Els millors xiringuitos i restaurants de la costa de Barcelona

La senzillesa acompanyada de qualitat és una fórmula infal·lible. I aquesta és l'opció de La Marabanda, el nou espai de restauració de La Daurada, un frapant club de platja a la darrera punta de l'espigó del port de Vilanova i la Geltrú. La ubicació és espectacular: una fenomenal terrassa amb vistes a una platja natural -res a envejar amb les millors situacions de la Costa Brava- equipada amb piscina i gandules, i una banda sonora curosa proporcionada pels DJ de la casa. 

Han optat per una cuina de brasa amb producte mariner-treballen amb graelles Josper, un fet que garanteix un punt de cocció immillorable- i tapes de tota la vida preparades d'una manera curosa. I molt generoses: com ensaladilla russa fumada d'anguila o calamars a l'andalusa amb allioli d'all rostit, o escopinyes al natural al curri. Ara, és en plats com l'espeto de pop o de sardines a la brasa en què s'aprecia la frescor del producte i el sabor de la brasa.

La vegada que vaig seure en aquest restaurant, em creia que em deixaria la visa tremolant, i no. Només cal allunyar-se un xic de Barcelona (i saber a on anar) perquè afluixin la massificació i els preus. El Solraig té unes prestacions immillorables: primera línia de mar i una carta arrossaire magnífica: dues especialitats de la seva carta –l’arròs trufat amb gamba vermella, bolets i piparra, i el de petxines amb calamars i pèsols del Maresme– van merèixer el tercer (2018) i el segon premi (2019) en el concurs de Millors Arrossos d’Espanya. Cap arròs (i són d’alta gamma) passa dels vint euros: un fet que a la Barceloneta és ciència-ficció. Les tapes i els plats sencers també valen molt la pena.  

Un bon arròs en primera línia de mar és imbatible. No calen gaires invents, si tens les virtuts d'Unlugar, a la platja de Castelldefels: una carta feta en base amb els productes de temporada del Parc Agrari del Llobregat, unes vistes al mar espaterrants i unes especialitats arrosseres amb producte de qualitat i la cocció del gra feta amb tiralínies. 

El xef Nicola Limarino ha bastit una carta, sobretot marinera, que és pur sabor i luxúria. Perquè de fet, ja em direu qui vol sortir a dinar un cap de setmana al mar i practicar la contenció. Parlem de plats com pop a la brasa amb chimichurri o un tàrtar de tonyina amb festucs i plàtan cruixent (i pels carnívors, brasa a l'estil argentí). L'arròs és paella: gra al punt de cocció i marques de sabors contundents, com una boníssima d'arròs negre amb cloïsses i allioli d'herbes. 

Aquest xiringuito de Castelldefels és versatilitat pura, tot terreny, i té el rotllo que probablement va imaginar l’amic Georgie Dann quan va compondre el seu 'hit' més conegut, amb permís de 'Mami qué será lo que quiere el negro'. Aquí circulen els mojitos com si fossin aigua, la gent surt al mar a les nits a refrescar-se després d’una sessió de dancings amb DJ Frank Nicolás, tenen un mag convidat i és una font de bones vibracions i d’aproximacions nocturnes de caire romàntic o sexual. De dia, no ens malinterpreteu, també mola.

Gambes fresques, musclos amb llet de coco, fulla de Kaffir, xili i coriandre, tiradito de salmó o carpaccio de gamba vermella són alguns dels plats de peix de Punta Roca, el xiringuito ubicat a Port Ginesta, a Castelldefels. 

A tot just 20 minuts de Barcelona, Punta Roca és una bufona guingueta en una petita cala que ens recordarà que també pots fer vacances a la ciutat. Un turbot té més bon gust entre amics i entre onades, esclar. Tenen, a més, còctels per a tots els gustos.

Polivalent: per esmorzar, dinar o sopar, Punta Roca sempre té aires de vacances. És un lloc on durant les sobretaules dels sopars dels caps de setmana podràs quedar-te prenent copes a ritme de DJs, amb el cos encara ple de sal i l'estiu com a estat mental. La protecció de les roques és el millor para-sol!

