Pistes de bàsquet a l’aire lliure a Barcelona

Bàsquet Vallcarca

A primera vista pot passar desapercebuda perquè queda just a sota del Pont de Vallcarca però un cop la descobriu segur que repetiu. És autèntica i té encant. Senzilla però amb dues cistelles i oberta fins a les onze de la nit, gairebé no hi ha edificis al voltant i al llarg del dia sempre hi ha fans del bàsquet fent triples, partits o jugant a un 21. A més, l'Associació Vallcarca Street Basketball hi organitza esdeveniments i torneigs per promoure el bàsquet al carrer. L'ambient és 100% recomanable!

Pista Poliesportiva Antoni Gilabert

Sostre, una petita graderia i grafitis. Sona bé la combinació? Afegiu­-hi dues cistelles de bàsquet i ja ho teniu tot a punt per sumar de tres en tres a la pista d'Antoni Gilabert i recordar com el mític Andrés Montes deia el seu: ra­-ta­-ta­-ta tripleeee! Jugareu sobre asfalt i, en cas de plugim, no us mullareu. A més, si a banda d'agradar­-vos la pilota taronja també teniu ànima de futbolistes o de tenistes, aquí hi ha camp de futbol i frontó.

Valldonzella

Ho noteu? S'hi respira un ambient de bàsquet que s'olora d'una hora lluny! A Ciutat Vella també s'hi poden fer cistelles. A tocar de dues universitats, la UB de Geografia i Història i la de Comunicació de la Ramon Llull, ha fet arrels una pista senzilla però efectiva i amb molt ambient. Una cistella a cada banda, terra d'asfalt i, sobretot a les tardes, tan magnètica que atreu molts nens i joves i, també, a alguns universitaris que la prefereixen a ella abans que al bar de les seves facultats. Sempre oberta i d'accés lliure és una aposta segura per gaudir a qualsevol hora de l'esport de la pilota taronja.

Parc de Monterols

Ep, una cistella? Al·lucinareu! Vegetació, vegetació i més vegetació. El parc de Monterols és ple de fulles per tots els cantons així que, d'entrada, l'últim que esperes és trobar-hi una cistella on fer uns bàsquets. Probablement, hi entrareu per les escales –infinites!­- de Muntaner, us perdreu i passareu un parell de cops pels camins de pujada i baixada que el farceixen. No patiu! Ja a prop de la sortida que queda al costat de Marc Aureli... la trobareu. Apostem tres punts que està lliure?

Parc del Poble Nou

A una banda la platja i a l'altre el cementiri. Normal que hi hagi algun fantasma que va de Michael Jordan i es queda en poc més que en un Chicho Terremoto un pèl sapastre. Tot i això, aquí hi ha nivell i, les dues pistes, acostumen a estar tan plenes com el Corte Inglés en un dia de rebaixes. Això sí, de tant en tant, s'alineen els astres i t'hi passes un dissabte al matí d'estiu i no hi ha ningú jugant sobre el terra verd. Provem sort?

Jardins de Clotilde Cerdà

Sortiu del metro i just a tocar de l'antiga plaça de toros... bàsquet! Ara, si hi entreu per Sardenya serà com si descobríssiu un oasi enmig del bullici dels barris de l'Eixample i la Sagrada Família. L'espai queda entre blocs de pisos i la pista de bàsquet sembla treta d'un capítol de 'One tree hill'. No hi és Chad Michael Murray però acostuma a haver-­hi jugadors amb les mans pelades de tant fer bàsquets. Vaja, competència de la bona!

Parc de la Barceloneta

Renovada fa uns anys gràcies a un acord amb l'NBA, la pista de la Barceloneta és un paradís pels amants del bàsquet urbà i és una de les que té més pedigrí de la ciutat. Dues cistelles, una davant de l'altra i una estructura de ferro que les rodeja i que atorga a l'escenari aires de grandesa. A més, el seu terra amb tocs de blau i el logo de la lliga de les estrelles al terra ens trasllada a un partit de somni. I, tot plegat, amb la platja a dos pams.

Espanya Industrial

Per fi! La xarxa continua sent metàl·lica però el taulell és com els de tota la vida. Blanc i amb les línies negres. Ens encanta! No en totes, però. A l’Espanya Industrial hi ha més d’un parell de cistelles però sigueu llestos i quedeu-vos amb aquestes. Proveu de guanyar en un 21, en una caixa o arrisqueu­-vos a llençar de cullera des del més lluny possible. Potser el proper Pau Gasol s’haurà forjat a Sants­-Montjuïc!

Piscines Picornell

No us llanceu a l’aigua –encara-­ però si us voleu capbussar a Barcelona 92’ i sentir com l’esperit olímpic us envaeix... feu botar la pilota i arribeu­ fins la zona que queda amagada entre arbres, les Piscines Picornell i l’Estadi Olímpic. No hi ha gaire ambient de bàsquet però si esteu farts de trobar-­vos les pistes plenes aquí trobareu espai per lluir-­vos sense gaire competència. Ho fareu, probablement, davant els ulls d’un bon grapat de turistes!

Escola Industrial

A rebentar. Així us la trobareu un dia sí i un altre també. Ara, si pregunteu a gent de bàsquet, el més segur és que aquesta de l'Escola Industrial sigui una de les primeres pistes que us recomanin. Quatre cistelles –també unes porteries­ i unes xarxes... de corda! Al·leluia! No és fàcil –per no dir impossible-­ trobar­-la lliure però us ajudarà a conèixer gent del mundillo. Barregeu-vos, uniu­-vos als seus partits o desafieu-­los a fer un 'rei' de la pista per guanyar­-vos el torn. "Los perdedores dicen qué?"

Jardins Josep Trueta

Grades? Sembla ben bé fet a posta. Una zona de gespa i uns esglaons d'aquells com els del Fòrum, alts i grans pensats per seure­-hi. I mirar, què? Doncs el partit de bàsquet que es jugui pràcticament al davant. Als Jardins de Josep Trueta el salt inicial i els quatre quarts es juguen entre dues cistelles com les que omplen tota la ciutat, les 'speedcourts'. Ara, és un bon lloc per anar­-hi amb tot el grup d'amics: els que la toquen, juguen i saben fins i tot qui és Maksym Sandul i els que només han sentit a parlar de Jordan i són més de mirar i animar.