Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Barcelona amb animals

Barcelona amb animals

Us convidem a descobrir la Barcelona 'pet-friendly', amb adreces per gaudir amb els nostres col·legues i també per cuidar-los com es mereixen

gat
©Iván Moreno
Per María José Gómez |
Advertising

Barcelona és una ciutat molt bèstia, en el sentit més literal de la paraula. Segons l’última enquesta de serveis de la ciutat, el 15% de les famílies barcelonines comparteixen llar amb un gat o un gos: això representa unes 70.000 bestioles, principalment gossos. El nombre exacte, però, no se sap del cert perquè encara hi ha molta gent que no ha censat l’animal, tot i que és obligatori des del 2008.

Barcelona també és molt bèstia, en el millor sentit de la paraula, en la promoció i defensa dels drets dels animals. Anna Maria Ortonoves, cap del Departament de Benestar Animal de l’Ajuntament, subratlla que Barcelona “és la ciutat europea més avantguardista pel que fa a polítiques públiques”. Entre algunes de les fites que s’han assolit, trobem el 1998 la Declaració Municipal per a la Convivència i els Drets dels Animals, i el 2002, la declaració de Barcelona com a ciutat de no sacrifici d’animals de companyia a la gossera: fins a aquell moment, els gats i els gossos només s’hi estaven 20 dies abans de ser sacrificats.

El 2014, amb l’aprovació de la nova ordenança, es van començar a aplicar noves normes que van encaminades cap a considerar els animals com a ciutadans de ple dret de Barcelona. Algunes de les novetats són l’accés dels gossos al metro, l’augment dels requeriments de benestar dels animals a les botigues, la prohibició de tinença de primats –fins ara només se’n prohibia la venda– i la incorporació de l’obligatorietat d’esterilització dels gats i gossos en qualsevol transacció, ja sigui de compra o d’adopció.

Aquesta última mesura té com a objectiu evitar els embarassos no desitjats que acaben, en moltes ocasions, en abandonaments. Segons indica Ortonoves, l’esterilització és imprescindible des del punt de vista de la responsabilitat pública: “Quan veus com tenim [de plens] els centres d’acollida, dius: ‘Això no pot ser...’”, es lamenta. I és que cada mes el Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona (CAACB) allotja una mitjana de 150 gossos i 120 gats. La majoria d’ells abandonats. “El 5 de gener ens va entrar al CAACB una cadellada de 10 gossets amb 7 dies...”, posa com a exemple la cap de Benestar Animal.

El CAACB se situa a Collserola (consulteu la web adoptabcn.cat) i té les portes obertes a totes les persones que vulguin adoptar un animal. Per a Ortonoves aquesta hauria de ser la primera opció per a algú que vol un gat o un gos: “Tenim molts animals que ara mateix no tenen una família i que se la mereixen. Són animals que et poden donar molt afecte i que a més han passat per una situació traumàtica. Dóna’ls aquesta oportunitat, jo crec que és de justícia”.

Amor a primera vista
El procés d’adopció és ben senzill. Les persones que tinguin la decisió ferma –i molt meditada– d’adoptar només s’han de dirigir al centre d’acollida on ompliran un qüestionari (disponibilitat de temps, situació familiar, si tenen o han tingut altres animals...) que vol evitar les “adopcions compassives o compulsives”, que poden acabar en retornaments. El primer contacte sempre es fa amb el personal del centre i en la majoria de casos “és amor a primera vista”, descriu Ortonoves. Tot el que ha de pagar l’adoptant, tant en el cas del gos com en el del gat, són 32 euros i a canvi l’animal s’entrega amb el xip d’identificació, desparasitat i esterilitzat.