Fugir de l’amalgama de gent curiosa i inquietant que sol envair Barcelona a l’estiu és sempre una bona idea. I és tan senzill com reservar taula al sempre esplèndid Kauai ubicat a la platja de Gavà, el lloc ideal per sopar tapes de gran nivell en un lloc versàtil i sempre ambientat: tacos, paella o carn a la brasa, per exemple, de primer nivell. Hi podeu anar amb la canalla, la parella o els sogres, fer un dinar de feina i fins i tot atrevir-vos amb un projecte d’aventura romàntica: un banyet després de sopar a la nit en una platja pràcticament deserta farà la resta. I recordeu: 'espetos'.

Als magnífics baixos del W Hotel, envoltats de cossos esculturals, macrohamburgueses, còctels de colors impossibles i 'guilty pleasures' gastronòmics us podreu descalçar sobre la sorra de la platja i contemplar l’horitzó mentre, dintre vostre, sonen els Beach Boys. I és que aquest fantàstic xiringuito que destil·la glamur ha trobat la fórmula perfecta: hamburgueses gurmet –que van de la vedella al wagyu o el porc ibèric, entre d’altres– i còctels originals, amb els seus corresponents 'smoothies'.

La gràcia de seure a la terrassa del Magatzem.03 –el bar del camp de futbol de la Barceloneta– és que tens una de les millors terrasses de Barcelona, a un cop de roc del mar. Aquesta és a l’ombra del morro de ciment del camp i d’una frondosa arbreda de pins: una ombra a prova d’onades de calor, davant del majestuós edifici de l’Antiga Catalana de Gas i el seu gasòmetre.

El cafè és bo i les cerveses són barates –tenen tot el catàleg 'mainstream' que us pugueu imaginar– i us hi podeu clavar des d’un fenomenal entrepà de truita de verdures a un capipota, de mig matí a tancament (que pot ser les onze o les dotze, segons el dia, em diuen). I com és que no hi ha turistes? Doncs pel motiu més vell del món: no ho saben. I és una assegurança de vida: perquè obre cada dia de matí a nit, i la qualitat de les tapes i el menú de migdia és més que decent. 

La incorporació més recent a la nissaga de Ca La Nuri és el Sal Mar, una actualització dels postulats d’aquest grup de cuina marinera que el 2022 va complir 60 anys i va passar a dir-se Família Nuri. En pocs restaurants a la sorra hi trobareu una proposta tan enfocada al públic local: arrossos i peix fresc a preus no abusius, amb toc mestre del xef David Noguera, fill de la casa. Entre setmana, baixeu a la Barceloneta per gaudir d’un menú de migdia, a 16 euros, impecable; et porten una paella per a un amb sèpia, calamars i tirabecs, que per sabor i generositat et recorda l’arròs de la mare.

I per allò d'afegir un toc internacional, hi ha un apartat de la carta amb 'gyozas' i tacos, però aquí allò que emociona és el peix fresc, o arrossos superlatius invenció de la casa, com per exemple un arròs d’ànec confitat amb cirerols rostits a la mel. I si no voleu experimentar, doncs la clàssica paella del Senyoret. Val a dir que a Barcelona no es pot menjar (bé) més en primera línia de mar que aquí.

Els que diuen que la cuina marinera és més saborosa quan més a prop s’és de les onades del mar tenen tota la raó del món. A Platja Ca La Nuri ho podreu comprovar a peu de platja. Delicioses tapes de calamars a l’andalusa, bunyols de bacallà, musclos a la planxa, plats principals de peixos a la brasa, fideuà i arrossos clàssics (paella, negre, mar i muntanya); tot servit amb la brisa del mar i raigs de sol. Mediterrani en vena i bona vida. 

El Xiroi és el germà més desenfadat de Ca La Nuri. La carta és fresca i eclèctica i hi conviuen plats internacionals (amanida Cèsar, hummus de curry, fingers de pollastre) amb plats clàssics de mar molt nostres (calamars a l’andalusa, paella, fideuà). I el magisteri arrosser marca de la casa, en un restaurant-xiringuito que és pur gaudi, sense parets, tot obert. Per fer la gana; còctels clàssics, sangries i aperitius. I tot això, amb vistes al mar i amenitzat amb bona música. 

