Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Liquidació total: els establiments que tancaran al 2015

Liquidació total: els establiments que tancaran al 2015

Amb el canvi d’any, alguns dels establiments més coneguts de Barcelona abaixaran la persiana. Els visitem per esbrinar els motius del tancament i fer-los un homenatge

Colmado Quílez
Per Eugènia Sendra |
Advertising

S’apropa la data en què Barcelona mudarà la pell a nivell comercial, mentre s’enllesteixen les mesures que determinaran les botigues que poden atenir-se al pla específic de protecció i suport als establiments emblemàtics de la ciutat. No ens resignem a observar els interiors, congelats en el temps, d’espais que tenien solera i que ja no hi són; podem fer la ruta seguint les plaques dels establiments centenaris o una marató per arribar a lloc abans que els negocis afectats pel venciment de la Llei d’Arrendaments Urbans abaixin la persiana. Alguns tanquen perquè el negoci deixa de ser viable amb l’augment del lloguer o perquè el propietari es jubila, i d'altres opten per canviar de local o, senzillament, xapen. Aquí un petit homenatge als llocs que ens diran adéu al 2015.

Des que, a l’octubre, van anunciar que el Tirsa tancaria pels volts de Nadal, Manel Tirvió no ha deixat d’atendre grups de clients habituals i curiosos que s’apropen a fer l’última a la cocteleria de l’Hospitalet. La seva recepta de gintònic –la fórmula d’una unça de ginebra i tres de tònica que va ser mereixedores del Premi Time Out 2011– acompanya una conversa que vessa realisme. “Als 60 vam començar com a bar normal, als 80 ens vam convertir en còctel-bar, obrint només de nit, i així hem funcionat durant 30 anys”, sintetitza.

La revisió del contracte de lloguer implicava un augment de preu que no podien assumir; a això se li ha sumat la crisi econòmica, enemiga d’establiments que no són 'low cost', i el canvi demogràfic al barri de la Torrassa. Tirvió aprofitarà l’avinentesa per jubilar-se, com també farà el propietari d’El Indio (Carme, 24). Què passarà amb els quadres de Martini, amb la coctelera amb forma de trofeu, que data del temps de la llei seca, i les ampolles que coronen la barra del Tirsa? Tirvió diu que part dels objectes aniran a parar a l’Escola d’Hosteleria de l’Hospitalet; el mam se’l beuran tot, però sense fer festa.

El tancament de Musical Emporium és imminent (La Rambla, 29), mentre que el comiat de Kowasa (Mallorca, 235) serà més progressiu. A l’estiu van posar fi als divuit anys de trajectòria de la galeria, i al llarg del primer trimestre de 2015 tancaran la llibreria, un referent per a professionals i amants de la fotografia. Hubert de Wangen, el propietari, analitza els motius:“la galeria perdia diners, i l’ofici de galerista ha canviat, com el de llibreter; el negoci de la llibreria tampoc és viable perquè no podem competir amb Amazon”. De Wangen busca institucions del país o estrangeres que vulguin fer-se amb el seu fons, “una base prou sòlida per iniciar una biblioteca de fotografia”, diu. Per a ulls amateurs, sense pretensions elevades, Willy Rojas, l’encarregat, recomana deixar-se perdre per la botiga i fullejar molt, sobretot els projectes delicats d’Éditions du Lic.

Altres prefereixen no donar gaire veus sobre el rumb del negoci, malgrat tenir coll avall que la situació obliga a un canvi d’emplaçament, com han fet les llibreries Documenta i Casa Piera (Pintor Fortuny, 21). També és el cas del Colmado Quilez. Faustino Muñoz, l’encarregat, glossa els dinou aparadors de la botiga de queviures, la llarga llista de productes que distribueixen amb l’etiqueta Quilez (“la firma no desapareixerà”, aclareix), i la tradició de les adrogueries i els comerços més antics i autèntics que, per a ell, requereixen una protecció especial per part del consistori. “Quilez és Quilez perquè està aquí, per les prestatgeries de fusta dels anys 40, pels guardapols dels treballadors”.