A més dels cuidadors, al CAACB també hi ha un equip d’etologia i educació que treballa diàriament amb les bestioles i també amb els voluntaris que hi col·laboren. L’objectiu, a més de fer que l’animal estigui tan bé com sigui possible mentre s’estigui al centre, és que tingui una correcta socialització per quan sigui adoptat i convisqui amb la nova família.

tot cat

Mixos sans

Amb més de 20 anys d’experiència, Tot Cat és tot un referent en la salut dels mixos, ja que va ser la primera clínica especialitzada exclusivament en gats de l’Estat espanyol. Tenen un complet (i molt ben format) quadre mèdic i treballen totes les especialitats: problemes a les dents, dermatològics, respiratoris, digestius... i també de càncer. I el que és més important, tracten amb respecte i afecte tant les bestioles com els seus propietaris. Abans d’anar-hi, demaneu-hi cita per telèfon.  www.totcat.com

gu dog

Cangurs!

No, no us suggerirem que adopteu com a animal de companyia un marsupial, sinó que parlem de persones que s’ofereixen per fer de cuidadors dels vostres animalons, per hores o durant un període de temps, quan vosaltres no us en podeu fer càrrec. En els darrers temps estan proliferant pàgines web com es.bibulu.com i gudog.com (només per a gossos) i www.nidmi.es/cuidadomascotas que us posen en contacte amb aquests particulars que expliquen el seu perfil (si tenen animals, les característiques del seu pis, l’experiència...) i la tarifa que demanen a canvi.

Advertising
Caniparc

Diversió canina

Si voleu sortir de Barcelona i anar a un lloc pensat per als gossos, podeu anar a Caniparc, un espai a l’aire lliure i envoltat de natura a prop de Caldes de Montbui que disposa de més 20.000 metres quadrats d’instal·lacions i que també organitza tallers i cursos, com el de socialització de cadells o el d’educació bàsica en positiu. Els gossos als quals els agradi l’aigua gaudiran d’allò més a Can Jané, una mena d’Illa Fantasia versió canina.

Parc de la Ciutadella

A quatre i dues potes

Qualsevol parc és bo per passejar amb el gos, però n’hi ha un grapat que són especialment territori quissofriendly, com Collserola i Montjuïc –visiteu el fossar del castell i la zona boscosa del parc del Mirador del Migdia–. Si aneu el cap de setmana al parc del Guinardó, a més de flipar amb la vista que hi ha, hi trobareu un munt de gossos i humans fent un tomb pel turonet. I parlant de turons, el parc del Putxet és un altre clàssic entre els espais concorreguts per cans, com també ho és el parc del Poblenou. A la Ciutadella, aneu-hi a primera hora del matí. Si voleu deslligar l’animal amb tranquil·litat, podeu fer-ho en alguna de les més de 100 àrees de gossos (més conegudes com a pipicans) repartides pels parcs. Tot i que és ben cert que la majoria no són gaire grans i no són especialment agradables, n’hi ha unes quantes que ofereixen molt d’espai. Les tres més extenses són la del parc de Carles I (2.360 metres quadrats), al Poblenou; la del parc de Monterols (1.183 m2), a Sarrià-Sant Gervasi, i la del parc de l’Estació del Nord (1.045 m2), a l’Eixample.

Advertising
lloro

Els rars de la classe

La clínica Exòtics és un altre centre veterinari de referència i un altre pioner a escala estatal, en aquest cas d’animals exòtics. A més, són mediàtics i segurament els coneixereu si seguiu el programa Veterinaris de TV3. La seva especialitat són totes les bestioles que no estan considerades com a animals de companyia, com ara aus –periquitos, cotorres, agapornis, guacamais, lloros...–, petits mamífers –cobais, hàmsters, conills...– i rèptils –iguanes, tortugues, serps, camaleons...–, i també ofereixen serveis de medicina i cirurgia d’amfibis –tritons, salamandres i granotes–. 

Restaurants, Mediterrània

Can Solé

La Barceloneta

De què va? És un dels clàssics de la Barceloneta, un restaurant amb molta solera i tocs mariners per tot arreu, com toca. En aquesta arrosseria, que supera el segle de trajectòria, s’hi menja particularment bé,

I el quisso, què? I el millor és que difícilment podrien ser més simpàtics si hi vas amb el teu gos. Són realment amables i volen que tothom hi estigui a gust i es quedi amb ganes de tornar-hi. Ho aconsegueixen.

