Gràcia, la revolució de la tapa

La nova –i bona– tapa catalana arrela amb força a Gràcia: us recomanem quatre bars per comprovar-ho

©IvanGiménez Lo Pinyol

Alguna cosa està canviant a Gràcia. Si bé el territori sonor es caracteritza per una escena nocturna i musical notable, en el tema gastronòmic autòcton sempre ha coixejat: restaurants iraquians, xinesos, coreans, bascos, indis, hitites i nepalesos són part del paisatge quotidià. I si Gràcia fos una nació, el plat nacional seria el xauarma. Carns a la brasa i tapes de batalla, més olioses que bones, són la representació catalana. Fins ara. En els darrers mesos, una fornada de cuina renovadora amb arrels catalanes i format tapa s'ha instaŀlat a Gràcia (hem parlat de Pepa Tomate i Lata-Berna). I la cosa no s'atura aquí, en donem fe.

Els platets tel·lúrics      
És una tendència: molts cuiners joves i veterans, més que impactar el client amb imaginació desfermada i escumes, prefereixen desenterrar les arrels. Més concretament les del platillo català, i les apliquen al format ració, amb producte de temporada i elaboracions molts escrupoloses, i un polsim de creació. Parlem de llocs com el Districte Born, El Bar o Pan & Oli. També la Polleria Fontana.
Els avis de Nil Ros van tenir una botiga d'aviram al Gran de Gràcia d'abans de la Guerra Civil, i ara ell els ret homenatge amb aquest gastrobar ampli, d'aires de masia urbana. "Es tracta de fer les coses com Déu mana", explica, per puntualitzar que "tot és fet al moment, sense excessos d'oli". Ros em corrobora "la falta de llocs a Gràcia que vagin més enllà de la tapa batallera".

Ell és un apassionat de la cuina teŀlúrica catalana: va treballar a l'hostal Can Jaumet de la Segarra, institució centenària, amb la Sra. Ramona. Encara amb cuina econòmica de carbó! Això ha deixat rastre en plats com l'ofegat de la Segarra, un guisat de peu, orella i morro de porc de cocció lenta però una digestió satisfactòria. El cop de microones aquí està prohibit, i a part de clàssics com els calamars a la romana, no ha tingut manies a recollir plats acumulats en quinze anys de feina com un bacallà farcit d'ibèric i gambes, o a fer invents seductors i amb DO, com unes croquetes de formatge de tupí i trompetes de la mort. I al cim hi posen bon rock and roll. Alerta: obren a les sis de la tarda.

La fi de la diàspora
Uns carrers més enllà, al Barravás, les coordenades són molt similars. Tant, que un dels dos socis, el Miquel Marcelino, m’explica que els dos establiments van obrir el mateix dia, el passat 16 de maig. “S’ha acabat la diàspora de la tapa per al gracienc”, riu, i prossegueix que “no ens volem fer rics, només fer parròquia i treballar bé”. L’aire del Barravás és més noctàmbul que el de la Polleria, i les tapes són un xic menys tradicionals. La carta és curta, tracten amb dignitat el producte, tot es fa al moment i tot són hits, tot ve de gust: broquetes de brinça amb chimichurri, daus de rap amb curri –suau– o un triquini amb tòfona blanca i brie.

Però els millors resultats els aconsegueixen amb la cuina folk: vegeu un cruixent de peu i galta de porc, on el peu rostit i la galta estofada es premsen i passen per planxa. Quasi cap ració passa de sis euros. Demaneu-hi un interessantíssim vi jove de Costers del Segre, el tenen a copes.

Taverna 'reloaded'
Pel que fa al tema vermut, Gràcia va millor assortida, però l'obertura de Lo Pinyol eleva molt nivell. Tant de mam com estètic. La Pau Raga -bibliotecària- i el Carles Poy, galerista de trajectòria pop i radical, tenien el somni, com deia la cançó de Los Enemigos, de muntar un bar.

El resultat, de tan maco, quasi fa plorar: una antiga taverna reformada, amb la part de l'habitatge  –abans es feia servir de magatzem– integrada dins el bar. Poy i Raga ofereixen tot l'espai a iniciatives artístiques, intercanvi de llibres i, alerta, concerts de música clàssica en petit format a l'hora del vermut! No han fet aquest redisseny a canvi de plomar el iaio del barri: el vi a l'engròs (Rioja, Somontano, Priorat, Porto, moscatell) surt a 1,80 € el litre. I un excel·lent vermut tarragoní a 3,80.

