diversió. De la tapa sobretot n’agafen el concepte de compartir perquè la resta és una bogeria: filipinos de foie, calamars penjats, musclos a la brasa, escamarlans al fum, llagostins corn-flakes o les olives esferificades d’anxova. Aquesta última, una clara picada d’ullet a l’univers Adrià.

Des de la privilegiada vista de l’antic Club Nàutic de Sant Feliu de Guíxols, Sa Marinada pren el bo i millor del mar i ho transforma a la cuina. Els peixos varien segons la temporada perquè busquen l’època més òptima de cada espècie per oferir el millor producte als comensals. Peix salvatge i marisc del Mediterrani, com el llobarro a la sal, la caldereta de mariscos i escamarlans o el suquet de pescadors. A un restaurant a la vora del mar no hi podien faltar els arrossos. Llanceu-vos de cap al de nècora gallega o al caldós de llobregant. Un altre plat amb èxit és la tripa de bacallà amb petits escamarlans de Palamós. Si sou dels privilegiats que teniu barca, tenen servei de càtering per als vaixells. I si no, també us ho poden portar a casa.

Tot en un. Aquesta podria ser la màxima d’Es Blanc, perquè és un restaurant però, a la vegada, també una cafeteria de dia, un bar de copes i cocteleria de nit, i fins i tot un xiringuito a l’estiu, amb una esplèndida terrassa arran de platja. El punt híbrid també es troba a la carta, on convergeix cuina mediterrània amb sushi i una selecció de tapes i ibèrics. A més, cada tipus de menjar està ubicat en una zona diferent del restaurant. Així que, a remolc d’aquest ampli ventall d’opcions, no et sorprendrà que a la carta de postres hi hagi inclòs un mini-gintònic. Ah, i és un secret a veus que la Carme Ruscalleda hi va expressament de tant en tant per menjar-hi l’arròs amb llamàntol.

Com en una taverna de poble, a Casa Anita compartireu taula amb desconeguts mentre mengeu un bon plat de peix fresc del dia a la planxa. Obert des dels anys 60, diuen que, entre altres personalitats del món de la faràndula, el restaurant era molt freqüentat per Dalí, que sovint feia petar la xerrada amb la mestressa. No tenen menú i la carta només és accessible pels que s’atreveixin a traspassar la porta del local. L’experiència està assegurada! Serveixen peix segons mercat però les seves especialitats són el llenguado, el turbot i el gall de Sant Pere. No hi falta la gamba petita de Roses ni les sardinetes ni les anxoves, que salen ells mateixos. Si els ho encarregueu, us faran arròs negre per a mínim 10 persones. Vi del celler familiar Martín Faixó o de la DO Empordà, principalment. I des postres, llanceu-vos al clàssic: pa torrat amb xocolata i sal gruixuda.

Ras i curt: peix a la planxa. Al Rafa’s no hi entenen ni de cartes ni de menús. Tot va segons mercat i sense elaboració, només planxa. És un mític del centre de Roses, a tocar de la plaça de l’Església. Es diu que per les seves taules –només cinc– hi han passat personatges de renom com Ferran Adrià i Juli Solé però en Rafa, qui regenta el local, assegura que ell continua treballant igual cada dia que obre. Gambes, escamralans, espardenyes, etc. provenen de la comarca: Llançà, Port de la Selva o Roses. Les navalles, del Delta de l’Ebre, les cloïsses, de Galícia i les ostres, de França. Tenen terrasseta a fora. Val la pena trucar per reservar.

Apartat de l’enrenou del centre de Lloret, el Sybius fa més de 25 anys que serveix cuina mediterrània i de mercat a tocar de Cala Canyelles. A la seva llista de plats predomina el peix per sobre de la resta. Com la carn, el couen a la brasa, amb foc de llenya. Són bons en arrossos i paelles de tot tipus: mar i muntanya, marisc… Però si no sou ni carn ni peix, tranquils. Tenen una carta molt completa amb productes de mercat i de temporada i, fins i tot, pizzes. I si us agrada l’entorn i esteu en edat de celebracions, tenen espai suficient per a casaments, batejos, comunions i tot el que hagueu de festejar.

A tots els pobles de costa, i més si és tan autèntic com El Port de la Selva, mai hi falta un restaurant mariner 'de tota la vida' situat ben arran de platja. El local, amb diferents nivells, antigament havia estat el celler d’una casa de pescadors on s’hi guardaven els estris de pesca. Des del 1963, però, i amb l’arribada dels primers turistes, els propietaris van tenir clar que valia més la pena posar taules i cadires allà on fins llavors hi havia xarxes apilades. No desaprofiteu l’ocasió de tastar-hi un dels arrossos de la casa: el caldós de cabra de mar i llobregant, la paella de marisc o l’arròs amb sèpia i escamarlans. Tot el peix i marisc és del Port de la Selva (gambes a la planxa, cargols de mar gratinats a l’all, escamarlanets saltejats, llagosta,...), exceptuant algun producte que no es troba a la zona, com és el cas de les ostres, que vénen de França.

Els Pescadors era una antiga taverna del Port de Llançà fins que, fa 30 anys, la família Fernández-Punset la va transformar en un restaurant de cuina marinera creativa. Combinen el mar i la muntanya segons l’estacionalitat. En Lluís, el xef, aporta tot l’aprenentatge adquirit en diversos restaurants d’alta cuina del país, com el Celler de Can Roca, i de fora, a l’hora de renovar els plats mariners de tota la vida. Arròs de cabra de mar, caldereta de llagosta, espardenyes amb tripa de bacallà i botifarra negra, gratinat de llagostins amb bolets confitats, etc. A l’estiu, si sou dels que pareu el sol com llangardaixos, podeu endur-vos l’arròs dels Pescadors a la platja. En preparen per a picnics sobre la sorra!