Bar Calders
©Ivan Moreno
Restaurants, Mediterrània

Bar Calders

Sant Antoni

De què va? És un clàssic modern, perfecte per anar-hi a l’hora del vermut o per fer unes canyes mentre piquem algun dels seus platets.

I el quisso, què? Al Calders són realment simpàtics amb els gossos: segur que si hi aneu amb el vostre, li porten aigua i potser li donen una llaminadura. El bar per dintre és petit –i s’omple sempre–, així que si el vostre gos és mitjà o gran probablement estareu més a gust a la terrassa. Just al davant, El Dinàmic de BCN (Passatge de Pere Calders, 4) és un altre bar perfecte per anar-hi acompanyat de quissos.

Advertising
Restaurants

Copasetic

De què va? La paraula copasetic significa ‘totalment satisfactori’, un nom original i sobretot encertat per a aquest cafè i restaurant de l’Eixample. Hi ha plats internacionals, quiches, opcions vegetarianes... No en marxeu sense tastar els gintònics, una altra de les especialitats de la casa.

I el quisso, què? Tracten molt bé els que hi van acompanyats pels seus gossos i s’hi està a gust a qualsevol hora del dia. Als quissos els posen aigua fresca mentre les persones humanes tasten tes i cafès ecològics o seuen a taula a endrapar.

Restaurants, Cuina contemporània

Ca la Moritz

Eixample

De què va? En l'espai de cerveseria, amb la barra més llarga de la ciutat, hi podem prendre cervesa sense pasteuritzar, connectada directament del tirador al tanc d'una microcerveseria. I també hi trobem una amplíssima carta de tapes d'arreu del món, a càrrec de Jordi Vilà, on menjar alsacià i espanyol es donen la mà. Tot plegat acompanyat d'un bar de vins i un restaurant

I el quisso, què? Tot i que no és gaire sabut, tant la Fàbrica Moritz com el Bar à Vins i el Velódromo són caninament simpàtics. És política de la casa Moritz des de sempre, i s’agraeix. Com que tenen uns horaris tan amplis, és genial seure-hi a dinar, sopar o a prendre cerveses a qualsevol hora del dia en companyia del teu gos, que sempre hi serà ben rebut.

Advertising
The Green Spot
© Maria Dias
Restaurants, Vegetariana

The Green Spot

Barcelona

De què va? Espectacular vegetarià amb una carta que val més la pena qualificar de vegetal que de vegetariana: el rendiment que extreuen de llegums, llavors, fruits secs, brots, herbes i cereals, trenca esquemes per sabor i diversió.

I el meu quisso, què? Si mireu la seva entrada a les Pàgines Grogues, veureu l'expressió màgica: admissió d'animals domèstics! No se sentirà encaixonat aquí, el vostre gos. Aquest és un espai lluminós, esponjat, i ple de racons circulars i acollidors.

Bars i pubs, Cafeteries

Cafeteria Algueró

El Guinardó

De què va? Per a tu, humà, si busques cafè del bo i pastissos casolans, aquest és el teu nou lloc favorit. Cada dia hi ha alguna temptació dolça per esmorzar o berenar: pastís de poma, pa de pessic de codony, de mandarina, d’avellanes... Són baristes i es nota. Hi ha gran varietat de tes i galetes; no hi ha televisió ni cervesa. Ni presses.