Per menjar, bones llaunes i sobretot unes barquetes fetes amb pa de Turris i cobriments addictius: tasteu el de guacamole amb encenalls de pernil ibèric, o la gilda de carxofa amb tomàquet sec, que mereix que la precedeixi un pebrotet picant farcit de tonyina. Bones croquetes -de ceps amb gambes!-, entrepans calents planxats, formatges i embotits acaben de definir la cobertura gastro d'una taverna que va molt més enllà de les olivetes. Per cert, si hi porteu l'ampolla de vidre, el litre us surt 0,20 € més barat.

I el recorregut acaba a l’hora de dinar al 1er de Santa Teresa. La Mieria González m’explica que s’identifica amb l’etiqueta de bar artesà: “Un bar que sigui com el salonet de casa”. Més que el saló, l’oficina. Santa Teresa és un carrer ple d’estudis cool, de galeries d’art i espais de cotreball, que celebren les reunions de feina a l’hora de dinar. Hi fan plats del dia amb producte biològic, sempre amb una opció contundent i una més lleugera. I també hi trobarem un pastís del dia, casolà i deliciós.

Més informació

Polleria Fontana

3 de 5 estrelles

Ni es tracta d’una polleria, ni està tan aprop de la parada de Fontana, sino que és un bar de tapes fet restaurant més proper a Joanic. Aquí el Nil Ros (cuiner-propietari) i el seu equip aposten per la cuina nacional tradicional i per els plats més casolans amb receptes ‘de la iaia’. Tot és fet al moment, i hi trobem tant platillos clàssics com tapes molt ben fetes. Fins i tot paellles.

Llegir-ne més
Vila de Gràcia

Barravás

Amb Pau Vilaseca al capdavant, Barravás ofereix una reinterpretació de la cuina catalana amb productes sencills d’un preu ajustat, on podrem gaudir d'una tapa amb cada canya. Val la pensa tastar plats com un cruixent de peu i galta de porc, on el peu rostit i la galta estofada es premsen i passen per planxa.

Llegir-ne més
Vila de Gràcia
Advertising

Bodega lo Pinyol

3 de 5 estrelles

La Bodega lo Pinyol ha tornat a obrir les seves portes amb noves instal·lacions i un rentat de cara. Aquest local és perfecte per anar amb amics a fer un vermut, comprar alcohol a granel, i fins i tot intercanviar llibres. Podem menjar-hi delicadeses en format pintxo, entrepà o taula de formatges i embotits.

Llegir-ne més
Gràcia

1er de Santa Teresa

El 1er de Santa Teresa s'identifica amb l’etiqueta de bar artesà: “Un bar que sigui com el salonet de casa”. Més que el saló, l’oficina. Santa Teresa és un carrer ple d’estudis cool, de galeries d’art i espais de cotreball, que celebren les reunions de feina a l’hora de dinar. Aquí hi fan plats del dia amb producte biològic, sempre amb una opció contundent i una més lleugera. I també hi trobarem un pastís del dia, casolà i deliciós.

Llegir-ne més
Vila de Gràcia
Advertising

També t'agradarà

Els nous 'gastrobars'

Cuina de barra i muntanya Altres perles de la Barceloneta... La Mar Salada Chef Marc Singla has taken La Mar Salada beyond being just a typical paella restaurant. His lunchtime menu offers creative cuisine of the highest quality at affordable prices. Can Solé Founded in 1903, Can Solé is one of the city's classic seafood restaurants, with a selection of rice and fideuà (noodles) dishes that is perhaps the most extensive in Barceloneta. Their primary speciality is a creamy rice dish that achieves its most sublime form when made with Norwegian king crab. Platja Ca la Nuri When you eat here, your feet are practically in the sand, just like in the old days... Their specialities include grilled sardines, tuna carpaccio and the mouth-watering fideuà with clams. Santa Marta At this lovely, laid-back bar by the sea, the Colombo twins from the Xemei restaurant serve special sandwiches (panini and tramezzini) that are very unlike the ones you normally find in Barcelona. They also have daily specials like cod mantecato, and all kinds of Italian Venetian snacks. And they have spritz! Salt The W Hotel has opened a beach club and restaurant with a successful cuisine: inspired by Californian recipes, they serve all kinds of fresh fish, ceviche and creams of seafood. There is also a range of tasty hamburgers on offer. The view from the terrace is spectacular. Good open-air cocktail bar, all day long. I més restaurants asturians... El Llagar de Granda El Llagar de Granda, amb la seva mestress