Aquest xiringuito inspirat en l’illa de Pasqua és el lloc perfecte per imaginar que el Mediterrani és en realitat el Pacífic, i que les onadetes minúscules que, amb molta sort, et trobes a la platja són en realitat imponents onades gegants ideals per treure a passejar la planxa de surf. I gaudir d’una cuina de vocació 'healthy' i d’uns còctels increïbles en un indret sofisticat i 'cool', freqüentat per persones felices i atlètiques que no pateixen per coses mundanes com que se’ls ompli de sorra l’interior del banyador. 

A la platja del Bogatell, a Can Fisher, inaugurat l'estiu del 2017, hi trobareu una oferta culinària basada en arrossos de mar i de muntanya i productes de Km 0. I redeu, que rebons que són els arrossos de Can Fisher. Que el cuiner sigui un crac i del barri –en Cesc Roca és del Clot– segur que hi influeix. Aconsegueix una cosa tan complicada com que vora mar et vingui de gust arròs de carn. El de pollastre del prat i costella de vedella amb carxofes és un festival de sabor, aroma i potència, amb un socarraet impregnat de brou de pollastre i col·lagen de la vedella (els de mar són igual de bons, però amb fumet de peix de llotja i suc de cap de gamba és fàcil encertar-la). Si el típic valencià us diu que això és arròs amb coses, responeu-li: sí, amb coses bones. Els plats de la seva carta estan elaborats amb productes de proximitat, com el peix i el marisc fresc del dia i les verdures ecològiques. L'emplaçament, just damunt de la sorra, ofereix una perspectiva immillorable del litoral barceloní.  

Qui ho diu que una família de gran tradició pastissera no pot fer bones paelles? Ara bé, val a dir que el xiringuito Escribà és propietat d'en Joan Escribà, i no té res amb el seu germà, el pastisser galàctic.  A l'Escribà hi podreu tastar tota mena d'arrossos dels bons –melós de pop o paella de llamàntol!–, a banda de marisc de temporada i entrants de primera, entre els quals destaquen els 'airbags' de pernil ibèric. És convenient deixar un forat a l'estómac perquè l'àpat ha d'acabar obligatòriament amb algun dels pastissos i dolços del clan. 

Be Gay és aquell xiringuito gai on sempre sereu benvinguts si sou heteros, un lloc ubicat a una platja, la nudista de la Mar Bella, on tampoc no us miraran malament si us dóna la gana de presentar-vos en banyador. Aquest és el tarannà d’un xiringuito on tot un seguit d’homes que no saben què és el greix corporal mengen batuts de proteïnes amb hamburgueses, amanides o entrepans mentre algú en pilota picada demana unes birres per emportar-se. Deliciós.

Restaurant a peu sorra a la platja de la Mar Bella (al costat de l'espigó). Allà trobareu una terrassa gens 'cool', però la mar d'agraïda, amb mig centenar de taules on beure unes canyes, picar unes braves i acabar amb un arròs no és un acte suïcida. I els preus no són els de la majoria dels xiringuitos, on prendre un cafè amb llet et claven quatre euros i mig. El valor d'aquí és tenir un peu a la sorra i l'altre a la carta de preus de barri. 

Primera línia de mar també vol dir port. I a Capitania de Sant Adrià del Besòs trobareu la Cantina Marina Seca, entre toros hidràulics, iots i ciment: un restaurant familiar de camioners per a mariners. I s’hi menja de nassos. La va obrir el 2007 en Toni Vilaró. Aconsegueix el petit miracle d’oferir un excel·lent arròs amb carrancs, a 13,50 euros (el preu mitjà de cada arròs en carta). Aquesta recepta valenciana va amb una maionesa picant servida dins (i feta amb) el cap del bou de mar, i té un punt melós mil·limètric, ni caldós ni sec. Les Braves –homenatge al Tomás– i calamars també són bons i casolans. Entre setmana, si voleu paella, cal encarregar-la, però hi trobareu un menú de migdia senzill, però de qualitat i a preu irrisori. 

Ara bé, Vilaró no es limita a fer arrossos de tota la vida: a la seva carta hi descobrireu creacions com arròs amb vieires i espàrrecs bladers amb romesco. Poden sonar poc ortodoxos, però us en podeu refiar. Vilaró ha treballat, per exemple, amb Berasategui. Sap el que es fa. La terrassa, on pots gaudir del sol i el moviment dels iots i la càrrega i descàrrega, és un espectacle.   