Per la botiga no deixa de passar gent: un client s’emporta una vintena d’ampolles de vi, una parella d’avis demanen pel kirsh, i dos turistes entren, miren i se’n van sense comprar. “He voltat, però enlloc he trobat una botiga del perfil del Quilez”, rebla Muñoz.

Cent i poc metres més avall, un altre espai canviarà de cara a partir del gener. Carlos Durán corrobora que la galeria Senda seguirà el camí de la Carles Taché: les galeries abandonen Consell de Cent, epicentre galerístic d’antany (Senda reprendrà l’activitat al carrer Trafalgar i Taché s’instal·larà a la falda Montjuïc). “Ha canviat el mercat, el públic, i ha canviat Barcelona i el flux de la gent –diu Durán–. La rambla de Catalunya és una meravella per a les botigues de luxe, però la cultura es belluga en altres espais”. Abans de tancar, la galeria ha recuperat el xumet del grafiter Xupet Negre, que presidirà la persiana de Senda fins a finals de mes.

Hi ha botigues que esperen una resolució, com la Llibreria Sant Jordi (Ferran, 41), que ha rebut suport del servei de mediació de l’Ajuntament per desenrocar la negociació amb els administradors de la propietat, o La Torre Géneros de Punto (Ronda Sant Antoni, 63), que de moment seguirà oberta. Josep Morales, al capdavant de la llibreria de Ciutat Vella, sosté que el seu cas no coincideix amb el d’altres d’establiments afectats pel venciment de la LAU (i per tant haurien de poder mantenir-se al local més enllà de l’1 de gener). Tot i que no amaga que pateixen la crisi del sector del llibre i també la deriva comercial del barri, Morales no escatima crítiques: “La transformació de la ciutat demana que es faci alguna cosa per protegir l’atmosfera; les reaccions han arribat, però massa tard”. La campanya de signatures per salvar la llibreria, amb un mobiliari que data del 1888, coincideix amb el crit d’alarma dels Cinemes Maldà, que lluiten per la seva supervivència.

Van abaixar persiana al 2014:

Botigues

La Cava de los Faros

icon-location-pin Eixample

La cantonada de plaça d’Universitat i Tallers va ser fins a l’octubre un magnífic aparador de whisky, rom, orujo, anisos i altres destil·lats. Per als vianants, la botiga de queviures va abaixar la persiana gairebé de sorpresa; la propietària, de 83 anys, havia decidit jubilar-se.

White space

Guantes Victoriano

El 1963 va obrir portes aquest taller dedicat a la confecció artesanal de guants on durant 51 anys han treballat la pell de forma exquisida. Ara l’Eixample Esquerre plora la pèrdua de l’establiment de Luis Salgado i Carmen Gracia.

Advertising
Granja Gavà

Granja Gavà

Es diu Beirut, i ara és el substitut de l’emblemàtica  grangeta, de la qual es conserven les taules de marbre i La Gorda, que llueix nou vestit. Adéu a les nits de poesia en honor a Terenci Moix.

Art

Joan Prats

icon-location-pin Eixample

Joan Prats, Joan Miró i Josep Lluís Sert formen part de la història del número 54 de rambla de Catalunya (ara hi té boutique Isabel de Pedro). La galeria de Joan de Muga i família s’ha traslladat al carrer de Balmes.

Advertising
Filatèlia Monge

Filatèlia Monge

Des del setembre ja no ocupen el local del Palau Castell de Ponç, conegut per la seva  decoració modernista (segueixen en actiu a Boters, 8). El gran dubte és on es traslladarà –i com es conservarà– l’interior d’ebenisteria de l’antiga llenceria Jaumà.

