Les exposicions que pots visitar a Barcelona a la fase 2

La Virreina reobre amb les exposicions que s'havien d'inaugurar el 13 de març: la revisió d'un text antològic com és 'Sobre la fotografia', l'assaig de Susan Sontag, aquí desgranat i il·lustrat en sis apartats; Daniel G. Andújar, que revisa les utopies pendents, posant en qüestió l'univers del treball i reflexionant sobre el paper de l'art avui; i la petita però deliciosa mostra fotogràfica de Rafel Bernis documentant la vida del Bar Olvido.

Hi destaca la mostra dedicada a Barbara Hammer, cineasta pionera i artista de referència que va treballar des de les dissidències lèsbiques i feminista. A 'Sisters!', una gran cacofonia sonora, descobrim films entre el gènere documental i l'experimentació audiovisual, però també la seva obra fotogràfica i en paper (collages i dibuixos). Hammer ens parla de l'amor, de la malaltia i l'envelliment, dels cossos que queden al marge de la normativitat i del desig. 

L'espai Chiquita Room acull 'Mise en images', exposició que reuneix una selecció de publicacions d'artistes basades en l'acumulació d'imatges, una passió compartida pels editors de la mostra, Rosa Lleó i Pedro Torres. Ens l'han ensenyat des d'Instagram durant el confinament i podem visitar-la amb cita prèvia fins al 13 de juny; en la darrera setmana, els comissaris hi faran visites guiades (cal reservar plaça).

L'obra dels anys 60 i 70 de Joan Rabascall protagonitza la mostra que li dedica Marc Domènech. En aquesta època l'artista treballava amb collages i juxtaposicions d'imatges per crear lúcides composicions que desemmascaraven la cultura de masses i els seus mecanismes de seducció. "Són una raresa, hi ha poca obra accessible d'aquesta època i no s'acostumen a veure", diu el galerista, que també destaca l'actualitat i potència dels treballs de Rabascall.

'The senseless momentum of our times' és la quarta exposició de Koenraad Dedobbeleer a ProjecteSD, una proposta "divertida, a base de fotos trobades i escultures que són assemblatges poc ortodoxos", explica la galerista Silvia Dauder. Ha muntat la mostra a través d'Skype amb l'artista belga, amic d'Asier Mendizábal, de qui Dauder recupera un text per a l'ocasió; la mostra té alguna cosa d'homenatge per als que ja no hi són, i invita a la contemplació sense pantalles. 

Bea Sarrias presenta la primera mostra individual a la galeria Jordi Barnadas amb obres realistes que reinterpreten espais icònics de Sert, Bonet Castellana i Coderch, entre d'altres. Després de deu anys pintant espais (i del gran mural per a la seu de l'OTAN a Brussel·les que enllestia el 2019), Sarrias reconeix que retrata els llocs i la seva història, jugant amb la llum i com aquesta modifica la interpretació de l'arquitectura.

'Música para electroimanes' és el projecte d'investigació de Diego Paonessa (Buenos Aires, 1970) sobre les possibilitats sonores dels materials en relació a l'espai. En aquesta peça reinterpreta 'Music for Pieces of Woord', una composició de Steve Reich. Al costat d'aquesta proposta d'experimentació sonora, presenta una instal·lació sobre els efectes de l'electricitat en els cossos. Fins al 6 de juny podeu gaudir d'aquesta proposta que desvetlla els sentits. 

CaixaForum obre portes l'1 de juny, complint la normativa sobre aforament i mesures sanitàries. Hi trobareu l'exposició Objectes de desig, dedicada a les connexions entre el surrealisme i el disseny, que es podrà visitar fins a finals d'estiu. 

Reobren portes amb la mostra dedicada al fotògraf japonès Daido Moriyama, guardonat el 2019 amb el prestigiós premi Hasselblad. Es tracta d'un dels fotògrafs més reconeguts del Japó, elogiat tant pel seu enfocament radical dels temes que tracta, com per la seva aproximació a la fotografia. 

Nou anys després de la seva darrera exposició a Barcelona, Sixe Paredes presenta projecte a la galeria RocioSantaCruz Art. Obrirà portes a partir del 2 de juny i promet; color pur i intens, passat pel sedaç i llenguatge abstracte de l'artista, que a més enceta una reflexió sobre la natura i l'entorn.

Takis (Panagiotis Vassilakis, 1925-2019) va ser un pioner en la creació de noves formes artístiques utilitzant les energies que ens envolten, com el magnetisme o l'electricitat. L'artista aspirava a fer l'energia visible: "M'agradaria fer visible aquest món invisible, incolor, no sensual i nu que no ens pot irritar la vista, el gust ni el sexe", deia l'artista. Les seves escultures-enginy es despleguen per les sales del museu en una exposició silenciosa, contemplativa.