Llegir-ne més

Marisc a preus que no piquen

Marisqueries 'cool' on escurareu les potes però no les butxaques Es veu que a Calella de Palafrugell encara hi ha gent que es refereix a la misèria del veí fent córrer que "és tan pobre que només té llagosta per sopar". El refrany, em direu, és extemporani. D'acord. Però obriu la ment: tampoc no és cert que el marisc, avui, sigui només cosa de rics. No penseu ara en marisqueries de coberteries lluentes i cambrers amb corbatí i camisa emmidonada. Els establiments de què us parlarem ja no tenen a l'entrada aquell aquari amb els crustacis i mol·luscs esperant la nostra sentència de mort (que dictaríem, no em sigueu hipòcrites, sense cap mena de compassió). Avui, a Barcelona, per sort, hi ha llocs on demanar ostres, llamàntol o escamarlans ha deixat de ser pretensiós. Alçar closques pot ser cool!Fora d'horesAixò ho té ben clar Lluís de Buen, l'oyster man més oyster man de la ciutat. Fa gairebé vuit anys que va obrir un restaurant a la planta -1 de l'Illa Diagonal. El va batejar amb el nom inequívoc de Fishhh. Des d'allà se li han anat acudint idees més o menys estrambòtiques, però reeixides: des d'obrir barres d'ostres en restaurants d'altri -ja podeu trobar els oyster bar Fishhh a l'Hotel Omm i al Tragaluz- fins a formar un equip d'expertes oyster girls que us oferiran mol·luscs fresquíssims en l'esdeveniment gastronòmic més inesperat. La darrera pensada d'en Lluís us farà tornar a l'Illa, però a deshores: ha decidit obrir el Fishhh a la nit. Quan tota aquella planta -des de la

Llegir-ne més
Advertising

La bona salsitxa

Els entrepans de salsitxes gurmet planten cara a l'hamburguesa Nedem en hamburgueses. Però com hem apuntat en aquestes pàgines, l'eclosió de la salsitxa és més que probable i propera. Amb el convenciment que allà a fora hi ha vida més enllà del frankfrut greixós i d'aires prepucials, hem remenat un xic.Un tret sobre segur és la Moritz, bastió de la salsitxa kraut a Barcelona. Allà, Jordi Vilà m'informa que la mala fama del frankfurt és justa: "És un producte tan processat i de restes que és molt fàcil fer-hi el pirata". Encara més: hi entren emulsionants i coses amb números "en quantitats tan bèsties, que el més dolent del frankfrut sempre serà més agradable al gust que el pernil més horrorós". Ara bé, res a veure amb les que posen ells a taula, portades directament d'una carnisseria de Düsseldorf. Qualitat alemanya Cada setmana les importen, fetes per un artesà de Düsseldorf. Són salsitxes amb baixa data de caducitat, de primera: meravelles com una weissürstchen amb herbes i llimona, tot un món apart. Opció encertada: demanar una plata de salsitxes centreeuropees. Entrepans gurmet La llista definitiva d'hamburgueses El més vist 5 coses per fer avui Aprofita el teu temps i troba el que necessites: el millor del dia al teu abast Japonisme. La fascinació per l'art japonès Que consti que en Pere Calders ja ens havia avisat: som víctimes d’una invasió subtil. Jo mateix em vaig criar amb la Heidi i el Marco, escoltava música d’un Walkman Sony i m’afarto de sushi. Qui no ha tingut

Llegir-ne més

Els millors bikinis

Aquest és el Top 10 del clàssic entrepà de pernil i formatge amb pa de motlle El rotund A El Tarannà, el nou local de moda al tan de moda carrer Parlament de Sant Antoni, fan una variant de bikini on, a diferència del que passa en altres ocasions, canvia el continent i no el contingut. En lloc de pa de motlle, el preparen amb pa de pagès acabat de sortir del forn Baluard de la Barceloneta (paraules majors) i torrat fins adquirir aquell punt de cruixent que rasca, rasca. La seva contundència acaba amb el mite que un bikini no atipa. El pagès del Tarannà no deixa insatisfet ningú. / Bikini de pagès: 3,30 € El francès A la Perla de Oro segueixen tallant i pesant el pernil dolç davant de la clientela. Però en lloc d’embolicar-lo perquè te l’enduguis, l’utilitzen per preparar alguns dels millors entrepans de la ciutat. La influència francesa, el propietari ve de més enllà dels Pirineus, també es fa notar al bikini. En aquest antiga botiga de queviures plena de delícies gastronòmiques el preparen amb emmental i el planxen dins d’una barreta estil baguet. Tot i que no figurin com a bikini, ofereixen variants amb formatge de raclette o reblochon. / Bikini amb emmental: 4,60 € El mallorquí A la Cerveseria de Gràcia sempre troben un forat per a qui arriba a misses dites, fins i tot els dies que mig barri s’hi ha instal·lat per veure el partit del Barça. Aquest és el regne dels grups i les famílies (fins i tot hi ha un racó perquè jugui la canalla), així que el menjar i els preus també

Llegir-ne més
Advertising

Comentaris

3 comments
Kunta K

El Riera 29.nou al barri

Germán

I La Trini? nou local preciós al costat del cine verdi, molt bo!