White space

Botiga de Queviures Jordi Forcada

Una banderola groga alertava, setmanes enrere, del tancament de la botiga de queviures situada al carrer de Mallorca, a tocar del Passatge Domingo. Pocs establiments poden vantar-se d’haver assortit el veïnat i passavolants durant tres segles...

Advertising
Botigues

Perfumeria Prat

icon-location-pin El Gòtic

Lligada a la història operística de la Rambla (era al número 68), la perfumeria especialitzada en maquillatge artístic va marxar sense fer soroll. Esperem que els mobles, dels anys 30,  tinguin bon destí.    

Nivell 10
©Nivell 10

Nivell 10

Potser no era de les més antigues –va obrir portes el 1988–, però la botiga d’electrònica de Pelai era un referent. La propietària de l’establiment i l’immoble va decidir posar fi a la botiga per traspassar el local. 

També t'agradarà

Botigues

9 marques que has de conèixer

Dissenyadors i gent inquieta que es reinventa. Projectes exquisits. Ceràmica arquitectònica. Joies conceptuals. Botigues online per trobar joies 'vintage'. Cinturons d'espart. La creativitat no té límit, i aquests noms en són la mostra.

Botigues, Decoració

Botigues de regals originals

Que el pressupost no us condicioni a l'hora de trobar un regal original i singular, d'autor, sostenible. Amb la selecció impecable d'aquestes botigues triomfareu segur, i voldreu tenir excuses per fer presents tots els dies de l'any. Les botigues més populars La Local Des de La Local ens teletransportem a molts llocs alhora, i a altres èpoques. L’espart trasllada a Jaén, i la ceràmica apropa a Talavera. Les llibretes serigrafiades de Sr. Ferrer evoquen Mallorca i les mantes Ezkaray i els sabons Chimbo retornen al nord, a casa de l’àvia. La Local vol recuperar els objectes d’aquí, objectes darrere dels quals hi ha una història i també un ofici; la botiga aglutina nous creadors que treballen amb els materials i les tècniques de sempre. OMG Barcelona Una aposta pels creadors i les marques de casa: a OMG BCN han reunit la roba de Krizia Robustella, la ceràmica de Miriam Cernuda, els abecedaris infantils d’Anna Tilche, els coixins de Cush, les joies d’Alba Casares i els anells de l’estudi Mediodesign, fets amb impressora 3D, entre d’altres propostes que es renoven i s'amplien constantment. Aquest Nadal hi faran estada noms com José A. Roda, Krasznai, Kokedamasoul i Mr. Wonderful, entre d'altres. Bon Vent Barrets, espelmes, cistelles... Bon vent és una botiga inspirada en el Mediterrani, i cadascun dels racons d'aquest càlid espai és un cant d'amor i homenatge al mar. En una oferta on comparteixen protagonisme artistes locals i internacionals, Bon Vent també ofereix joguines, torr

Advertising
Botigues, Botigues vintage

Vintage i segona mà

Fusta'm La paraula 'vintage' sonava amb força i el carrer Joaquin Costa utilmava els preparatius per convertir-se en peatonal. Llavors van arribar ells, Fusta'm, el projecte de la restauradora Lídia Matos i el fuster Oriol Viñas. Fans dels Eams i de voltar per fires d'Europa i Estats Units, aquí  trobareu mobles, làmpades i objectes de decoració dels anys 50 fins als 70. Necessiteu un projecte d'interiorisme? Busqueu una relíquia de despertador? Us deliu per convertir aquell racó de casa en el bar? Passeu per Fusta'm. Gidlööf Per als amants del vintage, Gidlööf és una mina. Hi atresoren mobles escandinaus dels anys 40 i 50, a més de cadires, taules, butaques i jocs de cafè, tot d'estocs que la Sophia i el Guim s'encarreguen de repostar cada tres mesos amb visites a Suècia. Són peces amb dècades d'història que, abans d'arribar a Barcelona, passen per filtres estètics i de qualitat. La Sophie s'emporta cortines i llençols que convertirà en davantals, pitets i fundes de coixí i la marca Gidlööf també aixopluga els mobles que ha començat a dissenyar el Guim. Noak Room La Sara i en Martin han obert Noak Room en un antic taller del carrer de Roc Boronat. Un espai diàfan, de sostres alts, que manté aquest aire industrial que tant els agrada. L’escenografia és perfecta, convida a entrar-hi. Els que ho fan es troben amb mobles i objectes decoratius dels anys 40, 50 i 60 amb una peculiaritat: tot el gènere és escandinau, la gran majoria suec. Cadires, taules, calaixeres, aparadors

