Els 20 plats i begudes que has de tastar de la Barceloneta

A les Corts? El Camp Nou. Al Raval? El Liceu. A la Barceloneta? La Cova Fumada: la reina de les tapes marineres, el lloc on menjareu una bomba insuperable, la millor de la ciutat (i per 2 euros!). Diuen que la bomba es va inventar en aquesta casa: Colau hauria de fer-los un monument.

Una mitjana que es converteix en un concert improvisat de rumba, en una bomba, en uns llagostins, en uns seitons amb olives, en nous amics i en l’alegria de viure de la vella Barceloneta. El millor bar del món.

Aconsellat per @bravasbarcelona, m’apropo al Segons Mercat i em trobo amb unes braves a 4 euros potentíssimes. Un mix luxuriós d’oli picant i allioli empastifa unes patates (flonges per dins i cruixents per fora) que es convertiran en el vostre nou vídeo favorit de YouPorn.

Les seves viandes ecològiques de proximitat no deceben, però els reietons de la casa són els vins naturals. Si fugiu del sulfit, en aquest germà siamès del Somorrostro us faran un doctorat en vins silvestres. I porteu-hi el cosí hipster: també fan smoothies i sucs. De moment només obren en cap de setmana. 

Barceloneta versus Sardenya. A Can Sardi hi triomfen els calamars amb bròquil, el bonítol amb crosta de 'pane carasau' i l’especialitat: les sardines. Les fan a la brasa (a 8 euros), en escabetx i, si teniu sort, potser les trobeu fumades amb burrata.

No cal esperar que sigui dijous per l'arròs al menú. Els amics de Can Ros –la màxima expressió de taverna marinera convertida en restaurant– us esperen cada dia amb una meravella arrossera al menú, en el seu grau just de cocció: el xef Jordi Ballester és un crac, i el peix és fresc del dia de la llotja. Un exemple: per 18 euros, et cruspeixes una crema de carabassa amb ou a baixa temperatura i xistorra, i un arròs amb peus de ministre i xampinyons. Torrija top i porronet de vi. Sortiràs cantant 'La Traviata' que ni Bárcenas (el pare).

Can Maño és una foto de la Barceloneta de fa 25 anys. Les modes no han tocat les seves pissarres vintage. Calamars a
la romana perfectes, sardines catedralícies, peix fregit top i uns plats combinats a prova d’apocalipsis. Ja trigueu.

Cafè de qualitat, pastissos, sucs i entrepans sans i imaginatius... A La Roseta trobareu un illot per esmorzar. La decoració de fusta i el carinyo amb què preparen les coses enganxen. Si esteu en rehabilitació de sucre, no llegiu això: tenen un biquini de Nutella!

Tapes, tapes i més tapes! La llista de clàssics aquí és interminable. Des de l’ensaladilla, amb pebrot escalivat, una de les més top de Barcelona, fins a les racions que no fallen mai en un lloc així: mandonguilles, bombes, braves, peixet fregit, croquetes (un dels recomanats!)... i tantes i tantes altres tapes que fan d’aquest bar un temple de la tapa popular tant per a veïns del barri com per a turistes que es queden meravellats només de posar-hi un peu. 

Ells s’ho guisen i ells s’ho beuen. Al Black Lab es fabriquen la seva pròpia cervesa. I en tenen de tota mena: per a no iniciats i per a valents. Imprescindible acompanyar-la amb una de les perles culinàries de la casa, un bun de papada de porc que no sucareu al got de miracle.

La millor canya de Barcelona? La tiren amb màgia negra. Per la barra d’El Vaso de Oro també corren tapes d’una qualitat suprema. Qualsevol peix o marisc que passi per la planxa hauria de ser deglutit, però si no voleu perdre la xaveta, al filet amb foie gras (22 euros) li haureu de pregar com si fos un déu primigeni.

Ubicat en un edifici històric, Can Ramonet fa uns arrossos mariners espectaculars. El caldós amb llamàntol, per exemple. No obstant, n’hi ha un que sempre em visita en somnis: l’arròs melós de cua de bou amb salsa verda i musclos a la marinera. 17 euros convertits en felicitat.

Barraca = botó del pantaló descordat. En aquest restaurant a peu de platja es fan uns arrossos colossals, de puret Reig i migdiada de sis hores. L’arròs a banda amb pop i allioli no té rival. Chupito i capbussada en pilotes no inclosos en el menú.

Abans subministrava electricitat al barri. Ara ofereix un altre tipus d’energia: bon vermut casolà, tapes mítiques i ambient assegurat. L’'ensaladilla' és segurament la més popular, feta bàsicament de patata, cranc i ou, però se’ns acudeixen una bona llista d’altres menges que heu de tastar: truita de patates, croquetes, formatge manxec, embotits curats…

Entrepans argentins de qualitat que són devorats com si fossin
llaminadures: de vedella, de pollastre, choripán…Fan les millors hamburgueses del barri: 200 grams de boví, pa artesanal, patates fregides espectaculars i preus que fan riure.

Terrassa del Filferro. Primer vermut. El sistema circulatori de la Barceloneta bull. Que vingui la burrata, amb una mica de pa. És la millor burrata de la Barceloneta, diuen els experts, tot i que no us faria res posar-li les banyes amb l’albergínia a la parmesana. Dolentots.

D'acord, no pertany a la Barceloneta del tot, però hi ets travessant el carrer (o sigui que de facto sí que hi és). Els canelons trufats de festa major del 7 Portes es barallen amb els arrossos de temporada i les paelles per veure quina és la recepta de més èxit d'aquest establiment. Però el meu consell és que hi vagis sense nens i et cruspeixis tu sol una bona ració d'aquests canelons canònics (aquí els veus en format tapa, però no et preocupis, Carpanta, que el plat et saciarà).

Les noies de La Cariocas s’han especialitzat en tapioques, i són del tot fiables i casolanes: van començar a cuinar massa de iuca pel món amb un 'food truck'. Us recomano la Brasil: un potent mos de vedella esfilagarsada amb plàtan mascle i tomàquet a rodanxes. I també plats més copiosos i potents i menys 'street food', com la 'picanha' amb 'farofinha', que és la barbacoa brasilera: entrecot amb iuca fregida i torrada. 

No, no és una pizzeria vegana. És un acrònim que respon a les sigles de Neapolitan Authentic Pizza. El propietari, l’Antonello, ens explica que la seva intenció és “traslladar aquí la pizza napolitana amb els preus d’allà”. Ha seguit obsessivament els requisits de la DO –forn de llenya, temps de cocció, farina i tomàquet italià– i el resultat és una pizza superlativa i barata en un lloc reduït, una mica sorollós i ple de jovent italià.