I el meu quisso? Els gossos són més que benvinguts a l’Algueró Cafè: hi trobaran aigua i amabilitat, i potser alguna llaminadura.

número 1

No són joguines

“Pel que fa a estructures nervioses que controlen el dolor i altres emocions, [les dels animals] són exactament igual que les nostres. Per aquest principi, i davant el dubte, és millor pensar que senten i pateixen com nosaltres. Per què suposem que no tenen dolor? Perquè no criden? És absurd”, rebla l’etòloga Marta Amat. Els animals són éssers vius i cal tractar-los amb el respecte i la cura que es mereixen.

número 2

Tot en regla

Anna Maria Ortonoves, cap del Departament de Benestar Animal, apunta: “Abans de tenir un animal, t’has d’informar de quines obligacions tens com a propietari i quins drets té l’animal”. Per exemple, cal saber que entre les normes que estableix la nova ordenança es prohibeix que un animal estigui lligat més de dues hores en un lloc fix; l’ús de collars de càstig, força, estrangulació...; deixar-los sols més de tres dies seguits (12 h en el cas dels gossos)... I que els vehicles, els celoberts, balcons i terrasses no poden ser el lloc habitual d’allotjament.

Advertising
número 3

Sigues responsable

Per evitar els embarassos no desitjats (i cal recordar que la cria a domicilis particulars està prohibida) el mètode més efectiu és l’esterilització. I els calés no han de ser un problema (o excusa). La Fundació FAADA, amb la campanya Sóc responsable, ofereix preus reduïts per identificar i esterilitzar el teu gat, gos o fura. La propera serà del 3 de març al 30 de maig.

Número 4

On el trobo?

Com ja hem dit, la primera opció hauria de ser l’adopció. Als centres d’acollida i protectores trobaràs gossos i gats de totes les característiques i edats. Tanmateix, si finalment et decideixes per un gos o gat de raça, és fonamental que t’informis molt bé d’on l’adquireixes. Malauradament, encara hi ha botigues i criadors amb molt males pràctiques. Eviteu participar, encara que sigui inconscientment, en el negoci de l’abús i el tràfic d’animals.

Conill de bosc

En llibertat

Potser no en som conscients, però els humans no som els únics animals que vivim a Barcelona. I no ens referim només a les gavines, els coloms i, ehem, les paneroles i rates que podem observar amb freqüència. També és la llar de moltes altres bestioles que, arrecerades a les esquerdes dels edificis, fonts, estanys, arbres i multitud de racons, són els nostres veïns més discrets.

Per mida i ubicació, serà molt difícil que vegeu la musaranya etrusca, més petita que un clip de paper, que viu a peu dels penya-segats de Montjuïc, i tampoc no albirareu amb facilitat altres mamífers, com ara l’eriçó fosc, el ratolí i el conill de bosc, l’esquirol i diversos tipus de ratapinyades i ratpenats, però tots estan catalogats com a fauna de la ciutat.

Compartim espai amb amfibis – com la granota verda, la reineta i el tòtil, un petit gripau– i també tenim una bona representació de rèptils autòctons, com la sargantana comuna i el sargantaner gros, que pot fer 30 centímetres de llarg. El més abundant és el dragó comú, mentre que el rosat és més escàs. Si per (molta) casualitat us topeu amb una serp blanca, verda o d’aigua, no patiu: cap d’elles és perillosa.

El cel barceloní està solcat per més de vint espècies d’aus: algunes són cares de veure, com el falcó pelegrí –reintroduït fa deu anys–, el bernat pescaire, el xot i el puput, mentre que d’altres es troben en abundància, com l’oreneta, el pardal, el pit-roig... i la cotorreta de pit gris, més coneguda com cotorra argentina. El primer registre de l’existència d’aquesta espècie en llibertat, a Barcelona i a tot l’Estat, és del 1975, quan se’n va veure una parella a la Ciutadella. No cal explicar com de bé es va adaptar a la ciutat tot i venir de tan lluny.

Menció a part mereixen les colònies de gats: uns 9.000 gats viuen en espais públics distribuïts en 625 colònies. L’Ajuntament, a través de tres entitats col·laboradores –Plataforma Gatera, Progat i Fundació Silvestre– i les seves voluntàries, té cura del seu control i benestar.

Advertising