Botigues, Sabates

Bogeria per les sabates

RooM Maria Roch i Anaid Cano comparteixen RooM, un espai molt ben vestit on trobareu la roba de seda de la primera i les sabates de la segona (sota la marca Anaid Kupuri). Aquest estiu Anaid Kupuri signa la col·lecció Caleidoscopic; sense perdre de vista les influències retrofolk, barreja disseny i cmoditat, ja siguin en les sandàlies més planes, sobre talons o, esclar, plataformes de fusta. About Arianne Darrere About Arianne s'hi amaga Ariadna Guirado, dissenyadora de moda que després d'un viatge a Londres va decidir convertir-se en dissenyadora de calçat. Coherència, continuïtat, atemporalitat. Són alguns adjectius que servirien per definir les col·leccions de l’Ariadna. El seu estil és sobri, però també femení. Les sabates tenen caràcter. Parlen un altre llenguatge. Tenen un rerefons clàssic, però són modernes. Es fabriquen a Elda, on encara ara es fan molts processos artesanalment. Aquest és el valor afegit d’unes About, com els hi diu l’Ariadna. Sabates de qualitat, que passen per moltes mans abans d’arribar als vostres peus. Tot un luxe. Nu Sabates El calçat atemporal, fet a mà, amb pells italianes i d'origen californià de la firma Cydwoq omple la botiga Nu Shoes. En veure les sabates de Rafi Balouzian a Nova York va començar a gestar-se la idea de la sabateria del Born, on també hi ha lloc per marques que aposten per les maneres tradicionals i les formes contemporànies, com Deux Souliers. Caboclo Caboclo és artesania indígena de l'Amazones, sabates produïdes artesanal

Advertising
Botigues

Botigues amb encant

Una llista amb els 20 llocs més especials per anar de compres a Barcelona Botigues per tipus Roba de dona Sayan Un bonic local de Sant Gervasi –on conviuen parets blanques i de maó amb terres de fusta i rajola hidràulica- és la base d’operacions de Sayan. La influència balinesa és innegable: abunden les sedes, els brodats i també el color, només cal fixar-se en l’expositor de fulards que hi ha a l'entrada. A la botiga quasi tot el gènere porta l’etiqueta Sayan: està dissenyat per la Soledad i una bona part es fabrica a Indonèsia. El punt fort és la col·lecció de roba, de tall urbà i pràctica i amb un clar sabor exòtic. On Land L’Elena Castaudi i en Michele Gilli formen un tàndem imbatible al capdavant d’On Land, una botiga multimarca d’on homes i dones sortiran satisfets. Elles, amb les propostes de joves creadores barcelonines com Name i Who. I ells, amb opcions tan interessants com Josep Abril, On Land i Gorni Kramer, les dues darreres dissenyades pels propietaris de la botiga. Vestits d’home, camises, samarretes i pantalons d’estil casual que us serviran per fer fons d’armari sense perdre de vista les tendències. –L.B. Misha Diuen que al pot petit hi ha la millor confitura. En el cas de Misha, aquesta dita popular l’encerta. La botiga no és petita, és minúscula. I la roba i els accessoris estan escollits amb criteri i personalitat. Al darrera hi ha l’Alessandra Salvatori, de pare italià i mare catalana, traductora de professió, però apassionada de la roba. El secret de Mis

Advertising