Si encara seguiu a Badalona –el tram de platja mereix diverses visites!–, l’opció de menjar a Can Pizza és una jugada segura. Hi trobareu una terrassa immensa i taules espaiades, sense barreres ni cotxes ni escamots de patinets elèctrics. Només seure-hi, us vindrà una descompressió mental afavorida per plaers primaris i assequibles: com un pitxer de litre de cervesa a vuit euros, i clavar-se la Jerry Tomato (la millor pizza del 2021 a Madrid Fusión). Que no deixa de ser una cruixent carta d’amor al Mediterrani i que et cruspeixes allà on toca. 

“Només puc fer quatre paelles en mitja hora, dir-li-ho al client és complicat”, explica en Miquel Bueno, propietari de la Mar Brava. L’emplaçament és una meravella: primera línia de mar, veus tot el litoral barceloní, des de l’hotel W a la serralada del Montnegre.

I el menjar és de notable alt: només disposa d’un menú, de tres plats el cap de setmana (musclos, gambes a la planxa, amanida) i a escollir paella marinera, arròs negre o de verdures. El cap de setmana surt per 19,50 €. Per aquest preu no t’hi posaran gamba fresca, però Bueno cuina amb traça. I que davant del mar mengis bé per aquest preu, no té ídem.

A la platja de Badalona, indret balsàmic per perdre de vista l’allau de cossos cantelluts, pintats i recremats que supuren les platges de Barcelona. Després d’un passeig marítim de postal, trobareu el restaurant amb xiringuito La Donzella de la Costa. En Marc Fonollar, un dels propietaris, explica que el valor principal és que “això és un restaurant familiar. El va obrir l’oncle del nostre avi el 1929 i fins ara”.  

La carta és clàssica de chiringutio, però amb les prestacions de restaurant: unes tapes molt ben fetes i sobretot set models d'arròs excel·lents, d'alta gamma i producte noble, com per exemple un arròs sec de cabra de mar, o el de la casa, una paella marinera amb gambes, escamarlans i calamarsets (el xef és el badaloní Jordi Armada, amb mili a Jean Luc Figueras, per exemple). El plus, és clar, és el plàcid frec entre moderns de platja i avis que fa 60 anys que llogen les casetes de bany: generacions diverses de badalonins ve, es banyen, es dutxen i hi fan una canya.

La millor platja de Barcelona és... a Badalona! Sobretot perquè l'aigua no sembla atòmica, i encara que sigui el Barcelonès, hi comença l'encant de poble amb passeig de costa del Maresme. L'Estupendu, al costat de la Renfe badalonina. És la reconversió en restaurant/xiringuito arrosser dels Banys Pleamar, unes casetes de bany de finals dels 60.

A vint minuts de Plaça Catalunya, L'Estupendu és als antípodes del luxe pseudoibisenc. El Grup Varela, especialista en arrossos, ha reconvertit un espai abans ruïnós, okupat i tapiat d'una manera discreta, senzilla i acollidora. Tenen vuit arrossos en carta de gamma alta i sapiència a prova de bombes. El negre amb navalles i cranc és fenomenal. A més: a quin lloc de Barcelona pots menjar un suquet com Déu mana, a peu de platja, per 22 €? L'altre atractiu és la carta i plats carnívors amb molta substància, com un entrecot de vaca Guikar de 300 gr, filetejat i servit amb patates fregides i pebrots del padró.

Una excursió fins a la platja de Montgat té recompensa: els Baños Virgen del Carmen. En temporada alta, reserveu-hi: tant l’oferta com el lloc, són meravellosos. La Silvia Capo dirigeix un establiment obert el 1928 per la seva família, paradigma dels deliciosos banys de la Segona República, dels que en queden tan pocs. “No treballo per als turistes sinó per al local. Però tothom hi és benvingut, per descomptat”, diu.

El menjar és senzill, variat i acurat: peixet fresc fregit a l’andalusa, sense ou (a 10,70 euros el platàs, boníssim), unes sardines a la planxa de dimensions mítiques, tapes marineres, amanides i entrepans. I calamars, croquetes de pernil ibèric, caçó adobat... Una estona de cel amb vi, a la vora del mar, no t’arriba ni als setze euros. I recalco, el lloc val una visita: un berenador-canviador d'abans de Franco, conservat net i polit com devia ser, a primera línia de la fantàstica platja de Montgat, des d'on gaudeixes d'un arc de paisatge litoral espaterrant.